L’activisme corporatiu ha guanyat pes els darrers anys a les empreses que, per voluntat pròpia o pressió social, cada cop han pres més partit davant d’afers que afecten la societat, una tendència que s’ha vist accelerada per fets com la crisi de la Covid-19, la Guerra d’Ucraïna o, en un àmbit més local, la sentència contra el dret a l’avortament als Estats Units.
Les i els CEO de les empreses estan davant d’una disjuntiva creixent, mantenir el seu tradicional perfil baix, sense assumir riscos, però perdent la possibilitat d’alinear-se amb una part de l’opinió pública i demostrar que tenen preocupacions més enllà dels seus negocis; o convertir-se en activistes, cosa que podrà ocasionar més maldecaps, però sens dubte els oferirà l’oportunitat de tenir a les seves mans la construcció d’un món més just.
L’activisme corporatiu va més enllà de la concepció tradicional de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), que és la contribució al desenvolupament humà sostenible, o dels criteris ESG –sigles que es corresponen a les paraules en anglès Environmental, Social i Governance- i que es refereix als factors que converteixen una companyia en sostenible a través del seu compromís social, ambiental i de bon govern, sense descuidar mai els aspectes financers.