Una victòria de l'equip d'Espanya a la Copa del Món de Pastisseria, dos anys després d'haver quedat penúltima, demostra que la gestió per competències pot dirigir cap a l'alt rendiment a equips de qualsevol tipus, mida o sector, fins i tot en l'àmbit de l'alta gastronomia.
Poques vegades s'oblida el record d'una mala experiència. I això és precisament el que va passar amb l'equip que va representar Espanya a la Copa del Món de Pastisseria 2009. Espanya va fer el pitjor seus exercicis quedant, en aquesta edició, en el penúltim lloc del rànquing de competidors (els millors 20 països del món).
Aquest va ser exactament el punt de partida de l'equip que va prendre el relleu de la representació en la competició al 2011. El capità, que era l'únic membre que repetia experiència, va entendre que calia aconseguir una notorietat a la competició per aconseguir el resultat que s'esperava, guanyar la Copa del Món. Però què és el que Espanya podia oferir que no oferís cap altre país? Quins eren els elements diferenciadors de la identitat que podrien contribuir a la construcció d'aquesta promesa?
Ràpidament es va prendre consciència que l'equip havia de crear valor, no només per reconstruir la percepció i l'opinió de tots els stakeholders de la competició, sinó per potenciar-la al màxim i per així generar una reputació com mai Espanya havia tingut. Per aquest motiu es va dissenyar una posada en escena basada en tres aspectes clau: la cultura "corporativa" de l'equip, les competències (el conjunt de coneixements, habilitats i actituds), els comportaments dels seus membres i la comunicació.
El primer pas va consistir en identificar els elements diferenciadors de la identitat que podrien impactar per crear un avantatge competitiu respecte als altres equips. Per això s'havia d'entendre quins eren els factors determinants de l'èxit. A través d'aquest treball es van identificar 5 elements: professionalitat, organització, fluïdesa, impecabilitat i elegància. Aquests factors, atributs o, en definitiva, valors, van ser la base sobre la qual es van dissenyar les competències i els comportaments vinculats a totes i cadascuna d'elles, que els membres de l'equip havien d'entrenar per potenciar al màxim el seu nivell d'excel·lència.
A més, calia construir una proposta poderosa per respondre de forma creativa als requeriments del concurs. En un món on imperava el masculí (territori no només pertanyent als homes), va aparèixer com una gran oportunitat concebre una proposta des d'allò femení (per descomptat, no només concernent a les dones). La idea encaixava a la perfecció amb un concepte que combinava de forma alquímica la tecnologia amb les emocions. Es va descobrir una forma de generar un vincle fort entre els jutges, els comissaris, la premsa i de la resta dels stakeholders del concurs i l'acompliment de l'equip espanyol: crear una experiència tecnoemocional a través del desplegament de tot el talent de l'equip. Aquest era el valor afegit de l'equip, allò que ningú podia oferir, el que els feia diferents i autèntics respecte als seus competidors.
Precisament, a l'aspecte de la comunicació se li va donar una importància crucial durant les 9 hores de concurs. Entre altres qüestions, els missatges que els speakers havien de comunicar en el moment del passi de degustació d'Espanya estaven planificats i dissenyats pel mateix equip. Es va comunicar exactament el que s'havia de comunicar en el moment més convenient per generar l'impacte que es pretenia.
A través d'una proposta consistent, rigorosa i original, el disseny de competències i el corresponent desplegament de comportaments orientats a l'èxit, i la projecció de lideratge com a element dinamitzador, es va aconseguir el resultat desitjat. Aquest equip d'alt rendiment capitanejat per Jordi Bordas i format a més per Josep Maria Guerola i Julien Álvarez va aconseguir el que cap altre equip espanyol ha fet mai: guanyar la Copa del Món de Pastisseria incorporant a les seves pràctiques un sistema estratègic propi de grans corporacions.
Aquesta experiència demostra, un cop més, que el model de gestió per competències és una eina que aporta valor als resultats dels equips en diversos contextos organitzacionals i que en el desenvolupament d'un equip d'alt rendiment és imprescindible.
Per a més informació:
Bordas Santacreu, Montserrat. "Cas pràctic: lliçons sobre equips d'alt rendiment a la Copa del món de pastisseria". Harvard Deusto Business Review, setembre 2011. http://montsebordas.com/portfolio/harvard-deusto-septiembre-2011
Articles relacionats / Artículos relacionados
La receta del éxito de Josep Roca: mover, remover y conmoverLa empresa es como un equipo de fútbol
¿Tiene su empresa un programa de competencias Zombie?
Una victòria de l'equip d'Espanya a la Copa del Món de Pastisseria, dos anys després d'haver quedat penúltima, demostra que la gestió per competències pot dirigir cap a l'alt rendiment a equips de qualsevol tipus, mida o sector, fins i tot en l'àmbit de l'alta gastronomia.
Poques vegades s'oblida el record d'una mala experiència. I això és precisament el que va passar amb l'equip que va representar Espanya a la Copa del Món de Pastisseria 2009. Espanya va fer el pitjor seus exercicis quedant, en aquesta edició, en el penúltim lloc del rànquing de competidors (els millors 20 països del món).
Aquest va ser exactament el punt de partida de l'equip que va prendre el relleu de la representació en la competició al 2011. El capità, que era l'únic membre que repetia experiència, va entendre que calia aconseguir una notorietat a la competició per aconseguir el resultat que s'esperava, guanyar la Copa del Món. Però què és el que Espanya podia oferir que no oferís cap altre país? Quins eren els elements diferenciadors de la identitat que podrien contribuir a la construcció d'aquesta promesa?
Ràpidament es va prendre consciència que l'equip havia de crear valor, no només per reconstruir la percepció i l'opinió de tots els stakeholders de la competició, sinó per potenciar-la al màxim i per així generar una reputació com mai Espanya havia tingut. Per aquest motiu es va dissenyar una posada en escena basada en tres aspectes clau: la cultura "corporativa" de l'equip, les competències (el conjunt de coneixements, habilitats i actituds), els comportaments dels seus membres i la comunicació.
El primer pas va consistir en identificar els elements diferenciadors de la identitat que podrien impactar per crear un avantatge competitiu respecte als altres equips. Per això s'havia d'entendre quins eren els factors determinants de l'èxit. A través d'aquest treball es van identificar 5 elements: professionalitat, organització, fluïdesa, impecabilitat i elegància. Aquests factors, atributs o, en definitiva, valors, van ser la base sobre la qual es van dissenyar les competències i els comportaments vinculats a totes i cadascuna d'elles, que els membres de l'equip havien d'entrenar per potenciar al màxim el seu nivell d'excel·lència.
A més, calia construir una proposta poderosa per respondre de forma creativa als requeriments del concurs. En un món on imperava el masculí (territori no només pertanyent als homes), va aparèixer com una gran oportunitat concebre una proposta des d'allò femení (per descomptat, no només concernent a les dones). La idea encaixava a la perfecció amb un concepte que combinava de forma alquímica la tecnologia amb les emocions. Es va descobrir una forma de generar un vincle fort entre els jutges, els comissaris, la premsa i de la resta dels stakeholders del concurs i l'acompliment de l'equip espanyol: crear una experiència tecnoemocional a través del desplegament de tot el talent de l'equip. Aquest era el valor afegit de l'equip, allò que ningú podia oferir, el que els feia diferents i autèntics respecte als seus competidors.
Precisament, a l'aspecte de la comunicació se li va donar una importància crucial durant les 9 hores de concurs. Entre altres qüestions, els missatges que els speakers havien de comunicar en el moment del passi de degustació d'Espanya estaven planificats i dissenyats pel mateix equip. Es va comunicar exactament el que s'havia de comunicar en el moment més convenient per generar l'impacte que es pretenia.
A través d'una proposta consistent, rigorosa i original, el disseny de competències i el corresponent desplegament de comportaments orientats a l'èxit, i la projecció de lideratge com a element dinamitzador, es va aconseguir el resultat desitjat. Aquest equip d'alt rendiment capitanejat per Jordi Bordas i format a més per Josep Maria Guerola i Julien Álvarez va aconseguir el que cap altre equip espanyol ha fet mai: guanyar la Copa del Món de Pastisseria incorporant a les seves pràctiques un sistema estratègic propi de grans corporacions.
Aquesta experiència demostra, un cop més, que el model de gestió per competències és una eina que aporta valor als resultats dels equips en diversos contextos organitzacionals i que en el desenvolupament d'un equip d'alt rendiment és imprescindible.
Per a més informació:
Bordas Santacreu, Montserrat. "Cas pràctic: lliçons sobre equips d'alt rendiment a la Copa del món de pastisseria". Harvard Deusto Business Review, setembre 2011. http://montsebordas.com/portfolio/harvard-deusto-septiembre-2011
Articles relacionats / Artículos relacionados
La receta del éxito de Josep Roca: mover, remover y conmoverLa empresa es como un equipo de fútbol
¿Tiene su empresa un programa de competencias Zombie?