Actividades abiertas de la Fundació

Abrimos algunas actividades para todos aquellos que no están vinculados a la Fundació como socios. El ejemplo más claro es el Espacio Factor Humà, pero en este apartado recopilamos otras

Revolución demográfica: la nueva madurezEn esta jornada, coorganizada entre la Fundación Bancaria "la Caixa" y la Fundació Factor Humà, abordamos el envejecimiento de la población activa y exploramos los recursos para desarrollar el talento sénior que conformará, en breve, la nueva mayoría. Fue un acto conducido por la periodista Rosa Maria Calaf y en el que contamos con varios expertos para reflexionar, entre otras cosas, sobre el “edadismo” (discriminación por edad).


De izquierda a derecha, Albert Cortina, Laura Rosillo, Carlos Morales, Prudencio López y Eleonora Barone

De izquierda a derecha, Albert Cortina, Laura Rosillo, Carlos Morales, Prudencio López y Eleonora Barone

Repercusión en redes sociales del evento en #RevolucioDemografica.

En esta jornada, coorganizada entre la Fundación Bancaria "la Caixa" y la Fundació Factor Humà y que tuvo lugar el pasado 13 de marzo en el Palau Macaya de Barcelona, analizamos también las nuevas funciones que los departamentos de Recursos Humanos tendrán que desarrollar para gestionar la diversidad (hasta cuatro generaciones conviviendo en la empresa) y las especificidades asociadas a la edad.

El objetivo de la jornada fue reflexionar sobre el “edadismo” (discriminación por edad) que afecta a las organizaciones y a la sociedad en general. En este sentido la jornada pretendía sensibilizar a las empresas y entidades sociales sobre el potencial del talento sénior y el papel fundamental que los trabajadores maduros pueden jugar en las organizaciones ya que constituyen la nueva mayoría.

Desplázate por las cinco pestañas a continuación para consultar el resumen del evento. Al final de la noticia, también puedes descargarte las presentaciones utilizadas por los cinco ponentes o una versión pdf del mismo resumen.


  • Envelliment i Transhumanisme

    Albert Cortina
    Director d’Estudi DTUM i autor dels llibres “Humanismo avanzado, para una Sociedad biotecnològica” i “¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnològica y mejoramiento humano”

    Inicia la seva presentació expressant una sèrie de preguntes que tots ens podem fer en relació a l’impacte de la tecnologia en la nostra vida: En quins principis s’està construint el nostre futur? Le tecnologia ho resoldrà tot? La implantació de la biotecnologia permetrà millorar les nostres condicions físiques i psíquiques? Haurem de competir o col·laborar amb els robots? Incorporarem la tecnologia artificial dins nostre?

    Davant de totes aquestes qüestions, es poden tenir diversos posicionaments personals:

    • Tecno-escèptic. Negació. La tecnologia sempre serà un instrument al servei de les persones.
    • Tecno-conservador. Convé regular la tecnologia.
    • Tecno-progressista. Cal adaptar-se ràpidament als canvis que aquesta tecnologia provocarà. La revolució és imparable!
    • Tecno-entusiasta. És necessari accelerar aquest canvi que pot fer que siguem més feliços i visquem més anys.

    Les noves tecnologies impacten directament sobre les persones. Aquesta tecnologia pretén millorar l’ésser humà. Què serem a partir d’ara? En els inicis del segle XXI neix aquesta nova ideologia denominada transhumanisme-posthumanisme.

    El transhumanisme és una manera de pensar en un futur amb una espècie humana diferent. No accepta les limitacions tradicionals de manera que entén que la condició natural de les persones transcendirà en favor de la tecnologia. Planteja l’evolució cap a un nou ideal en què es milloraran les capacitats físiques i cognitives dels humans i estalviarem patiment, malalties i fins i tot la mort. La tecnologia podrà amb tot. Els mitjans per assolir el transhumanisme inclouen nanotecnologia molecular, enginyeria genètica, intel·ligència artificial i dispositius neurològics entre d’altres.

    Segons l’enginyer en cap de Google, Ray Kurzweil, aquest canvi està molt a prop de succeir. Aquesta tecnologia s’incorporarà per millorar les nostres capacitats.

    Quins elements planteja el transhumanisme?
    • La superintel·ligència. La intel·ligència artificial serà conscient?
    • La superlongevitat. És possible que aviat arribem a viure 150 anys. Això serà un somni o un malson? L’esperança de vida augmentarà de forma considerable en poc temps. El món està preparat?
    • El superbenestar. Hi haurà abundància i més felicitat. Això provocarà sobrepoblació?

    L’humanisme avançat preveu que tindrem una societat capacitadora amb persones diferents, millors i diverses. Demana que veiem l’envelliment com una oportunitat i no com un risc ja que les persones envellirem bé, amb qualitat de vida. I, per últim, destaca la importància de connectar el cervell amb el cor en totes les etapes vitals.

  • La revolució madurescent

    Laura Rosillo
    Consultora i formadora en Age Management i en Transformació Digital

    En aquest moments, atès el descens de la natalitat fa dècades, no és possible el relleu generacional. Per tant, sembla obvi que haurem d’aportar més temps el nostre esforç laboral. Els cicles vitals s’han endarrerit uns 10 anys. El temps de formació és més llarg. La mitjana en què la dona té el seu primer fill és als 32 anys. Llavors, un adult de 65 anys és un vell? Ara hi ha una generació anomenada sandvitx és aquella que s’ocupa alhora dels pares i dels fills. Els pares viuen més enllà dels 80 anys i els fills estan a casa fins els 30. L’esperança de vida no deixa de créixer i ens haurà de preocupar més la longevitat que l’envelliment.

    Actualment el concepte de maduresa ha canviat i ja no hem de parlar d’envelliment sinó de d’experiència. Les persones evolucionen i s’adapten als canvis. Les persones al voltant dels 60 anys no són analfabetes digitals. Això és un tòpic que cal trencar. Tots han incorporat la tecnologia a les seves vides de manera natural i a través de l’ús de la tecnologia mòbil.

    El cicle vital d’ara és diferent. És normal que després de molts anys fent una feina similar en la mateixa empresa molta gent no estigui a gust, pateixi burn-out, serà imprescindible buscar altres ocupacions adaptades al talent personal de cadascú.

    Un altre dels tòpics que cal trencar és que la major part de les innovacions estan fetes per adolescents en un garatge. Actualment, les noves empreses a Catalunya les formen persones més grans de 45 anys.

    La revolució madurescent

    La maduresa generativa és un concepte atractiu (més que envelliment actiu). Cada persona ha de saber en cada moment que ha de donar i produir per la societat. S’ha de pensar en el benefici econòmic, social i en la satisfacció. I és important mantenir-se curiós i estar sempre en procés d’aprenentatge.

    No Hi ha moltes empreses preocupades per l’envelliment de la seva plantilla, no és un tema urgent pels departament de Recursos Humans. Però ja som el doble els més grans de 50 anys que els menors de 18. Aviat tindrem problemes amb la gestió de l’edat, si el tema no es treballa de forma adient buscant la complementarietat entre generacions en comptes de la confrontació i la competència.

    Per això, és fonamental no parar d’aprendre mai: quin és el meu talent? Què em desperta curiositat? L’experiència i la curiositat generen innovació!

    Aquests temes els podem vincular al traspàs del coneixement, una cosa molt antiga i tradicional. El mentoring suposa que la persona té un patrocinador que vol que triomfi; és un recolzament entre persones.

    La revolució madurescentLa maduresa es defineix a través d’una sèrie de conceptes que aporta l’experiència: activitat, perspectives a llarg termini, ampli repertori de conductes, independència dels altres, interessos amplis i profunds, autoconsciència i autocontrol. La madurescència implica ser innovador, autònom, mentor, emprenedor, formador...

    A continuació, la ponent cita una sèrie de tasques especialment aptes per a persones madures: mentor, bloguer (experts que tinguin molta informació sobre el tema que tracten), youtuber, expert en programació i software antic, venedor online, membre d’equip multigeneracional, dinamitzador de comunitats d’aprenentatge, control d’estocs, atenció al client, impressor 3D, pilot de drons, cuiner a domicili, agricultor urbà, monitor de gimnàstica sènior... Són feines en què l’experiència i el coneixement suposen un plus.

    La ponència acaba amb la següent reflexió: una papallona no és més que un cuc amb experiència.

  • Silver Economy, els nous consumidors i les noves oportunitats de negoci

    Carlos Morales
    CEO Founder de Cooldys

    Silver Economy, els nous consumidors i les noves oportunitats de negociTenint en compte que l’any 2020 la meitat de la població d’Europa tindrà més de 50 anys, es torna imprescindible conèixer a aquest target. Estem preparats per assumir aquest canvi?

    Las persones de més de 50 anys se senten lliures i volen ser ells mateixos; no persegueixen la joventut! Però hi ha certs factors que influeixen en la seva intranquil·litat:

    • Inseguretat laboral
    • Incertesa per la carrera professional
    • Responsabilitat de cuidar nens o familiars dependents
    • Falta d’ingressos

    Però tot i així la corba de la felicitat puja a partir dels 50!




    Com es pot accedir a aquest consumidor:

    Silver Economy, els nous consumidors i les noves oportunitats de negoci

    És important conèixer com és veritablement la nostra generació +50: són persones pioneres, protagonistes de les grans revolucions socials, creatius, creadors d’estils, exitosos...I han criat als millennials. Comparteixen valors, actituds, motivacions, vida familiar, interessos, viatges... No tenen temps per avorrir-se. Són font d’inspiració per a totes les edats!

    Malgrat això, les empreses tenen tendència a encasellar a aquesta generació en un únic perfil. Alguns estudis demostren que els +50 perceben que la societat els veu com a éssers inútils i dependents. Més del 80% d’adults de més de 55 anys no es veuen reconeguts en la publicitat. Sovint la publicitat se centra en arribar a la generació millennial. De fet, només el 5% dels pressupostos de màrqueting s’inverteixen en els +50.

    És obvi que cal conèixer aquest nou consumidor en diferents àmbits:

    - BENESTAR

    • Longevitat. Llibertat de fer el que vulguin.
    • Sexe. Pel 25% a partir dels 50 tenen el millor sexe de la seva vida.
    • Cognició. Es reverteix l’edat cerebral.
    • Amor. L’amor és percebut com el Rei.
    • Relacions. La soledat mata, cal sortir i activar-se.

    El repte és desenvolupar productes que activin i provoquin desafiaments en la ment del públic així com tot allò que desenvolupi enfocaments holístics de ment i cos.

    - VIATGES I OCI

    És una generació que vol seguir viatjant i cohesionant experiències. Més del 30% persegueix un nou interès, més del 25% viatja amb els seus fills i el 10% viatja sol.

    El repte és activar les ganes de descobrir i crear experiències innovadores. Cal facilitar el confort i la planificació de les vacances així com el tema de les assegurances. Els +50 valoren positivament l’agència de viatges.

    - FINANCES

    • La generació sandvitx pren decisions de compra en nom de diverses generacions (cuiden dels pares i dels fills)
    • La credibilitat és el factor primordial. Saben què compren i busquen informació.
    • Es posposa la jubilació.
    • Estan preocupats pel seu futur i vigilen totes les despeses.

    El repte és recolzar l’emprenedoria d’aquesta generació i oferir solucions financeres per les seves necessitats.

    - MODA I BELLESA

    • No volen vestir de colors apagats. Els hi agrada la diversitat!
    • Cerquen roba duradora i de qualitat.
    • No valoren positivament els productes antiedat.

    El repte és oferir productes proage enlloc d’antiage ja que els +50 no tenen interès en lluitar contra l’edat.

    Mentre les marques continuïn perseguint al millennial estaran desaprofitant una oportunitat d’arribar a un target molt gran.

    Silver Economy, els nous consumidors i les noves oportunitats de negoci

  • Nous sistemes de relació i convivència: Sènior Cohousing

    Prudencio López
    Coordinador en Vivienda Cohousing Seniors Vida Sostenible ONL

    En Prudencio parla de la importància de les comunitats. La comunitat sènior és la força motriu del canvi. Aquestes comunitats s’han d’anar creant per grups al voltant de valors i d’idees comuns.

    A continuació exposa una sèrie d’experiències concretes:

    • Les llançadores de mutu recolzament. Persones de més de 45 anys que decideixen treballar en xarxa, ajudant-se. Això té una gran potència.
    • La vocació. Hi ha persones que a partir d’una certa edat no tenen problemes econòmics però potser tenen inquietuds pel que fa a la seva vocació i la volen desenvolupar. Moltes d’aquestes persones decideixen girar la seva realitat cap a la seva vocació a la maduresa.
    • Cohousing o habitatge col·laborativa. Col·laborar amb altres sèniors o amb grups intergeneracionals. Tenir una vida comú en què es mantingui la privacitat i també hi hagi companyia.
    • Coliving (cohousing+coworking). Unir tots els elements. Cada sènior pot tenir el seu habitatge compartit amb altres persones amb els mateixos valors, pactats prèviament, i els mateixos interessos. Acostuma a ser fàcil arribar a acords entre sèniors ja que cadascú té i reconeix les seves potencialitats.
    • Economia col·laborativa. Amb la finalitat de reconstruir la confiança entre els ciutadans.

    A dia d’avui, la comunitat sènior ha passat de ser un problema a una solució.

  • Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos

    Eleonora Barone
    Directora fundadora de Mymo
    http://www.mymo.es/

    Está claro por lo que nos han estado compartiendo Laura, Prudencio, Albert y Carlos que el talento no tiene edad. Estamos aquí hoy para reivindicar nuestra valía en la sociedad de manera independiente de la fecha de nacimiento.

    El estereotipo de que sólo los jóvenes pueden innovar y los seniors solo traen experiencia, está fundamentado en un prejuicio que hay que revisar porque está del todo obsoleto así como es obsoleto el mismo concepto de edad.

    Las personas adultas y mayores tienen un valor imprescindible para la construcción de la sociedad, como mínimo a la par de las demás generaciones.

    Lamentablemente la discriminación por edad sigue siendo muy profunda, de manera que es necesario sensibilizar y luchar contra el edadismo (así es como se denomina esta forma de discriminación, aunque todavía no esté reconocida por la RAE).

    Pero para que todas las personas seamos protagonistas del pacto social y podamos ser activas en la construcción de la sociedad nos tenemos que dar a nosotras mismas el derecho al cambio, en ese modelo multietapa que la misma Laura Rosillo acaba de describir.

    De alguna manera tenemos la tendencia a confundir lo que hacemos con lo que somos y cuando queremos cambiar de rumbo, o bien de manera proactiva o bien porque el sector donde estábamos ya no nos ofrece la oportunidad de quedarnos, se nos hace difícil, a veces, pensar en nosotras como personas dotadas de muchos talentos y con oportunidad de crear y cambiar nuestro recorrido vital y profesional, todas las veces que queramos.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equiposEl derecho al cambio significa que es beneficioso pensar en qué talento queremos activar en todo momento considerando además que el mercado laboral ha cambiado y las estrategias para permanecer activas en él, también se tienen que adecuar. En este sentido, cada vez más tendremos que compaginar trabajo por cuenta ajena, emprendimiento, voluntariado, consultoría, formación y trabajo por proyectos, para mencionar sólo unas de las vías en las que nuestra independencia económica puede llegar a combinar las "gorras" que nos podemos intercambiar.

    Asimismo, si las personas tenemos que buscar nuestra vocación y estar conectadas con nuestras habilidades y talentos, desde un punto de vista empresarial el imperativo se parece en el sentido que también se trata de gestionar el cambio, para seguir siendo organizaciones competitivas en un mercado cada vez más global.

    Para ello hablar de Diversidad Generacional y de Gestión de la Edad, o mejor dicho Gestión de las Edades, es clave a la hora de convertir las diversidades en ventajas competitivas para la empresa.

    En los últimos años se ha empezado a hablar cada vez más de estos temas, han aparecido informes, proyectos, jornadas… pero todavía tenemos mucho trabajo por delante sobre todo a la hora de compartir datos y visibilizar experiencias y más aún para que las empresas introduzcan el concepto de Diversidad Generacional dentro de su planificación estratégica.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos

    De momento las principales entidades que trabajan estos temas y recogen buenas prácticas son principalmente tres:

    • La Fundación para la Diversidad, que promueve el Charter para la Diversidad por mandato europeo;
    • Generacciona Observatorio Generacción y Talento que cuenta con una red de empresas que se declaran comprometidas con el Talento Senior;
    • La Red Acoge, que realiza un Diagnostico anual de Diversidad e Inclusión, y que cuenta con analizar buenas prácticas de diversas empresas.

    Muchas organizaciones que en las anteriores décadas habían empezado a trabajar con la Diversidad de Género y la Diversidad Funcional ahora están paulatinamente acercándose a la Diversidad Generacional. Aún así el lenguaje, los enfoques y las prácticas son todavía muy jóvenes y considero que el mercado no está todavía del todo listo como para que podamos hablar de verdaderos y profundos cambios en la gestión del talento empresarial.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos

    La diversidad de enfoque y la pluralidad de líneas de intervención según el caso de cada organización, no ayuda a que se pueda hablar de este tema de manera sencilla, digamos.

    Cada empresa se encuentra en un punto específico de su recorrido vital y de madurez a nivel organizativo así que no tenemos recetas que se puedan aplicar a todas las entidades por igual.

    Además, también se confunde bastante y se utiliza de manera muchas veces impropia el término intergeneracional.

    Intergeneracional no es simplemente que varias generaciones estemos juntas en un mismo espacio, eso existe en cualquier entorno, desde el familiar hasta el societario. Un entorno donde confluyan varias edades no es por definición un entorno intergeneracional, sino que hasta que no tengamos más datos para empezar es un entorno multigeneracional.

    Para que un equipo diverso se pueda convertir en un equipo intergeneracional se tiene que ir más allá de la simple interacción. Tiene que haber influencia mutua, se tienen que establecer de manera colectiva unos objetivos comunes de manera que se pueda colaborar para conseguir resultados a medio-largo plazo.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos

    En este contexto también hay que tener mucho cuidado en resaltar las características de cada generación. Abundar en la reafirmación de los X frente a los Baby Boomer y demás no ayuda a considerar la importancia del talento y la intergeneracionalidad como enfoque transversal sino que conlleva implícito el riesgo de segregar las edades, abundando en las diferencias y dificultando la gestión del cambio, que es precisamente lo que no queremos.

    El enfoque intergeneracional se puede utilizar para trabajar desde diferentes perspectivas y con objetivos muy diversos, según la situación que cada entidad quiera profundizar o mejorar.

    Europa nos acerca muchos casos de éxito a la hora de trabajar la transferencia de conocimiento, los entornos mejorados para todas las edades y la flexibilidad laboral, la prevención de riesgos, el relevo de competencias generacionales, el conocimiento tácito y las oportunidades específicas para seniors.

    También el trabajar con enfoque intergeneracional puede apoyar a las empresas.

    Entornos, flexibles y participativos e intergeneracionales pueden aportar mucho también a la hora de retener millennials y disminuir la rotación. Proyectos de prevención de la desmotivación temprana de los jóvenes trabajadores pasan por la reconciliación de sus preferencias y un trabajo más acorde con sus habilidades, así como con los requerimientos del puesto de trabajo.

    En todo caso, de igual modo que pasó con la Responsabilidad Social Corporativa, la Diversidad Generacional y su introducción paulatina dentro de la planificación estrategia empresarial ha llegado para quedarse.

    Está más que reconocido que trabajar la Gestión de las Edades de manera estratégica tiene un impacto directo en la Cuenta de Resultados de las empresas, ya que tiene relación con la productividad, la innovación y la competitividad de los equipos.

    Las organizaciones, a la vez que las personas, pueden elegir qué sitio quieren ocupar en el mercado. Pueden estar entre las primeras en interesarse por el Talento Senior y la Innovación Intergeneracional. Adelantar el futuro y posicionarse en el mercado como empresas pioneras, o no, es su elección.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos

    En todo caso el camino se hace andando y quizás la manera para generar grandes cambios es apostar por micro-cambios. Este es el enfoque de mYmO.

    ¿Y por dónde empezar?

    • Gestión del talento más que de edades.
    • Flexibilidad para cambiar juntos el mercado.
    • Abriendo espacios de reflexión y participación.
    • Gestionando el relevo y la transferencia.
    • Estando más y mejor conectados con las necesidades de las personas.

    Innovación y equipos multigeneracionales: La Diversidad Generacional como ventaja competitiva desde la perspectiva de los equipos
    Sin olvidar que

    Old is The New Gold

    Y que es muy recomendable Pensar sin Edad -

    Think Ageless


 

Revolución demográfica: la nueva madurez

Adjuntos:

Descargar este archivo (resum-revolucio-demografica-la-nova-maduresa.pdf)
Resum de la sessió
[15 pàgs. - pdf], 1259 kB
Descargar este archivo (albert-cortina.pdf)
Presentación Albert Cortina
[58 págs. - pdf - castellano], 3371 kB
Descargar este archivo (laura-rosillo.pdf)
Presentació Laura Rosillo
[26 pàgs. - pdf - català], 3585 kB
Descargar este archivo (carlos-morales.pdf)
Presentación Carlos Morales
[53 págs. - pdf - castellano], 3175 kB
Descargar este archivo (prudencio-lopez.pdf)
Presentación Prudencio López
[13 págs. - pdf - castellano], 1033 kB
Descargar este archivo (eleonora-barone.pdf)
Presentación Eleonora Barone
[14 págs. - pdf - castellano], 1520 kB


Suscríbete gratuitamente a nuestros boletines

Recibe noticias e ideas en Recursos Humanos.
Suscripción

Utilizamos cookies para ofrecer a nuestras visitas una mejor experiencia de navegación por nuestra web.
Si continúas navegando, consideramos que aceptas su utilización.