El coronavirus ha revolucionat la concepció del treball tradicional i això també ha accelerat la transformació de les idees predominants al voltant del benestar laboral i de les mesures que s'apliquen a les organitzacions per fomentar-lo. No hi ha una definició única del benestar esmentat, atès que té un component subjectiu. El benestar laboral és un estat emocional de l'individu generat per l'autorealització a la feina i a causa de la interacció de diverses condicions que actuen sobre l'individu, que provoquen respostes amb efectes positius en els múltiples àmbits de la vida.
El nou desafiament cultural de l'era post-covid posa de relleu que, davant dels moments difícils que s'han viscut amb la pandèmia, s'ha pres consciència de la necessitat que les organitzacions siguin gestionades de manera més humana i emotiva. Potser ara més que mai com a treballadors/es necessitem escoltar un 'estàs bé?', un 'què podem fer per ajudar-te?' O, simplement, un 'tranquil, que ho estàs fent el millor que pots i estem aquí per escoltar-te!'
Les empreses han pres consciència de la importància del benestar de les persones col·laboradores. Les organitzacions que apliquen polítiques de benestar i salut es beneficien d'una productivitat més gran, milloren la seva imatge de marca i veuen créixer la fidelització dels seus treballadors i treballadores.
Molts programes de benestar corporatiu s'han centrat en el suport a cura d'un mateix -sufraguen l'abonament al gimnàs, aplicacions de meditació, classes de ioga o amb períodes curts de temps lliure pagat-, però la cura també hauria de ser col·lectiva.