La pandèmia de COVID-19, un entorn cada cop més volàtil i incert, i els canvis generacionals (la Generació Z -nascuda entre 1997 i 2012- s'incorpora al món laboral) sacsegen amb força el mercat laboral. Encara estem aprenent a gestionar el fenomen de La Gran Renúncia, que podríem resumir com un èxode massiu de força laboral arran de la pandèmia, i sorgeix un debat que posa el focus en un altre canvi de comportament de la classe treballadora: La Renúncia Silenciosa.
La Renúncia Silenciosa (Quiet Quitting) consisteix a deixar de realitzar les tasques que van més enllà de les obligacions assignades i/o invertir menys psicològicament en el treball. És a dir, les i els treballadors continuen complint les seves principals responsabilitats, però no estan disposats a fer un esforç addicional per allò que és extra. Tenen més facilitat per dir que no i hi ha un divorci emocional amb l'empresa i amb l'equip. La feina ja no és l'eix central de les seves vides: han decidit no fer hores extraordinàries i prioritzar l'equilibri entre la vida laboral i el personal. Fan el que és suficient amb la seva feina i eviten caure en l'esgotament.
La Renúncia Silenciosa s'entén millor si posem perspectiva generacional i aprofundim en com les persones depenent de la seva edat (Baby Boomers, Generació X, Millennials i Generació Z) han desenvolupat una vinculació amb el treball basada en el seu context històric.
 Quiet Quitting [11 pàgs. - pdf - català], 379 kB |
Quiet Quitting [11 págs. - pdf - castellano], 361 kB |
