El mercat laboral està patint una gran transformació, propiciada en gran part per les noves tecnologies i la robòtica, que estan donant pas a noves feines i a una nova organització del treball. No obstant això, segueix existint una escassetat de talent provocada pel desajustament entre els sistemes formatius i les demandes de les empreses, que busquen actituds personals i habilitats professionals polivalents.

Existeix un ampli consens entre els experts econòmics i de Recursos Humans sobre la profunda transformació social i empresarial que estem vivint.

Algunes dades d'inici que em semblen rellevants i un incentiu a reflexionar i a posar-se en marxa:

Una conclusió del Fòrum de Davos 2016 és que entrem en la “4a revolució industrial”, on els robots i el talent tindran un paper clau, com indica Raúl Grijalba (CEO de Manpower) en el seu interessant article sobre aquest tema (http://ow.ly/ZTJOg).

McKinsey indica en el seu últim estudi que aproximadament la meitat de llocs de treball poden ser automatitzats en els propers anys en major o menor mesura (http://ow.ly/ZOnLm).

Altres experts com Nacho de Pinedo (CEO de ISDI) afirmen que no estem en una era de canvis sinó en un canvi d'era (http://ow.ly/ZTHRu) i que passem de la revolució industrial a la revolució de la informació.

Claus per entendre el nou mercat laboral

L'impacte al mercat laboral és, per tant, molt significatiu i al meu entendre destaquen cinc significatius efectes

Reyero cat

1. Escassetat de talent i desajustaments oferta-demanda, segons estudis de Manpower (http://ow.ly/ZOlrn) i, en paral·lel, destrucció d'ocupació, entre 5 i 7 milions de feines a nivell mundial per 2020 (http://ow.ly/ZNwmF).

Les respostes a aquests reptes són millorables: al meu entendre els sistemes formatius no estan adaptant-se amb suficient agilitat i pragmatisme a les demandes laborals del futur i s'enfoquen massa a qualificar per a professions concretes (en ocasions difícilment predictibles) i no tant a impregnar d'actituds personals i habilitats professionals polivalents.

2. Noves feines i actituds: emergeixen professions en els nous jaciments d'ocupació com indica l'Estudi “El futur de l'ocupació d'Adecco” (http://ow.ly/ZOm3i) i desapareixen o es redueixen dràsticament rols no adaptats a les noves demandes com indica Randstad en el seu estudi on esmenta que el 41% d'espanyols pensa que el seu treball té risc d'automatitzar-se en 5 anys (http://ow.ly/ZOnm4).

Es requereixen noves competències i habilitats professionals per ser competitiu, tal com pronostiquen experts com Nekane Rodríguez (directiva de Lee Hecht Harrison) en els seus informes sobre el treball l'any 2020 (http://ow.ly/ZOpIj).

I d'altra banda els millenials amb els seus nous valors sobre el món del treball estan obligant a moltes organitzacions a adaptar les seves polítiques de gestió de persones en un context global de compromís laboral decreixent.

3. Nova organització del treball, tant a nivell de format de la feina (teletreball, co-working, treball a temps parcial…) com per l'augment significatiu de persones que ja no treballen per compte aliè a l'ús “tradicional” com, per exemple, freelancers (més de 50 milions i 33% de la població activa als EUA, http://ow.ly/ZTEaG) o emprenedors (desenes de milers a tot el món, http://ow.ly/ZTGDE).

4. Diferències de compensació: els professionals amb més oportunitats són els polivalents i altament qualificats i els menys qualificats en ocupacions menys automatitzables. Augmenten les diferències salarials entre nivells jeràrquics i existeix pressió per reduir ocupacions en llocs amb “poca diferenciació o valor afegit” i en comandaments intermedis.

A Espanya el percentatge de mileuristes es proper al 70% segons dades de l'Agencia Tirbutària (http://ow.ly/10d2Jo), fet que reflexa una economia que necessita augmentar la seva inversió en sectors punters.

5. Baix creixement de l'ocupació a Occident: una situació d'alt atur (més del 15% en molts països) conviu amb les dificultats de cobertura de feines en múltiples àrees per falta de professionals amb les competències tècniques i actituds personals requerides.

Com indica Jordi Goula, el PIB a Espanya creix un 40% des del mínim de la crisi però l'ocupació només un 20% (http://ow.ly/10lgSZ) i passaran bastants anys fins aconseguir els nivells d'atur del 2007 segons l'opinió de molts experts en mercat laboral.

Davant aquests potencials riscos sorgeixen oportunitats com l'economia col·laborativa, on 5 subsectors clau (finançament entre particulars, contractació online, allotjament entre particulars, compartir cotxe i streaming de vídeos i música) augmentaran significativament beneficis i ocupació els propers 10 anys, segons PWC.

Com reaccionen els/les professionals davant aquesta realitat?

En els últims anys he tingut la sort de realitzar a Sanofi un intens treball de selecció tant en llocs comercials com d'staff en el sector farmacèutic. Després d'avaluar diversos centenars de candidats he arribat a algunes conclusions que considero extrapolables amb alguns matisos a altres sectors com em confirmen diversos col·legues de Recursos Humans i caçatalents amb els quals he compartit aquestes reflexions.

  • Existeix escassetat de talent adaptat al perfil futur requerit, en diferents graus segons tipus de lloc i nivell d'exigència en les competències requerides. Es detecta tant per a certs rols nous com per a d'altres més clàssics però amb noves exigències, la qual cosa fa necessari un major esforç compartit d'actualització d'habilitats per part de companyies i empleats/des.
  • El professional d'èxit ja no és només algú amb bon ofici i expert en la seva àrea. El diferencial són cada vegada més les seves competències i habilitats, tant per a managers com per a empleats i algunes de les quals esmento a continuació.
  • Els últims anys de reestructuracions i incertesa han augmentat la “por al canvi d'empresa”.

És una tendència clara en candidats amb antiguitat superior a 8-10 anys, fins i tot en els casos amb clara millora econòmica, de desenvolupament o projecte de companyia. Això és especialment marcat en països com Espanya on la indemnització per acomiadament augmenta significativament segons els anys treballats.

Conclusions

“El mercat laboral està trencat i necessita reconfigurar-se. Mentre les antigues peces desapareixen, emergeix un nou món laboral del segle XXI”. Aquesta reflexió de l'estudi “Human Age 2.0” de Manpower reflecteix bé els canvis laborals d'un món cada vegada més competitiu, exigent i apassionant.

En els propers anys el món del treball s'enfronta a evidents amenaces però alhora existeixen també més opcions i igualtat d'oportunitats potencials que mai, a causa de, entre altres raons, a la tecnologia, al fàcil accés al coneixement i a la millora dels sistemes educatius.

El repte per a companyies i els/les professionals serà surfejar l'ona d'aquest tsunami que ja està aquí per augmentar la competitivitat, productivitat, ocupabilitat i felicitat en el treball.

 

David Reyero Trapiello - Senior HR Business Partner – Sanofi Iberia

e-mail: David.reyero[arroba]sanofi.com  / Twitter: @davidreyero73 / Linkedin: es.linkedin.com/in/reyerodavid

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.