Search Keyword:
Total: 76 results found.
Tag: televisió
Els robots ens trauran la feina?

“Les màquines poden predir però els manca la part més important: la consciència”, explica l’economista Xavier Sala i Martín, convidat central del setè capítol del programa Revolució 4.0. En el programa, que s’ha estrenat en versió televisiva a TV3 després de tres temporades en antena a Catalunya Ràdio, s’analitza com la tecnologia pot arribar a canviar-nos la vida i es posa sobre la taula una qüestió controvertida: els robots ens deixaran sense feina?

Dimarts, 23 Juliol 2019
¿Quién sería el mejor jefe para el Trono de Hierro? Los expertos en gestión eligen

El líder ideal en la cambiante empresa de hoy es adaptable, ágil y asertivo. Tres docentes expertos en liderazgo y política buscan estas cualidades en los principales personajes en la serie de HBO ‘Juego de tronos’, todo un fenómeno de masas. De este modo, pretenden dilucidar cuál de ellos sería el mejor gestor si el Trono de Hierro fuera una empresa. 

Dissabte, 18 Mai 2019
Sense ficció: “Lladres de temps”

En el marc de Sense Ficció, un programa setmanal de Televisió de Catalunya, s’ha emès el documental “Lladres de Temps” dirigit per Cosima Dannoritzer. Aquest interessant reportatge explica com hem acabat convertint una idea ambigua, subjectiva i amorfa, com és el temps, en l’entitat més objectiva i tangible que coneixem, com són els diners.

Dimecres, 19 Desembre 2018
‘Terrícoles’ entrevista Xavier Marcet

“La tecnologia és una eina molt útil, però sense una mirada diferent és impossible innovar,” assegura el president de la consultora Lead to Change, Xavier Marcet, al programa d’entrevistes de Betevé ‘Terrícoles’. A l’entrevista, dirigida per Sergi Vicente, Marcet opina sobre el paper que juga i jugarà la tecnologia en l’àmbit laboral. Amb motiu de la presentació del seu nou llibre, Marcet parla sobre temes com ara la innovació o la Intel·ligència Artificial.

Dimecres, 11 Juliol 2018
Operación Triunfo 1 -- Reforma horaria 0

El programa de jóvenes cantantes terminó a las dos de la madrugada, el anticristo del nuevo ordenamiento vital. Se supone que debíamos estar en la cama a las 23 horas, y más un lunes, cuando te queda media vida para acariciar el fin de semana. Pero eso fue imposible para los 400.000 catalanes y los casi cuatro millones que siguieron el 'show' en toda España.

Dimarts, 13 Febrer 2018
‘Terrícoles’: entrevista a en Francesc Miralles i a l'Álex Rovira

"Amb els anys anem perdent l'alegria", assegurava l'escriptor, economista i consultor Àlex Rovira al programa d'entrevistes de Betevé 'Terrícoles'. El seu presentador Lluís Reales el va entrevistar fa unes setmanes a ell i al també escriptor Francesc Miralles. Tots dos, grans amics, acaben de presentar el seu nou llibre 'Alegria', que parla sobre un do que forma part de la nostra essència i que només necessitem redescobrir.

Dimarts, 13 Febrer 2018
Enemics de la innovació

Quins són els principals enemics del progrés? El programa de TV3 Economia en colors, presentat per l'economista Xavier Sala i Martín i pel periodista Tian Riba, explica de forma amena què es cou en l'àmbit de l'economia mundial. En un capítol emès recentment i dedicat a la innovació, es parlava de les claus per no perdre el tren de la transformació, citant casos d’èxit com el de Nespresso.

Dijous, 18 Gener 2018
Treballar després de la crisi

L’automatització dels treballs està a l’ordre del dia. Segons els experts, vivim en una 4a Revolució Industrial que guia la transició tecnològica cap a una automatització majoritària a la feina. Al programa Sense ficció de TV3 es va emetre recentment un capítol que, amb l’ajuda de diversos i reconeguts experts, analitza la influència de la introducció de la tecnologia a la feina en un context de recuperació econòmica.

Dimarts, 19 Desembre 2017
El treball vist amb filosofia

Diversos pensadors, filòsofs, polítics i d’altres actors socials han teoritzat sobre el concepte de treball però, des de la nostra realitat actual, en què s’ha transformat? El programa de Televisió de Catalunya “Amb filosofia”, dirigit per Emili Manzano, ha volgut respondre a les principals qüestions del treball i definir si en un futur podrem canviar la nostra percepció del món laboral.

Dijous, 27 Juliol 2017
Demà, quan la guerra comenci

El futur del treball està cada dia més ennuvolat i omple d’incerteses a joves i a no tan joves. Per això, el nou programa de Televisió de Catalunya El dia de demà es llança a pronosticar com serà el treball a Catalunya l’any 2050. De la mà del periodista Josep Puigbó s’aprofundeix en qüestions com l’anomenada Quarta Revolució Industrial, la Intel·ligència Artificial, la Renda Bàsica Universal o els nous camps de coneixement, que amenacen amb capgirar els paradigmes laborals de tot el món.

Dilluns, 22 Mai 2017
#ObjetivoTecnoRevolución: el futur de l'ocupació

La quarta revolució industrial suposa un nou repte per a la societat. L'automatització posa en perill molts llocs de treball i requereix la creació d'un nou paradigma basat en l'educació i en l'evolució del sistema social. El programa El Objetivo de La Sexta va reunir cinc experts sobre el futur del treball, que van posar damunt la taula tota la informació i ara, com repeteix constantment Ana Pastor, "seves són les conclusions."

Dijous, 16 Març 2017
Es busca

Si bé el progrés ha transformat la forma en què busquem feina, encara seguim processos semblants als del passat com ara en l’entrevista o en el currículum. El segon capítol del programa de TV3, “El Retrovisor”, mostra els canvis més rellevants que ha viscut la cerca de feina i com les diferents generacions han passat per una evolució principalment tecnològica.

Dimarts, 21 Febrer 2017
‘Els matins de TV3’: Jugar a la feina? Una nova eina de motivació dins de l'empresa

Una sala de reunions d’una empresa: treballadors i directius asseguts al voltant de la taula i enmig un taulell i dos daus. L’objectiu? Assolir un repte a través del joc. Jugar i treballar semblen dos conceptes antagònics, però la gamificació pot ser una eina molt eficaç per reforçar valors, impulsar lideratges o millorar les relacions professionals. D’això ens parlen i duen a la pràctica Imma Marín, directora de Marinva, i Noemi Blanch, psicòloga experta en relacions laborals, en aquest programa recent d’Els Matins de TV3.

Dilluns, 20 Juny 2016
Terrícoles: entrevista a Anna Fornés

El principal problema del nostre país és que gran part del talent de les organitzacions roman ocult. Precisament de gestió de talent i persones ens parla Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, en una entrevista recent del programa Terrícoles de BTV. El món laboral pateix canvis constantment i el futur de Recursos Humans passa per adaptar-se a les necessitats de les plantilles, que cada cop demanen més flexibilitat i treballar per projectes.

Dimarts, 22 Març 2016
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
‘Som dones’: La feina

Conciliar la vida personal amb la vida professional pot resultar una mica difícil, sobretot per a aquelles dones que intenten accedir a llocs tradicionalment reservats als homes. La major feminització del mercat laboral és un fet real i quantificable, però està inacabada i incompleta, doncs ha tingut lloc sota un teló de fons de desigualtat i de precarietat. En aquest episodi del nou programa Som dones de TV3 dones d’origen divers es reuneixen per donar i compartir opinions i experiències.

Som dones és una sèrie documental realitzada per Televisió de Catalunya que ens mostra el món explicat per les dones amb l’objectiu de propiciar diàleg i reflexió. Nenes, joves i dones adultes de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada sobre diferents temes que susciten l’interès general i que formen part del nostre dia a dia. En aquest cas concret la feina i la presència de la dona al mercat laboral.Una presencia destacada en aquest programa és la de Pilar Almagro, sòcia fundadora i CEO del Grup Vertisub. Ella és la seva pròpia cap i un exemple de dirigir en femení. Compagina les seves funcions de directiva amb la cura de les seves filles, sense descuidar tampoc els aspectes més lúdics de la seva vida. La bona gestió del temps és una de les raons per la qual li encanta treballar amb dones ja que, segons ella, estan acostumades a ocupar-se de moltes coses alhora i a trobar el moment oportú per a cada tasca.Almagro comenta que l'agenda de l'empresa no ha de restar temps a l'agenda personal, sinó que cal transformar-les en una de sola. En relació a l'equilibri entre ambdues facetes i davant l'evidència que la ingerència de les companyies en l'esfera privada va en augment, es comença a parlar de la necessitat d'integració més que de conciliació. De totes maneres, l'existència de moments de desconnexió que ens permetin connectar amb nosaltres mateixos i la dedicació a activitats que ens facin sentir bé han d'estar sempre presents, apunta la CEO de Vertisub.A més d'aquesta capacitat de conciliar o integrar la vida laboral amb la familiar, les dones posseeixen altres qualitats innates que les fan propenses a exercir un lideratge efectiu, com ara la sensibilitat o l'empatia, i que han anat entrenant al llarg de la seva carrera sobretot com a mares, comenta Almagro. No són ni millors ni pitjors que els homes, doncs el lideratge depèn de la persona, de les seves capacitats i habilitats i no es tracta d'una qüestió de gènere, mencionen altres de les entrevistades.

Per a la sociòloga Blanca Moreno les dones són capaces de proposar solucions més horitzontals, a diferència dels seus homòlegs masculins que tendeixen a la verticalitat. El lideratge en femení és precisament aquell lideratge capaç de compaginar aquest talent amb altres capacitats de negociació i diàleg.

Però la realitat és que el 70% de les empreses no compta amb cap dona en el seu consell directiu, assenyala Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dones estan millor preparades que mai però no arriben al cim que és on podrien aportar en major mesura els seus valors, la seva visió i sobretot la seva sensibilitat, sinó que es queden en càrrecs intermedis. Segons un informe recent de Fedea aquells països que han millorat en temes d'igualtat empresarial ho han fet només gràcies a quotes.Encara que s'han fet progressos i hi ha un major nombre de dones directives que fa uns anys, és innegable l'existència encara d'un sostre de vidre que impedeix que arribin més amunt. Mercadé comenta que això és culpa també del presentisme, un tret propi de la cultura masculina a l'empresa, que atorga gran importància a la presència i que instaura la idea que si no estàs 12 hores al dia al teu lloc perds la possibilitat d'ascendir o d’escalar posicions.Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, afirma que la pobresa té nom de dona i malgrat que treballen més hores que els homes, elles segueixen sent més pobres en termes de riquesa material i econòmica. Cobren un 17% menys que els seus homòlegs masculins, encara que per les seves capacitats productives haurien de cobrar un 2% més, segons un informe recent de l'OIT.

Les dones que participen en el reportatge saben que el camí cap a la igualtat serà llarg però els agrada allò que fan i són conscients que els queda molt per poder aportar. Segons Almagro, només amb motivació i optimisme aconseguiran motivar les seves plantilles i obrir-se camí en el món empresarial. Perquè l'optimisme és el millor recurs per impulsar emocions positives, tant dins com fora de la empresa.

 

També pots veure el reportatge de Som dones a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-dones/la-feina/video/5504723/#

Dimarts, 28 abril 2015
El Gobierno quiere adelantar el 'prime time' en televisión

La emisión de los programas de televisión estrella se prolonga en muchos casos hasta la madrugada y es por eso que el Gobierno ha instado a las cadenas de toda España a que adelanten el prime time, algo que RTVE ya ha modificado en sus respectivos canales.

Dilluns, 02 Març 2015
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

{cbrelatedarticle ids="11491"}

Dimecres, 09 Juliol 2014
El Cap Infiltrat

Què passaria si de sobte el teu company de feina et digués que ha estat interpretant un paper i en realitat és el teu cap? Així es planteja el nou programa de La Sexta, El Jefe Infiltrado, una adaptació de l’èxit americà “Undercover Boss”. Un total de nou directius de diferents empreses, com ara MRW o Domino’s Pizza, s’infiltraran entre el personal de la seva organització amb l’objectiu de detectar problemes a l’empresa. Analitzem la primera doble emissió, on Jesús Navarro, director d’operacions de Domino’s Pizza i Diego Trinidad, cap de control de gestió de Limasa, viuen una experiència que no els deixarà indiferents.

VÍDEO DE PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA

De la mà de la productora creadora de l’èxit televisiu Pesadilla en la cocina, Eyeworks – Cuatro Cabezas, ens arriba una nova versió d’un altre programa popular als EUA, El Jefe Infiltrado. El programa consisteix en què una persona de la direcció de l'empresa es faci passar per una nova incorporació a la plantilla adoptant una nova identitat. La presència de càmeres per enregistrar el programa sempre es fa sota alguna coartada –la resta de treballadors creuen que s’està rodant un altre tipus de programa- que permeti al directiu o directiva no ser descobert/a fins al final. D’aquesta manera es pretén que conegui de primera mà el dia a dia de l’organització i dels seus treballadors de base. La primera emissió d’aquests striptease organitzatius va tenir lloc el passat 3 d’abril amb un notable èxit d’audiència, i s’emetrà setmanalment els dijous a les 22:30 hores a La Sexta. També és possible veure el programa a través de la seva pàgina web després de cada emissió.

CAPÍTOL 1

Jesús Navarro, director d’operacions de Domino’s Pizza, és el primer protagonista d’El Jefe Infiltrado. Després d’un canvi estètica radical i de l’adopció d’un nou nom -Pedro Ramírez- en Jesús comença l’aventura en una feina de base de la seva empresa. En conèixer els primers treballadors d’una de les delegacions de Saragossa, el directiu de Domino’s Pizza ja percep els primers conflictes. Dos repartidors de la tenda se salten les normes de circulació i sobrepassen els límits de velocitat amb les motos quan fan els lliuraments de les comandes. Quan el cap disfressat els pregunta per què ho fan així, els treballadors donen la culpa els seus superiors directes de tenda que els pressionen per fer bons temps i no els deixen elecció. Un dels principis que Domino’s pizza defensa és que per acomplir els temps desitjats de lliurament cal anar de pressa cuinant les pizzes però mai córrer per la carretera. Per entendre com és possible que es violi aquesta norma, Navarro parla amb els responsables de la tenda. Això, però, el portarà a descobrir dos nous conflictes: la responsable de torn no té autoritat davant dels seus subordinats directes, i el gerent de la botiga desconeix el comportament dels repartidors a la carretera. A mesura que va avançant el programa, el cap infiltrat va coneixent la realitat de treballadors d’altres botigues de Domino’s com ara la Laura, una jove mare que malgrat ser una treballadora exemplar no vol ser ascendida per por a no tenir temps per a la seva família. O com en Sergio, un auxiliar de cuina que fa dos anys que lluita de valent per ser ascendit.

CAPÍTOL 2

El directiu que s’infiltra en el segon capítol del programa és Diego Trinidad, cap de control de gestió de Limasa, una empresa de serveis integrals de neteja i manteniment. Diego es troba en situacions semblants a les de Navarro i de seguida detecta infraccions, com ara que alguns treballadors fumen al camió de neteja malgrat estar prohibit o que, en ocasions, no duen casc en tasques de risc. Tot i així, també detecta problemes que són responsabilitat de l’empresa, com ara que els empleats que treballen a les plantes de residus no porten mascares per poder suportar la pudor. Tots dos capítols tenen un mateix desenllaç: els empleats que han treballat amb el cap infiltrat són cridats a la seu central per a una reunió de la qual desconeixen el motiu. Un cop són al despatx, entra el directiu infiltrat, aquest cop vestit com a tal i, després de la primera sorpresa, arriba el moment perquè el directiu faci valoracions sobre el que ha vist i prengui mesures. Excepte pels treballadors que conduïen amb excés de velocitat (que són sancionats amb un curs obligatori de seguretat vial), les conseqüències per a tots els altres són positives: millores de les condicions de treball, un curs d’anglès, un ascens, el pagament del lloguer durant un any, un fons d’estudis per als fills o, fins i tot, un creuer de luxe. Unes recompenses que malgrat es donen sota el pretext de recompensar l’esforç dels treballadors, poden arribar a ratllar potser una caritat encoberta. Malgrat que el programa pretén captar els problemes de l’empresa des de dintre, inevitablement acaba retratant també el precari panorama general. En una de les escenes més emotives del primer capítol veiem que una parella entra a Domino’s per demanar pizzes per celebrar l’aniversari de la seva filla. Els pares expliquen que tenen problemes econòmics i demanen alguna oferta o reducció. El treballador de Domino’s que els até, cedeix i els ven les pizzes a meitat de preu. El cap infiltrat ho veu amb mals ulls i, quan li comenta al treballador que no ho hauria d’haver fet, aquest es posa a plorar i li explica que entén la situació de la parella perquè ell també es troba en un moment complicat. L’empleat li explica al directiu (sense saber encara que ho és) que fa dos anys que treballa a Domino’s només 12 hores per setmana, i que així no pot tirar endavant la família. Acaba confessant fins i tot haver hagut de demanar menjar a Càritas.Encara que en alguns moments el programa pot banalitzar determinats temes, reflecteix de manera semblant el que ja s'ha convertit en una tendència entre grans empreses: que els executius passin una temporada en les posicions de base abans d’ocupar un lloc de més responsabilitat. Amb això es pretén fomentar la comprensió de les dificultats de totes les posicions i inculcar la unitat de tota l’organització. El Jefe Infiltrado fa palès que els gerents no coneixen molts dels problemes als quals s’enfronten les seves plantilles en el dia a dia i que aquest viatge els ajudarà a canviar la seva pròpia manera de liderar l’organització en un futur.

 

També pots accedir als dos primers capítols d’El Jefe Infiltrado de La Sexta a través del portal oficial del programa: http://www.lasexta.com/programas/el-jefe-infiltrado

{cbrelatedarticle ids="11421"}

Dimarts, 08 abril 2014
Mar Gaya a 8TV: Les dones caps estan mal vistes?

En teoria poques persones estan en contra que hi hagi més directives dones però, en la pràctica, les constants mostres de microsexisme, com ara prejudicis, bromes o comentaris aparentment inofensius, posen en evidència la feina pendent per aconseguir una igualtat laboral plena. Mar Gaya, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i col·laboradora de la Fundació Factor Humà, va participar en un debat sobre el tema durant una emissió recent del programa 8 al dia de 8TV.

"Què passaria si un responsable de comunicació digués que l’empresa va pitjor des que la dirigeix una dona?" Així va arrencar el debat que va tenir lloc al passat mes de desembre a 8TV al voltant de la imatge de les dones directives i que va comptar amb la participació de Cristina Sánchez Miret, sociòloga, Gemma Cernuda, empresària i sòcia fundadora de l’agència de comunicació Peix&co, i Mar Gaya, consultora en RH, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i estreta col·laboradora de la Fundació Factor Humà.Segons va afirmar Gaya, malgrat evidentment existeixen homes i dones mediocres, pràcticament no hi ha directives que ho siguin, “perquè se’ls exigeix molt més”. Des del seu punt de vista, no veurem que hem assolit la igualtat fins que no trobem dones mediocres a òrgans directius en la mateix proporció que els homes, sense que “mediocre” suposi quelcom pejoratiu.Un anunci de xampú ha posat en evidencia aquesta percepció diferencial de les directives dones enfront els homes. A l’spot es mostren situacions on a un o a una professional se’ls associen adjectius diferents segons si són homes o dones. Mentre a un se’l considera “dedicat”, a l’altra en la mateixa situació se la considera “egoista”; i mentre a un se’l considera “persuasiu” a l’altra en la mateixa situació se la considera “agressiva”. I és que tal i com va afirmar Sánchez Miret, les diferències de gènere no estan en la capacitat de treball o el càrrec que ocupen les persones, sinó en la lectura que en fa la societat. En la mateixa línia El País parlava en un article recent de la polèmica que va aixecar la portada de la revista Time del passat gener, on es mostrava una sabata de taló immensa que arrossegava un home sota el titular Can anyone stop Hillary? ("Algú pot parar la Hillary?") referint-se a Hillary Clinton. El País destacava justament com es representa la figura de la líder femenina com una amenaça per l’home. Un altre exemple recent i mediàtic de la voluntat de revisar la imatge de la dona ens la porta el curtmetratge “Majoria Oprimida” de la cineasta francesa Eléonore Pourriat, que escenifica un món on els rols dels homes i les dones estan invertits. Observant situacions “quotidianes” per les dones viscudes en la pell d’un personatge masculí, veiem en aquesta petita peça cinematogràfica la magnitud de la desigualtat. L’anunci de xampú, l’especial d’El País o el curtmetratge francès busquen maneres de fer evident la diferència de tracte entre homes i dones que encara persisteix en la societat i també en moltes organitzacions i empreses. “Les organitzacions són com microsocietats formades per persones que viuen en societat”, va afirmar Gaya durant el debat de 8TV, “i per tant els estereotips de fora es traslladen també a dintre de les organitzacions i les empreses. És cert que s’està treballant molt però encara queda molta feina per fer”.Malgrat els esforços als quals es referia Gaya en el tema de les percepcions, les dades pures i dures mostren que la bretxa salarial als països de la OCDE segueix sent considerable: en feines a temps complet les dones cobren un 16% menys que els homes. El treball a temps parcial, i la conseqüent retribució més baixa, segueix sent un àmbit predominantment femení –el 25% de les dones enfront el 9% dels homes-, i per moltes dones resulta l’única manera de compatibilitzar treball i responsabilitats familiars. La presencia de dones en el cercle directiu de les empreses, malgrat ha augmentat als darrers anys, encara es troba al voltant d’un 14%. La lluita per la igualtat de gènere no intenta només assolir les mateixes condicions laborals per a homes i dones, si no que també busca que les darreres siguin ben percebudes per la societat i per les empreses. Tanmateix, la crisi econòmica ha suposat un retrocés en tots dos fronts.

 

També pots veure el vídeo del debat al web del programa 8 al dia de 8TV: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/una-campanya-denuncia-que-les-dones-estan-mal-vistes-com-a-caps

Dilluns, 24 Febrer 2014
‘Con una sonrisa’: el programa de La 2 que trenca amb els tòpics de la discapacitat intel·lectual

El col·lectiu de persones amb discapacitat està patint molt directament els efectes de la destrucció de treball que ha comportat la recessió econòmica. Tot i així, són nombroses les iniciatives que estan sorgint per combatre la problemàtica. El docu-reality de La 2 de RTVE n’és un bon exemple: la cadena pública ha llançat un programa on els protagonistes són sis joves discapacitats que volen mostrar del que són capaços a la seva feina en un hotel.

 

 

La Gloria, l’Hugo, la Irene, el Javi, la Laura i el Luís són sis joves amb moltes ganes de treballar. El context actual de crisis econòmica però, fa difícil assolir una fita que hauria d’estar garantida per a tothom. Tots ells formen part d’un dels col·lectius més afectats per la recessió: el de persones amb discapacitat intel·lectual.

Els sis han estat seleccionats per format part de la nova emissió de La 2, Con una sonrisa: un docu-reality que vol mostrar les habilitats d’aquests joves per treballar amb ganes i il·lusió. Els concursants estan ocupats en un hotel on hauran d’afrontar tots els reptes que se’ls presentin, sempre amb esforç i entrega. Una iniciativa que vol potenciar l’esperit de superació de les persones amb discapacitat i a la vegada trencar els tòpics als quals sovint s’associa el col·lectiu.

La sèrie és una adaptació del reality suec ‘Service with a smile’, produïda per Shine Iberia en col·laboració amb la  la Fundación Síndrome de Down de Madrid . Al programa de telerealitat, que consta de 13 capítols de 20 minuts cadascun, veiem els sis joves realitzant tot tipus de tasques dins d’un hotel on de tant en tant hi ha sorpreses com ara trobades amb personatges famosos.

La crisi econòmica ha disparat l’atur però, tot i així, gràcies a diverses iniciatives socials de sensibilització, l'ocupació entre persones amb discapacitat es va mantenir durant l'any 2012 a Espanya. Con una Sonrisa és un pas més per assolir la normalització de les persones en aquesta situació, i no és pas l'únic.

El programa s’emet cada divendres a les 23.15 a La 2 de RTVE fins a finals de juliol de 2013.

 

També pots veure el vídeo del programa a: https://www.youtube.com/watch?v=GZ0lsv0TGg8

{cbrelatedarticle ids="10127"}

Dilluns, 27 Mai 2013
‘Valor Afegit’: Sincrotró Alba, obert a les empreses

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

{cbrelatedarticle ids="10388"}

Dimarts, 12 Març 2013
L’èxit crida a l’èxit

Guanyar una vegada augmenta les possibilitats de tornar a guanyar. És el que es coneix com "l’efecte guanyador" (winner-effect). Però un excés d’èxit també pot tenir efectes negatius, ja que correm el risc de tornar-nos addictes a la sensació que ens produeix. Cal entendre l'èxit com l'excepció i el fracàs com la norma, o almenys així ho expliquen al programa Redes de TVE, en una entrevista d'Eduard Punset a Ian Robertson, professor de psicologia del Trinity College de Dublín.

Redes - El éxito llama al éxito Ver vídeo Redes - El éxito llama al éxito

Hi ha persones que se senten segures de que assoliran els seus objectius. Tenen el convenciment de que són guanyadores i que per tant seguiran guanyant. En canvi n’hi ha d’altres que no es veuen a elles mateixes d’aquesta manera en absolut.

Segons ens explica el psicòleg Ian Robertson, professor del Trinity College de Dublín, aquest fenomen es pot explicar a partir d’un concepte anomenat "l’efecte guanyador": al veure que hem sigut capaços de guanyar una vegada, sentim que podem tornar a fer-ho, i es crea així un feedback positiu en el qual “l’èxit crida a l’èxit”.

Quan tenim èxit la nostra bioquímica canvia, i aquests canvis són equiparables als que genera la droga, afirma el psicòleg. Cada vegada que guanyem segreguem una hormona, la testosterona que, a la vegada, fa augmentar els nivells de dopamina, un neurotransmissor que activa els circuits neuronals amb els quals elaborem nous plans, objectius i estratègies. En definitiva, guanyar ens fa més creatius i activa els nostres circuits de recompensa: sentim plaer i volem repetir.

Tanmateix, Robertson ens adverteix que un excés de testosterona i dopamina ens pot arribar a “intoxicar” i fer que ens obsessionem amb l’èxit. Quan això passa, augmenta l’egocentrisme i es perd l’empatia: ja no ens importen tant els objectius dels nostres actes, sinó aconseguir triomfar costi el que costi. Aquesta conseqüència indicaria, per exemple, que el mite de la "direcció dèspota" podria ser alguna cosa més que un cliché sense fonament.

Segons ens explica, existeix la possibilitat que les persones que porten molt de temps en posicions de poder en tot tipus de jerarquies puguin mostrar una major tendència a “fer trampes” i a ser poc autocrítics. Així doncs, en confirmaria el tòpic de que “el poder corromp”.

La clau del bon lideratge seria, segons Punset, l’equilibri en la dosi d’empatia a aplicar:

“El lideratge és necessari. La nostra manada necessita persones capaces de pensar de forma abstracta, de traçar estratègies. Aquestes persones permeten que la resta ens alliberem d’una certa quantitat d’estrès i ansietat i que col·laborem en equip per aconseguir objectius comuns. A vegades això significa que han de renunciar a certes dosis d’empatia per poder prendre decisions difícils i no quedar paralitzats per l’emoció”.

Al final del programa, Elsa Punset, escriptora i filòsofa, ens parla de l’altra cara de la moneda: el fracàs. Recorda que els fracassos no són una excepció, sinó la norma. Desenvolupar una bona tolerància al fracàs és bàsic per avançar, però aquesta depèn implícitament de la definició que fem del talent: si pensem que el talent és innat, el fracàs significarà sempre una manca de talent; en canvi, si considerem que el talent es desenvolupa amb l’experiència, el fracàs es converteix en una estratègia per millorar.

Per aprendre a afrontar reptes és imprescindible sortir de nostra zona de confort, ja que refugiar-nos en el que ja coneixem i allò que és segur ens limita. Per alliberar-nos cal un esforç conscient i deliberat per arriscar. Val la pena, ja que l’adrenalina que generarem ens farà més creatius, més forts i més ràpids.

Tal com deia Samuel Beckett: "Tant és. Prova-ho un altre cop. Fracassa de nou. Fracassa millor."

 

Pots veure el programa complet també en aquest enllaç de RTVE: http://www.rtve.es/television/20130206/exito-llama-exito/607121.shtml

{cbrelatedarticle ids="10051"}

Dimarts, 26 Febrer 2013
Competir compartint

Les cooperatives estan superant la crisi millor que moltes empreses. El seu èxit s'explica per les característiques pròpies del model cooperatiu: implicació dels socis-treballadors en la marxa de l'empresa, flexibilitat de sous i horaris i anticipació a l'hora de prendre mesures. A través d’alguns exemples, el documental de 30 minuts de TV3 Competir compartint intenta trobar les claus de l’èxit i també els motius del fracàs d’organitzacions que opten per aquest tipus model.

 

Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives amb dades de 23 països demostra que aquest tipus d’organitzacions obté millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència. Catalunya ha tancat l'any 2012 amb més de 4.100 cooperatives, després de crear-se més de 140 de noves, la xifra més alta dels últims sis anys. Però també se'n van tancar més de 90. Les cooperatives catalanes viuen una mitjana de vuit anys, mentre que el conjunt de les empreses mercantils no supera els cinc anys.

Muntar una cooperativa és doncs una idea que sedueix cada vegada més a les empreses que es troben en problemes per continuar existint en un entorn de crisi. L’organització cooperativa és una bona eina per donar sortida a situacions compromeses com, per exemple, davant una situació de tancament d’una empresa, els treballadors poden capitalitzar els subsidi d’atur i crear una cooperativa. Un altre cas pot ser quan el propi empresari, per problemes de successió o dificultats de continuïtat, ofereix cedir la propietat als treballadors pel manteniment del servei i dels llocs de treball. Aquest darrer ha estat el cas de CES Clínicas o Cusó Tapissers en què el propietari va optar per convertir-se en un soci més de la cooperativa.

Una gestió cooperativa de l’empresa no és només un model per obtenir beneficis, sinó que té un transfons ètic. Aquestes organitzacions formen part de l’economia social i dels valors que aquesta implica: la solidaritat, les persones per davant de tot i el manteniment dels llocs de treball per damunt del lucre.

Mol-Matric és una cooperativa que va néixer l’any 1981, en plena crisi del sector industrial, arran del tancament de l’empresa Talleres Alà. Després d’una gran revolta per part dels treballadors que va passar fins i tot per “segrestar” el fill del propietari, van aconseguir quedar-se amb els locals del negoci. Però no ho van tenir fàcil per arrencar, “a nivell de gestió tots compartíem que ningú sabia res," afirma Juan Pedro Solà, director i un dels socis fundacionals de Mol-Matric. Ell, com la majoria, es va haver de reconvertir quan van transformar l’empresa en cooperativa, “no hi havia categories, tots cobràvem igual pel que treballàvem."

Tal i com afirma Eduard Morell, cap financer i soci de Mol-Matric, “el més important és que ets l’amo del teu destí." La seva gestió dels problemes els ha portat a ser un exemple d’èxit.

Tot i així, no totes les empreses cooperatives han tingut la mateixa sort. La cooperativa agrària de Sarroca de Lleida va fer fallida per culpa d’una mala comunicació i de la manca de transparència entre els socis.

Per fer front a la forta competència mercantil les cooperatives sovint es troben davant d’un dilema important: fusionar-se amb altres cooperatives per ser més competitius, o no fer-ho per mantenir la seva influència local malgrat s’arrisquin a desaparèixer.

El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, creu que el futur de les cooperatives passa per fusionar-se: “Nosaltres ho veiem bé, volem que les cooperatives siguin molt grans, i les que ja ho són , que ho siguin encara més.” Amb la mateixa idea d’assolir una major competitivitat s’expressa Antoni Llaràs director general del Grup Actel: “La gent ha escollit anar a comprar a les grans superfícies i per tant ens hem d’entendre amb aquestes superfícies.”

La Fageda, organització associada a la Fundació Factor Humà, és una altre exemple de cooperativa d’èxit, coneguda perquè la majoria dels seus treballadors són discapacitats psíquics. Davant a la crisi econòmica, la política que han seguit ha estat la inversa a les empreses mercantils: han intentat donar feina al màxim de gent possible malgrat es redueixin els beneficis. Mantenir un mínim d’ingressos indispensable per tal que l’empresa pugui seguir endavant.

Les cooperatives han provat ser un model eficaç de resposta a molts problemes derivats de la crisi actual; un model millor que el de moltes empreses mercantils. Joan Subirats, coordinador del postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, ho té clar: “Es genera més valor compartint que competint”.

Accés al reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4435791/Competir-compartint{cbrelatedarticle ids="10142,10551"}

Dimarts, 12 Febrer 2013
‘Valor afegit’: La raó del client

El 80% dels clients que han tingut una mala experiència amb un servei ho explica als seus coneguts. Si a això li sumem la influència i la velocitat a la que es mou la informació a la Xarxa (cada minut es publiquen 10.000 tuits i 600 vídeos a YouTube), el poder potencial d’aquests consumidors descontents se’ns escapa de qualsevol càlcul. Aquest reportatge del programa Valor Afegit de TV3 parla de les noves estratègies d’Atenció al Client en un món 2.0.

Dave Carroll és un músic que va tenir una mala experiència amb la companyia aèria United Airlines: li van trencar la guitarra. Després de 9 mesos encara no havia aconseguit una resposta per part de l’empresa perquè no havia posat la denuncia en les 24 hores següents a l’incident. Llavors Carroll va decidir servir-se de l’eina més potent dels nostres temps i va publicar un curiós vídeo a YouTube on tocava una cançó explicant el problema que va tenir. El resultat va ser que 150 milions de persones van saber el que havia passat, un mal son per qualsevol empresa.

Casos com el de Dave Carroll  han servit de reflexió a la patronal de fabricants i distribuïdors (AECOC), que organitza un congrés anual on es reuneixen representants de la distribució i els fabricants dels productes de gran consum per analitzar junts l’estat del mercat i plantejar millores.

Segons el director general de la Patronal AECOC, Josep Maria Bonmatí, l’estratègia que cal seguir ara és la de posar al client en el centre de les decisions empresarials. En la mateixa línia, Dave Carroll està convençut que les empreses que no tinguin presencia a les xarxes socials desapareixeran en 5 o 6 anys: “han de parlar el mateix llenguatge que els clients”.

Algunes empreses ja comencen a veure la importància del tracte amb els clients i han desenvolupat estratègies per millorar-lo. És el cas de la cadena irlandesa Superquinn, que premia les queixes dels consumidors donant-los punts extra a la seva targeta, ja que ho consideren com un control de qualitat gratuït i una oportunitat per millorar.

Un altre cas que s’ha convertit en exemplar per a les empreses que volen progressar en aquest àmbit és el del centre d’atenció telefònica de Nespresso , que rep valoracions molt altes a les enquestes de satisfacció. L’empresa ha confirmat una dada molt curiosa: si el client se sent ben tractat quedarà satisfet del servei independentment de que en l’atenció que se li ha ofert hagi aconseguit una solució pràctica al seu problema.

En el nostre país s’està donant un fenomen cada cop de forma més habitual: aquelles empreses que havien deslocalitzat el seu servei d’Atenció al Client cap a països on el cost era més baix estan tornant a la seva antiga localització, ja que han valorat que el cost de perdre clients per una mala atenció no compensa l’estalvi obtingut de la deslocalització del servei.

Dave Carroll explica que també va tenir un altre problema amb la seva guitarra amb la companyia British Airways però el va poder solucionar ràpidament via Twitter. Tanmateix, estar a la Xarxa de manera activa i tenir un sistema d'Atenció al Client 2.0 també pot portar alguns problemes a tenir en compte. Un exemple representatiu que ens exposa el vídeo és el de Pepsico, des d'on asseguren tenir un 10% d’usuaris actuant a la Xarxa en contra de les seves marques. El director de Planificació Estratègica de la firma líder en contractació de publicitat Archibald-Havas, Víctor Gutiérrez de Tena, considera que els detractors han de ser tractats igual que els clients satisfets, i que no deixen de ser una oportunitat de fer-se més forts davant dels usuaris. També declara que sovint el problema és intentar arribar a massa gent sense tenir en compte el perfil concret a qui pot interessar la marca, “preferim la qualitat i no la quantitat”.

Les demandes d’aquest nou client 2.0 exigeixen immediatesa però, com podem veure en molts casos, més enllà de solucionar el seu problema, el més important per al client és sentir-se escoltat i comprès. I que la informació publicitària que rep estigui millor adaptada als seus interessos. Les organitzacions han de ser més presents en els canals que ja permeten fer-ho realitat. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4374631/la-rao-del-client

{cbrelatedarticle ids="9821"}

Dimarts, 15 Gener 2013
Risk management and tiny minority [La gestión de riesgos y una pequeña minoría]

Personnel Today habla en este artículo sobre lo fácil que puede ser perder la confianza en nuestra marca y nuestra empresa, como ha ocurrido recientemente en la Corporación Británica de Radiodifusión, la BBC. La mala gestión por parte de una minoría puede echar por tierra el trabajo de toda una organización. La figura de Recursos Humanos puede jugar un papel importante en la reconstrucción de la confianza.

Dilluns, 07 Gener 2013
La Fundació Factor Humà recapta 5.030 euros per la Marató per la Pobresa

El dissabte 26 de maig la Fundació Factor Humà es va sumar a la Marató per la Pobresa que la Fundació La Marató de TV3 havia organitzat pel dia següent. Aquesta fou una Marató extraordinària a la que ens vam voler sumar a través de l’organització d’un espai de reflexió i de debat sobre la problemàtica de la pobresa i l’exclusió social, i de la campanya de recaptació "Dóna aire per la Marató".

Dissabte, 26 Mai 2012
‘Valor afegit’: Crisi i relacions laborals

Com han canviat les relacions laborals i les fórmules de gestió de persones amb la crisi? És la qüestió que proposa el recent reportatge Crisi i relacions laborals del programa Valor afegit de TV3. L’atur i les massives reduccions de plantilla, l’abundància de talent disponible als processos de selecció, l’empitjorament de les condicions laborals, les conseqüències negatives de la crisi per la salut dels treballadors o les noves tendències en RH són alguns dels temes que es plantegen.

Quan l’Hotel W de Barcelona va decidir obrir un procés de selecció per contractar cambrers, recepcionistes i cuiners, va rebre més de 1.000 sol·licituds per 100 llocs de treball. Molts dels currículums eren de persones amb titulacions universitàries com la Marta Abad, una infermera que fins fa un any treballava molt i de cop es va quedar al carrer. Segons Adecco, un de cada deu aturats rebaixen el seu currículum per trobar feina i segons un estudi d’Infojobs i Esade el 76% dels aspirants a llocs de baixa formació estan sobrequalificats. És a dir, les empreses que volen contractar ara es troben amb una gran abundància de talent. El problema, diu la directora de RH de l’Hotel W, Isabel Justicia, al reportatge, vindrà d’aquí dos anys quan la situació millori. “El talent que tinc ara a l’empresa l’he de saber retenir. Aviat tornarem a barallar-nos pels millors perfils.”Però la realitat ara és que un terç dels treballadors estan desmotivats a la feina, segons un estudi d’Ipsos a 24 països, i el 56% tenen ganes de deixar l’empresa. Com aconseguir que el talent no marxi? A la majoria d’organitzacions la motivació ja no es pot aconseguir amb augments de sou, que han estat tradicionalment el centre de la negociació col·lectiva i de la cultura laboral a Catalunya, segons Ricard Alfaro, president d’Aedipe Catalunya. “Cal ser imaginatius i incloure altres elements a la negociació col·lectiva que suposin un guany de drets i expectatives per les persones,” adverteix al reportatge. El mateix Alfaro deia al març a un article de La Vanguardia que només sortiran de la crisi les empreses que siguin creatives amb les seves polítiques de RH. Cada cop més recorren a la retribució variable i beneficis socials (el ticket restaurant o de transports) com a noves fórmules de motivació. També ho recomana el professor de RH a EADA Jordi Costa al reportatge, que a més afirma que RH ha de tenir un paper central a la gestió empresarial. “El que quedarà després de la crisi és la gent que has cuidat, no la que has maltractat.”Però, on han quedat les condicions laborals amb la crisi i la recent reforma laboral? Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política a la UAB, afirmava recentment que la nova legislació aprovada a principis de primavera suposa “trencar la relació laboral, fragmentant-la i precaritzant-la al màxim.” Els sindicats denuncien que el deteriorament de les relacions laborals amb l’excusa de la crisi comença a afectar la salut dels treballadors. Un de cada 5 pateixen ansietat o símptomes depressius, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Camil Ros, Secretari de Política Sindical d’UGT Catalunya, denuncia també que cada cop hi ha més presentisme: “Hem passat de l’absentisme a persones que van a treballar quan haurien de quedar-se a casa.” És a dir, de l’absentisme al presentisme, possiblement per por de perdre la feina, tot i que és difícil mesurar-ho quantitativament. I una de les cares més amargues de la crisi que revisa el reportatge són precisament les organitzacions que han patit reduccions de plantilla. Suposa un impacte molt fort, òbviament, per les persones acomiadades, que viuen un procés semblant al dol després d’una mort. Però també afecta molt negativament els que es queden si no se sap gestionar correctament, i poques empreses ho tenen en compte. És el que s’anomena ‘síndrome del supervivent’: una barreja sentiments de culpa, incertesa i por. Com evitar-ho? Ernest Pla, exdirector de Recursos Humans d’Inoxcrom i que va viure una reducció de plantilla, afirma que és essencial una bona comunicació i molta coherència, i deixar que els empleats en parlin i ho assumeixin durant el temps que faci falta.També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

{cbrelatedarticle ids="9517,9366"}

Dijous, 24 Mai 2012
La cultura de l'esforç a 'Sense Ficció'

On ha quedat la cultura de l’esforç durant els anys de la bombolla econòmica? I què passarà ara que ja no som rics? Hi pot haver una generació ‘perduda’ per la crisi econòmica i de valors? Aquestes i moltes altres qüestions es plantegen a El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç, un documental del programa Sense Ficció de TV3 que viatja fins al Japó i també visita un institut de Castelldefels per conèixer diverses facetes de les generacions més joves.Durant els anys de la bombolla immobiliària, quan érem rics, l’abundància i la immediatesa eren la normalitat. Vam creure que tot era fàcil, que ho podíem tenir tot al moment i sense esforçar-nos. Amb aquest model de valors ha crescut el que Carlos Sánchez, psicòleg del treball i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació, anomena ‘la generació Nintendo’: “els fills desitjats de pares triomfadors”. D’altres en diuen millennials, generació Y, generació perduda, generació nini... Joves que han crescut amb el benestar i la tecnologia de fons, i creient en el curt termini i la qualitat de vida com a valors imperants. Què ha passat amb l’esforç? Francesc Torralbo, director de la Càtedra Ethos de la URL, afirma al documental que “la crisi econòmica té al seu origen una crisi de valors. Ha faltat cultura de l’estalvi, de la sobrietat, de l’austeritat...” Hem passat del capitalisme productiu, de la creació de valor a partir de l’esforç, a un capitalisme especulatiu de casino, de diner fàcil, on és possible fer-se ric sense treballar.

 

Richard Sennet, reconegut sociòleg de la London School of Economics i que també apareix al Sense Ficció, adverteix que a Espanya tindrem una generació perduda tal com van tenir al Japó després de la crisi dels anys 90, de la qual encara no s’han recuperat. Segons un estudi recent, els joves espanyols afectats per la crisi, i per l’atur juvenil que ja supera el 50%, en patiran les conseqüències per sempre. Al Japó ja fa temps que ha emergit un nou grup social que rebutja ser el salaryman (‘home assalariat’) que va aixecar l’economia nipona a partir de la dècada dels 50. Són els freeters: treballadors temporals que accepten la precarietat laboral si això suposa tenir més temps i llibertat que els típics treballadors que s’estan cada dia 12 hores a l’oficina. Es calcula que ja són més d’un milió de joves d’entre 23 i 30 anys, tal com explica el documental. Un fenomen semblant està emergint als EUA: el que el New York Times ha denominat ‘la generació llimbs’. Hi ha motius per a l’optimisme? Segons un estudi de l’any passat, el nombre de joves ninis, que ni estudien ni treballen, a Espanya s’ha reduït considerablement amb la crisi: del 3,8% el 2007 al 2,8% l’any passat. A més, són la generació més preparada de la història, recordava el Catedràtic de la UPF Pablo Salvador Coderch fa poc a El País: “Com ha escrit un baby boomer, Bill Gates, mai abans hi havia hagut tanta gent jove tan ben formada, tan capaç d’innovar i de trencar per tant amb la línia plana de tendència que ens deprimeix: els canvis arribaran.” El periodista de La Vanguardia Miquel Molina es preguntava a mitjans d’abril si no s’està criminalitzant injustament els joves, acusant-los de manca d’esforç quan simplement es tracta d’un canvi de mentalitat, de formes d’aprendre i relacionar-se: “No serà que el que falla no és la capacitat d’esforçar-se, sinó la de concentrar-se, sumits com estan a un món multipantalla que sembla dissenyat per fomentar la dispersió?”I què ha de canviar en la forma d’educar per tornar a situar la cultura de l’esforç al lloc que li pertoca? El guru Ken Robinson deia recentment que l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Al documental s’afirma que família, escola i societat cada cop coincideixen més a dir que cal tornar a potenciar la cultura de l’esforç, sense caure en l’autoritarisme però evitant que el centre de tot sigui només el benestar de l’infant.Un vídeo molt recomanable i que incita a la reflexió amb una estètica molt cuidada i les opinions de reconegudes personalitats com ara el filòsof José Antonio Marina o l’escriptor Quim Monzó. També pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/4072970/El-llegat-de-Sisif-La-cultura-de-lesforc

{cbrelatedarticle ids="9375,9353,9801"}

Dijous, 10 Mai 2012
Sense Ficció: 'El (re)torn de la indústria'

La indústria catalana té algun motiu per l’optimisme, tot i la crisi. En els darrers anys s’ha parlat molt de la deslocalització de les empreses que preferien fabricar a la Xina o d’altres països emergents per estalviar costos, però segons el reportatge ‘El (re)torn de la indústria’ del programa Sense Ficció (TV3), emès recentment, la crisi fa que moltes empreses canviïn de mentalitat.El juliol de 2008 La Vanguardia publicava que la deslocalització industrial havia provocat la pèrdua d’uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. El mateix diari parlava a principis de març d'enguany d’un fenomen ben diferent: empreses que s’obren a mercats externs de països emergents però mantenen a Catalunya els centres de valor afegit, com ja comencen a fer algunes de les organitzacions que apareixen al reportatge. Tal com diu el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, “més que veure quantitativament molts processos [de retorn], se’n comença a parlar. Abans Xina era la solució a tot, però ara es comença a entendre que té limitacions.”I és que la Xina ja no és el paradís de la indústria per diversos motius. Moltes empreses han vist que el client vol més varietat, i amb la producció a gran escala típica dels països asiàtics és difícil adaptar-se a la demanda. Però a més des de 2003 han augmentat els costos del petroli i, per tant, dels transports, i la previsió és que continuïn a l’alça. Per últim, la societat xinesa ha canviat: la mà d’obra ja no és tan barata perquè es comença a lluitar per un cert benestar social i a més creix el consum intern, fet que fa que les exportacions perdin importància per l’economia xinesa.Un dels primers sectors a deslocalitzar-se i un dels que ha tornat abans és el de les joguines. El fabricant dels ninots de Barça Toons o el del famós Scalextric són alguns dels exemples que es proposen al reportatge. El primer es va adonar que és més barat fabricar els ninots a Sant Boi que a Shanghai, en gran part pels elevats costos de transport i també perquè la producció que es fa a la Xina és a gran escala, i a vegades acabaven acumulant estocs molt grans que no podien vendre. El cas d’Scalextric és una mica diferent: continuen fabricant els cotxes a la Xina, però estan col·laborant amb la Fundació CIM, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per millorar el procés de fabricació. L’objectiu és produir els cotxes aquí i en funció de la demanda dels consumidors a través d’Internet. El sector tèxtil va ser també un dels grans protagonistes de la deslocalització i ara sembla que comença a haver-hi un cert canvi de mentalitat, molt incipient encara. De 2008 a 2011 la indústria tèxtil va perdre més de 15.000 llocs de treball a Catalunya. Ara algunes empreses estan tornant, com Mimótica Micola. Aquesta empresa d’accessoris fabricava fins fa poc a la Xina, però va decidir tornar a Catalunya per estar més a prop dels consumidors i adaptar la producció a la demanda. L’empresa Desigual, que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any passat, té la major part de la producció a la Xina però els productes més complexos i especialitzats es fabriquen aquí. Sembla que la fórmula funciona: la seva facturació ha augmentat un 20% i han creat més de 1.000 llocs de treball a tot el món.

Precisament la multilocalització és una de les fórmules per enfrontar-se a la crisi: dur a terme cada part del procés de producció on més convingui, com ja fan empreses multinacionals com Hewlett Packard. Una altra manera de superar les dificultats és reinventar-se i buscar nous nínxols de mercat. Al reportatge es posa l’exemple d’Ausa, que fabricava cotxes i es va haver de reorientar cap a maquinària industrial. També han aconseguit redefinir amb èxit el seu model de negoci organitzacions com La Fageda, Metalquimia o Abertis, tal com explicava un informe de 2009.Pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/3927390/El-%28re%29torn-de-la-industria

{cbrelatedarticle ids="9329,8666,9441,9442,9458,9480,10020,11277"}

Dilluns, 16 abril 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.