Search Keyword:
Total: 9 results found.
Tag: Tecnologia
Com mantenir la Intel·ligència Artificial al marge de prejudicis humans

“La Intel·ligència Artificial ha contribuït a reforçar prejudicis humans”. Ho explica en una xerrada TED Kriti Sharma, experta en Intel·ligència Artificial que es preocupa per l'ètica i la resolució de problemes socials. Sharma recorda que la IA influeix en gran part de les decisions que prenem. És per això que cal anar amb compte amb les dades que proporcionem a les màquines, ja que elles només reprodueixen els patrons i possibles biaixos humans.

Dilluns, 06 Mai 2019
‘Valor Afegit’: Treball automàtic, la nova revolució laboral

La introducció de les noves tecnologies a les empreses i l’automatització dels processos més tècnics posa en dubte la presència de moltes persones en el futur escenari laboral. Quin paper jugaran els professionals? Poden les màquines desenvolupar totes les tasques que realitzen els humans? Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya que, entre altres va comptar amb la participació de Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació, presenta possibles respostes a aquestes preguntes i dibuixa el panorama futur fruit de la relació entre digitalització i societat.

Dimecres, 25 Novembre 2015
TV3 posa color a l’economia

L'aposta d’aquesta temporada de TV3 és una nova versió de l’economia, més àgil, fresca i amena. De la mà del reconegut economista Xavier Sala-i-Martin ens presenta Economia en colors, un programa que pretén acostar al públic un dels temes que més ens espanta i que a vegades resulta més difícil d’entendre. A través de paraules senzilles, exemples clars i gran varietat d’escenaris, aprenem curiositats i naveguem per les diferents facetes que conformen el context econòmic actual.

 

Dilluns, 26 Octubre 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
La sorprenent crisi laboral de 2030... i com començar a resoldre-la ja

La digitalització i l'automatització han proporcionat més i millors recursos i han permès la creació de nous tipus d'ocupació. Però alhora existeix el temor que les màquines acabin substituint als humans al mercat laboral. Rainer Strack, expert alemany de The Boston Consulting Group, afirma en una enriquidora conferència del recent TED@BCG Berlin que succeirà tot el contrari, ja que en 15 anys existiran més llocs de treball que persones que els puguin ocupar.El TED@BCG, un esdeveniment produït pel TED Institute amb la col·laboració de The Boston Consulting Group, multinacional de la consultoria estratègica, va reunir líders del àmbit empresarial que han viscut en primera persona el canvi i la transformació que ha patit la societat en els últims temps. L’últim esdeveniment de la sèrie TED@BCG va tenir lloc el passat octubre a Berlín, en el qual Rainer Strack, expert en Recursos Humans de BCG, va invitar a la reflexió amb un interessant discurs.

Strack comença mostrant un gràfic que reflecteix la taxa de natalitat a Alemanya i el progressiu envelliment de la població. Aquest no és més que un pretext per parlar-nos d'un problema que li preocupa: l’any 2030 la població en edat de treballar serà molt menor que ara, és a dir, la força laboral disminuirà i ho farà de forma significativa.El ponent calcula que si Alemanya vol mantenir el seu PIB actual i que la seva productivitat segueixi creixent faran falta 8 milions de persones, més del 20 % de la força laboral actual alemanya. Per no estancar-se, aquest país haurà d'augmentar significativament la migració, atreure a moltes més dones al mercat laboral i augmentar l'edat de jubilació. Com aconseguir-ho?Strack fa esment als robots, a l'automatització i a la tecnologia, i formula la següent pregunta: Canviarà la tecnologia la situació i augmentarà la productivitat? Fins ara sembla que anem en aquesta direcció. La implementació de noves tecnologies ha facilitat l'execució de diferents tipus de treballs, abans costosos i que suposaven una major pèrdua de temps. La industrialització i l'automatització d'alguns sistemes de producció van suposar un important avenç al mercat laboral, creant nous llocs de treball associats a aquestes transformacions. Però fixant-nos en les xifres, podem veure que les indústries que tradicionalment generaven més ocupació estan en declivi, sobretot a l'Europa del Sud. Ens trobem doncs davant un dilema: ens portarà la tecnologia del present de nou a la creació de més feina?

On resideix el problema? Doncs, encara que sembli contradictori, en la pròpia revolució digital. Com apunta el ponent, els robots, el Big Data o l'automatització reemplaçaran molts llocs de treball, de fet en algunes professions com el periodisme ja ho estan començant a fer. Però per a Strack, la clau és una altra: quan, amb quina rapidesa i en quina mesura? És a dir, serà capaç la revolució digital de crear ocupació a un ritme que compensi la seva destrucció?

Al voltant d'aquesta qüestió gira el Document de Prioritats d'Investigació, una carta oberta signada per més de 400 personalitats del món de la ciència i la innovació.  Al text es plantegen qüestions com ara l'establiment d'una renda bàsica universal com a contrapartida a la incorporació de màquines en llocs de treball actualment ocupats per humans.

“Per poder frenar la destrucció d'ocupació que portaran els robots hem de centrar-nos en tot el contrari: en les persones, o millor dit, en els talents. Tenim quelcom del que les màquines no disposen: inquietuds, aspiracions i molt talent. No hem d'oblidar que els robots són fruit de les nostres idees i que si existeixen és per posar-se al nostre servei i facilitar el desenvolupament del nostre potencial.

Per poder retenir a les persones cal indagar en les seves preferències laborals i actuar sobre elles. La principal resulta ser la cerca de reconeixement, segons una enquesta realitzada entre més de 200 000 sol·licitants de feina de 189 països. Com apunta Strack, estem davant d’un enorme repte de perfeccionament professional, en el qual empreses i els governs hauran de crear estratègies per atreure els millors i saber donar-los allò que demanin."Els treballadors són recursos, són actius; no costos, ni nòmines, ni màquines. Ni tan sols els alemanys."

 

Accés a la conferència de Rainer Strack de TED@BCG Berlin: https://www.ted.com/talks/rainer_strack_the_surprising_workforce_crisis_of_2030_and_how_to_start_solving_it_now?language=es

{cbrelatedarticle ids="11636,12651"}

Dimarts, 24 Febrer 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Per què no es pot treballar bé a l’oficina?

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

 

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

 

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

{cbrelatedarticle ids="10193,10338,10428,10978"}

Dilluns, 22 abril 2013
XIII Congrés de valors d 'empresa i societat
El dijous 17 d 'octubre (dins del XIII Congreso de Valores) la Fundació va liderar el seminari "Els grans reptes dels departaments de RRHH". Hi varen assistir 125 persones. Ja estan a la vostra disposició les quatre ponències.
Dimecres, 06 Novembre 2002

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.