• 1
  • Webinars
  • Seminaris
  • Coneix-nos
  • Premis Factor Humà
Gestionar una possible reestructuració de manera responsable i estratègica és clau perquè el procés es converteixi en una transformació que ens permeti augmentar el nostre valor i reputació. Ho veurem el 08/07 amb dues expertes de Lee Hecht Harrison i de Both People & Comms.
Llegeix-ne més
Aquí recopilem els webinars i vídeos de les nostres activitats ja realitzades per a consulta de les persones de les organitzacions associades a la Fundació.
Llegeix-ne més
En un format de dos dies (30/06 i 02/07) amb Fares Kameli de The Valley Digital Business School, aquest Digital Camp t'aportarà les claus per ser més efectiu en el teletreball, crear rutines productives i generar hàbits saludables.
Llegeix-ne més
Organitzem seminaris per apropar eines de creixement professional, comptant amb els/les millors experts/es perquè ens aportin tot allò més útil i rellevant.
Llegeix-ne més
La Fundació Factor Humà fou creada per Mercè Sala l'any 1997 per millorar la gestió de les persones a les organitzacions.
Llegeix-ne més
Espais de trobada presencial i virtual per conèixer les millors pràctiques en Recursos Humans.
Llegeix-ne més
Una eina d'anàlisi i d'autodiagnòstic dissenyada per millorar i progressar en la gestió de les persones.
www.barometrefh.org
El Premi Factor Humà Mercè Sala reconeix organitzacions per la seva bona gestió de quatre valors: mirada humana, innovació i visió global. El Premi Impacta, per la seva banda, guardona iniciatives en Gestió de Persones d'organitzacions associades a la Fundació.
www.premisfactorhuma.org
Buff® ha rebut el Premi Factor Humà Mercè Sala que reconeix la bona gestió del tracte humà, la innovació, el pragmatisme i la visió global. El Premi Impacta ha estat atorgat a Suara Cooperativa en reconeixement per l'elaboració d'una guia d'acompanyament a persones malaltes de càncer.
Llegeix-ne més
Experts en Psicologia i Recursos Humans parlen del lideratge empàtic en un esmorzar informatiu organitzat per la Fundació Factor Humà. Afirmen que un líder necessita eines per "treure’s l'armadura" que li impedeix ser empàtic, humil i estar centrat.
Llegeix-ne més

Agenda

<<  <  Juliol 2020  >  >>
 Dil   Dim   Dic   Dij   Div   Dis   Diu 
      3   4   5
  6   7   9 11 12
13 14 15 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    
Webinar obert: Com enfocar i comunicar transformacions responsables després de la pandèmia
Actualment moltes empreses es troben davant la possibilitat d'una reestructuració. Gestionar aquesta transició de manera responsable i estratègica és clau perquè el procés es converteixi en una transformació que ens permeti augmentar el nostre valor i reputació. Ho veurem amb dues expertes de Lee Hecht Harrison i de Both People & Comms.
Sessió online Grup de Treball de Desenvolupament de Talent: "Aprendre a les organitzacions"
Div, 10. Juliol 2020, 09:30 h - 11:30 h Trobades Organitzacions Associades
Ja són 25 les organitzacions associades que participen! T'hi apuntes?
A la 2a sessió online d'aquest grup de treball i de la mà dels facilitadors Boris Mir, Júlia Estrany i Matthew Ray, reflexionarem sobre com les persones aprenem i compartirem què s'està fent JA en l'àmbit de la transformació organitzativa en la "nova normalitat ".
Webinar Equipos y Talento: L'experiència de les persones assalariades en temps de COVID-19
Posposem el webinar sobre #COVID19 y #treball al 16/07 por problemes tècnics. Disculpeu les molèsties.
En breu us donarem tota la informació sobre la nova convocatòria.

Vols conèixer les conclusions de l'enquesta "Treball i Covid"? Impulsada per Fundació Factor Humà, Future For Work institute, e-motiva i Both People & Comms, analitza l'experiència laboral viscuda durant la crisi sanitària. Inscriu-te a aquest webinar organitzat per Equipos y Talento que comptarà amb Anna Fornés, Jordi Serrano, Jordi Garriga i Cristina Salvador.
Butlletins de la Fundació
Rep notícies i idees sobre Recursos Humans gratis al teu correu. AQUÍ

Blog Factor Humà

Search Keyword:
Total: 82 results found.
Tag: Desenvolupament organitzacional
Cómo crear un ambiente empresarial sin sesgo de género 

“Si se valoran los últimos 50 años en su conjunto, las oportunidades para las mujeres en el ámbito laboral han aumentado. Sin embargo, durante la década pasada, dicho progreso se detuvo”, afirma Sara Sanford, Directora Ejecutiva de Gender Equity Now. Lo cuenta en una conferencia TED, durante la que relata experiencias que demuestran que los hombres, a veces de forma inconsciente, tienden a no valorar algunas propuestas por el simple hecho de que las realizan mujeres.  

Dimarts, 28 abril 2020
Liderar la gestió del canvi en l’organització: el nou rol i oportunitat de RH per ser estratègic

En els últims anys la funció dels Departaments de Recursos Humans ha experimentat un retrocés estratègic i la seva activitat clau, per dir-ho simplificadament, ha estat controlar la massa salarial. Tanmateix, ara tenen l'oportunitat d'assumir un nou rol: liderar la gestió del canvi a l'empresa, entesa com la gestió de la transició de les persones en els projectes de canvi que l'organització afronta. 

Dijous, 16 Gener 2020
Com mantenir la Intel·ligència Artificial al marge de prejudicis humans

“La Intel·ligència Artificial ha contribuït a reforçar prejudicis humans”. Ho explica en una xerrada TED Kriti Sharma, experta en Intel·ligència Artificial que es preocupa per l'ètica i la resolució de problemes socials. Sharma recorda que la IA influeix en gran part de les decisions que prenem. És per això que cal anar amb compte amb les dades que proporcionem a les màquines, ja que elles només reprodueixen els patrons i possibles biaixos humans.

Dilluns, 06 Mai 2019
10 paradoxes de la gestió empresarial actual

Vivim temps en què els directius s'enfronten a múltiples paradoxes en la seva gestió. És propi de la gestió de la complexitat. Proposem una petita relació com a reflexió d'alguns dels principals dilemes que percebem i compartim des de les nostres pràctiques professionals.

Dimecres, 30 Gener 2019
‘Valor Afegit’: Inclusió laboral LGTBI

Cada cop més organitzacions decideixen abordar la diversitat d’identitats de gènere com una possibilitat d’afavorir el seu progrés, més que com un repte que dificulta el compliment d'objectius. Però, què poden fer aquestes empreses per gestionar la pluralitat? En un reportatge recent del programa Valor Afegit, que s’emet a Televisió de Catalunya, es presenten els casos de companyies amb pràctiques inclusives com Telefònica, Barcelona Serveis Municipals i Idealista.

Dijous, 22 Novembre 2018
Un reconeixement a la revolució humanista d’El Celler de Can Roca

L’organització guardonada amb el darrer Premi Factor Humà Mercè Sala és de sobres coneguda per la seva qualitat gastronòmica. El que potser no apareix tant als mitjans, és la seva excel·lent tasca en la gestió de les persones que fan possible obrir cada dia un restaurant amb tres estrelles Michelin. El discurs d’en Joan Roca al rebre el guardó ens va mostrar unes pinzellades d’un estil de lideratge veritablement col·laboratiu, innovador, creatiu i participatiu.

Dilluns, 12 Novembre 2018
Fitxatges i gestió d’equips amb ànima

Recentment, va tenir lloc una nova edició de l’Espai Factor Humà on vam parlar de la importància dels valors humans per aconseguir crear organitzacions transformadores. Entre els ponents participants va haver-hi Txell Costa, conferenciant, professora universitària i consultora de màrqueting i de negocis. De fet, la seva va ser la primera ponència del dia i va marcar el clima d’energia de tota la jornada. La seva passió va despertar les ments i les va obrir a la cultura de la felicitat.

Dissabte, 16 Desembre 2017
Estimar el nostre ofici

Diuen que la passió i el compromís son valors intangibles difícils de quantificar en una organització. Ara bé, són valors que de no ser-hi es nota i, de ser-hi, desperten en tots nosaltres un sentiment d’admiració i d’enveja sana, contagiosa i inspiradora. Escoltar a en Toni Espinal, director general d’Ampans, recollint el 9è Premi Factor Humà Mercè Sala, n’és un clar exemple.

Divendres, 22 Setembre 2017
El reconeixement és rendible

Joan Quintana va començar la seva ponència durant l'últim acte de lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala amb la següent reflexió: "La recerca del reconeixement del nostre entorn és la principal força motora per a la majoria dels éssers humans, i aquesta força ens porta a fer les coses més meravelloses i també les més lamentables."

Dimarts, 12 Setembre 2017
Domesticant el Big Data

En plena era de la informació, les dades són cada dia un element més important a l’hora d’entendre què passa al món. Però el cert, és que el Big Data també és aplicable a la gestió de persones i actualment ja és una eina indispensable per a àmbits com el de la selecció. De la mà de la companyia Domestic Data Streamers, coneixem diverses maneres de presentar la informació de manera comprensible i, fins i tot, com una obra d’art.

Dimarts, 25 Juliol 2017
Sónar, el panot musical de Barcelona

La recent edició del Festival Sónar ha aportat una proposta que contribueix a fer de l'esdeveniment un actiu dinamitzador del sector de la cultura digital i de les tecnologies creatives, i on, a més, s'obre la porta a sectors a priori més inesperats com ara el management o l'ocupació. Barcelona Activa i el grup editorial Penguin Random House, per exemple, van col·laborar en un espai dedicat a l'intercanvi de coneixements, al debat, a l'exposició de talent i la generació de negoci.

Divendres, 23 Juny 2017
Les persones, agents de canvi per a la generació d'organitzacions innovadores i sostenibles

Les empreses amb propòsit volen generar un impacte a l'exterior a mig i a llarg termini, volen deixar la seva empremta. Per aquest motiu molt sovint han incorporat la sostenibilitat al model de negoci. Per generar impacte, aquestes organitzacions aposten per la innovació promovent de manera natural la col·laboració en tota la cadena de valor: és la generació de valor compartit.

Dimecres, 10 Mai 2017
Escollir els canvis

Tot recorregut suposa un aprenentatge malgrat que al final no sigui el desitjat. És per això que el fracàs no ens ha de fer por i hem d'aprendre a conviure-hi, ja que acostuma a ser el resultat més freqüent de tota transformació o intent de canvi. De la gestió dels canvis i de la seva conscienciada elecció ens parla el tecnòleg i degà de Deusto Business School Guillermo Dorronsoro en una interessant xerrada que va tenir lloc durant el primer TEDxUdeustoMadrid.

Divendres, 09 Setembre 2016
Sylvain Loubradou: "De gestors de recursos humans a makers de relacions humanes"

Si volem que els nostres equips produeixin i que ho facin no només eficaçment sinó feliçment hem de simplificar la vida de l'organització i acabar amb les tensions. Així ho va afirmar Sylvain Loubradou, reconegut expert en metodologies agile, en la conferència inaugural del Plenari organitzat aquest mateix any per la Fundació Factor Humà. Loubradou es defineix a si mateix com a hacker: li agrada trencar i canviar les normes del joc perquè s'han d'adaptar al nostre dia a dia i a la nostra casuística concreta, si el que volem són resultats significatius a llarg termini a les nostres organitzacions.

Dijous, 14 Juliol 2016
Organitzacions mudes

Una empresa on la comunicació interna funciona, és quelcom més profund, compromès i sovint incòmode que quedar-se en la cosmètica de les newsletters o de les revistes corporatives. És una empresa on tothom expressa el seu malestar, la seva frustració, la seva decepció o la seva oposició. I en fer-ho, no es limiten simplement a “dir-ho” (que ja és un primer pas), sinó a “explicar-ho” de forma constructiva.

Dimarts, 10 Mai 2016
Daniel Iniesta: “Horitzó 2020: innovació disruptiva i gestió del factor humà”. El coratge de fer-ho possible

Durant la trobada del III Espai Factor Humà del 28 d’octubre de l’any passat, en Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació va presentar el Projecte Horitzó 2020 que estan duent a terme a sis de les seves vuit escoles i que com ell mateix presenta: “És el nostre somni de transformació profunda de l’educació a través de la innovació disruptiva, de la gestió de les persones i de la transformació d’aquestes persones”.

Dimecres, 27 abril 2016
Estrenem nou web

Després d’uns quants mesos d’intens treball, el portal de la Fundació Factor Humà es renova per incorporar noves prestacions i per adaptar-se al visionat des de dispositius mòbils. També estrenem nova imatge corporativa. Esperem que t’agradi!

Dimarts, 22 Març 2016
María Jesús Salido: Si la innovació és la resposta, quina era la pregunta?

Per què és important parlar avui d'innovació? Per què empreses reeixides i amb comptes de resultats guanyadores han de qüestionar-se el seu èxit i promoure entorns i estructures innovadores que transformin productes, serveis, processos i relacions? Quin paper juguen en aquests processos innovadors els nostres professionals i el nostre entorn? A aquestes preguntes ens va respondre María Jesús Salido, fundadora de The Project, al 3r Espai Factor Humà del passat mes d'octubre.

Dijous, 11 Febrer 2016
La Fundació organitza el 2n “Cicle de Diàlegs: Ètica aplicada a empreses i organitzacions”

En una nova col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, durant el curs 2015-2016 estan tenint lloc 3 tallers que suposen la creació d’un espai comú de reflexió ètica compartida entre els móns acadèmic i empresarial. Properament, difondrem la informació generada als tallers a través de la participació de 24 organitzacions i empreses capdavanteres, i convocarem a una sessió final, conduïda per Begoña Román, experta en ètica aplicada, on es presentaran els resultats del treball dut a terme durant el cicle.

Dilluns, 18 Gener 2016
Vinculació, sentit i oliveres "enratonades"

Hem deixat de banda l'economia dels serveis i ens trobem submergits en l'economia de l'experiència, on la cerca d'un sentit per a allò que fem pren tota la importància. Per crear un vincle entre l'empresa i els empleats, clients i altres públics és necessari dotar d'un sentit real l'experiència, apartar els ‘coms’ per donar pas als ‘perquès’. Juan Serrano, professor del IESE i col·laborador de la Fundació Factor Humà, ens explica en una interessant conferència TED impartida a Ljubljana, capital d'Eslovènia, per què en l'actualitat les organitzacions no aconsegueixen fomentar el compromís amb els seus públics.

Dijous, 14 Gener 2016
Cómo identificar nuevas oportunidades de negocio

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que la figura del intraemprendedor tiene cada día más fuerza en la propia organización para desarrollar la innovación desde la base. Han colaborado en su elaboración: Cathy Paredes, Socia Fundadora de Human Software; Fran Chuan, Socio Fundador de Dícere; Manuel Jiménez, Director General de la filial española de Rittal; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 29 Novembre 2015
Empleats/des de més edat, el valor de la maduresa professional

Les societats occidentals hem de dissenyar noves polítiques de gestió de Recursos Humans vinculades amb els/les nostres empleats/des grans i a un doble nivell: col·lectiu -amb estratègies que perllonguin amb diverses i creatives fórmules la vida laboral i facin sostenible la despesa en pensions- i a cada organització -aprofitant millor les capacitats d'aquest col·lectiu amb un enfocament guanya-guanya i potenciant la rendibilitat corporativa i l'ocupabilitat personal.

 

Dimarts, 10 Novembre 2015
Objectius o agilitat?

Per poder tenir èxit en un entorn en canvi continu, on tecnologies, coneixements i models de negoci es queden obsolets en un obrir i tancar d'ulls, les empreses necessiten agilitat. En aquest context algunes empreses recorren a noves tècniques de gestió. Tanmateix, moltes altres segueixen aferrades a models dissenyats per maximitzar l'eficiència o la qualitat en entorns estables, però que en un context turbulent tenen mal encaix.

Dimarts, 13 Octubre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
Quan una societat posa en marxa iniciatives per millorar la situació de les dones, no milloren només aquestes si no tota la societat

Fer-ho bé és possible. Admiració i esperança és el que em varen transmetre la Immaculada i la Joana Amat amb el seu discurs quan, el passat 4 de juny, varen recollir el VII Premi Factor Humà Mercè Sala en representació d'AMAT Immobiliaris.

Em va quedar clar que la Imma i la Joana són excepcionalment valentes i innovadores: avançant-se al seu temps varen introduir la conciliació laboral i familiar fa 25 anys, quan d’això ningú en parlava i en un sector especialment masculinitzat.

Malgrat no ser fàcil, lluny de “tirar la tovallola”, han persistit en la seva obstinació de fer de la seva empresa un lloc humà en el qual treballar, i estarem d’acord que sent una PIME, el mèrit és infinitament major.

Això no és fruit de la casualitat ni de modes, sinó d’un treball tenaç basat en Integritat, Coherència, Perseverança, Prudència, Disciplina, Generositat i Austeritat, valors que defineixen AMAT, i en mantenir la mirada a llarg termini, generant així una empresa sostenible i duradora en el temps.

Aquesta ferma aposta pel valor de les persones les va impulsar a mantenir la plantilla durant els temps difícils de la crisi econòmica i a posicionar-se clarament contra fórmules de precarietat laboral existents en el seu sector. AMAT és un clar exemple dels beneficis de tenir una plantilla estable i fidelitzada, especialment quan es tracta d’una empresa de serveis que vetlla per una atenció personalitzada.

La Imma i la Joana varen dedicar aquest premi a la seva mare, Concepció Amigó, qui es va quedar al capdavant del negoci després d’enviudar. Jove i amb dos criatures, la imagino com una dona excepcional, una dona que fa més de mig segle va tenir el valor de sortir del rol en el qual la societat l’encasellava.

I així es va fer realitat allò que expliquen, entre d’altres, la Harvard Business School i que les germanes Amat il·lustren perfectament:

“Hi ha poques coses que tenen un efecte tan clar en la desigualtat de gènere com el fet de tenir una mare treballadora”

Aquests estudis evidencien que les filles de mare treballadora (fora de la llar) quan, ja adultes, s’incorporen al mercat de treball, tenen més possibilitats de desenvolupament professional i majors ingressos, entre d’altres beneficis. Pel que fa als fills, els homes criats per mares incorporades al mercat laboral contribueixen més a les tasques domèstiques i de cura.

La Joana i La Imma varen continuar amb la roda màgica que va posar en marxa la seva mare. Vetllant perquè les dones tinguessin oportunitats en el mercat laboral varen posar en marxa polítiques valentes de conciliació i així la influència que la Concepció va tenir en les seves filles continua en les treballadores de finques AMAT i en les filles i fills d’aquestes.

Això és impacte social!

Tot plegat m’ha fet pensar en la importància clau de la generació de referents per a les noves generacions i la responsabilitat que nosaltres, com a dones, homes o organitzacions tenim. En l’obligació d’oferir als qui venen darrera nostre un nou mirall on poder albirar un millor futur lliure d’estereotips de gènere; un futur on poder desenvolupar tot el potencial.

La Concepció ho va fer, la Joana i la Imma segueixen treballant per fer-ho realitat i, sens dubte, les noves generacions Amat seguiran amb la tasca. Està escrit en el seu ADN.

Elles ens deixen un clar exemple de lideratge femení; un mirall real en el que, com a dones avançades al seu temps, mostren el que han de fer les empreses i, sobretot, un missatge:

Fer-ho bé és possible.

No hi ha excuses i si no, els ho pregunteu.

Dimarts, 14 Juliol 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
El perill d'ocultar qui ets

La por a no ser acceptats ens paralitza, ens empetiteix i fins i tot ens fa oblidar qui som realment. Vivim en una societat que malgrat cada vegada es mostri més permissiva i lliberal segueix jutjant cadascun dels nostres moviments, condicionant així la nostra manera de ser i actuar. Morgana Bailey, professional dels Recursos Humans, ens revela en aquesta commovedora ponència que va tenir lloc recentment al TED@State Street de Londres qui és realment i el per què del seu prolongat silenci.

Produït conjuntament pel TED Institute i State Street, una multinacional financera, va tenir lloc el passat novembre a Londres el TED@State Street London, un esdeveniment en el qual els oradors van aconseguir impactar i inspirar a molts dels assistents a través de la riquesa de la seva experiència personal i laboral. Entre ells va destacar el valent discurs de Morgana Bailey, que treballa al departament de Recursos Humans d’una empresa nord-americana de Kansas.Bailey comença remuntant-nos al seu passat, quan era jove, rebel i sense por a provar coses noves ni a sortir del que era més corrent. Seguia els patrons de qualsevol adolescent fins que un viatge d'estudis a Londres li va canviar la vida. No és precisament casualitat que ens expliqui tot això en aquesta mateixa ciutat, doncs va suposar un punt d'inflexió per a ella.Va descobrir quelcom de si mateixa que desconeixia fins aleshores, alguna cosa que formava part del seu ser però que tot i així no la deixava ser. Es va convertir en el contrari d'allò que era, va canviar les festes en discoteques i els esdeveniments per amagar-se a la seva habitació. Un cop la por s'apodera de tu és difícil lliurar-te’n i fer un pas cap endavant, assenyala. Durant 16 anys ha viscut espantada i amb temor als retrets i a ser jutjada. Per què?Pel simple fet de ser: Lesbiana. Paraula que no volia que la definís, ni que condicionés els pensaments o actituds dels qui l'envoltaven. Però era la seva veritable identitat, Morgana Bailey, era homosexual i això no la feia ni millor ni pitjor, la feia ser ella mateixa.Si la ponent ha tingut el valor de confessar el seu secret, de mostrar-se tal com és i ser capaç de fer el pas cap a davant ha estat gràcies a un article de la revista Advocate que parla sobre els efectes de la homofòbia. Quan el va llegir se'n va adonar que el seu silenci tenia repercussions més greus a llarg termini, i no només socials, sinó que també de salut. L'article ho deixa clar: L'esperança de vida dels gais i de les lesbianes que viuen en ambients de poca acceptació es redueix en 12 anys enfront d'ambients en els quals sí que són acceptats.Els efectes de l'estrès personal i l'estigma social són una combinació mortal. L'estudi va trobar que els homosexuals de les comunitats on no els accepten eren més propensos a les malalties cardíaques, a la violència i al suïcidi. El problema aquí no resideix en les persones que lluiten per vèncer les seves pors i confessar que són el que són, sinó que resideix en les societats que els envolten, alimentades de prejudicis i poc tolerants als canvis.“La meva elecció d'ocultar qui sóc realment pot haver contribuït indirectament a aquest mateix entorn i a crear un ambient de discriminació”, apunta Bailey. Igual que ella, moltes altres persones haurien d'adonar-se que la lluita comença per acceptar-se a un mateix, perquè si tu mateix penses que no pertanys al conjunt de gent “ordinària” i per això t'ocultes, t'estàs autodiscriminant. Encara que sembli inversemblant, els majors obstacles per superar són les inseguretats que s'alberguen al nostre interior.Morgana reflexiona sobre la ironia que suposa treballar a Recursos Humans, una professió que defensa la diversitat social i el seu reflex en el lloc de treball i, tot i així, no fer res per advocar per a això. Totes les empreses i els seus empleats haurien de promoure polítiques contra la discriminació i comprometre's amb la diversitat, doncs al cap i a la fi és el que fa únic i especial el lloc en el qual vivim. Tots som diferents, no hem nascut a la mateixa ciutat, ni hem llegit els mateixos llibres, ni pensem igual, ni, òbviament, ens agraden les mateixes coses. Tots estem dins del gran sac de la diversitat, sac que no hauria de convertir-se en gàbia per aquells que són considerats diferents per sentir-se atrets per algú del seu mateix sexe.Igual que el mercat laboral s'ha adaptat a les noves tecnologies, al boom que ha suposat la digitalització o als canviants contextos econòmics, ha d'adaptar-se també a l'època en la que viu i als seus avenços socials, un període en el qual la llibertat d'expressió no té perquè implicar conseqüències negatives, ni l'homosexualitat ser un tabú.Bailey finalitza la seva conferència més segura de com la va començar, doncs en nomésl 10 minuts ha tingut el valor de revelar quelcom que ha amagat durant 16 anys. Més val tard que mai, diuen, i més si això serveix per ajudar a altres que se senten apartats per ser ells mateixos. Cap de les peces que construeixen el nostre trencaclosques personal és més o menys vàlida. Per això, si confies en tu i t'acceptes tal com ets, els altres no podran retreure't res i molt menys frenar el teu creixement personal.

“Perquè en enfrontar-te a les teves pors, dins teu, podràs canviar la realitat que t'envolta”, conclou Morgana.

 

Accés a la conferència de Morgana Bailey a TED@State Street London: https://www.ted.com/talks/morgana_bailey_the_danger_of_hiding_who_you_are?language=es

Dimecres, 11 Febrer 2015

Àrea Socis - T'ho vas perdre?

  • Reflexions per al desconfinament
  • Repensar el desenvolupament del talent
  • Màxims representats
  • Col·laboració i intel·ligència col·lectiva
  • Aprenentatge efectiu d'idiomes
  • LGTBI
  • Equipa't
  • Desconnexió digital
  • Direcció de persones
  • Liderar el canvi amb èxit
  • Atraure talent Y + Z
  • Gestió de persones per a mànagers
  • Viure saludable-ment
24 d'abril de 2020
El 24 d’abril vam viure un retrobament molt especial. Era la primera sessió online després de l’arribada de la Covid-19, i ens va permetre compartir inquietuds i aprenentatges que ens estava portant el període de confinament. A més, la pròpia jornada va ser un laboratori per a l’aprenentatge i per descobrir dinàmiques i eines virtuals que poden ajudar en el desenvolupament del talent en remot.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Sessió online Grup de Treball de Desenvolupament de Talent: Aprenentatge i reflexions per al desconfinament
24 de febrer de 2020
A la Fundació posem en marxa un grup de treball on repensar l'aprenentatge i la capacitació en les nostres organitzacions. La iniciativa es construirà de forma col·laborativa i arribarà a ser el que els seus membres decideixin. En aquesta primera ocasió va ser facilitada per Boris Mir, membre de la nostra Comissió Consultiva.

Llegeix-ne més
Kick-off: Repensar la capacitació i el desenvolupament del talent
13 de febrer de 2020
Sota el lema “Mirades compartides” i amb la voluntat de fer visible un tàndem estratègic fonamental per a les empreses, la Fundació Factor Humà va celebrar l’11 de febrer passat la Trobada Anual de Màxims Representants amb la Direcció de Recursos Humans de les seves organitzacions associades.

Llegeix-ne més
50 empreses assisteixen a una trobada entre l’alta direcció i la direcció de persones organitzada per la Fundació Factor Humà
29 de gener de 2020
Són moltes les organitzacions que qüestionen els seus models de funcionament, jeràrquics, orgànics i racionals. Amb els experts Manel Muntada, Marion Suffert i José Aschl -escolta els seus PODCASTS- i a partir de l'experiència del MACBA, vam descobrir noves formes de transversalitat per a una major eficiència i per a un aprenentatge real.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Col·laboració i intel·ligència col·lectiva a les organitzacions
21 de novembre de 2019
Les empreses inverteixen molt en formació d'idiomes, sobretot en anglès. Però les persones que reben aquesta formació estan aprenent de veritat? Ho vam veure amb Matthew T. Ray de Ziggurat Corporate Language School -escolta el seu PODCAST-, en una jornada on també vam conèixer les perspectives de Direcció, d'RH i de les persones que es formen.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
L'aprenentatge efectiu d'idiomes a les organitzacions. Eines i experiències
29 d'octubre de 2019
Barcelona Activa i la Fundació vam organitzar a la seu de BA la reunió de kick-off del primer grup de treball per a la gestió de la diversitat en empreses i organitzacions. Un espai on compartir experiències, reflexionar, trobar sinergies i proposar accions concretes per avançar en un model de societat més inclusiva i igualitària.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Kick-off del grup de treball per a la gestió de la diversitat LGTBI a l'empresa
8 d'octubre de 2019
La Jornada Equipa't d'enguany va ser al Montseny i va consistir en un programa dissenyat per La Granja i pensat per als equips de gestió de persones associats a la Fundació. Es podia triar entre dos itineraris d'Outdoor Training intens, d'alt impacte i d'aprenentatge que ens van transformar des de l'emoció. Un veritable accelerador de competències amb la rigorositat del Mètode La Granja©.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Transformar a través de les emocions. Outdoor Training a La Granja
27 de setembre de 2019
Els dispositius connectats a Internet estan incidint en les relacions professionals i poden arribar a plantejar tensions. Com ha d'actuar l'organització davant del dret a desconnexió? Ho vam abordar amb Ana Alós, sòcia d'Uría Menéndez, amb la presentació d'un estudi sobre "obesitat mental" impulsat per Telefónica i mitjançant l'experiència en la negociació col·lectiva de CCOO.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Dret a la desconnexió digital
17 de setembre de 2019
a jornada anual adreçada als i a les responsables de Gestió de Persones de les nostres organitzacions associades, va consistir en tres activitats: treballant el tàndem Direcció de Persones-Direcció General amb Arbinger Institute; aprenentatges obtinguts en el nostre recent viatge a Holanda; i cuinant amb Ada Parellada a la Fundació Benallar.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
12a Jornada Direcció de Persones
31 de maig de 2019
El canvi té sempre una resposta emocional en les persones, que cal saber gestionar. Amb l'ajuda de l'experta Noemí Freixes i del cas pràctic d'Almirall, vam conèixer els secrets d'un lideratge eficaç i conscient de tot allò que succeeix en un moment de canvi.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Liderar el canvi amb èxit
21 de maig de 2019
En aquesta sessió vam analitzar amb els experts d'everis l'impacte de la incorporació de la tecnologia i l'automatització en el procés de selecció. A més, vam conèixer de la mà del talent més jove que estudia a La Salle-URL el model d'organització on volen treballar.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Optimitzar el procés de selecció i atraure talent Y + Z
24 d'abril de 2019
En aquesta sessió vam desvetllar les claus per aconseguir una direcció d'equips eficaç i, al mateix temps, gaudir desenvolupant-te com a professional. A través de l'experiència de la formadora, Carmen Castro de Kainova, i d'activitats pràctiques vam arribar a conèixer l'abc de la gestió.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Dirigir sense morir en l'intent
1 de març de 2019
Vam organitzar una sessió on compartir experiències en programes de salut mental i emocional a les organitzacions. Va ser amb tres experts: Estel Mallorquí (Biwel), Carles Cortés (UTCCB); i Joan Piñol (Fundación Salud y Persona). I amb els casos pràctics de TMB i Grupo Sifu.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Viure SaludableMENT a la feina

Organitzacions associades

"Que no sigui de cap altre qui pot ser amo d'ell mateix."


Paracels

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.