Marga Sala: “La normativa pública en Recursos Humans no ens permet contractar els millors”
Marga Sala és l’administradora general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Sala s’ocupa de garantir l’excel·lència d’un edifici, situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar i de la Universitat Pompeu Fabra, pel qual cada dia, almenys abans de la pandèmia, hi passaven prop de 1.400 persones de 52 nacionalitats diferents dedicades a la recerca i a la ciència. Un edifici molt singular que acull 6 centres de recerca públics de la xarxa pública CERCA i de la UPF, juntament amb altres organitzacions vinculades a les ciències de la vida, on el coneixement està en continua ebullició.
Marga Sala (Barcelona,1967) va estudiar Econòmiques, va començar la seva trajectòria professional en el món de l‘auditoria i, per casualitats de la vida, es va acabar dedicant a la gestió en el sector de la recerca en salut, del qual ja no ha volgut desenganxar-se fins acabar sent l’administradora d’un espai de referència internacional. Mare de dos fills, es confessa amant del cinema, una afició que ha aparcat mentre hem viscut en una emergència sanitària. “Trobo molt a faltar anar a veure pel·lícules i els sopars amb els amics”, se sincera. El que no ha deixat de fer, ni en els pitjors moments de la pandèmia, és acudir diàriament al PRBB per garantir que la ciència no s’aturi.
Quins són els principals reptes als quals t’has enfrontat com a administradora general del PRBB?
Aquesta és una institució molt engrescadora i alhora molt complexa. Nosaltres som els propietaris de l’edifici, tenim la responsabilitat de mantenir les instal·lacions al nivell que requereix l’activitat que es fa aquí dintre. Actualment, tenim una comunitat de més de 1.400 persones de 52 nacionalitats diferents, plataformes tecnològiques de molt alt nivell i un estabulari que alberga els animals d’experimentació i que és un espai d’alta complexitat. Com a arrendadors dels espais dels centres de recerca ens podríem quedar com a simples mantenidors, però no volem ser només això, volem ser també estimuladors. Estem permanentment movent-nos per seguir el ritme accelerat que marca la ciència, volem estar a l’alçada i ho fem proporcionant infraestructures de nivell per d’ajudar en la recerca. Un dels reptes del PRBB i del meu equip és el de la generació de comunitat, aconseguir que les persones estiguin interconnectades i que es trobin en entorns diferents. Un dels nostres productes diferencials és la formació interna, es tracta d’un programa d’habilitats soft per als científics com poden ser el lideratge, la comunicació, la redacció de papers, etc. Es tracta d’habilitats que necessiten al llarg de la seva trajectòria professional i des del parc volem ajudar a adquirir-les.
Quanta gent forma part del teu equip?
Al consorci som 30 persones que m’agrada definir com un trencaclosques, en el qual cada peça té una funció i és imprescindible perquè tot rutlli. De nosaltres depenen 200 persones més que són les dels serveis de manteniment, neteja, seguretat o estabulari, entre d’altres.
En què consisteix la teva tasca?
El dia a dia té una part específica que és la relació amb la gerència i la direcció dels sis centres de recerca, amb els qui definim l’estratègia i les accions concretes. Quan vam haver de tancar per la Covid-19, per exemple, va ser una acció coordinada però també va resultar un procés complex perquè s’havien de continuar mantenint les instal·lacions obertes per als casos excepcionals i activitats imprescindibles. Vist en perspectiva, ens hem adonat de la gran feinada que va suposar adequar les mesures de protecció davant la Covid-19 a la normativa vigent en cada moment. Va ser tota una experiència.
Quines habilitats requereix gestionar un espai científic de les dimensions del PRBB, amb un personal amb molta mobilitat i molt divers?
Es necessita molta empatia i flexibilitat. Tenim una comunitat ben diferent, cadascun dels sis centres té les seves particularitats i les seves comunitats, així que o empatitzem amb ells o és molt difícil treballar en aquest entorn. Així mateix, la flexibilitat és essencial en un medi com el científic en el qual les necessitats diàries són immenses. Ara bé, nosaltres com a consorci públic som una organització adscrita a la Generalitat de Catalunya i tenim una normativa en Recursos Humans que ens restringeix molt. És molt frustrant perquè, per poder contractar als millors, no podem sortir a mercat. I encara més pensant que nosaltres no depenem d’ajuts públics, sinó que ens financem dels lloguers que paguen els centres i dels serveis que prestem. Nosaltres ens posem com a objectiu gestionar com una empresa privada, optimitzant els recursos al màxim, però estem sotmesos a tota la normativa pública que ens constreny.
Un lloc on els científics es parlen
El gran factor diferencial del PRBB és que es va crear per afavorir un entorn obert en el qual els científics es parlessin. Es va abandonar la idea que la ciència havia d’estar compartimentada i en aquests anys s’ha demostrat que va ser una idea encertada. I aquí no acaba el valor d’un espai com el del PRBB, perquè s’hi promouen activitats lúdiques que van des d’una coral o un campionat de vòlei platja, fins a conferències d’experts on el coneixement flueix. El PRBB és, quinze anys després de la seva inauguració, un ecosistema molt actiu i, a més, amb unes perspectives molt encoratjadores, perquè hi ha projectat el hub de recerca Ciutadella del Coneixement en el qual s’inclouen nous edificis i altres ja existents, que permetrà un creixement en Biomedicina, Ciències de la Salut i Humanitats en una mateixa àrea urbanística.
El PRBB capta un de cada set ajuts que el Consell Europeu de Recerca concedeix a Catalunya i en la vostra carta de presentació us definiu com un espai que incita a la creativitat. Quines creus que són les palanques de la vostra excel·lència?
Hi ha diferents elements com són l’entorn del Parc, els grups de recerca de referència, la tecnologia punta i una ciutat com Barcelona que, a més de ser molt potent en Biomedicina, té molts atractius com a lloc on viure i gaudir. No podem oblidar que la ciència és col·laborativa i multicèntrica i els investigadors excel·lents van allà on hi ha els millors. Des del principi, al PRBB s’ha potenciat un entorn internacional extraordinari que atrau l’excel·lència d’arreu del món i que fa que tothom se’n senti part. L’entorn hospitalari que hi ha amb l’Hospital del Mar i el contacte amb la clínica és un valor afegit. De fet, fa 4 anys es va establir una nova seu del Laboratori Europeu de Biologia Molecular i ens van triar a nosaltres per instal·lar-s’hi, perquè poden reclutar equips internacionals fàcilment. Estem encantats que s’hagin ubicat aquí.
Quins reptes teniu des del punt de vista de la gestió i el lideratge en un ecosistema en el qual conviuen la ciència, la recerca, l’emprenedoria, les iniciatives empresarials i un hospital de referència?
Tot i que al final tots fan ciència, el repte és adaptar les activitats als diferents perfils que conviuen a l’edifici. Hi ha personal investigador sènior, estudiants de doctorat i perfils que fan recerca bàsica, clínica i docència. Dedicar-se a la ciència requereix una formació integral. Per exemple, per demanar recursos en els fons competitius cal un gran aprenentatge. I més a Espanya, on la inversió en ciència és molt baixa i fa més necessari que a d’altres llocs haver de buscar diners en ajuts i fons competitius. Però també necessiten aprendre en gestió de pressupostos i d’organització. Aquesta exigència holística no és gens fàcil però resulta imprescindible, i des del PRBB hi volem contribuir.
El PRBB és un centre científic focalitzat en ciències de la salut. Cóm creus que la Covid-19 està canviant l’ecosistema de recerca i el seu finançament?
És evident que l’emergència sanitària ha obligat a derivar-hi molts diners. Hem vist com de fàcil és la transmissió global de malalties, un problema que requereix d’un sistema de salut primari molt fort que sigui capaç d’identificar ràpidament les amenaces. També ens n’hem adonat de la importància de la investigació globalitzada i que és imprescindible que es facin polítiques globals de sanitat. Això significa invertir molts diners a llarg termini, independentment de qui estigui al Govern. En la vacuna de la Covid-19 ha estat evident la importància de l’aposta continuada en ciència. Però no soc molt optimista, perquè no sé fins a quin punt els nostres governs estan disposats a fer polítiques a llarg termini que no tinguin un rèdit electoral a curt. També hem de dir que Catalunya en el seu moment va crear un sistema de recerca pioner, el Sistema Cerca, juntament amb un model d’atracció de talent com és l’ICREA que va ser tot un encert. Però no oblidem que cal mantenir-ho i apostar-hi més, són diners molt ben invertits.
I com a societat, aquesta pandèmia ens ha fet prendre consciència de la importància d’invertir en ciència de manera continuada?
L’Hospital del Mar ha visibilitzat molt bé la malaltia i la importància de tenir un sistema científic estructurat, però ara ens enfrontem a una època de contracció econòmica i caldrà veure quin efecte tenen els ajuts europeus per combatre els efectes de la pandèmia. Crec que és el moment d’invertir en ciència, en salut i en educació. I a més dels governs, la societat i el teixit empresarial també s’haurien de sentir apel·lats en aquesta crida. Nosaltres tenim una mancança en filantropia i potser ajudaria si es desplegués la Llei de Mecenatge. De la mateixa manera que cal una indústria innovadora potent que arrossegui la ciència i la recerca. A Catalunya tenim el sector farmacèutic que tradicionalment ha invertit molt, però a la resta de sectors hi ha encara molt camí per recórrer.
Justament per una manca de finançament públic estructural i un model molt depenent dels ajuts competitius europeus, el col·lectiu de científics acaba patint precarietat laboral, amb concatenació de contractes temporals durant anys. Afecta a la ciència feta a casa nostra aquesta precarietat?
És una realitat. Si compares les beques que dona l’Estat amb d’altres països són molt baixes. Les aportacions estructurals no permeten estabilitzar a la gent, tot i que cal puntualitzar que hi ha centres que tenen un model on s’incentiva la rotació de grups cada 6 o 8 anys. La precarietat existeix: els estudiants de doctorat i, també, la majoria de postdoctorants depenen de beques i enllacen contractes temporals que els generen molt neguit. Cal trobar l’equilibri de no convertir els centres de recerca en estructures pesades, i assegurar uns salaris més dignes. No podem oblidar que en aquests centres tenim el millor de cada promoció.
Què creus que caldria fer per revertir aquesta situació?
Crec que cal un increment de recursos públics, però també calen canvis culturals. Ja fa temps que es treballen polítiques des de Recursos Humans per garantir la diversitat i les bones pràctiques de gestió. Un dels diferencials del PRBB és el codi de bones pràctiques científiques. Un decàleg de la bona recerca (no mentir, contrastar les dades, les bones pràctiques es traslladen també als equips humans) que hauria de ser extensible a les bones pràctiques per reduir la precarietat.
Un altre dels reptes és la baixa presència de la dona en els llocs de direcció i lideratge de les institucions i grups de recerca científica. Per què passa, fins i tot en àrees com les de les ciències de la salut, que s’han feminitzat en la base?
Hi ha molts estudis que demostren que el sostre de vidre de la dona a la ciència continua existint, tot i que segurament ha millorat. A casa nostra, tenim científiques excel·lents en totes les àrees però només hi ha una dona directora del centre CERCA. A les dones científiques, quan arriben a l’edat de maternitat i cura dels fills, se les penalitza perquè es ressenten del volum de publicacions o de la seva disponibilitat per viatjar i participar en congressos. Hi ha un altre repte que és incentivar les nenes a estudiar carreres STEM. Crec que les institucions cada cop ajuden més, però la societat i el model organitzatiu de les famílies encara ha de millorar.
Quines accions heu fet des del PRBB per combatre aquesta bretxa?
Tenim un comitè d’igualtat, equitat i no discriminació per no discriminar en qüestions de gènere, però tampoc a d’altres col·lectius. Hem forçat a que hi hagi més conferenciants dones, hem habilitat una sala de lactància, treballem per visibilitzar les dones a la ciència amb activitats el Dia de la Dona i la Ciència, amb la paritat de totes les activitats de divulgació, treballem amb la Fundació de Wikipedia per actualitzar les entrades de dones científiques, entre d’altres accions. La pandèmia ens va anar molt bé per fer aquesta tasca d’explicar la ciència a través de les dones a les xarxes socials.
Tenint en compte la particularitat i el valor que representa un edifici i una ubicació com la que té el PRBB, com va afectar a l’activitat científica el fet d’haver de fer teletreball quan va començar la crisi sanitària de la Covid-19?
La pandèmia ens va obligar a reduir al mínim tota l’activitat presencial, ens vam centrar en una política de manteniment en la qual les autoritzacions per entrar a l’edifici estaven molt restringides. Va ser difícil de gestionar, la feina dels centres va ser extraordinària per protegir la gent però hi va haver un endarreriment en la recerca. A zero no es podia estar per l’activitat que fem. De fet, es va habilitar un hospital de campanya al qual s’accedia des del PRBB que afectava a la mobilitat del Parc.
En aquest seguit d’entrevistes, demanem una pregunta cega, una qüestió que plantejaré a la següent persona a qui entrevistarem, sense encara saber que series tu. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistada. Imma López, directora de l’Àrea de Gestió del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ens va proposar la següent qüestió: com des de l’empresa o altres institucions podríem fer accions tant a curt com a mig termini per acabar amb el desajust entre oferta i demanda de talent?
Nosaltres com a entitat pública podem fer poc i, a més, tenim limitació en el nombre d’efectius i en la taula salarial. No podem contractar a preus de mercat, fins i tot tenint els diners disponibles. Al sector públic estem encaixonats, ens haurien de deixar organitzar els Recursos Humans segons les necessitats reals. Com a gestors d’ens públics hauríem d’aspirar a tenir i retenir el millor talent. Amb aquest model no es pot fer. A vegades ens trobem amb la paradoxa de tenir recursos però no poder contractar.
Quina pregunta cega faries a la propera persona entrevistada?
Com s’adaptaran al post-Covid i com afectarà a l’organització de Recursos Humans?
Des del PRBB heu col·laborat per a acollir diferents edicions de l’Espai Factor Humà, i enguany també els Premis Factor Humà, on es fa un reconeixement a les bones pràctiques empresarials i de Gestió de Persones. Per què creus que un espai com el vostre ha d’aixoplugar aquesta mena d’iniciatives?
El gran actiu de la nostra activitat són les persones, l’element imprescindible per fer recerca. I quin millor lloc que el PRBB per acollir els Premis Factor Humà, que posen el seu focus en les persones. Ens sentim molt identificats amb allò que representa la Fundació i els seus guardons. A més, pel que fa a les trobades de l’Espai Factor Humà, ens ha encantat que es fessin aquí algunes edicions. S´hi tracten temes molt interessants, sempre n’aprenem moltíssim.
Què recomanaries de la Fundació Factor Humà a un responsable de Persones d’una organització o empresa en un moment tant incert com l’actual? I a un director general?
Crec que el gran encert de la Fundació és que són un pou de coneixement. L’Anna Fornés i el seu equip saben transmetre molt bé tot el que gira al voltant de la Gestió de Persones, donen eines, consells i idees que t’ajuden sempre. I no només això, la Fundació et motiva a fer les coses d’una altra manera i a ampliar mires. És bo tant per a les persones com per a la direcció. Quan vaig a una sessió o a un acte de la Fundació sempre em sorprenen per a bé, em sorprèn la constant capacitat de generar coneixement. Jo ho recomano sempre.
Articles relacionats / Artículos relacionados
#NoMoreMatildas: la campaña que quiere visibilizar a las mujeres en la ciencia
Marga Sala és l’administradora general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Sala s’ocupa de garantir l’excel·lència d’un edifici, situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar i de la Universitat Pompeu Fabra, pel qual cada dia, almenys abans de la pandèmia, hi passaven prop de 1.400 persones de 52 nacionalitats diferents dedicades a la recerca i a la ciència. Un edifici molt singular que acull 6 centres de recerca públics de la xarxa pública CERCA i de la UPF, juntament amb altres organitzacions vinculades a les ciències de la vida, on el coneixement està en continua ebullició.
Marga Sala (Barcelona,1967) va estudiar Econòmiques, va començar la seva trajectòria professional en el món de l‘auditoria i, per casualitats de la vida, es va acabar dedicant a la gestió en el sector de la recerca en salut, del qual ja no ha volgut desenganxar-se fins acabar sent l’administradora d’un espai de referència internacional. Mare de dos fills, es confessa amant del cinema, una afició que ha aparcat mentre hem viscut en una emergència sanitària. “Trobo molt a faltar anar a veure pel·lícules i els sopars amb els amics”, se sincera. El que no ha deixat de fer, ni en els pitjors moments de la pandèmia, és acudir diàriament al PRBB per garantir que la ciència no s’aturi.
Quins són els principals reptes als quals t’has enfrontat com a administradora general del PRBB?
Aquesta és una institució molt engrescadora i alhora molt complexa. Nosaltres som els propietaris de l’edifici, tenim la responsabilitat de mantenir les instal·lacions al nivell que requereix l’activitat que es fa aquí dintre. Actualment, tenim una comunitat de més de 1.400 persones de 52 nacionalitats diferents, plataformes tecnològiques de molt alt nivell i un estabulari que alberga els animals d’experimentació i que és un espai d’alta complexitat. Com a arrendadors dels espais dels centres de recerca ens podríem quedar com a simples mantenidors, però no volem ser només això, volem ser també estimuladors. Estem permanentment movent-nos per seguir el ritme accelerat que marca la ciència, volem estar a l’alçada i ho fem proporcionant infraestructures de nivell per d’ajudar en la recerca. Un dels reptes del PRBB i del meu equip és el de la generació de comunitat, aconseguir que les persones estiguin interconnectades i que es trobin en entorns diferents. Un dels nostres productes diferencials és la formació interna, es tracta d’un programa d’habilitats soft per als científics com poden ser el lideratge, la comunicació, la redacció de papers, etc. Es tracta d’habilitats que necessiten al llarg de la seva trajectòria professional i des del parc volem ajudar a adquirir-les.
Quanta gent forma part del teu equip?
Al consorci som 30 persones que m’agrada definir com un trencaclosques, en el qual cada peça té una funció i és imprescindible perquè tot rutlli. De nosaltres depenen 200 persones més que són les dels serveis de manteniment, neteja, seguretat o estabulari, entre d’altres.
En què consisteix la teva tasca?
El dia a dia té una part específica que és la relació amb la gerència i la direcció dels sis centres de recerca, amb els qui definim l’estratègia i les accions concretes. Quan vam haver de tancar per la Covid-19, per exemple, va ser una acció coordinada però també va resultar un procés complex perquè s’havien de continuar mantenint les instal·lacions obertes per als casos excepcionals i activitats imprescindibles. Vist en perspectiva, ens hem adonat de la gran feinada que va suposar adequar les mesures de protecció davant la Covid-19 a la normativa vigent en cada moment. Va ser tota una experiència.
Quines habilitats requereix gestionar un espai científic de les dimensions del PRBB, amb un personal amb molta mobilitat i molt divers?
Es necessita molta empatia i flexibilitat. Tenim una comunitat ben diferent, cadascun dels sis centres té les seves particularitats i les seves comunitats, així que o empatitzem amb ells o és molt difícil treballar en aquest entorn. Així mateix, la flexibilitat és essencial en un medi com el científic en el qual les necessitats diàries són immenses. Ara bé, nosaltres com a consorci públic som una organització adscrita a la Generalitat de Catalunya i tenim una normativa en Recursos Humans que ens restringeix molt. És molt frustrant perquè, per poder contractar als millors, no podem sortir a mercat. I encara més pensant que nosaltres no depenem d’ajuts públics, sinó que ens financem dels lloguers que paguen els centres i dels serveis que prestem. Nosaltres ens posem com a objectiu gestionar com una empresa privada, optimitzant els recursos al màxim, però estem sotmesos a tota la normativa pública que ens constreny.
Un lloc on els científics es parlen
El gran factor diferencial del PRBB és que es va crear per afavorir un entorn obert en el qual els científics es parlessin. Es va abandonar la idea que la ciència havia d’estar compartimentada i en aquests anys s’ha demostrat que va ser una idea encertada. I aquí no acaba el valor d’un espai com el del PRBB, perquè s’hi promouen activitats lúdiques que van des d’una coral o un campionat de vòlei platja, fins a conferències d’experts on el coneixement flueix. El PRBB és, quinze anys després de la seva inauguració, un ecosistema molt actiu i, a més, amb unes perspectives molt encoratjadores, perquè hi ha projectat el hub de recerca Ciutadella del Coneixement en el qual s’inclouen nous edificis i altres ja existents, que permetrà un creixement en Biomedicina, Ciències de la Salut i Humanitats en una mateixa àrea urbanística.
El PRBB capta un de cada set ajuts que el Consell Europeu de Recerca concedeix a Catalunya i en la vostra carta de presentació us definiu com un espai que incita a la creativitat. Quines creus que són les palanques de la vostra excel·lència?
Hi ha diferents elements com són l’entorn del Parc, els grups de recerca de referència, la tecnologia punta i una ciutat com Barcelona que, a més de ser molt potent en Biomedicina, té molts atractius com a lloc on viure i gaudir. No podem oblidar que la ciència és col·laborativa i multicèntrica i els investigadors excel·lents van allà on hi ha els millors. Des del principi, al PRBB s’ha potenciat un entorn internacional extraordinari que atrau l’excel·lència d’arreu del món i que fa que tothom se’n senti part. L’entorn hospitalari que hi ha amb l’Hospital del Mar i el contacte amb la clínica és un valor afegit. De fet, fa 4 anys es va establir una nova seu del Laboratori Europeu de Biologia Molecular i ens van triar a nosaltres per instal·lar-s’hi, perquè poden reclutar equips internacionals fàcilment. Estem encantats que s’hagin ubicat aquí.
Quins reptes teniu des del punt de vista de la gestió i el lideratge en un ecosistema en el qual conviuen la ciència, la recerca, l’emprenedoria, les iniciatives empresarials i un hospital de referència?
Tot i que al final tots fan ciència, el repte és adaptar les activitats als diferents perfils que conviuen a l’edifici. Hi ha personal investigador sènior, estudiants de doctorat i perfils que fan recerca bàsica, clínica i docència. Dedicar-se a la ciència requereix una formació integral. Per exemple, per demanar recursos en els fons competitius cal un gran aprenentatge. I més a Espanya, on la inversió en ciència és molt baixa i fa més necessari que a d’altres llocs haver de buscar diners en ajuts i fons competitius. Però també necessiten aprendre en gestió de pressupostos i d’organització. Aquesta exigència holística no és gens fàcil però resulta imprescindible, i des del PRBB hi volem contribuir.
El PRBB és un centre científic focalitzat en ciències de la salut. Cóm creus que la Covid-19 està canviant l’ecosistema de recerca i el seu finançament?
És evident que l’emergència sanitària ha obligat a derivar-hi molts diners. Hem vist com de fàcil és la transmissió global de malalties, un problema que requereix d’un sistema de salut primari molt fort que sigui capaç d’identificar ràpidament les amenaces. També ens n’hem adonat de la importància de la investigació globalitzada i que és imprescindible que es facin polítiques globals de sanitat. Això significa invertir molts diners a llarg termini, independentment de qui estigui al Govern. En la vacuna de la Covid-19 ha estat evident la importància de l’aposta continuada en ciència. Però no soc molt optimista, perquè no sé fins a quin punt els nostres governs estan disposats a fer polítiques a llarg termini que no tinguin un rèdit electoral a curt. També hem de dir que Catalunya en el seu moment va crear un sistema de recerca pioner, el Sistema Cerca, juntament amb un model d’atracció de talent com és l’ICREA que va ser tot un encert. Però no oblidem que cal mantenir-ho i apostar-hi més, són diners molt ben invertits.
I com a societat, aquesta pandèmia ens ha fet prendre consciència de la importància d’invertir en ciència de manera continuada?
L’Hospital del Mar ha visibilitzat molt bé la malaltia i la importància de tenir un sistema científic estructurat, però ara ens enfrontem a una època de contracció econòmica i caldrà veure quin efecte tenen els ajuts europeus per combatre els efectes de la pandèmia. Crec que és el moment d’invertir en ciència, en salut i en educació. I a més dels governs, la societat i el teixit empresarial també s’haurien de sentir apel·lats en aquesta crida. Nosaltres tenim una mancança en filantropia i potser ajudaria si es desplegués la Llei de Mecenatge. De la mateixa manera que cal una indústria innovadora potent que arrossegui la ciència i la recerca. A Catalunya tenim el sector farmacèutic que tradicionalment ha invertit molt, però a la resta de sectors hi ha encara molt camí per recórrer.
Justament per una manca de finançament públic estructural i un model molt depenent dels ajuts competitius europeus, el col·lectiu de científics acaba patint precarietat laboral, amb concatenació de contractes temporals durant anys. Afecta a la ciència feta a casa nostra aquesta precarietat?
És una realitat. Si compares les beques que dona l’Estat amb d’altres països són molt baixes. Les aportacions estructurals no permeten estabilitzar a la gent, tot i que cal puntualitzar que hi ha centres que tenen un model on s’incentiva la rotació de grups cada 6 o 8 anys. La precarietat existeix: els estudiants de doctorat i, també, la majoria de postdoctorants depenen de beques i enllacen contractes temporals que els generen molt neguit. Cal trobar l’equilibri de no convertir els centres de recerca en estructures pesades, i assegurar uns salaris més dignes. No podem oblidar que en aquests centres tenim el millor de cada promoció.
Què creus que caldria fer per revertir aquesta situació?
Crec que cal un increment de recursos públics, però també calen canvis culturals. Ja fa temps que es treballen polítiques des de Recursos Humans per garantir la diversitat i les bones pràctiques de gestió. Un dels diferencials del PRBB és el codi de bones pràctiques científiques. Un decàleg de la bona recerca (no mentir, contrastar les dades, les bones pràctiques es traslladen també als equips humans) que hauria de ser extensible a les bones pràctiques per reduir la precarietat.
Un altre dels reptes és la baixa presència de la dona en els llocs de direcció i lideratge de les institucions i grups de recerca científica. Per què passa, fins i tot en àrees com les de les ciències de la salut, que s’han feminitzat en la base?
Hi ha molts estudis que demostren que el sostre de vidre de la dona a la ciència continua existint, tot i que segurament ha millorat. A casa nostra, tenim científiques excel·lents en totes les àrees però només hi ha una dona directora del centre CERCA. A les dones científiques, quan arriben a l’edat de maternitat i cura dels fills, se les penalitza perquè es ressenten del volum de publicacions o de la seva disponibilitat per viatjar i participar en congressos. Hi ha un altre repte que és incentivar les nenes a estudiar carreres STEM. Crec que les institucions cada cop ajuden més, però la societat i el model organitzatiu de les famílies encara ha de millorar.
Quines accions heu fet des del PRBB per combatre aquesta bretxa?
Tenim un comitè d’igualtat, equitat i no discriminació per no discriminar en qüestions de gènere, però tampoc a d’altres col·lectius. Hem forçat a que hi hagi més conferenciants dones, hem habilitat una sala de lactància, treballem per visibilitzar les dones a la ciència amb activitats el Dia de la Dona i la Ciència, amb la paritat de totes les activitats de divulgació, treballem amb la Fundació de Wikipedia per actualitzar les entrades de dones científiques, entre d’altres accions. La pandèmia ens va anar molt bé per fer aquesta tasca d’explicar la ciència a través de les dones a les xarxes socials.
Tenint en compte la particularitat i el valor que representa un edifici i una ubicació com la que té el PRBB, com va afectar a l’activitat científica el fet d’haver de fer teletreball quan va començar la crisi sanitària de la Covid-19?
La pandèmia ens va obligar a reduir al mínim tota l’activitat presencial, ens vam centrar en una política de manteniment en la qual les autoritzacions per entrar a l’edifici estaven molt restringides. Va ser difícil de gestionar, la feina dels centres va ser extraordinària per protegir la gent però hi va haver un endarreriment en la recerca. A zero no es podia estar per l’activitat que fem. De fet, es va habilitar un hospital de campanya al qual s’accedia des del PRBB que afectava a la mobilitat del Parc.
En aquest seguit d’entrevistes, demanem una pregunta cega, una qüestió que plantejaré a la següent persona a qui entrevistarem, sense encara saber que series tu. Així ho vam fer amb l’anterior entrevistada. Imma López, directora de l’Àrea de Gestió del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ens va proposar la següent qüestió: com des de l’empresa o altres institucions podríem fer accions tant a curt com a mig termini per acabar amb el desajust entre oferta i demanda de talent?
Nosaltres com a entitat pública podem fer poc i, a més, tenim limitació en el nombre d’efectius i en la taula salarial. No podem contractar a preus de mercat, fins i tot tenint els diners disponibles. Al sector públic estem encaixonats, ens haurien de deixar organitzar els Recursos Humans segons les necessitats reals. Com a gestors d’ens públics hauríem d’aspirar a tenir i retenir el millor talent. Amb aquest model no es pot fer. A vegades ens trobem amb la paradoxa de tenir recursos però no poder contractar.
Quina pregunta cega faries a la propera persona entrevistada?
Com s’adaptaran al post-Covid i com afectarà a l’organització de Recursos Humans?
Des del PRBB heu col·laborat per a acollir diferents edicions de l’Espai Factor Humà, i enguany també els Premis Factor Humà, on es fa un reconeixement a les bones pràctiques empresarials i de Gestió de Persones. Per què creus que un espai com el vostre ha d’aixoplugar aquesta mena d’iniciatives?
El gran actiu de la nostra activitat són les persones, l’element imprescindible per fer recerca. I quin millor lloc que el PRBB per acollir els Premis Factor Humà, que posen el seu focus en les persones. Ens sentim molt identificats amb allò que representa la Fundació i els seus guardons. A més, pel que fa a les trobades de l’Espai Factor Humà, ens ha encantat que es fessin aquí algunes edicions. S´hi tracten temes molt interessants, sempre n’aprenem moltíssim.
Què recomanaries de la Fundació Factor Humà a un responsable de Persones d’una organització o empresa en un moment tant incert com l’actual? I a un director general?
Crec que el gran encert de la Fundació és que són un pou de coneixement. L’Anna Fornés i el seu equip saben transmetre molt bé tot el que gira al voltant de la Gestió de Persones, donen eines, consells i idees que t’ajuden sempre. I no només això, la Fundació et motiva a fer les coses d’una altra manera i a ampliar mires. És bo tant per a les persones com per a la direcció. Quan vaig a una sessió o a un acte de la Fundació sempre em sorprenen per a bé, em sorprèn la constant capacitat de generar coneixement. Jo ho recomano sempre.
Articles relacionats / Artículos relacionados
#NoMoreMatildas: la campaña que quiere visibilizar a las mujeres en la ciencia