La Fundació Factor Humà ha reunit 250 professionals de diferents empreses i organitzacions interessats en mètodes diversos que poden contribuir a una gestió coherent de la innovació. Dues de les conclusions més aplaudides han sigut que tothom pot aportar idees innovadores, només cal crear entorns per generar aquesta innovació, constant i col·lectiva, i que el valor de la informació no és tant la seva possessió com el seu ús.
|
Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, 28 d’octubre de 2015.- El 3r Espai Factor Humà, sota el leitmotiv “la innovació coherent” i organitzat per la Fundació Factor Humà, ha reunit aquest dimecres 250 professionals de diferents empreses i organitzacions interessats en mètodes diversos que poden contribuir a una gestió coherent de la innovació, com ara la “intel·ligència col·lectiva”, el “coworking corporatiu” o el “mindfulness”.
La jornada ha estat conduïda pel periodista i escriptor Gaspar Hernàndez que en la seva intervenció inicial ha plantejat la necessitat d'innovar des de la coherència i sempre aportant valor al conjunt de l'organització.
La primera a intervenir ha estat María Jesús Salido, fundadora de The Project, una empresa-xarxa que té com a objectiu principal realitzar projectes de transformació digital i innovació. La ponència de Salido, que portava per títol "Si la innovació és la resposta, quin era la pregunta?", ha desglossat quins són els processos que condueixen a la innovació. Salido els ha resumit en un decàleg: "escolta activa, capturar coneixement de l'exterior, generar xarxes, generar encreuaments improbables, premiar tant l'èxit com el fracàs, començar a innovar des de baix i no amb grans plans estratègics només impulsats per la direcció, usar tecnologia web, compartir coneixements, qüestionar el propi èxit i divertir-se”.
En l’actual paradigma econòmic on s’ha passat de l’industrial a l’economia del coneixement, Maria Jesús Salido, ha sentenciat que “innovar és el negoci, no és una opció, és una qüestió de supervivència”.
A continuació ha parlat Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere al 2014, i directora d’EmpowermentHub, on tenen molt clar que hi ha talent en totes les persones i grups oberts al canvi, a la innovació i a la cooperació. Berbel ha parlat sobre “Què és i què no és innovar des de la diversitat” i ha començat apel·lant al fet que “cal estar disposats a que el canvi generat sigui estructural, només així serà profunda la innovació, i no cosmètica”.
Berbel ha apostat també per fugir dels estereotips: “Les dones són el 50% de la població, tenen dret a compartir el poder. Però també són éssers humans, tan lluny o tan a prop de les virtuts com qualsevol altre”. No es tracta d’incloure-les perquè sí, és una qüestió de drets, ha afirmat: “les dones no són una categoria aïllada sinó que travessen tots els altres col·lectius”.
Ha advertit també que no hem de caure en la “jerarquia de l’opressió, que seria establir competència entre els més dèbils”. Al contrari: “hem de ser prou oberts per aprofitar el talent de totes les persones (joves i grans, homes i dones, minories, etc), cal centrar-se en les capacitats i no en les discapacitats”, han conclòs, Berbel, apostant clarament per la “lògica de la positivització”.
La ponència de Maite Moreno, CEO i fundadora de Monday Happy Monday, on dissenyen fórmules, productes i serveis innovadors per aportar valor a les empreses, portava per títol “L’empresa oberta: problema o solució?”. El conegut com a “coworking corporatiu” consisteix en habilitar un espai on puguin treballar-hi i compartir-hi informació, dinàmiques de treball i innovacions els treballadors interns i els externs i, en alguns casos, fins i tot els d’altres empreses. És una manera de combatre l’endogàmia empresarial i de deixar entrar aire fresc i noves idees.
Moreno ha començat amb una afirmació contundent: “L’empresa oberta és aquella que comparteix informació amb els clients, amb la competència, amb els treballadors, amb els col·laboradors... Perquè el valor de la informació no és tant la seva possessió com el seu ús”. Aquesta suma, aquest intercanvi continu de coneixements, és l’anomenat “coneixement col·lectiu”. El repte i el risc que cal assumir, és clar, és el fet que “aquestes relacions amb els estranys s’han de basar en la confiança”, el contrari és el tancament total, “la màxima seguretat per mirar d’evitar que ens robin les idees... però també podem provar a ser oberts i ser més ràpids en implementar les idees”, ha resumit l’experta.
Per la seva banda, Andrés Martín-Asuero, fundador de l’Institut esMindfulness, mestre en el mindfulness i la meditació, ha impartit una conferència titulada “Mindfulness: l’habilitat d’estar present per poder innovar” amb pràctica de meditació inclosa, uns minuts durant els quals els assistents han estat pendents de la seva pròpia respiració.
El mindfulness és aquell estat mental, de plena atenció en el moment present, que, inspirat en les tècniques de meditació orientals, s’aplica també en contextos empresarials. Permet ser més conscients i, per tant, més efectius, a l’hora de realitzar tasques que sovint fem amb el pilot automàtic, regits per automatismes que ni qüestionem ni revisem, i en els quals el mindfulness posa la lupa.
En el fons, ha dit Martín-Asuero, del que es tracta és que “quan la velocitat i la complexitat són altes, siguem capaços de saber ser i estar”. Perquè no tot es pot prevenir però sí que podem “entrenar aquesta habilitat de ser i estar, que ens aportarà resiliència, connexió amb els valors i, finalment, coherència”. El concepte, ha dit Martín-Asuero, es resumeix en un ideograma xinès que simbolitza “presència i cor”, que vol dir “tenir el cor obert, prestar atenció sense prejudicis, a allò que passa i no allò que jo creia que havia de passar”. Aquesta és la manera de fugir de la por i d’estar obert a tots els “Eureka” de que siguem capaços.
Després d'una pausa, Santi Carcasona, músic i expert en la disciplina Drum Cricles, ha dut a terme una activitat musical que ha comptat amb la participació dels assistents i que ha jugat amb el lema de la jornada: innovació coherent.
Taula rodona d’integració de la innovació
La taula rodona final ha comptat amb tres integrants de luxe. Teresa Niubó, directora de Recursos Humans d'Affinity Petcare, José Antonio Ogazón, director del Departament de Persones i Talent de Mutua de Propietarios, i Nora Solé, directora de Recursos Humans Regional a Leroy Merlin.
Niubó, que ha liderat la digitalització d’Affinity Petcare, ha animat tots els presents assumir aquest tipus de canvis interns en les seves empreses: “sortir una mica de la zona de confort, que també farà que ens divertim tot innovant”. A ells els calia, ha explicat Niubó, estar al món digital, ser presents a l’e-commerce (vendes online) i fer el canvi total cap al digital, i per això “vam muntar equips multifuncionals per donar resposta a tots aquests reptes des de Recursos Humans”. “La innovació és connectar”, ha dit Niubó.
Ogazón ha advocat per canviar amb el sector i canviar amb els clients, en la mateixa direcció: “Innovar és adaptar-se. I digitalitzar és l’eina, sí, però també són les competències: treballar en equip, en xarxa i sobretot la immediatesa”.
Solé ha explicat que ve d’una multinacional francesa que treballa amb vàries insígnies i que el repte és facilitar la “omnicanalitat”, aquesta realitat actual segons la qual “el consumidor compra quan vol, el que vol i des d’on vol. Si volem seguir sent líders a Europa, hem d’innovar en aquesta direcció”. I cal tenir clar, ha afegit, Solé, que “la innovació no és patrimoni exclusiu dels més moderns i tecnològics, sinó que sorgeix del dia a dia, de facilitar l’entorn d’innovació en tots els treballadors: cal crear entorns per generar aquest canvi, aquesta innovació”.
Cas d’èxit de la Fundació Jesuïtes Educació
L’últim acte programat de la jornada ha anat a càrrec de Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació, que ha parlat d’un “Cas pràctic: Horitzó 2020, innovació disruptiva i gestió del factor humà”. Segons Iniesta, “només junts serà possible la innovació”. En el seu cas, ha explicat que es va partir de la realitat que el model d’escola estava esgotat i calia recollir idees per renovar-lo. “Com? Obrint el procés a tots els educadors i també als alumnes de totes les escoles implicades” i “dedicant també molt temps a donar-nos temps i reflexionar. Això és molt jesuïtic”.
Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà ha clos l’acte, “molt emocionada” i molt agraïda per com “han resumit els ponents coses tan poderoses en píndoles tan ben resumides, avui s’han dit coses realment molt espectaculars”.
Partners
|
Col·laboradors
|