Durant tota la història els avenços tecnològics han acabat amb determinats llocs de treballs i n’han creat d’altres. Actualment ens trobem en un moment crític, doncs el dubte recau en si en els proper anys la destrucció de professions serà molt més gran que la nostra capacitat per crear-ne de noves. Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya ens parla de la introducció dels robots al mercat laboral, capaços de fer tasques d'alta precisió i fins i tot de fer més competitives les empreses. Són amics que ens fan millors o enemics a vigilar de prop? I, sobretot, hi ha futur sense robots?

 ‘Valor Afegit’: Robots, ¿amigos o enemigos?

El Fòrum de Davos va advertir recentment que l’economia mundial podria perdre d’aquí al 2020 cinc milions de llocs de treball per culpa de les màquines intel·ligents i les transformacions que aquestes comportaran. La principal novetat d’aquesta quarta revolució industrial és l’efecte en sectors tan resguardats fins ara dels robots com els serveis o l’atenció a les persones. El nou repte de cara al futur és aconseguir que màquines i persones treballin braç a braç sense “grinyolar”.

Javi Creus, fundador de la consultora Ideas for change, afirma que el que necessitem  ara és concentrar-nos en coses que les màquines no puguin fer millor que nosaltres. Els robots són capaços de fer milions de  coses, i fins i tot aprenen entre ells. Si comencem a jugar a escacs contra una màquina, al cap d’un temps ens guanyarà sempre, doncs aprendrà d’altres màquines que estiguin jugant a escacs.

Marc Segura, director de robòtica d'ABB a Espanya, explica que actualment ens trobem en l’era dels robots col·laboratius, on els robots surten de les gàbies on els havíem de tenir confinats per raons de seguretat i es col·loquen al nostre costat, asseguts a la nostra taula, ajudant-nos a observar, muntar o acostar-nos objectes. L’home encara haurà de seguir fent determinades tasques, però els robots li seran de gran ajuda i això obre un espectre d’oportunitats per a les empreses de poder millorar i ser més competitives. Hem de poder veure els robots com a nous companys de feina i no com una amenaça.

En els últims cinc anys, el nombre total de robots en ús ha crescut a un ritme anual del 20%, un fenomen mai vist fins ara. Actualment hi ha 1.200.000 robots treballant al món en tota mena de sectors. Grans economies mundials, com EE.UU, Japó o Alemanya, són també les que disposen de més robots a les empreses, generant així més ocupació global. L’ocupació creixerà entre un 10% i un 20% cada any en àmbits com l’enginyeria i la robòtica, doncs es necessitarà mà d’obra per dissenyar, fabricar i integrar els robots.

Però també cal parar atenció a l’altra cara de la moneda, i es que quan una tecnologia irromp destrueix molts llocs de treball. Els robots fins i tot podran arribar a substituir l’atenció a les persones, com ha succeït en un hotel inaugurat l’any passat al Japó. Acabaran prenent la feina a les persones també en el sector serveis?

Com assenyala Pere Homs, director del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, això depèn de nosaltres i no dels avenços tecnològics. La tecnologia hi és, i no aplicar-la allà on ens fa més eficients no seria massa intel·ligent. Hem de ser capaços de construir models econòmics que facin que aquesta eficiència ens beneficií a tots. No serà la robòtica la que ens prendrà la feina, serà que socialment no hem sigut capaços de generar llocs de treball que enriqueixin realment les capacitats humanes.

Javier Se, doctor en enginyeria, dibuixa dos escenaris oposats que poden tenir lloc en un futur: un utòpic i l’altre distòpic. En el primer les màquines treballen i ens alliberen de les tasques més pesades per dedicar-nos a allò que realment se’ns dona bé i ens motiva. Al segon escenari la situació empitjora i les màquines ocupen els llocs de treball de les persones perquè son més capaces i poden treballar nit i dia. Aquestes poc a poc envaeixen més  àrees, fins i tot aquelles més creatives que pensàvem que es quedarien per sempre en mans humanes.

Hem de ser capaços d’ajustar-nos a l’entorn, que si abans canviava cada segle ara ho fa cada dècada. El problema és que no estem preparats per adaptar-nos a aquest ritme de canvi frenètic, però les màquines sí que ho estan, només cal que els substituïm el software perquè puguin dur a terme una tasca nova. Aquesta amenaça que suposen les màquines, tal i com comentava Homs, encara està sota el nostre control, ja que som nosaltres els qui hem de decidir si això passa i com passa. Javier Se proposa incorporar tecnologia a la nostra biologia i unir-nos a les màquines enlloc de posar límits, ja que mai podrem competir amb una màquina que ja ha nascut com a màquina.

Es destrueix feina en determinats sectors però se’n crea en altres. L’objectiu per un mercat laboral estable i competitiu és que el nivell de creació iguali o sobrepassi el de destrucció. De moment però, hi ha moltes tasques que no poden ser desenvolupades per màquines, doncs no compten amb la creativitat ni amb la intel·ligència emocional de les persones, i això en certa manera ens assegura el manteniment i la creació de llocs de treball. Però, podran els robots adquirir les mateixes capacitats i habilitats que els éssers humans? La resposta només la podrem determinar nosaltres mateixos i la gestió que fem del progrés de la ciència i de la tecnologia.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/robots-amics-o-enemics/video/5586857/

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.