Diàlegs Ètica-Empresa
 |
 |
Diàleg 3: "Ètica aplicada a les relacions laborals" (10/06/2015)
Accés al vídeo d'emissió íntegra de l'acte: https://www.youtube.com/watch?v=7AVqQWvKwL4
En el tercer diàleg del cicle Ètica aplicada a les empreses es debat sobre els canvis de valors que s’estan produint en el capitalisme postindustrial i com afecten les relacions laborals. També es parla de com adaptar models retributius i de reconeixement que són molt rígids a les necessitats particulars de cada persona i com podem crear canals de comunicació a través dels quals s’expressin els treballadors. Es discuteix si és possible desentendre’s de les conseqüències de certes decisions que s’han pres durant la crisi i que han portat a una desmotivació tant en el sector públic com en el privat. També es reflexiona sobre com mantenir el compromís en un entorn de relacions laborals efímeres.
Van intervenir
Àngel Castiñeira
Doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Director i professor titulat del departament de Ciències Socials d’ESADE, director del programa “Pensar el Liderazgo”, de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE i de l’Observatori de Valors de la Fundació Lluis Carulla. Ha publicat diversos llibres i escriu en els diaris La Vanguardia, Avui i ARA. En la seva trajectòria acadèmica s’ha especialitzat en Filosofia Social i Política, així com en Pensament geopolític, Ètica aplicada i valors, Canvis de l’entorn social i cultural i Lideratge i govern democràtic.
Pilar Almagro
Directora General del grup VertiSub. Col·labora de manera activa en associacions com la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal de PIMEC o l’Asociación Española de Mantenimiento. Imparteix classes a cursos de postgrau universitaris i és conferenciant habitual. Llicenciada en Ciències Biològiques, diplomada en Magisteri científico-tècnic, titulada superior en Prevenció de Riscos Laborals i PADE de Dirección general a l’IESE. Doctorada per l’Escola d’Enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Xavier Graset
Periodista i llicenciat en Ciències de la Informació. Dirigeix i presenta a Catalunya Ràdio el programa L’Oracle. En premsa escrita, a més d’El Pont de Fusta, ha col·laborat en setmanaris com El Temps, i en diaris com El Periódico, La Vanguardia o Metro i actualment a El Punt Avui i Nació Digital. A TV3 ha presentat i col·laborat en diversos programes com Artèria 33, Bonic Vespre, 12 punts, Aquest any cent…També ha fet docència, en cursos de ràdio a la UPF i a la Blanquerna.
Idees clau
- Els valors estan canviant i les noves generacions ja no creuen que la realització per la via del treball sigui un valor absolut. Tanmateix, la crisi dels últims anys ha atenuat aquesta tendència i cada vegada més persones s’agafen a la feina per necessitat i no com a via cap a la realització.
- L’ètica és fonamental per atraure el talent. Una organització que pateixi crisi de reputació o demostri que no té coherència entre els seus valors i les seves actuacions ho tindrà cada vegada més difícil per atreure i retenir el talent.
- Justícia és també donar prou flexibilitat per deixar que les persones creixin dins les organitzacions i puguin adaptar-se als canvis en les seves necessitats vitals. La retribució ha de contemplar també aspectes no materialistes, sobretot en l’àmbit del reconeixement.
- Cal un lideratge compartit que ampliï els espais de decisió. Malgrat això, les decisions tècniques o en períodes de turbulències forçosament hauran de ser preses i assumides per un lideratge fort i inspirador.
- Les escoles de negocis no poden evitar la reflexió sobre la seva responsabilitat en la formació d’un model de directiu/va obsessionat pels resultats immediats i amb una mentalitat socialment poc responsable.
 Resumen Diálogo 3: "Ética aplicada a las relaciones laborales" [16 págs. - pdf - castellano], 590 kB |
 |
 |
Diàleg 2: "Ètica i funció directiva" (26/02/2015)
Accés al vídeo d'emissió íntegra de l'acte: https://www.youtube.com/watch?v=pfsV449pBmk
En aquest segon diàleg del cicle Ètica aplicada a les empreses s'apunta com la funció directiva pot contribuir a la creació d'espais ètics a les organitzacions. Des d'una doble perspectiva sociològica i antropològica, els participants debaten sobre l'abús de terminologia ètica, sobre les interaccions que es donen entre les propensions individuals i les condicions de l'entorn i sobre si és possible compatibilitzar la rendibilitat social i la rendibilitat econòmica. Es tracta d'un diàleg abundant en vivències sobre estils de lideratge i en reflexions filosòfiques sobre l'ètica entesa com a camí, una pragmàtica que exigeix introduir la dimensió humana i universal en cada presa de decisions.
Van intervenir
Ángel Gabilondo, filòsof i polític llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universidad Autónoma de Madrid de la qual més endavant va arribar a ser rector. Va ser a la UAM on es va doctorar, amb una tesi sobre Hegel i va obtenir la càtedra de Metafísica. Ha publicat diversos llibres de divulgació sobre filosofia, i és autor de nombroses traduccions, introduccions i edicions. A l'abril de 2009 va succeir en el càrrec de ministre d'Educación y Universidades a Mercedes Cabrera. Va ser també President de la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas (CRUE).
Francisco Belil, enginyer per la UPC, va ampliar els seus estudis a la Universidad de Pittsburgh (EE.UU.) i INSEAD, a Fontainebleau (França). Ha treballat a dues grans multinacionals, Bayer i Siemens. En ambdues empreses ha exercit funcions en l'alta direcció i a diferents països. L'any 1996 va ser nomenat conseller delegat de Bayer Hispània, S.A. L'any 2000 va entrar a formar part del Consell d'Administració de Siemens S.A. i al 2006, es va incorporar a Siemens, S.A. com a Vicepresident i Conseller Delegat. A l'abril de 2008 va ser nomenat CEO de la Regió Sud-oest d'Europa. En l'actualitat és vicepresident de la Fundación Bertelsmann i la Fundación CEDE.
Manuel Campo Vidal, periodista (UAB), Enginyer Tècnic Industrial (UPC) i Doctor en Sociologia (UCM). Actualment, DG i conseller delegat de la productora Lua Multimèdia i director de l'Instituto de Comunicación Empresarial. Va dirigir el rellançament d'Antena 3 TV com a director de la cadena, de la qual va ser vicepresident. Fundador i President d'Audiovisual Sport. És President de la Academia de la Televisión.
Idees clau
- L'ètica no pot ser un simple vestit de paraules en què es vesteixin actituds poc ètiques. En els últims anys, s'ha donat un abús del llenguatge ètic, un ocultament del seu veritable significat per excés d'aparició. Avui parlen de valors fins i tot les empreses més depredadores del món.
- L'ètica és la creació d'espais de justícia i de llibertat. El que és ètic és l'espai, de manera que qualsevol nouvingut automàticament s'inclini sempre per actuar segons l'exemple de la resta. Una vegada implantat, aquest espai ètic es manté amb una forta inèrcia.
- Una de les claus de l'ètica del comportament directiu és generar espais de direcció compartida a través d'una informació i una comunicació suficient. La transparència i la presa compartida de decisions són fonamentals. Cal evitar secretismes: el que no es pugui portar a un comitè de direcció, o a un altre espai públic de deliberació, simplement no es pot fer.
- El camí ètic és un camí pragmàticament interessant i eficient. Ètica sostenible és pensar en el llarg termini i en l'horitzó futur de l'organització. Cal ser un directiu de mirada llarga, no un inmediatista. És compatible ser una empresa ètica i tenir beneficis. Si s'aconsegueix una cultura ètica els nostres costos de transacció baixen.
- Les escoles de negocis i altres àmbits educatius tenen també la responsabilitat de formar directius amb dimensió ètica. Durant massa temps s'ha format un directiu obsessionat amb els resultats a curt termini i el següent bonus.
 |
 |
 |
 |
Diàleg 1: "Ètica i empresa" (18/11/2014)
Accés al vídeo d'emissió íntegra de l'acte: https://www.youtube.com/watch?v=_ktx6m2dQyQ
L'ètica és un obstacle per competir o un avantatge competitiu? Per què la responsabilitat social no ha generat la credibilitat esperada? En aquest diàleg inaugural del cicle Ètica aplicada a les empreses s'apunta com crear organitzacions on l'ètica es respiri i es discuteixi, on la seva integració en forma de pràctica contribueixi a la creació d'un clima ètic que, més enllà de la norma, regeixi els processos interns i les relacions amb l'entorn. També es debat el paper d'altres actors importants com la formació reglada, la publicitat i els mitjans de comunicació en la generació de models socials d'èxit. Fins a quin punt el món econòmic és responsable que les coses no es regulin? Fins a quin punt el món de la comunicació és responsable que no es coneguin més les empreses que estan fent les coses bé? Donar confiança i retre comptes són els primers passos cap a un model d'ètica entesa com a pràctica de la transparència.
Van intervenir
Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presidenta de la “Fundació Víctor Grifols Lucas” i membre del “Comitè de Bioètica de Catalunya”. Dels seus llibres destaquen La imaginació ètica, Virtuts públiques (Premi Espasa d'Assaig), Paradojas del individualismo, El siglo de las mujeres, La voluntad de vivir, Creer en la educación, El declive de la ciudadanía, El gobierno de las emociones (Premi Nacional d'Assaig) i Breve Historia de la Ética. És membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà.
Rosa García, presidenta i consellera delegada de Siemens a Espanya i consellera d'Acerinox. Llicenciada en Ciències Matemàtiques. Ha desenvolupat la seva carrera en el sector de les Tecnologies de la Informació. Va arribar a ser vicepresidenta de Microsoft Western Europe. Ha rebut, entre d'altres, el Premi de “Directivo del Año” que concedeix la Asociación Española de Directivos (AED).
Va ser un diàleg moderat per Jordi Fortuny, periodista de Televisió de Catalunya. Reporter del programa d'informació econòmica “Valor afegit”. President de l'Associació Cultural L'independent de Gràcia. Premi Joan Sardà Dexeus 2013 de la Revista Econòmica de Catalunya a la millor trajectòria periodística.
Idees clau
El consumidor s'ha tornat més exigent, està més informat i sosté una conversa activa i crítica amb les empreses en relació als seus productes i actuacions. Les empreses estan deixant la seva posició d'autosuficiència per obrir-se a un model més relacional en el qual cooperar en la construcció d'una societat més justa i la protecció del seu entorn.- Si volem atreure els millors, les nostres empreses han de ser honestes, atractives per a les noves generacions que cada vegada valoren més l'ètica i la justícia. La justícia és un concepte fonamental exigible a totes les institucions, també a les empreses.
- Les empreses que sobreviuen en el temps són les que aporten valor a la societat. L'objectiu no pot ser maximitzar el rendiment a curt termini per sobre de la sostenibilitat del nostre negoci i del propi planeta. Es poden fer empreses ètiques que creixin cada any, que creïn llocs de treball i aportin valor a la societat.
- Amb la legislació i la normativa no n'hi ha prou, si bé és cert que hi ha sectors on la desregularització ha estat excessiva. Cal generar una cultura ètica que impregni l'actuació dins de l'empresa. Els conceptes de rendició de comptes i transparència són fonamentals.
- La responsabilitat de la formació en consciència ètica és compartida. La família, la formació reglada, l'empresa, els mitjans de comunicació, la publicitat i les institucions són tots agents importants en la construcció de models socials. Si no canvien els models d'èxit, incorporant en la seva definició factors ètics i penalitzant les conductes poc ètiques, és difícil que canviï el conjunt.
Adjunt aquí sota trobaràs un document de resum del diàleg.
 |
 |