“No deixis per demà allò que puguis fer avui.” D'aquesta coneguda premissa fuig tot bon procrastinador, mogut per l'objectiu d'ajornar el compliment d'una obligació el màxim possible. Creus que ets l'únic que deixa per més tard tasques que podria estar realitzant en aquest mateix moment? Doncs no estàs sol. El blogger Tim Urban, un procrastinador expert, ens convida en aquesta divertida i perspicaç xerrada dins d'un TED celebrat recentment a preguntar-nos què és el que estem ajornant, abans que se'ns acabi el temps.

 

Tim Urban sap que la postergació no té sentit, però no pot posar-hi remei, porta tota la vida esperant fins a l'últim minut per fer les coses i sembla que no li ha anat malament. En el marc d'un esdeveniment TED celebrat al febrer de 2016 a Vancouver, titulat “Dream”, aquest conegut blogger ens explica entre rialles com funciona la ment de tots els que com ell tenen un esperit procrastinador nat.

Urban realitzava diversos projectes a la universitat i encara que tenia molt clar que el planning ideal era fer el treball progressivament perquè el dia abans del lliurament només calgués polir uns quants detalls, era incapaç de seguir aquest mètode i tot ho deixava per a l'últim dia. Quan va arribar el moment de realitzar la seva tesi, per la qual comptava amb un any de temps, va decidir canviar d'estratègia i planificar cada pas amb l'objectiu d'allunyar-se de l'estrès i tenir-ho tot sota control.

Però, quina va ser la realitat? Què és el què va passar? Fàcil d'imaginar, veritat? Els primers mesos van passar volant, arrelats a la hipòtesi: em queda molt temps, ja ho faré. Van passar els mesos següents, els últims dos mesos es van convertir en una setmana, fins que un dia va despertar i faltaven només tres dies per al lliurament, de manera que va fer l'única cosa que podia fer i que se li donava tan bé: escriure 90 pàgines en 72 hores, concretament en dues nits.

Seria el producte de 72 hores igual de bo i eficient que el que podria haver resultat de 8.760 hores de treball? Òbviament no, doncs com explica Urban, la seva tesi va ser dolenta, ja que quan el temps juga en contra, la qualitat queda en segon pla.

Això li va portar a escriure sobre la dilació en el seu blog Wait But Why, doncs volia explicar als no procrastinadors del món què passa pel cap d'un procrastinador i per què són com són.

El blogger ens il·lustra metafòricament a través d'un divertit dibuix quina és, segons ell, la diferència entre el cervell d'un procrastinador i el d'un no procrastinador: el Mico de la Satisfacció Instantània. En el cervell d'un procrastinador existeix un mico que l'impedeix prendre la decisió racional de fer alguna cosa productiva i es decanta per tasques menys importants però més ocioses i gratificants: llegir pàgines de Wikipedia sense raó aparent, obrir la nevera cada deu minuts amb l'esperança de trobar alguna cosa nova o submergir-se en una espiral de vídeos de Youtube que pot no acabar mai.

En realitat, no volem que sigui el Mico qui condueixi el nostre cervell, doncs no coneix ni el passat ni el futur i només li importen dues coses: allò fàcil i allò divertit. Però, pot més ell que nostra ment? Per sort, existeix un altre element, el Motor de Decisions Racionals, que sí que té una visió global de la nostra vida i ens recorda que algunes vegades té molt més sentit fer coses més difícils o menys plaents pel bé del panorama general. Aquí apareix el conflicte, que per a un expert procrastinador es resol sempre de la mateixa manera: dedicant-se a l'oci i a la diversió respirant un aire carregat de culpa, temor, ansietat i rancúnia cap a un mateix.

Però, com aconsegueix el procrastinador, amb un mico controlant el seu cervell, dirigir-se cap a un lloc menys plaent però on resideixen les coses realment importants?

El procrastinador té un àngel de la guarda, que sempre el cuida i vetlla per ell en els moments més difícils, l'anomenat Monstre del Pànic, afirma Urban. El Monstre del Pànic està inactiu la major part del temps, però de sobte es desperta quan un lliurament s'aproxima massa o si hi ha perill de vergonya pública. I, el més important, és a l'única cosa a la que li té por el Mico. I és en aquest moment quan el Motor de Decisions Racionals pren el comandament, custodiat pel Monstre del Pànic.

Però això no acaba aquí, és més complex, ja que resulta que hi ha dos tipus de dilació: quan existeixen terminis i quan no. En haver de seguir determinats terminis de lliurament o realització, els efectes de la procrastinació tenen una durada breu, doncs intervé el Monstre del Pànic que ens posa les piles en l'últim minut, posant així fi a l'estrès i al sentiment de culpa.  Però existeix un segon tipus de dilació que té lloc quan no hi ha terminis. Què succeeix amb els emprenedors o amb aquells que volen realitzar projectes per compte pròpia? No hi ha ningú que els reclami el treball ni tenen una data de lliurament, ja que només depèn de la seva pròpia actitud.

També hi ha altres esferes de la vida que no compten amb la imposició de terminis, com veure a la família, fer exercici o cuidar de la nostra salut. El que succeeix amb aquests aspectes, fins i tot més importants que els laborals, és que es posterguen indefinidament ja que al no haver-hi terminis no apareix el Monstre del Pànic. Aquesta dilació menys visible amb el pas del temps pot arribar a ser font d'infelicitat i condemnar-nos a viure en una constant ona d'ansietat. La frustració no apareix per no poder aconseguir els nostres somnis o aspiracions sinó per no poder ni tan sols començar a perseguir-los.

Finalment, Urban es va adonar que quan no hi ha terminis la preocupació ens atrapa a tots, que ens sentim de vegades espectadors de la nostra pròpia vida. Tots posterguem alguna cosa, ningú escapa del Mico de la Satisfacció Instantània. Simplement hem de parar atenció a què estem postergant i posar-hi remei avui mateix… bé, o demà… ja sabeu!

 

Accés a la conferència de Tim Urban a TED2016 (amb subtítols disponibles en castellà): https://www.ted.com/talks/tim_urban_inside_the_mind_of_a_master_procrastinator?language=es#t-719759

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.