La indagació apreciativa és un procés de desenvolupament organitzacional que involucra les persones d’una organització en l’intent de descobrir què és el que funciona bé per tal de potenciar-ho, assolir la renovació i millorar l’acompliment.
Aquesta aproximació és el revers de la visió més comú, que se centra en intentar corregir allò que no funciona. En lloc d’obsedir-se en l’intent de millorar les febleses i trobar culpables, la indagació apreciativa se centra en com crear més ocasions d’acompliment excepcional a partir de les fortaleses presents. Una visió conjunta del que ja es fa bé genera una visió col·lectiva del potencial futur de l’organització. Aquesta imatge compartida en positiu guia la millora i el creixement.
El terme ‘indagació’ fa referència a l’art i la pràctica de fer preguntes que reforcin la capacitat de l’organització de treure el màxim rendiment del seu potencial (les persones i les organitzacions sempre es mouen en la direcció que marca el sentit de les preguntes que es plantegen). El terme ‘apreciativa’ assenyala que l’energia necessària per un canvi en positiu es crea quan les organitzacions constantment recorden i posen en valor allò que fan bé.