Sota la denominació de mobilitat internacional explorarem les tendències recents en l’assignació (o recepció) de persones a altres països i la manera com els canvis culturals i socioeconòmics estan alterant les modalitats i els perfils personals i professionals d’aquests processos.
El terme expatriar etimològicament presenta una càrrega dramàtica (treure fora de la pròpia pàtria). Moltes de les tendències recents apunten a una progressiva eliminació d’aquestes nocions de desarrelament i pèrdua de referents que s’associaven a aquests processos.
La tendència és passar de l’expatriat tradicional (persona que s’estableix i passa anys al país de destinació) a l’empleat en mobilitat internacional que adopta diverses formes més flexibles i amb menys costos associats, tant personals (projecte vital) com econòmics (estalvi i simplificació).