Sota el nom de presentisme ens referim al conjunt d'actituds i pràctiques que suposen la dedicació d'una part significativa de la jornada laboral a activitats que no tenen cap relació amb les tasques pròpies del lloc de treball. En un sentit mèdic, també parlem de presentisme quan la persona va a la feina malalta o no plenament recuperada d'una incapacitat temporal (IT). Podríem parlar d'una mena d'absentisme presencial l'impacte del qual és més difícil de mesurar que el de l'absentisme i suposa un important cost ocult.
La imatge tradicional de la persona presentista que llegeix el diari o fa trucades personals ha donat pas, amb l'extensió i miniaturització de les TICs, a un nou tipus de presentisme basat en la consulta de pàgines web o del telèfon mòbil. Davant d'aquestes noves formes de presentisme, les tradicionals pràctiques de restricció i control del temps es mostren poc efectives. Cal compatibilitzar-les amb un enfocament basat en la flexibilitat, en la confiança i en les polítiques de conciliació.
Les causes del presentisme són multifactorials. En alguns casos s'explica per actituds individuals d'indolència, però en d'altres pot respondre a problemes col·lectius de clima i de motivació, o a la situació del mercat laboral (el sindicat UGT ha denunciat que cada vegada més persones van a treballar malaltes per por a ser acomiadades). Una de les causes més importants es troba en algunes cultures organitzatives, propiciades per caps que valoren les persones que allarguen voluntàriament les hores de la jornada laboral, que no realitzen una bona definició de les fases dels projectes (síndrome del projecte infinit) o bé que no tenen en compte els requeriments de la vida personal i familiar per fixar els horaris i les reunions.
 Presentisme [7 pàgs. - pdf - català], 618 kB |
Presentismo [8 págs. - pdf - castellano], 596 kB |
