Dossiers, estudis i informes

D'una banda, documents elaborats per nosaltres o en col·laboració amb altres organitzacions amb una voluntat de posicionament en temes diversos de Recursos Humans. De l'altra, "manuals" sobre temes d'elevat interès en gestió de persones

Resum de les intervencions dels ponents en aquest seminari que va organitzar la Fundanció Carles Pi i Sunyer: Jaume Magre, professor de ciència política de la UB i Federico Castillo, professor de dret administratiu de la Universitat de Granada.

Per Federico Castillo:

"Les coses s’han transformat en aquest darrers 25 anys en tots els tipus de municipis: hi ha un marc econòmic nou, més competències, més polítiques sobre el territori i el municipi ja no és únicament un prestador de serveis públic, sinó que exerceix funcions territorials de govern. Aquests canvis han passat en un sistema local d’estructura dèbil i en el qual només per afinitat podem parlar d’entitats locals. Reptes com el tractament de residus i el subministrament d’aigua exigeixen distints àmbits d’actuació. Aquests canvis no han anat acompanyats de reflexions sobre el sistema polític, econòmic i competencial local.

En la llei no s’ha abordat el supramunicipalisme i s’ha exclòs de la mateixa les diputacions provincials. La necessitat de traduir en termes de resultats les polítiques ha instal·lat el principi d’eficàcia i el mite d’articular una estructura directiva que permeti aquests resultats. En aquesta llei hi ha una confusió entre la funció directiva i la funció política: com es pot ser un càrrec electe i alhora membre d’un òrgan directiu? No queda clar. Un nou factor de confusió es la distinció entre òrgan administratiu i unitats administratives."


Per Jaume Magre:

"La llei és polèmica i genera molts dubtes. Faré referència a la forma de govern i no tant a la qüestió directiva. Pel que fa al model orgànic funcional, la llei apunta a la creació d’un executiu fort: la Junta de Govern, formada per 1/3 dels regidors elegits. S’atribueix a l’executiu la majoria de les competències gestores, i el ple passa a ser una cambra de deliberació amb funcions planificadores i de control. A més, compta amb un secretari que no correspon amb el secretari general.

Es trenca el caràcter bifrontal de l’alcalde (executiu/president del ple), ja que pot delegar la funció de presidir el ple, en una mena de model parlamentari. L’alcalde és el cap de l’executiu, l’òrgan col·legiat del qual passa a assumir competències.

Al llarg d’aquests mesos, la llei ha rebut algunes crítiques. Així, s’ha apuntat al fet que l’alcalde pugui delegar la funció de president del ple, però que no s’acabin de separar els rols plenament. Als models europeus, ja siguin d’inspiració parlamentaria o presidencial, els alcaldes poden presidir el ple, però aquest fet no té gaire transcendència i és legítim preguntar-se si serà efectiva aquesta delegació a España.

La segon crítica és que no s’ha buidat de capacitat executiva i gestora al ple. Això planteja un problema de fons i de debilitat institucional. La llei no tracta principalment sobre el govern, sinó de l’administració. Estrictament parlant, no és una llei de govern local, sinó d’administració municipal."


En el document que us adjuntem podeu trobar el resum més ampli d'aquestes dues ponències a més d'un recull d'allò més interessant que es va dir en el debat posterior.

Igualment també s'hi recullen els articles de la Llei de Modernització del Govern Local que van ser objectiu de comentari durant el seminari.

Més dossiers...

  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
Veure més Prem majúscules per a veure-ho tot Mostrar tot

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.