Search Keyword:
Total: 80 results found.
Tag: sector industrial
Catalunya lidera la recuperación de la actividad en la industria

El PIB industrial catalán encadena cinco trimestres de crecimiento por sólo uno el español. Mientras el catalán ha crecido 5 puntos desde octubre del 2012, el español ha caído 4,7, a la vez que uno de cada cuatro empleados industriales españoles trabaja en empresas catalanas.

Dilluns, 19 Mai 2014
Industria y Universidad, terapia de pareja

La University Industry Innovation Network (UIIN) ha celebrado en Cosmocaixa Barcelona unas jornadas coorganizadas por la Asociación Catalana de Universidades Públicas y Obra Social "la Caixa" donde reúne a todos los actores implicados en el necesario cambio de mentalidad que rompa las barreras entre empresa y universidad.

Divendres, 25 abril 2014
Artículo de opinión: La industria nos salvará

Antón Costas, Catedrático de Economía de la Universitat de Barcelona: "No todo fue una fiesta durante los años de la burbuja del crédito. Una buena parte del endeudamiento se utilizó para modernizar las empresas, industrializarlas y mejorar su productividad. Esa modernización explica el buen comportamiento exportador."

Diumenge, 06 abril 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
L'ocàs de Fagor

Segons un reportatge recent d’Informe Semanal a TVE el cas de la crisi de Fagor, l’empresa més significativa de la Corporación Mondragón, es pot presentar com la darrera conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola i que en aquest cas afecta una de les joies de la corona industrial i cooperativa basca. Tanmateix, Fagor no és representativa del conjunt de les societats cooperatives, ja que les xifres demostren que fins ara estan aguantant molt millor que les societats mercantils.

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

Ver vídeo

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

La incertesa sobre el futur dels treballadors de la Cooperativa Fagor, actualment en concurs de creditors, segueix latent al municipi basc de Mondragón, on bona part dels seus habitants hi treballen o hi han treballat alguna vegada. El seu tancament pot suposar l’acomiadament de més de 4.000 treballadors directes i indirectes només al País Basc. Però la clausura de la Cooperativa, a més de tenir un cost humà, també té un valor simbòlic pels habitants de la localitat, que van confiar en aquest sistema i que va esdevenir el símbol de la recuperació econòmica durant la postguerra.Fagor va néixer de la mà de cinc estudiants d'una escola politècnica a Mondragón i del creador d'aquesta escola i capellà de la seva parròquia, José Maria Arizmendi. La idea era impulsar el cooperativisme basc per pal·liar l’atur i les penúries de la postguerra. Les característiques de l’organització es convertirien en l’embrió de la Corporación Mondragón, actualment el grup cooperativista més gran del món.

Paradoxalment, Fagor va viure la seva època daurada durant la crisi dels anys 80, mentre tot el conjunt de l’economia s’ajustava el cinturó. La Cooperativa no només va resistir, sinó que va créixer. I un cop van arribar als 23.000 llocs de treball i a unes xifres de vendes equivalents a 2.000 milions d’euros, van decidir començar el procés de internacionalització a Mèxic i, més tard, a França.La bombolla immobiliària va propulsar la fabricació d’electrodomèstics per omplir molts dels 700.000 pisos anuals que es van construir a Espanya sense parar des de mitjans anys 90 fins al 2008. Quan la bombolla va esclatar, les decisions d’expansió que s’havien pres es van començar a qüestionar i la Cooperativa va entrar en una deriva irremeiable. Les dimensions de la catàstrofe han sorprès fins i tot als treballadors i cooperativistes: “Semblava que això anava a ser el paradís i de cop vam començar a veure que la cosa anava cada vegada pitjor. El que no pensàvem era que ens portaria al desastre del tancament de la cooperativa”, afirma Ramón, cooperativista jubilat. Però malgrat el fracàs econòmic, Corporación Mondragón no vol oblidar els valors que sustenten el model cooperativista, i s’ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels treballadors entre les altres cooperatives del Grup. Segons el president de Fagor, Xabier Bengoetxea, aquest grup cooperatiu compta amb sistemes perquè la caiguda sigui menys dolorosa: “Nosaltres, dins de Corporación Mondragón, tenim mecanismes de solidaritat des del punt de vista de la reubicació per ajudar-nos els uns als altres. Aquests mecanismes han funcionat durant molt de temps i estic convençut de que seguiran funcionant i que serem capaços de donar solució a les persones que es quedin sense feina”.

L’enfonsament de Fagor sembla trencar amb el mite de que les cooperatives són immunes a les crisis. Però no hem d’oblidar que la seva sort no ha estat la mateixa per a la resta de 22.000 cooperatives que hi ha a Espanya: des de l’inici de la crisi econòmica actual el percentatge de tancament de cooperatives ha estat molt inferior al de les empreses mercantils.

Marta Enciso, investigadora sobre cooperativisme a la Universidad de Deusto, no dubta que, malgrat el resultat de Fagor, el model cooperativista té més avantatges que no pas inconvenients: “És un model bo, democràtic, molt lligat al territori. Cal reconèixer a Fagor, al Grupo Mondragón i a la resta de les cooperatives els efectes positius que tenen en l’economia tant a nivell local com a nivell internacional".

Fagor es troba en la corda fluixa però, malgrat tot, segons els compromís de la Corporación Mondragón, es salvaran 1.000 llocs de treball. A partir d’ara hauran de ser els administradors judicials els que decideixin qui i com es cobraran els deutes adquirits i que ascendeixen a gairebé 1.000 milions d’euros.

 

També pots veure el reportatge d’Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ocaso-fagor/2132547

{cbrelatedarticle ids="10858"}

Dimarts, 26 Novembre 2013
‘Valor afegit’: FP dual a Alemanya

La Formació Professional fa molt temps que intenta renovar-se, adaptar-se a les necessitats del mercat laboral i garantir un futur als joves. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, ara sembla que per fi s’ha trobat un model a seguir i arriba de la mà de les multinacionals alemanyes com BASF, que obre per primer cop el seu propi centre de formació per a estudiants no alemanys: 20 joves seleccionats entre 600 de tota Espanya.

 

 

Després de més de trenta anys que fa que dura el debat sobre la Formació Professional, finalment el canvi ha vingut directament de la mà de les multinacionals alemanyes, que tenen interès en contractar a estudiants espanyols en els seus programes. Una de les empreses que ha començat a implementar el nou pla és BASF a Tarragona, que aquest any ha seleccionat 20 candidats entre 600 aspirants de tot l’Estat perquè facin les seves pràctiques a Alemanya.

Segons Rosa Marsal, directora de reclutament de BASF Espanya, la diferència entre un FP tradicional i un FP dual, segons el model alemany, és que l’empresa ja recluta a la persona abans de que comenci la seva formació, cosa que fa que les possibilitats de tenir feina quan acaben siguin molt altes, ja que és el propi objectiu del programa.

BASF té la seu central a la ciutat de Ludwigshafen, on es troba el complex industrial químic més gran del món. BASF hi té un recinte de 10 quilòmetres quadrats que compta amb 160 fàbriques i dóna feina a 34.000 persones, dos terços de les quals han estudiat al mateix centre de formació de l’empresa. Els vint estudiants seleccionats seran els primers a formar-se en aquest centre procedents d’un altre país.

"Creiem que aquest és un gran intent d’aventurar-nos, seguir endavant i veure què podem fer per ajudar a altres països d’Europa," afirma Wolfgang Hapke, cap de personal de BASF, i assegura que si el programa va bé repetiran l’experiència.

Les raons que impulsen aquests estudiants a emprendre una aventura d’aquestes magnituds és sobretot l’esperança de tenir una feina en un futur proper. "Jo volia anar a qualsevol lloc on hi hagués feina, poder tenir una estabilitat i un futur," explica un dels alumnes seleccionats.

El programa de BASF s’estructura en dos anys i mig de formació i vuit mesos de pràctiques repartides en diferents períodes. Projectes d’aquest tipus són indicadors de que la FP entra en una nova etapa en què es busca cobrir les necessitats d’un mercat laboral internacional i no només local, amb la mirada posada en el futur dels joves estudiants.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4686291/FP-dual-a-Alemanya

{cbrelatedarticle ids="10518,10623"}

Divendres, 04 Octubre 2013
El turismo emplea por primera vez a más trabajadores que la industria

Las actividades turísticas son las únicas que no han perdido cotizantes desde 2007 y tras el comienzo de la crisis económica. Sin embargo, la industria ha perdido 700.000 empleos y la construcción 1,5 millones, situando estos sectores por debajo del turístico por primera vez.

Diumenge, 29 Setembre 2013
La tecnologia i el futur del treball

La combinació de la innovació tecnològica aplicada a les empreses amb la crisi econòmica actual ens fa dubtar sobre el futur que ens depara el món del treball. L’expresident de la Fundació Factor Humà i fundador de future4work, Jordi Serrano, va parlar del tema recentment com a ponent en una jornada TEDxRambles sobre “Ciència, Tecnologia i Consciència”.

 

 

Les paraules “futur", “treball” i “tecnologia” avui en dia ens evoquen incerteses i inquietuds, comença Jordi Serrano en una conferència TEDxRambles del passat mes de juliol. Això sembla normal en un context com l’actual de recessió econòmica mundial i que ha impactat amb especial força al nostre país.

Malgrat tot, tal i com afirma el fundador de future4work, no és el primer moment de la Història en el qual la societat se sent d’aquesta manera. Abans que arribés la Revolució Industrial, gran part de la població es dedicava a l’agricultura o a l’artesania. Però tot això es va transformar amb l’arribada de les màquines i la creació de les fàbriques: els artesans atemorits per “la fi del treball” es convertien en mà d’obra intercanviable i alguns d’ells fins i tot protagonitzaven moviments en contra com el dels luddites al Regne Unit.

Segons Serrano, el que vivim avui no és tan diferent al que es va viure al segle XIX, ja que actualment ja es compta amb robots que poden fer les feines d’un ésser humà, fins i tot en professions considerades intel·lectuals com l’escriptura.

A més, a diferència del que va passar durant la Revolució Industrial, avui dia els canvis tenen lloc a una velocitat molt superior, fet que ha col·locat a moltes organitzacions en l’obligació de triar entre innovar o morir. Una prova d’aquest fenomen és la mitjana de durada d’una empresa abans i ara: fa menys d’un segle, als anys 30 dels segle XX, una empresa tenia una vida mitjana de 100 anys. Avui, en canvi, la seva esperança de vida és només de 15 anys.

El nou context fa que les carreres professionals clàssiques hagin deixat de ser estables i que per tant els treballadors comencin a preocupar-se no només per conservar la feina que tenen sinó per mantenir la seva empleabilitat: la capacitat de la persona d’accedir a un lloc de treball, mantenir-s’hi i reubicar-se en un altre en cas de la pèrdua del primer.

Davant de la incertesa molta gent ha optat per prendre el control de la situació i escollir la seva pròpia trajectòria professional emprenent.

Inspirant-se en el llibre La ética hacker de Pekka Himanen, Serrano ens anima a recuperar els valors de grans companyies com Apple que van néixer de l’empenta i la passió dels seus creadors:

La passió pel treball en si mateix. Allò que es coneix com motivació intrínseca. Les tasques que permetin aplicar la creativitat. I que és l’avantsala de la innovació. L’autonomia. Que ens durà a sentir-nos més lliures i per tant també més responsables. La cooperació i compartir informació.

Serrano conclou aconsellant que si no ens agrada la nostra feina, el millor que podem fer és deixar-la i, per últim, cita a Peter Drucker: “La millor manera de predir el futur... és creant-lo!”

 

Accés a la conferència de Jordi Serrano a TEDxRambles: https://www.youtube.com/watch?v=kMOG9p3Au9s {cbrelatedarticle ids="10453,10456,10505,10571"}

Divendres, 20 Setembre 2013
Makers: La nueva revolución industrial

En su último libro, Chris Anderson, Editor-Jefe de la Biblia de los geeks, la revista Wired, hasta el año pasado, sigue analizando el futuro de las sociedades. Aquí habla de los "Makers", personas que diseñan y producen sus propios productos. Para Anderson, el desarrollo de las impresoras en tres dimensiones o los nuevos programas de diseño permitirán que en cada casa se puedan producir los artículos que se necesiten, lo que producirá una revolución copernicana en la industria.

Divendres, 21 Juny 2013
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
Unions, Inc. [Sindicatos, S.A.]

Los sindicatos pasan por una época complicada. Su modelo no está adaptado en muchos casos a los nuevos hábitos de la sociedad y su número de afiliados ha disminuido en muchos países. The Economist no obstante nos muestra que eso no ocurre en todas partes: por ejemplo en Suecia, donde los sindicatos parecen estar sacando partido de las dinámicas del libre mercado o de la cultura del consumo.

Dimarts, 07 Mai 2013
Here, there and everywhere [Aquí, allí y en todas partes]

Para muchas grandes organizaciones ‘externalización’ y ‘deslocalización’ empiezan a ser conceptos pasados de moda. Este artículo de The Economist, que forma parte de un especial reciente de la revista, explica que ahora los costes que genera la distancia ya no compensan el ahorro en una mano de obra que mejora sus condiciones laborales en los países emergentes.

Dimarts, 05 Febrer 2013
Seat estrena la formación dual alemana en su Escuela de Aprendices

Seat implantará a partir de este curso un sistema de formación profesional dual similar al de Alemania en su Escuela de Aprendices de la Zona Franca de Barcelona, que aumentará el número de horas en un 57% y combinará la formación teórica y práctica en la escuela con el trabajo en alguna de las plantas de la compañía.

Dimecres, 05 Setembre 2012
Una de cada cuatro empresas europeas piensa irse de China

Un estudio de la Cámara de Comercio de la Unión Europea revela que el 25% de las compañías encuestadas sopesa abandonar el gigante asiático. El aumento de los costes laborales y las barreras regulatorias son las principales causas.

Dimarts, 29 Mai 2012
Hasta que la muerte nos separe

¿El principio del fin del usar y tirar y de la obsolescencia programada? La gran industria ya empieza a fabricar los primeros artículos diseñados para durar decenios: Philips y General Electric han presentado modelos de bombillas que duran más de 20 años. Según Cosima Dannoritzer, directora del documental Comprar, tirar, comprar, los consumidores empiezan a buscar alternativas sostenibles.

Dissabte, 26 Mai 2012
Las fábricas chinas se marchan a África

El Banco Mundial señala que la deslocalización de la industria china a África puede servir como plataforma de lanzamiento para la "largamente retrasada" transformación económica del continente. Las ventajas de África: unos sueldos muy inferiores a los asiáticos y una abundante materia prima. Las desventajas: escasez de zonas industriales y medios logísticos para aprovechar sus recursos, y la baja formación de los empresarios y la mano de obra.

Dissabte, 05 Mai 2012
Back to making stuff [Volver a fabricar las cosas]

El retorno de la industria a EEUU es un debate que la crisis económica ha puesto encima de la mesa. Pero competir con los tigres asiáticos es inviable, así que es necesario buscar nuevas fórmulas más competitivas apoyadas en la tecnología, según este artículo de The Economist que forma parte de un amplio especial sobre industria e innovación.

Dimecres, 02 Mai 2012
La compleja relocalización industrial

Desde hace un tiempo se habla de empresas que se relocalizan, es decir, que vuelven a producir en este país después de haberse deslocalizado a China, por ejemplo, años atrás. Pero no es un camino sencillo. El principal problema es que es difícil encontrar el clúster adecuado: el entorno de proveedores necesario para hacer posible la producción.

Diumenge, 22 abril 2012
La industria no levanta cabeza

El sector industrial ha perdido en cuatro años 225.000 empleos y 3.500 empresas en Catalunya. Sindicatos y patronal reclaman más recursos para un ámbito “clave” para salir de la crisis.

Dissabte, 21 abril 2012
Sense Ficció: 'El (re)torn de la indústria'

La indústria catalana té algun motiu per l’optimisme, tot i la crisi. En els darrers anys s’ha parlat molt de la deslocalització de les empreses que preferien fabricar a la Xina o d’altres països emergents per estalviar costos, però segons el reportatge ‘El (re)torn de la indústria’ del programa Sense Ficció (TV3), emès recentment, la crisi fa que moltes empreses canviïn de mentalitat.El juliol de 2008 La Vanguardia publicava que la deslocalització industrial havia provocat la pèrdua d’uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. El mateix diari parlava a principis de març d'enguany d’un fenomen ben diferent: empreses que s’obren a mercats externs de països emergents però mantenen a Catalunya els centres de valor afegit, com ja comencen a fer algunes de les organitzacions que apareixen al reportatge. Tal com diu el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, “més que veure quantitativament molts processos [de retorn], se’n comença a parlar. Abans Xina era la solució a tot, però ara es comença a entendre que té limitacions.”I és que la Xina ja no és el paradís de la indústria per diversos motius. Moltes empreses han vist que el client vol més varietat, i amb la producció a gran escala típica dels països asiàtics és difícil adaptar-se a la demanda. Però a més des de 2003 han augmentat els costos del petroli i, per tant, dels transports, i la previsió és que continuïn a l’alça. Per últim, la societat xinesa ha canviat: la mà d’obra ja no és tan barata perquè es comença a lluitar per un cert benestar social i a més creix el consum intern, fet que fa que les exportacions perdin importància per l’economia xinesa.Un dels primers sectors a deslocalitzar-se i un dels que ha tornat abans és el de les joguines. El fabricant dels ninots de Barça Toons o el del famós Scalextric són alguns dels exemples que es proposen al reportatge. El primer es va adonar que és més barat fabricar els ninots a Sant Boi que a Shanghai, en gran part pels elevats costos de transport i també perquè la producció que es fa a la Xina és a gran escala, i a vegades acabaven acumulant estocs molt grans que no podien vendre. El cas d’Scalextric és una mica diferent: continuen fabricant els cotxes a la Xina, però estan col·laborant amb la Fundació CIM, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per millorar el procés de fabricació. L’objectiu és produir els cotxes aquí i en funció de la demanda dels consumidors a través d’Internet. El sector tèxtil va ser també un dels grans protagonistes de la deslocalització i ara sembla que comença a haver-hi un cert canvi de mentalitat, molt incipient encara. De 2008 a 2011 la indústria tèxtil va perdre més de 15.000 llocs de treball a Catalunya. Ara algunes empreses estan tornant, com Mimótica Micola. Aquesta empresa d’accessoris fabricava fins fa poc a la Xina, però va decidir tornar a Catalunya per estar més a prop dels consumidors i adaptar la producció a la demanda. L’empresa Desigual, que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any passat, té la major part de la producció a la Xina però els productes més complexos i especialitzats es fabriquen aquí. Sembla que la fórmula funciona: la seva facturació ha augmentat un 20% i han creat més de 1.000 llocs de treball a tot el món.

Precisament la multilocalització és una de les fórmules per enfrontar-se a la crisi: dur a terme cada part del procés de producció on més convingui, com ja fan empreses multinacionals com Hewlett Packard. Una altra manera de superar les dificultats és reinventar-se i buscar nous nínxols de mercat. Al reportatge es posa l’exemple d’Ausa, que fabricava cotxes i es va haver de reorientar cap a maquinària industrial. També han aconseguit redefinir amb èxit el seu model de negoci organitzacions com La Fageda, Metalquimia o Abertis, tal com explicava un informe de 2009.Pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/3927390/El-%28re%29torn-de-la-industria

{cbrelatedarticle ids="9329,8666,9441,9442,9458,9480,10020,11277"}

Dilluns, 16 abril 2012
La vuelta a España de producción de China da esperanza a la industria

Patronal y expertos prevén repatriaciones de plantas como la de Injusa, que ha generado 30 empleos. Algunos talleres textiles del Vallès asumen confección que antes se hacía en el país asiático.

Diumenge, 06 Novembre 2011
Allí donde está el empleo

Ramon Aymerich: "Hay una cosa clara: la manufactura es trabajo. Y en un momento en que Occidente se ha quedado sin demanda, la industria es la única capaz de crear empleo."

Dissabte, 17 Setembre 2011
Vídeo resum de la segona edició del premi Factor Humà Mercè Sala 2010

La síntesi d'un acte memorable dedicat a la coherència; un concepte ben representat per la figura de Nelson Mandela i que retraten perfectament el llibre El factor humano i la pel·lícula Invictus . El premi en aquesta ocasió se'l va emportar l'empresa gironina Metalquimia.

Dimecres, 30 Març 2011
El retraso de la edad de jubilación perjudica la competitividad del automóvil

Desde la patronal del automóvil se denuncia que el retraso de la edad de jubilación aumentará los costes de producir en España y mermará la competitividad de las fábricas nacionales. Por ello, pide al Gobierno que reconsidere la reforma de pensiones, ahora en trámite de anteproyecto de ley.

Dimarts, 08 Març 2011
Reconversió en comptes d 'acomiadaments
Primers alleujaments, almenys momentanis. Milloren les xifres de l 'atur i les d 'ERO. Les reestructuracions afecten des de començament d 'any a la meitat de persones que al 2009 i els ERO de suspensió d 'activitat s 'han reduït en aquesta mateixa proporció.
Dimarts, 09 Novembre 2010
Fiat pushes work ethic at Italian plant [Fiat impulsa una nova cultura de treball en una planta italiana]
La crisi i les diferents cultures laborals han accentuat els problemes del sud d 'Europa. The New York Times mostra l 'exemple de Fiat que tracta de portar els seus empleats italians cap a una nova cultura laboral per millorar-ne la competitivitat.
Dimarts, 05 Octubre 2010
Learning from disaster [Aprendre del desastre]
Malgrat que el món fixa la seva atenció en el dany ambiental causat per l 'explosió de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon de BP al Golf de Mèxic, tampoc s 'ha de perdre de vista les seves implicacions pel que fa a gestió del risc organitzacional.
Dimarts, 07 Setembre 2010
Ford’s Turn [El torn de Ford]
Human Resource Executive Online explica com Ford, entestat a superar les dificultats amb què altres no han pogut, s 'ha transformat en una organització més forta i unida. Sembla que per ara el canvi funciona i en part es deu a l 'equip de RH.
Dijous, 08 Juliol 2010
El sector industrial denuncia fins a un 50% de frau en l 'absentisme
Un sondeig realitzat entre empreses industrials catalanes detecta un alt nombre d 'absències curtes sense justificar. El mateix estudi responsabilitza a les societats per no millorar el clima laboral.
Dimarts, 15 Desembre 2009
Guia Michelin antiacomiadaments
La firma de pneumàtics ha aconseguit un important acord laboral a Espanya que pot ser exemple per a la reforma laboral. A través de la reducció de jornada anual s 'han evitat més de 800 acomiadaments i mantingut els sous.
Dimarts, 15 Desembre 2009

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.