Recentment, The Economist va publicar un ampli reportatge sobre el talent. Aquests articles que aquí presentem sostenen que, aviat, empreses i països lluitaran tant per aconseguir un "equilibri de cervells" com per l 'antic "equilibri de poder". La batalla per les neurones
El talent s’ha convertit en la mercaderia més buscada del món. Les batalles del futur seran batalles pel talent. De ben segur que les antigues batalles pels recursos naturals encara estan vigents, però seran complementades per noves pugnes pel talent no només entre empreses, sinó també entre països (que s’angoixen per aconseguir un “equilibri de cervells” tant com per l’antic “equilibri de poder”)
Una enquesta recent entre directors de recursos humans d’arreu del món mostra que el 75% confessa que "atraure i retenir" el talent és la seva prioritat número u. Un 62% es confessa preocupat per l’escassetat de talent en tots els nivells de l’organització.
En efecte, les empreses ni tan sols saben com definir "talent" i encara menys com gestionar-lo. Alguns el defineixen com els alfes dels quals parla Aldous Huxley a Un món feliç: aquells que se situen en la part superior de la campana de Gauss. D’altres l’apliquen a tota la població activa, en una definició tan ample que arriba a ser inoperant.
Proveir-se de talent no fa immunes les empreses a les errades catastròfiques. Serveixi com a mostra l’exemple de desastre corporatiu que va representar la gestió del fons de capital risc Long-Term Capital Management. La seva densitat de talent era tal que disposaven no solament de MBAs sinó de guanyadors del premi Nobel entre el seu personal. Però malgrat tot aquest talent, les empreses encara són vulnerables a la cobdícia i a la mala gestió.
Certament la bona gestió va més enllà de contractar els millors i els més brillants. Entre altres coses, cal demanar experiència tant com talent i aplicar codis ètics i controls interns estrictes.
Els treballs que emfatitzen les "interaccions tàcites" (interaccions complexes que requereixen una alta capacitat de decisió) han crescut dues vegades i mitja més ràpidament que les feines de simple transformació de materials i tres vegades més ràpid que la resta de tasques. Aquestes feines constitueixen ara un 40% del mercat de treball nord-americà i responen del 70% de les feines creades des de 1998. La jubilació dels babyboomers (que acaba de començar) significa que les organitzacions perdran una ingent quantitat de treballadors experimentats en un període breu.
Aquesta sèrie d’articles sosté que la guerra pel talent s’ha de prendre seriosament. Intentarem evitar definir el talent d’una manera massa àmplia o massa restrictiva. El talent és l’habilitat de resoldre problemes complexos i inventar solucions noves.
Acceso a la noticia: http://www.economist.com/printedition/index.cfm?d=20061007
