Search Keyword:
Total: 405 results found.
Tag: psicologia
La fórmula de la felicidad (también en tiempos de crisis)

Un 54% de los españoles se considera satisfecho con su vida, según un estudio del Instituto Coca-Cola de la Felicidad. En 2007, un 82% de los entrevistados afirmaba ser feliz. Las prioridades también han cambiado y la principal ahora es el dinero. Eduardo Punset, 'padre científico' de esta iniciativa, destaca la importancia de las relaciones personales para ser feliz.

Dijous, 10 Octubre 2013
Tu cerebro creativo. 7 pasos para maximizar la innovación en la vida y en el trabajo

Tu cerebro creativo és un llibre de Shelley Carson resultat de diverses investigacions i experiments que defensen que tothom pot ser més creatiu si coneix el seu cervell i aprèn a treballar les seves actituds cerebrals.

Dimecres, 03 Juliol 2013
Hacerlo distinto marca la diferencia

La rutina nos produce seguridad y comodidad, nos sitúa en la llamada “zona de confort” y salir de ella implica incertidumbre, riesgo y la posibilidad de equivocarse. Sin embargo, hacer las cosas de forma diferente es el primer paso para superar nuestros límites. Conseguir sorprendernos y maravillarnos significa abrir la puerta a resultados reveladores.

Diumenge, 23 Juny 2013
¿Trabajas en la empresa que más te conviene?

¿Crees que tienes el sueldo que mereces? ¿Estás valorado? Si tu respuesta a estas dos preguntas es 'no' y hace tiempo que no aprendes nada porque el desarrollo es algo que ya no practica tu organización, probablemente estás en la compañía equivocada. Esta situación es habitual en algunas empresas, que siguen apostando más por los resultados del negocio que por sus empleados.

Divendres, 21 Juny 2013
¿Tienes síndrome de desenganche?

Es posible que pertenezcas a la tribu de los desenganchados, aquellos que desconectan emocionalmente de su trabajo y están cada vez menos predispuestos a ser productivos. Mala cosa en los tiempos laborales que corren. La búsqueda de la felicidad en el empleo es más una tarea personal que de la compañía, pero hay aspectos que las organizaciones deben cuidar y que ayudarán a motivarte.

Divendres, 14 Juny 2013
Què ens fa sentir bé sobre la nostra feina?

Com es motiva a les persones? De que depèn que se sentin implicades en les feines que desenvolupen o pel contrari no sentin cap mena d’interès o gaudi en fer-les? Dan Ariely, economista del comportament i catedràtic de psicologia i conductes econòmiques de la Duke University, va realitzar uns interessants experiments que demostren que la motivació és una qüestió que va molt més enllà dels diners. Així ho explica en aquesta recent conferència de TEDxRíodelaPlata.

 

 

Dan Ariely va tenir una revelació quan va retrobar-se amb un exalumne de la seva universitat, en Daniel. Aquest li va explicar que havia viscut un episodi terrible al banc on treballava. Li havien encarregat una presentació per explicar la nova fusió que estaven a punt de fer. Ell s’ho va prendre seriosament i hi va dedicar moltes hores i esforç però, quan ja la tenia acabada, els seu cap li va dir que finalment s’havia cancel·lat la fusió i que per tant la seva presentació no servia. Daniel es va quedar molt deprimit davant la idea de que ningú veuria el document en el que havia treballat durant tantes hores.

Aquesta història va fer reflexionar Ariely i es va decidir a realitzar una sèrie d’experiments per determinar com funciona i què mou la motivació de les persones.

El primer experiment que va realitzar consistia en demanar a la gent que construís una figura de Lego per 3 dòlars. Un cop l’havien acabada, els organitzadors l’agafaven i la posaven sota la taula; llavors els convidaven a construir-ne una altra per 30 cèntims menys i la tornaven a posar sota la taula; i així successivament fins que els participants deien prou.

Després va realitzar el mateix experiment però amb una nova condició, la condició de Sísíf, inspirada en el cas del seu exalumne. En la mitologia grega, Sísif era un rei que va ser castigat pel Déus de l’Olimp a pujar una pedra molt pesada fins al cim d’una muntanya i, just quan estava a punt d’arribar-hi, la feien caure un altre cop perquè tornés a començar, creant així un cicle etern. Ariely es va fixar en el simbolisme d’aquest mite, i volia veure fins a quin punt resultaven desmotivants els processos cíclics. Així doncs, en la segona versió de l’experiment, els organitzadors igualment oferien 3 dòlars, 2,70, 2,40, etc., però desmuntaven el primer Lego que havia fet el participant mentre feia el segon, creant així també un cercle sense fi.

En una tercera versió del mateix exercici, Ariely va agafar un grup diferent de persones i els va explicar el procés al qual havia estat sotmès el segon grup. Aleshores els va demanar que endevinessin quines reaccions havien tingut els participants. La majoria va encertar en dir que aviat la gent es cansaria de construir figures de Lego que es tornaven a desmuntar però, no obstant, van pensar que en construirien més de les que realment van acabar construint abans de rendir-se. Això porta a Ariely a afirmar que la gent és conscient de que fer feina sense sentit és desmotivant, però d’altra banda, no coneixen fins a quin punt ho és.

Al mateix temps, gràcies a la constatació que per molt que a la gent li agradessin els Legos, si els desmuntaven davant seu es rendien de seguida, va arribar a una altra conclusió interessant: treballar de manera cíclica elimina tot gaudi que pugui sentir el treballador, per molt que li agradi allò que fa.

Ariely va realitzar més tard un segon experiment: va donar a diversos participants fulls amb lletres barrejades sense sentit i els va demanar que trobessin parelles de lletres iguals que apareguessin seguides.

En aquest cas va muntar tres versions de l’experiment per veure qui s’oferia a completar la tasca amb més fulls: en la primera, es demanava als participants que posessin el seu nom a cada paper i quan acabaven un organitzador feia una ullada al full, assentia i el col·locava en una pila; en la segona versió, en canvi, els participants no posaven el seu nom als fulls i l’organitzador apilava els papers directament sense ni tan sols mirar-los; i pel que fa la tercera versió, l’organitzador llançava els fulls a una trituradora directament i davant mateix del participant.

Els resultats van ser molt reveladors: el primer grup, el que obtenia una breu atenció a la feina feta, va repetir l’exercici moltes més vegades que els altres dos grups. Però la diferencia entre el segon grup, que simplement era ignorat, i el tercer, al qual destruïen la feina, era pràcticament inexistent.

Segons Ariely, això suposen bones i males notícies alhora. Per una banda, demostra que motivar els treballadors no és una tasca gaire difícil, ja que el primer grup va resultar molt productiu amb un simple gest de reconeixement de l’organitzador. Per l’altra, queda palesa que, en canvi, és molt fàcil destruir la motivació; només cal ignorar la feina feta.

Ariely es va adonar també que la gent se sent més vinculada amb el seu treball quan aquest ha suposat un repte que ha requerit un esforç. Ell parla de l’efecte IKEA, en què malgrat en general no ens agrada construir mobles d’IKEA perquè és un procés feixuc, un cop el tenim muntat ens sentim satisfets i fins i tot apreciem més el moble resultant. La raó és que ens sentim vinculats emocionalment amb les nostres pròpies creacions.

Així doncs, entre bromes, Ariely acaba la seva conferència amb una idea clara: en l’actual economia del coneixement el sentit del treball esdevé més important que l’eficiència. Així que, quan pensem en el treball, generalment creiem que la motivació només és la paga, però probablement ara caldria afegir-hi una altra mena de coses: sentit, creació, reptes, pertinença, identitat, orgull, etc. I conclou que si integréssim tots aquests aspectes a l’entorn laboral, la gent seria més productiva i més feliç.

 

Accés a la conferència de Dan Ariely a la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/dan_ariely_what_makes_us_feel_good_about_our_work.html

{cbrelatedarticle ids="10189,10275,10437,10810"}

Dimarts, 11 Juny 2013
Cómo convertir el estrés negativo en positivo

A diferencia de lo que muchos creen, el estrés no tiene que ser una fuerza que agota el cuerpo y el alma. Pero pocas personas saben cómo transformar su estrés en un fenómeno positivo, fundamental para el crecimiento psicológico y físico. Aprenda a hacer de la ansiedad su mejor arma para gestionar en la empresa.

Dimecres, 05 Juny 2013
Mario Alonso Puig. médico y experto en liderazgo y creatividad: "Cuando se mata la ilusión de una persona se está matando a la persona"

Entrevista de Capital Humano a Mario Alonso Puig, médico y experto en liderazgo y creatividad. Fue el primer ponente del I Salón Capital Humano y es hoy uno de los conferenciantes más solicitados y admirados. Considera que “Inteligencia Emocional”, de Daniel Goleman, es el libro que ha marcado una nueva concepción de la gestión de personas en los últimos años. Está convencido de que la creatividad y la felicidad son dos metas alcanzables. Solo hay que crear el caldo de cultivo adecuado.

Dimarts, 04 Juny 2013
The pursuit of happiness in the workplace [La búsqueda de la felicidad en el trabajo]

Olvídate de hojas de Excel, análisis DAFO o de la gestión de riesgos empresariales, según un artículo del Financial Times, la última moda en las agendas de las escuelas de negocios es hablar de la felicidad, o como prefieren denominarla los expertos en la materia, “sentido o significado”.

Dimarts, 04 Juny 2013
"El creativo quiere confrontar ideas; el ejecutivo, personas"

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Howard Gardner, autor de la teoría de las inteligencias múltiples: "Durante un siglo, el coeficiente intelectual (CI) sólo ha servido para etiquetar a los niños: más listo que la media, menos o en la media. Y es un error, porque el CI sólo mide un tipo de inteligencia, pero ya sabe que tenemos varias."

Dilluns, 27 Mai 2013
Personalidad y trabajo, binomio inseparable

La personalidad influye en el trabajo que escogemos y este repercute en nuestro bienestar. En estos tiempos hay que esforzarse por superar obstáculos, aprender de las dificultades y confiar en nuestras capacidades y objetivos.

Dissabte, 25 Mai 2013
Why Leadership & Team-Development Programs Fail [Por qué fracasan los programas de desarrollo de liderazgo y de equipos]

Varias investigaciones demuestran que la mayoría de programas de desarrollo fracasan en proporcionar el retorno esperado. En este artículo de Human Resource Executive Online, dos expertas en la materia nos ofrecen consejos para dominar los verdaderos impulsores de una actitud favorable hacia el cambio sostenible.

Dimarts, 07 Mai 2013
Tribuna: Si eres adicto al trabajo, sácale partido

Francisco Vázquez Medem, Presidente de Grupo 3G Office: "Es difícil reconocer a viva voz que se tiene adicción al trabajo. Sin embargo a causa de la globalización, la flexibilidad, la movilidad y sobre todo las nuevas tecnologías, muchos nos hemos convertido en personajes pegados a un ‘smartphone’, a una ‘tablet’ o a algún ‘gadget’ que nos acompaña incluso en los lugares más insospechados."

Dimecres, 01 Mai 2013
"La adicción a la prisa nos impide ser felices"

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Carl Honoré, historiador y padre del movimiento 'slow': "La industrialización trajo la idea de que el tiempo es oro y empezamos a contar minutos y a darles un valor económico. El tiempo se asoció al dinero y eso no nos deja vivir”.

Dimarts, 30 abril 2013
La voluntad, un as para el cambio

¿Puede impulsar el coaching la voluntad? Cuando hablamos de coach podríamos estar hablando de un facilitador que trabaja en el plano mental, y puede que también en el físico. Y cuando hablamos de coaching hacemos referencia a una actividad que consiste en facilitar que otro alcance un propósito determinado trabajando sobre la forma en que aborda ese tema, tanto en el ámbito mental como en el de la conducta, así podríamos decir que el coach es un entrenador mental.

Dimarts, 30 abril 2013
Acaba con la picaresca en el acoso laboral

Agresor y víctima son los protagonistas de una situación de acoso laboral (’mobbing’), en la que de forma deliberada se busca desprestigiar profesionalmente a una persona para excluirla o anularla en su puesto. Probar esta situación resulta clave para la denuncia.

Dilluns, 29 abril 2013
Felicidad puntocom

¿Quién no se ha preguntado alguna vez qué quiere hacer con su vida? ¿Cómo conseguir sus metas? ¿Qué hacer para ser felices? Las respuestas son múltiples y cada vez hay más gente dedicada a dar con la solución más eficaz. Internet es, hoy por hoy, la plataforma de difusión más accesible para que usuarios de todo el mundo puedan, al menos, plantearse algunas respuestas.

Dissabte, 27 abril 2013
Día Internacional de la Diversión en el Trabajo o cómo entre risas se produce mejor

Cada 1 de abril desde hace seis años se celebra en España el Día Internacional de la Diversión en el Trabajo, una festividad que a más de uno le parecerá algo inaudito, pero que se ha convertido en una curiosa tradición desde que en 1996 comenzase tener lugar a en diferentes partes del mundo.

Dijous, 04 abril 2013
Games that help you screen job applicants [Juegos que te ayudan a seleccionar candidatos]

La naturaleza reveladora del juego es ampliamente conocida por los psicólogos. Pero en los últimos años, el mundo empresarial también la ha descubierto. Financial Times nos habla de videojuegos en un proceso de selección que pretenden averiguar el rendimiento futuro de los candidatos en un trabajo específico.

Dimarts, 02 abril 2013
El Pingüino y el Leviatán

Durant segles la nostra societat ha actuat amb una visió molt poc encoratjadora de la naturalesa humana: sempre hem pensat que som egoistes. En conseqüència, les nostres estructures socials han sigut construïdes sobre la base del propi interès. Tanmateix i segons l’obra de Yochai Benkler, durant la darrera dècada aquesta fal·làcia ha començat a esfondrar-se a mesura que centenars d’estudis han demostrat que la majoria de la gent coopera molt més del que crèiem.

Dimecres, 06 Març 2013
L’èxit crida a l’èxit

Guanyar una vegada augmenta les possibilitats de tornar a guanyar. És el que es coneix com "l’efecte guanyador" (winner-effect). Però un excés d’èxit també pot tenir efectes negatius, ja que correm el risc de tornar-nos addictes a la sensació que ens produeix. Cal entendre l'èxit com l'excepció i el fracàs com la norma, o almenys així ho expliquen al programa Redes de TVE, en una entrevista d'Eduard Punset a Ian Robertson, professor de psicologia del Trinity College de Dublín.

Redes - El éxito llama al éxito Ver vídeo Redes - El éxito llama al éxito

Hi ha persones que se senten segures de que assoliran els seus objectius. Tenen el convenciment de que són guanyadores i que per tant seguiran guanyant. En canvi n’hi ha d’altres que no es veuen a elles mateixes d’aquesta manera en absolut.

Segons ens explica el psicòleg Ian Robertson, professor del Trinity College de Dublín, aquest fenomen es pot explicar a partir d’un concepte anomenat "l’efecte guanyador": al veure que hem sigut capaços de guanyar una vegada, sentim que podem tornar a fer-ho, i es crea així un feedback positiu en el qual “l’èxit crida a l’èxit”.

Quan tenim èxit la nostra bioquímica canvia, i aquests canvis són equiparables als que genera la droga, afirma el psicòleg. Cada vegada que guanyem segreguem una hormona, la testosterona que, a la vegada, fa augmentar els nivells de dopamina, un neurotransmissor que activa els circuits neuronals amb els quals elaborem nous plans, objectius i estratègies. En definitiva, guanyar ens fa més creatius i activa els nostres circuits de recompensa: sentim plaer i volem repetir.

Tanmateix, Robertson ens adverteix que un excés de testosterona i dopamina ens pot arribar a “intoxicar” i fer que ens obsessionem amb l’èxit. Quan això passa, augmenta l’egocentrisme i es perd l’empatia: ja no ens importen tant els objectius dels nostres actes, sinó aconseguir triomfar costi el que costi. Aquesta conseqüència indicaria, per exemple, que el mite de la "direcció dèspota" podria ser alguna cosa més que un cliché sense fonament.

Segons ens explica, existeix la possibilitat que les persones que porten molt de temps en posicions de poder en tot tipus de jerarquies puguin mostrar una major tendència a “fer trampes” i a ser poc autocrítics. Així doncs, en confirmaria el tòpic de que “el poder corromp”.

La clau del bon lideratge seria, segons Punset, l’equilibri en la dosi d’empatia a aplicar:

“El lideratge és necessari. La nostra manada necessita persones capaces de pensar de forma abstracta, de traçar estratègies. Aquestes persones permeten que la resta ens alliberem d’una certa quantitat d’estrès i ansietat i que col·laborem en equip per aconseguir objectius comuns. A vegades això significa que han de renunciar a certes dosis d’empatia per poder prendre decisions difícils i no quedar paralitzats per l’emoció”.

Al final del programa, Elsa Punset, escriptora i filòsofa, ens parla de l’altra cara de la moneda: el fracàs. Recorda que els fracassos no són una excepció, sinó la norma. Desenvolupar una bona tolerància al fracàs és bàsic per avançar, però aquesta depèn implícitament de la definició que fem del talent: si pensem que el talent és innat, el fracàs significarà sempre una manca de talent; en canvi, si considerem que el talent es desenvolupa amb l’experiència, el fracàs es converteix en una estratègia per millorar.

Per aprendre a afrontar reptes és imprescindible sortir de nostra zona de confort, ja que refugiar-nos en el que ja coneixem i allò que és segur ens limita. Per alliberar-nos cal un esforç conscient i deliberat per arriscar. Val la pena, ja que l’adrenalina que generarem ens farà més creatius, més forts i més ràpids.

Tal com deia Samuel Beckett: "Tant és. Prova-ho un altre cop. Fracassa de nou. Fracassa millor."

 

Pots veure el programa complet també en aquest enllaç de RTVE: http://www.rtve.es/television/20130206/exito-llama-exito/607121.shtml

{cbrelatedarticle ids="10051"}

Dimarts, 26 Febrer 2013
Eye on Assessments [Atención a las evaluaciones]

Las evaluaciones ya sean cognitivas o conductuales deben adaptarse al cambiante mercado global haciéndose más relevantes y más estrechamente vinculadas al desarrollo profesional, según este artículo de Human Resource Executive Online.

Dimecres, 06 Febrer 2013
El liderazgo empieza en uno mismo

Conocimiento, acción y persona deben ir así de la mano, ya que es la forma de trascender los análisis parciales y sesgados, y evitar el muy probable y paulatino ensanchamiento del ego, la confusión entre rol y personalidad. Los profesores Castiñeira y Lozano dan la vuelta a la actual idea del líder: la grandeza de quien dirige es su capacidad de estar conectado con la vida en un sentido amplio.

Dijous, 31 Gener 2013
Alerta amb les neurotonteries!

Els avenços en les neurociències ens han aportat de manera inqüestionable nous coneixements sobre processos com ara la presa de decisions de les persones. Tot i així, sovint aquests estudis són objecte de manipulació per part de mitjans amb intencions més marquetinianes que no pas científiques. Menjar més xocolata o formatge ens pot ajudar per exemple a prendre millors decisions? Molly Crockett, neuròloga i professora especialitzada en la matèria, ens apropa aquesta i altres qüestions en una curiosa conferència TED.

Molly Crockett, neuròloga i professora especialitzada en l’estudi de la presa de decisions, es va endur una sorpresa quan es van publicar els resultats del seu darrer estudi. “Un sandvitx de formatge és tot el que necessites per prendre decisions”o “Oficial! La xocolata fa que deixis d’estar de mal humor”, deien alguns titulars. La sorpresa venia de que el seu estudi no tenia res a veure ni amb el formatge ni amb la xocolata.

En aquesta conferència de TED (Technology, Entreteinment, Design) d'11 minuts de durada, Molly Crockett ens parla del perill que comporten les males interpretacions dels resultats científics. En el seu cas, els resultats reals de l’estudi eren que si es reduïa el component bàsic de la serotonina, l’aminoàcid triptòfan, la gent era més susceptible de voler-se venjar quan se la tractava injustament. Com van arribar els periodistes a afirmar que la xocolata i el formatge ajuden a prendre millors decisions? Doncs només perquè el triptòfan és un element que també es troba a la xocolata i al formatge.

Crockett ens adverteix que el gran problema arriba quan aquests tipus de tergiversacions informatives a partir d’estudis científics, es fan servir només per vendre productes. Poc després que apareguessin els titulars sobre la xocolata i el formatge al diaris, Molly va començar a rebre trucades de diferents marques que demanaven si podia donar l'aval científic a algun dels seus productes. Evidentment, va considerar que si els l’hagués donat hauria anat més enllà del que la ciència podia afirmar i no va accedir.

Un exemple del fenomen del màrqueting invasor de la neurociència es pot trobar en les neurobegudes. Crockett va trobar un dia en una botiga unes begudes que segons informava l’etiqueta ajudaven a reduir l’estrès i a millorar l’estat d’ànim i la concentració. De seguida va sentir curiositat per saber quin era l’estudi que donava suport a aquestes afirmacions, però la pàgina web del fabricant no en parlava de cap.

El missatge de Molly Crockett és clar: malgrat la neurociència ha avançat moltíssim els darrers anys, també ha portat a que se’n beneficiïn terceres persones amb afirmacions exagerades i sense fonament. Tot i així, no tota la comunitat científica hi veu tants perills. En el capítol del programa de televisió Redes, “Sabem que no sabem el que decidim”, al qual ja vam dedicar una entrada en aquest mateix blog, Eduard Punset considera que les decisions que prenem inconscientment en aspectes com ara el consum no són necessàriament irracionals, i que la intuïció pot ser un recurs molt fiable.

Crockett ens recorda un altre cas de manipulació que va ser especialment cèlebre. The New York Times va publicar un article que deia “Estimes al teu iPhone. Literalment”; el titular era molt atractiu i va ser el contingut més llegit del diari durant dies. Tot i així, un cop més, les conclusions que es van treure de l’estudi que justificava el títol de la notícia eren dubtoses. L’experiment que s’explicava va consistir en monitoritzar l'activitat cerebral de16 persones i mostrar-los els seus mòbils sonant. Segons els resultats, als subjectes se’ls activava una part del cervell anomenada insula, una regió que està connectada als sentiments d’amor i de compassió. I d’aquí van deduir que els subjectes estaven “enamorats” dels seus iPhones. Però resulta que l'insula està lligada a molts més aspectes com ara la memòria, el llenguatge, el dolor i el disgust. Així doncs els mitjans van escollir només aquella explicació que més els interessava, la que van pensar que atrauria un major nombre de lectors. Segons Crockett, la neurociència és un camp d’investigació emocionant que ha fet progressos inqüestionables els últims anys, però ens convida a tocar de peus a terra: un encefalograma no ens pot dir si estem enamorats i, de moment, no podem afirmar que la xocolata i el formatge ens ajuden a prendre decisions més encertades.

La investigadora també ens anima a potenciar el nostre autocontrol en el consum. Ens aconsella ser desconfiats, fer preguntes difícils de respondre, ja que si no, les neurotonteries poden guanyar-li un pols a la ciència, malgrat la darrera porti una carrera molt més llarga.

Accés a la conferència a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/lang/es/molly_crockett_beware_neuro_bunk.html

{cbrelatedarticle ids="8863,10420,10790,11003"}

Dimarts, 29 Gener 2013
SONRÍA por favor

La crisis económica está pasando una elevada factura al bienestar psicológico de una sociedad que ha pasado en poco tiempo de la opulencia a la austeridad y, en los casos más extremos, ha sido condenada a la más absoluta miseria. Los efectos de la crisis en el estado de ánimo se pueden aliviar con pensamientos positivos.

Diumenge, 13 Gener 2013
Trabajadores contentos en el 2013

Factores como la estabilidad o el clima laboral afectan la satisfacción general de un profesional.  El 87% de los trabajadores cree que el trabajo está relacionado con la felicidad, según una encuesta.

Diumenge, 06 Gener 2013
"Si memoriza sus planes aumentará su autocontrol"

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Joshua Buckholtz, director del laboratorio de Neurociencia y Psicopatología de Harvard: "Si ejercitamos la memoria planificadora, también mejoraremos nuestro autocontrol, nuestra disciplina a largo plazo y, con esfuerzo y método, nuestras habilidades."

Dissabte, 22 Desembre 2012
Evaluación de riesgos psicosociales: Un enfoque orientado al logro

Que una evaluación de riesgos psicosociales acabe siendo un caso de éxito o un fracaso estrepitoso depende principalmente de si el objetivo de la misma se dirige hacia el mero cumplimiento de los mínimos normativos o bien se establece dentro de un marco de orientación al logro. Repasamos en este artículo los objetivos fundamentales que ha de cumplir una ERPS para construir un proceso útil y eficaz de gestión empresarial y que otorgue garantías y resultados.

Dimecres, 12 Desembre 2012
La rentabilidad del altruismo

El economista Ernst Fehr explica las claves de la neuroeconomía y los réditos de la generosidad en el largo plazo. "Cuanta más materia gris tenemos en cierta zona del cerebro, mayor es nuestro componente altruista”, afirma el experto. Las investigaciones muestran cómo los impulsos emocionales condicionan a los agentes económicos.

Dilluns, 10 Desembre 2012
'No hay un foco mayor de infelicidad que el desempleo, perdemos la autoestima'

Entrevista de El Mundo a Margarita Álvarez, Directora de Marketing y Comunicación en Adecco y experta en Felicidad: "Ahora preocupa mucho más tener empleo que si se tiene o no buen horario o si me suben o no el sueldo".

Dimarts, 04 Desembre 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.