Search Keyword:
Total: 415 results found.
Tag: psicologia
Amnesia digital

La gestión y el manejo de la memoria han cambiado, pues esta ya no es semántica sino que se delega a teléfonos y ordenadores y ello no pone en riesgo la capacidad del cerebro. El reto del futuro será disponer de las estrategias adecuadas para recuperar la información cuando la necesitamos, para convertir lo disponible en accesible.

Diumenge, 18 Octubre 2015
"Mente y cuerpo son dos dimensiones que se pueden distinguir pero que no se pueden separar"

Entrevista de Expansión a Mario Alonso Puig, doctor, escritor y gurú de las principales escuelas de negocio: "El pesimismo es una actitud muy dañina entre otras razones porque favorece la muerte de neuronas cerebrales y porque puede dañar la salud. El pesimismo como actitud vital genera niveles altos de ansiedad y favorece la depresión."

Dijous, 15 Octubre 2015
Creating Coaches [Creando coaches]

Actualmente, un problema a resolver en muchas empresas es que los directivos no saben cómo tener conversaciones de desarrollo con sus equipos. Human Resource Executive Online presenta algunos ejemplos de empresas que empiezan a contemplar las habilidades de coaching como básicas en la formación directiva, con el fin de que se conviertan en entrenadores de sus propios empleados y les asesoren en su trayectoria profesional.

Dimarts, 06 Octubre 2015
Por qué soy más listo que tú aunque se me den mal los números

El cociente intelectual ya no sirve como única herramienta para evaluar la inteligencia, sino que cada vez más se tiene en cuenta la capacidad de adaptación a los diferentes contextos y la creatividad. Sin embargo dejar de lado el tradicional concepto de inteligencia abstracta-lógica para dar paso al de las inteligencias múltiples será tarea difícil.

Divendres, 02 Octubre 2015
Thubten Wangchen i l'actitud positiva davant d'allò que la vida ens porta

Com cada any des del primer, el 4 de juny passat vaig assistir al lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala. Al voltant de l'humor i de l'optimisme totes les intervencions de l'acte van ser excepcionals, però m'agradaria parlar en concret de la del fundador de la Casa del Tibet a Barcelona, Thubten Wangchen. Un home de mirada brillant, somriure permanent i rialla contagiosa (jajaja), que ens va convidar a ser feliços malgrat els nostres problemes, malgrat el que la vida ens porti.

"La felicitat no és una cosa que passa. No és el resultat de la bona sort o l'atzar... No sembla dependre d'esdeveniments externs, sinó de com els interpretem... Les persones que saben controlar la seva experiència interna, són capaços de determinar la qualitat de les seves vides, això és el més a prop que podem estar de ser feliços.” (Mihaly Csikszentmihalyi)

Com cada any des del primer (2009), el 4 de juny passat vaig assistir al lliurament del Premi Factor Humà Mercè Sala que és un reconeixement a persones, projectes, equips, iniciatives, etc., que són la concreció pràctica dels principis i valors que ella representava: innovació, pragmatisme, visió global i tracte humà.Aquest any anava al voltant del lema: "El factor humor cada situació en clau positiva". L'acte, com no podia ser d'una altra manera, sota l'organització de la directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser un gran èxit d'humor!Totes les intervencions van ser excepcionals.

En aquest espai, m'agradaria compartir en concret la de Thubten Wangchen (Tibet, 1954) monjo budista, fundador de la Casa del Tibet en Barcelona i membre del Parlament tibetà a l'exili, on representa Europa.Aquest home de mirada brillant, somriure permanent i rialla contagiosa (jajaja), ens va convidar a ser feliços malgrat els nostres problemes, malgrat allò que la vida ens porti.Ens va convidar a canviar el llenguatge, canviar aquest "malgrat", per ser feliços amb allò que la vida ens porti. Ens va obrir les portes a reflexionar sobre el fet que, en realitat, ser feliços o no depèn només i exclusivament de la nostra actitud.Thubten no va tenir una infància fàcil, realment va tenir una infància molt dura. Quan tenia quatre anys la Xina va envair el Tibet, va perdre la seva mare i, al costat del seu pare i milers de tibetans més, es van embarcar en una fugida cap a Nepal, creuant l'Himàlaia, obrint camins inexistents, pujant i baixant muntanyes que et porten des del cel als subsòls i viceversa. Sense equipament adequat, com diu ell, sense trens, ni metros, ni transport públic (jajaja). A Kàtmandu va ser un nen captaire, van emigrar a l'Índia on també va ser captaire fins que el Dalai Lama va demanar al Govern indi que recollís a aquests nens que eren el futur del Tibet. El Govern indi va ser generós i així ell es va veure abrigallat i format, tot i que en un entorn tremendament estricte i dur. Als 16 anys va ingressar com a monjo, amb bon Karma (que no senyora Carme jajaja), el Dalai Lama el va acceptar en el seu monestir privat durant onze anys. De tots els aprenentatges d'aquella època Thubten destaca que el Dalai Lama sempre li va ensenyar la importància de ser feliç.

"... Si tens problemes, sigues feliç, oblida la gelosia, l'orgull, que en comptes de defensar-te, et generen més mal humor i l'allunyament dels teus, no s'acosten ni els gossos !!! (jajaja). "

Finalment va arribar a Barcelona on va fundar la Casa del Tibet.

"Malgrat" tot això, recorda que va ser un nen feliç, malgrat els problemes, mantenia el somriure i l'humor perquè des de petit li van ensenyar que la vida té molta força, moltes possibilitats per seguir endavant, per evolucionar l'esperit i per tenir cura del cos. Cos sa en ment sana.

Thubten ens va recordar la importància de l'humor per a l'ésser humà, que la vida humana té molta potència, molts valors. No importa qui som, tenim aquesta potència i l'hem d'aprofitar el màxim possible, perquè a més la vida no dura per sempre (jajaja). Que en la vida hi ha pujades i baixades, èxits i fracassos. El cas és que en qualsevol moment podem decidir ser feliços, sense queixes i, tanmateix, estem sempre de mal humor, amb mala cara, desanimats.

Des del naixement experimentem patiment, però... per què enfocar-nos en la tristesa? Hem de mirar d'una manera positiva que ens obri el cor i ens faci sentir més alegres, contents, experimentar la felicitat. I això, diu, no té a veure amb la religió, ni amb el Budisme. Té a veure amb la pròpia vida i l'essència humana. Practicar la paciència, el respecte, no guardar rancúnia, ser generós, donar les gràcies o no pensar només en els problemes propis, són actituds que ens ajuden en aquest camí.A mesura que anava escoltant Thubten, venien a la meva ment retalls de reflexions de Viktor Frankl, reflexions que segurament molts coneixeu i heu escoltat o llegit ("L'Home a la recerca de sentit"), però que no sempre tenim present:

"(...) Si no és a les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l'actitud amb què afrontis aquest sofriment (...) En última instància, viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que això planteja i complir amb les tasques que la vida assigna contínuament a cada individu (...) L'amor és la fita més elevada i essencial a la qual pot aspirar l'ésser humà... la plenitud de la vida humana està en l'amor i es realitza a través d'ell (...). "

És clar que la teoria ens la sabem tots i, de vegades, quan la vida ens desperta, fem la reflexió, parem i ens diem que hem de canviar alguna cosa, però novament ens deixem enterrar en els problemes, en les circumstàncies, en la queixa i en el victimisme. I ens autoconvencem que la vida és grisa. NO!! Quan dos personatges com Viktor Frankl o Thubten Wangchen, que han viscut en circumstàncies d'extrema necessitat i crueltat, ens diuen que sempre ens queda l'opció de l'amor, de l'elecció, de la llibertat de reacció, de la satisfacció de sobreguarda de la pròpia dignitat (felicitat)... Jo em trec el barret i acoto el cap avergonyida de la meva reacció davant de determinades circumstàncies quotidianes, que en realitat no tenen la més mínima importància.

"No pensis només en els problemes propis, obre més el cap i el cor. No et preocupis tant, preocupar-se no és la solució. Si tens problemes cal buscar la solució, buscant trobem la solució i la pau interior. Així la vida pot millorar. Actitud positiva. No sé si va servir, però m'ha sortit del meu cor jajaja." (Thubten Wangchen)

Doncs un milió de gràcies Thubten per obrir-nos i deixar-nos entrar en el teu cor.

{cbrelatedarticle ids="12670"}

 

Dimarts, 29 Setembre 2015
Nunca más será un pardillo

La negociación es una vía muy útil para llegar a los mejores resultados, sin embargo acudir a una negociación sin conocer los más elementales recursos para lograr el objetivo final, dejará el éxito al puro azar. Hay que intentar ganar lo máximo posible causando el menor daño al oponente. Y siempre jugando limpio.

Dilluns, 28 Setembre 2015
Odio los lunes: La renuencia a volver a trabajar es universal

El mal humor que nos provoca la llegada de los lunes y que asoma los domingos por la tarde se asocia a obligaciones, estrés, incertidumbre y al cambio que supone pasar de momentos de ocio, vividos el fin de semana, a la rutina. Pero a pesar de ello, los expertos señalan que el San Lunes tiene cura y que pequeños cambios en las rutinas cotidianas pueden hacer más llevadero el arranque de la semana.

Dilluns, 21 Setembre 2015
Consejos para no caer enfermo de procrastinación

Lo que algunos llaman 'marear la perdiz' en el trabajo puede convertirse en una estrategia emocional contra el estrés. Aunque la mala gestión del tiempo puede hacernos 'enfermar' si no se es precavido.

Divendres, 18 Setembre 2015
EnCambio

A veces te da tanto miedo no lograrlo que ni siquiera lo intentas. Piensas que eres así, que ya no puedes cambiar. Vives como si estuvieras en piloto automático, y reaccionas ante las diversas situaciones del día a día casi sin pensar. Algunos de estos comportamientos te hacen eficiente, pero otros te alejan de lo que realmente quieres. Estanislao Bachrach nos descubre en su nuevo libro el potencial que tiene nuestro cerebro para cambiar y nuestra capacidad para modificarlo.

Dilluns, 07 Setembre 2015
Sergi Mas en clau positiva

Parlar d’humor seriosament és difícil. Parlar d’humor, seriosament i fent humor és gairebé impossible. Reflexions a partir de la participació de Sergi Mas en l’acte de lliurament del VII Premi Factor Humà Mercè Sala, que va tenir lloc el passat 4 de juny al CaixaForum de Barcelona i que enguany va dur per lema "El factor humor: cada situació en clau positiva".

Parlar d’humor, seriosament, fent humor i sent humorista és un repte apte per a molt pocs. Sergi Mas s’hi atreveix i ho aconsegueix.

Fa molts anys, escoltant una entrevista sobre l’humor algú va dir “El humor es un sin sentido con sentido” (també podia ser consentido i mai vaig saber si era una o l’altra la resposta correcta). Vaig pensar que era una bona definició i me la vaig quedar. L’humor és ric si té sentit, si és consentit i si , al mateix temps, és carregat d’absurd.

Sergi Mas ens diu que una de les funcions principals de l’humor és desdramatitzar qualsevol situació. Desdramatitzar és també prendre distància, reduir l’impacte emocional d’una situació molesta. Aquesta idea ja ens la presentava Manfred Ketz de Vries en afirmar que els bons caps dirigeixen amb el criteri de les tres “H”: Honestedat, Humanitat i Humor. Tres criteris que són molt propers als principis que s’impulsen des de la Fundació Factor Humà.

Però la desdramatització no és més que un dels molts beneficis que ens ha d'aportar veure el món en clau positiva, intentant valorar allò de bo de cada situació i afegint-hi sempre unes gotes d’humor. Perquè, com ens recorda Mas, a ningú li agrada estar de mal humor; el que no vol dir que no existeixi qui visqui de forma permanent en aquest estadi.

És per això que Sergi Mas ens proposa una màxima que comparteix al seu web: “L’optimisme soluciona la meitat de cada problema”, és a dir, una actitud positiva ens aporta la meitat del camí a recórrer. Una predisposició a afrontar les dificultats unida a un to vital actiu ens donen una força enorme per abordar qualsevol problema. D’alguna manera, ens diu, el sentit de l’humor es contraposa al sentit comú; el sentit de l’humor ens permet fer allò que per sentit comú no hauríem ni d’intentar. I, en tot cas, si tot funciona malament sempre ens quedarà l’humor.

Escoltant aquesta idea m’ha vingut a la memòria la meravellosa escena final de la pel·lícula “Zorba el griego”, en la que, davant el desastre total, Anthony Quin (Zorba) inicia un ball al que s’uneix Alan Bales (Basil) i que els hi dóna una injecció d’optimisme que els permet desdramatitzar, agafar distància i riure fins a convertir una desgràcia en una anècdota.

L’humor és útil, l’humor és necessari, l’humor és volgut i desitjat; però l’humor és difícil, molt difícil de crear, molt difícil d’executar i, de vegades, molt difícil de ser comprés i compartit. Sergi Mas ens ajuda a entendre-ho i a valorar-ho.

Ara ens toca disfrutar-lo perquè qui té ganes d’estar de mal humor? qui vol viure i treballar amb persones malhumorades? o qui s’apunta a viure sense riure ni somriure mai? Per molt que ens toqui viure temps difícils sempre ens quedarà l’humor per viure amb dignitat.

Dijous, 03 Setembre 2015
How rumour and gossip oil the wheels of office life [Cómo los rumores y el cotilleo engrasan la rueda de la vida de oficina]

Los chismes y rumores forman parte del tejido de la vida laboral: entretienen, informan y conectan a la gente, pero también pueden arruinar reputaciones, destruir la confianza, crear malas actitudes e incluso reducir la productividad. Según Financial Times, lo que distingue a las consecuencias útiles de las perjudiciales del cotilleo es la intención que hay detrás de lo que se dice, cómo se percibe la información y se actúa ante ella y la cantidad de tiempo permitido para que se difunda y amplifique.

Dimarts, 01 Setembre 2015
¿Cambio de trabajo o sigo con el que tengo?

¿Dónde reside la motivación? ¿Cuál es su secreto? ¿Dónde buscarla y desde dónde potenciarla? En nosotros está el mejor y único motivador que existe. Tras el verano aumenta el deseo de cambiar de empleo: renovar la motivación, mejorar el sueldo, ascender... Pero hay riesgos que no deben obviarse.

Diumenge, 30 Agost 2015
Se buscan líderes, no jefes

Cambiar el estilo de mando motiva a los empleados y aumenta la productividad. ¿Por qué el liderazgo da un mejor resultado empresarial que el ordeno y mando? Estudios sobre el funcionamiento del cerebro (realizados con herramientas como la resonancia magnética funcional), han detectado que un trato irrespetuoso sube la tensión sanguínea y genera estrés.

Dissabte, 08 Agost 2015
La personalidad vale una carrera

La marca personal es el huevo de Colón. Los autónomos la usan como una diferenciación para atraer clientes, y el líder para generar confianza en su entorno. El estilo propio se pone a la par de la enseñanza como baza para lograr un buen empleo.

Diumenge, 26 Juliol 2015
Política en la empresa: las luchas por el poder

Las compañías son un cúmulo de interrelaciones a menudo conflictivas. Cada directivo piensa que su departamento es el más importante y que sin él la empresa quebraría. Según expertos como Simon Dolan de Esade o Margarita Mayo de IE Business School, el líder destaca por la capacidad de relacionarse con otras personas de la compañía.

Diumenge, 19 Juliol 2015
¿Le gustaría empaquetar la sabiduría de los grandes genios y entregársela a sus hijos?

Entrevista de El País a Frank Pucelik, psicólogo y uno de los fundadores de la Programación Neurolingüística: "Millones y millones de malas decisiones han sido tomadas porque los individuos solo pensaban en cómo les iba a afectar solo a ellos. Como humanos no podemos pensar individualmente porque si lo hacemos así, es el fin de la especie."

Dilluns, 06 Juliol 2015
66 días bastan para cambiar un hábito

El cerebro se reorganiza constantemente si tenemos interés y motivación en hacerlo, solo hay que dejar espacio al proceso y dejar que las transformaciones se tomen su tiempo. Para convertir un nuevo objetivo o actividad en algo automático, de tal forma que no tengamos que tirar de fuerza de voluntad, necesitamos 66 días.

Diumenge, 05 Juliol 2015
El profesor de tenis que inventó el ‘coaching’ por accidente

Timothy Gallwey, el estadounidense que fue el precursor de una disciplina que hoy está en pleno crecimiento, se inspiró en las enseñanzas del gurú Maharaj Ji y las aplicó a su deporte favorito. Para él, la gran aportación que puede hacer un coach es ayudar a que la gente le dé un valor justo a las cosas.

Dijous, 02 Juliol 2015
Mindfulness

Mindfulness és un estat mental caracteritzat per l’atenció plena centrada de manera conscient en el moment present, i per la contemplació dels nostres sentiments i pensaments sense jutjar-los, amb acceptació i una actitud no crítica. Entre els seus avantatges està que ens fa ser conscients que sovint realitzem la nostra feina en mode pilot automàtic, regits per automatismes adquirits que no són revisats ni qüestionats.

Dimecres, 01 Juliol 2015
Relaciones que funcionan

Cómo entenderte hasta con tu peor enemigo. Este sería el mayor éxito a conquistar en las relaciones sociales y es el subtítulo de Relaciones que funcionan, escrito por Ferran Ramón-Cortés y Álex Galofré. Una herramienta para conocer mejor a los demás, ajustar nuestra relación con ellos y, de esta forma, evitar malentendidos y conflictos.

Dimarts, 23 Juny 2015
Seis claves para ser feliz, según la Universidad de Harvard

La felicidad forma parte de los planes de estudio de la Universidad de Harvard, donde un experto en Psicología Positiva imparte una asignatura que enseña "la ciencia de la felicidad". El profesor de dicha asignatura sostiene que la alegría se puede aprender y expone seis consejos para estar contento.

Dimarts, 16 Juny 2015
Autoestima automática

Si analizamos la mayoría de los problemas psicológicos que nos causan inseguridad, estrés e incluso depresión, comprobaremos que tienen su base en una falta de autoestima. La psicóloga Silvia Congost recoge en este libro un método sencillo y eficaz para creer en nosotros mismos, lograr mejorar nuestra autoestima, aprender a ser asertivos y poder desarrollar todo nuestro potencial con el objetivo de alcanzar todos los retos que nos propongamos.

Dijous, 11 Juny 2015
Why team bonuses are more effective [Por qué los bonus de equipo son más efectivos]

La presión social y el deseo de ser aceptados provocan que seamos más productivos y estemos más motivados, ya que nuestro rendimiento laboral también puede afectar a nuestros compañeros. The Washington Post expone algunas investigaciones y explica casos prácticos que demuestran que los incentivos colectivos producen mayores beneficios y son más efectivos que los individuales.

Dijous, 04 Juny 2015
Una actitud positiva no garantiza nada

Durante mucho años el mundo cayó rendido a la filosofía del optimismo, que surgió para poner fin a la abnegación, la constante autoevaluación o las ansiedades. Sin embargo ha nacido una nueva corriente que rechaza las principales tesis del pensamiento positivo y sugiere un esquema en el que solo se incluyen objetivos realizables.

Dimecres, 27 Mai 2015
Per què riem?

Riure ens fa sentir millor i estrènyer llaços amb aquells amb qui compartim el riure, un fet que pot aplicar-se perfectament al món laboral. L'humor afavoreix la cohesió, redueix l'estrès i millora la productivitat dels empleats. Sophie Scott, neurocientífica cognitiva, ens parla en una entretinguda i hilarant recent xerrada TED sobre la ciència del riure i els seus significats.

El passat mes de març va tenir lloc a Canadà el TED2015. Duia per títol “Veritat i Conseqüència” i, entre d’altres oradors, va destacar-hi la divertida i curiosa xerrada de la neurocientífica britànica Sophie Scott, per a qui el riure té un significat més enllà del simple fet de mostrar diversió.La primera vegada que Scott es va interessar pel riure i pels seus efectes va ser quan tenia sis anys i va trobar als seus pares rient sense parar pel terra. No sabia què passava, només sabia que volia ser partícip del que semblava un moment agradable. Anys més tard, ja com a neuròloga especialitzada en ciències cognitives, li segueix semblant fascinant el riure i l’absurd que resulta quan el sentim.La conferenciant exposa que, des d'un punt de vista neurobiològic, existeixen dos tipus diferenciats de riure relacionats amb la manera de vocalitzar: un involuntari i inevitable, associat als nostres instints més primitius; i un altre més forçat que apareix quan interaccionem amb algú i que es presenta d'una manera més educada i formal. Els riures reals i involuntaris són més perllongats i aguts, la qual cosa no significa, apunta Scott, que el riure social sigui fals, doncs té una raó de ser determinada ja que som nosaltres mateixos qui triem usar-lo en determinades situacions i donar-li el valor corresponent.Robert Provine, un investigador sobre el tema, va descobrir que som trenta vegades més propensos a riure si estem acompanyats que si estem sols, ja que el riure està més present en interaccions socials com la conversa. Les persones riem quan estem en contacte amb les altres, per demostrar que les entenem i estem d'acord amb allò que ens diuen. Segons Scott, el riure sempre té un significat i tractem d'entendre’l constantment, de saber per què algú s'està rient encara que no tingui res a veure amb nosaltres. Les rialles criden l'atenció i susciten interès a més de produir contagi. A mesura que ens fem grans anem comprenent més sobre el que significa el riure i els beneficis que aquest proporciona en el nostre dia a dia i en el nostre benestar general. Com afirmen Eduardo Jáuregui i Jesús Damián Fernández, fundadors d’Humor Positivo: “Després de riure es prenen millors decisions i els metges fan millors diagnòstics.”Una cosa tan bàsica com és el simple fet de riure pot suscitar la implicació de la persona que ens escolta i motivar-la a continuar al nostre costat. I el mateix es pot extrapolar al món laboral; els arguments a favor de la introducció de l'humor a la feina són la seva capacitat de reduir l'estrès, estimular la innovació, afavorir l'aprenentatge i cohesionar els equips. Jáuregui i Damián desmunten en el seu llibre Alta diversión: los beneficios del humor en el trabajo alguns dels mites més estesos sobre la suposada poca professionalitat de l'humor, com ara pressuposar que si els treballadors es diverteixen no treballaran. Deixar enrere tanta serietat i solemnitat pot tenir molts avantatges i beneficis.Scott explica que el riure no és només una emoció social, sinó que expressa molts matisos de nosaltres mateixos en societat. És un índex realment útil per saber com les persones gestionen les seves emocions quan estan juntes, perquè el riure l'emetem per sentir-nos millor amb algú. Riure estreny vincles i genera compromís, quelcom que pot resultar profitós per a les organitzacions que vulguin retenir els seus talents i estimular el sentit de pertinença. La positivitat generada pel riure desemboca en una major productivitat, per la qual cosa les empreses haurien d'apostar per l'humor laboral,  és a dir, introduir elements de diversió amb la intenció de crear un entorn laboral més distès i saludable. Això és precisament el que pretén fomentar la Fundació Factor Humà mitjançant l'acte de lliurament de la VII edició del Premi Factor Humà Mercè Sala que tindrà lloc el proper 4 de juny.

Sophie Scott apunta que si el riure funciona és perquè ens pot evadir d'una situació dolorosa, compromesa i difícil i ens brinda un instant de diversió quan menys ho esperem. Per això, intentem fer riure a qui tenim al costat quan notem que no està passant per un bon moment.La ponent conclou que: “no només els éssers humans som posseïdors del riure, sinó que és una característica molt antiga del comportament de tots els mamífers, que ajuda a regular com ens sentim i ens fa sentir millor. En altres paraules, en matèria de rialles, tu i jo no som més que mamífers.”

Accés a la conferència de Sophie Scott deTED2015: https://www.ted.com/talks/sophie_scott_why_we_laugh?language=es

{cbrelatedarticle ids="11912,12293"}

Dimarts, 26 Mai 2015
El test de la golosina

Un niño recibe una golosina y una instrucción clara: se puede comer la golosina de inmediato, o esperar cinco minutos y comerse dos golosinas. ¿Qué hará? ¿Y qué indica su decisión acerca de su comportamiento futuro? Este sencillo experimento, ideado en los años 60 por el psicólogo Walter Mischel, supuso una auténtica revolución y le convirtió en el primer experto mundial sobre autocontrol. Ahora Mischel explica cómo se puede conseguir el autocontrol y aplicarlo a los retos de la vida cotidiana.

Dimecres, 13 Mai 2015
Neurociències al món laboral

L’aplicació de les neurociències al món laboral és l’estudi dels mecanismes intel·lectuals, emocionals i bioquímics que influeixen en la direcció i gestió de les organitzacions a partir dels descobriments generats en àmbits com la neurobiologia, la neuroquímica, la neurofisiologia, i l’estudi de la cognició i el comportament. La unió d’aquestes disciplines amb la gestió ha generat nous conceptes com neuromanagement, neurolideratge o, fins i tot, neuroeconomia.

Dilluns, 04 Mai 2015
Cuatro formas de vivir el trabajo

Independientemente del tipo de trabajo que desempeñemos, existen cuatro actitudes distintas de afrontar el día a día laboral: los que odian lo que hacen, los que cumplen con lo que hacen, los que aman lo que hacen y, por útlimo, los que hacen lo que aman.

Diumenge, 19 abril 2015
¿Puede la autoestima convertirme en un perfecto inútil?

¿Es la autocomplacencia veneno para el progreso? ¿El amor propio puede ser un estorbo para desempeñar un trabajo? Ni la inteligencia, ni el dinero, ni la belleza. Ni siquiera el trabajo. Según un polémico libro publicado en Estados Unidos, la clave del éxito es un extraño cóctel de tres características: sentimiento de superioridad, inseguridad con respecto a la propia valía o lugar en la sociedad, y autocontrol.

Dimecres, 08 abril 2015
¿De verdad quieres saber cómo te ven tus compañeros de trabajo?

Tu lenguaje corporal o una actitud distante pueden emitir señales no deseadas. Pide ayuda, pregunta a tus colegas. Una autocrítica honesta es la única salida a una más que probable pérdida de autoridad.

Dimarts, 31 Març 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.