El programa L’endemà: Al carrer de TV3, emès recentment, ha fet un seguiment de cinc persones d’arreu de Catalunya que han estat acomiadades arran de la crisi i s’han vist a l’atur. Totes tenen coses en comú: tenen al voltant de 40 anys, han treballat des de ben joves i no tenen estudis superiors. El cop anímic que suposa un acomiadament i posteriorment estar a l’atur és nou per tots ells.
“El moment de l’acomiadament era com estar en una pel·lícula. Poses les teves coses a una capsa de cartró, te’n vas i ja no tornes mai més. Així és la vida.”
“He lluitat tota la vida per ser alguna cosa i ara que estic a l’atur no sóc res. Em sento petit.”
"Fins que no et veus a la cua de l'atur no t'adones del que és. Jo abans em pensava que els que estan parats és perquè no busquen a fons, però ara m'he adonat que pots buscar 24 hores al dia i no en treus res."
El reportatge mostra el cop anímic que van viure aquests treballadors al moment de ser acomiadats i sobretot com és la seva vida quotidiana estant a l’atur. No els està resultant senzill trobar feina. Tots estan disposats a treballar “del que sigui,” encara que el salari sigui inferior a la prestació d’atur que reben. Acostumats a una rutina diària durant dècades, de cop trobar-se a casa sense res a fer se’ls fa molt dur. Coincideixen que el més important és no frenar-se, fer cursets i que buscar un nou lloc de treball sigui com una feina.
Cinc testimonis sincers i reals que expliquen sense embuts la situació que estan vivint molts aturats al nostre país. El mes de març de 2011 hi havia més de 600.000 persones sense feina a Catalunya i més de 4’3 milions a Espanya.
També pots veure el programa complet aquí: http://www.tv3.cat/videos/3437871/Al-carrer
El programa L’endemà: Al carrer de TV3, emès recentment, ha fet un seguiment de cinc persones d’arreu de Catalunya que han estat acomiadades arran de la crisi i s’han vist a l’atur. Totes tenen coses en comú: tenen al voltant de 40 anys, han treballat des de ben joves i no tenen estudis superiors. El cop anímic que suposa un acomiadament i posteriorment estar a l’atur és nou per tots ells.
“El moment de l’acomiadament era com estar en una pel·lícula. Poses les teves coses a una capsa de cartró, te’n vas i ja no tornes mai més. Així és la vida.”
“He lluitat tota la vida per ser alguna cosa i ara que estic a l’atur no sóc res. Em sento petit.”
"Fins que no et veus a la cua de l'atur no t'adones del que és. Jo abans em pensava que els que estan parats és perquè no busquen a fons, però ara m'he adonat que pots buscar 24 hores al dia i no en treus res."
El reportatge mostra el cop anímic que van viure aquests treballadors al moment de ser acomiadats i sobretot com és la seva vida quotidiana estant a l’atur. No els està resultant senzill trobar feina. Tots estan disposats a treballar “del que sigui,” encara que el salari sigui inferior a la prestació d’atur que reben. Acostumats a una rutina diària durant dècades, de cop trobar-se a casa sense res a fer se’ls fa molt dur. Coincideixen que el més important és no frenar-se, fer cursets i que buscar un nou lloc de treball sigui com una feina.
Cinc testimonis sincers i reals que expliquen sense embuts la situació que estan vivint molts aturats al nostre país. El mes de març de 2011 hi havia més de 600.000 persones sense feina a Catalunya i més de 4’3 milions a Espanya.
També pots veure el programa complet aquí: http://www.tv3.cat/videos/3437871/Al-carrer