Webs i apps

En aquest apartat hi trobaràs destacades altres pàgines web o aplicacions que, per les seves característiques, et recomanem
Search Keyword:
Total: 14 results found.
Tag: felicitat
CEOS experts en persones, empreses més felices

Què és el més important per a la teva empresa? Quan llances aquesta pregunta als managers de qualsevol companyia, normalment responen taxativament que l'equip és la prioritat. En molts casos, tanmateix, és un simple eslògan, un mantra que s'ha venut com el correcte, allò que hauria de ser i ràpidament ha estat incorporat en els discursos de molts alts càrrecs.

Dimecres, 10 Juliol 2019
El benestar, el compromís i l'acompliment dels empleats van de la mà

Quan una empresa crea una estratègia de benestar, es necessita molt més que un gran pla de beneficis socials o un gimnàs corporatiu. Diversos estudis destaquen que els treballadors que estan prosperant en les cinc dimensions del benestar -trajectòria, social, financer, comunitari, salut- perden menys dies de treball, tenen major satisfacció dels clients, resolen problemes amb més facilitat i s'adapten millor als canvis.

Dimarts, 26 Febrer 2019
The Happyforce Way

Frecuentemente tomamos empresas como Google, Apple, Facebook o Amazon como ejemplo o inspiración. Lo que pasa es que siempre te quedas con la sensación de que son realidades muy alejadas ya que se trata de empresas que cuentan prácticamente con recursos ilimitados y acceso al mejor talento del planeta. En este post explicaré cómo hacemos las cosas en una start-up humilde como Happyforce, de nuestras tripas, manera de funcionar, “cultura” y de nuestro “way of doing things”.

Dilluns, 12 Març 2018
‘Terrícoles’: entrevista a en Francesc Miralles i a l'Álex Rovira

"Amb els anys anem perdent l'alegria", assegurava l'escriptor, economista i consultor Àlex Rovira al programa d'entrevistes de Betevé 'Terrícoles'. El seu presentador Lluís Reales el va entrevistar fa unes setmanes a ell i al també escriptor Francesc Miralles. Tots dos, grans amics, acaben de presentar el seu nou llibre 'Alegria', que parla sobre un do que forma part de la nostra essència i que només necessitem redescobrir.

Dimarts, 13 Febrer 2018
Fitxatges i gestió d’equips amb ànima

Recentment, va tenir lloc una nova edició de l’Espai Factor Humà on vam parlar de la importància dels valors humans per aconseguir crear organitzacions transformadores. Entre els ponents participants va haver-hi Txell Costa, conferenciant, professora universitària i consultora de màrqueting i de negocis. De fet, la seva va ser la primera ponència del dia i va marcar el clima d’energia de tota la jornada. La seva passió va despertar les ments i les va obrir a la cultura de la felicitat.

Dissabte, 16 Desembre 2017
Estimar el nostre ofici

Diuen que la passió i el compromís son valors intangibles difícils de quantificar en una organització. Ara bé, són valors que de no ser-hi es nota i, de ser-hi, desperten en tots nosaltres un sentiment d’admiració i d’enveja sana, contagiosa i inspiradora. Escoltar a en Toni Espinal, director general d’Ampans, recollint el 9è Premi Factor Humà Mercè Sala, n’és un clar exemple.

Divendres, 22 Setembre 2017
El treball vist amb filosofia

Diversos pensadors, filòsofs, polítics i d’altres actors socials han teoritzat sobre el concepte de treball però, des de la nostra realitat actual, en què s’ha transformat? El programa de Televisió de Catalunya “Amb filosofia”, dirigit per Emili Manzano, ha volgut respondre a les principals qüestions del treball i definir si en un futur podrem canviar la nostra percepció del món laboral.

Dijous, 27 Juliol 2017
Avaluació per subjectius

He arribat a veure fulls d'Excel que són veritables obres d'art. En aquests fulls de càlcul es tenen en compte objectius de companyia, objectius d'àrea, objectius d'equip, objectius personals, valoracions 360, valoracions qualitatives i quantitatives, cada variable amb les seves diferents puntuacions, pesos i percentatges. Massa complex, massa opac, massa difícil d'entendre. Ha d'haver-hi una altra manera…

Dilluns, 17 Juliol 2017
Un ‘Blue Monday’ setmanal

El 16 de gener va ser, segons els experts, el dia més trist de l'any. Tal fita és anecdòtica i més si tenim en compte que és una data única i inventada però, i si resulta que cada dilluns és el dia més trist de l'any? Vincular el treball amb la felicitat resulta un repte majúscul per a la majoria de les organitzacions. No obstant això, David Tomàs, cofundador i director general de Cyberclick Group, assegurava en l'últim TEDxBarcelonaSalon que és possible treballar molt i bé i ser feliç al mateix temps.

Dimarts, 07 Febrer 2017
Vinculació, sentit i oliveres "enratonades"

Hem deixat de banda l'economia dels serveis i ens trobem submergits en l'economia de l'experiència, on la cerca d'un sentit per a allò que fem pren tota la importància. Per crear un vincle entre l'empresa i els empleats, clients i altres públics és necessari dotar d'un sentit real l'experiència, apartar els ‘coms’ per donar pas als ‘perquès’. Juan Serrano, professor del IESE i col·laborador de la Fundació Factor Humà, ens explica en una interessant conferència TED impartida a Ljubljana, capital d'Eslovènia, per què en l'actualitat les organitzacions no aconsegueixen fomentar el compromís amb els seus públics.

Dijous, 14 Gener 2016
Per què la igualtat de gènere és bona per a tothom, fins i tot per als homes

La igualtat de gènere és l'objectiu de moltes lluites que sembla que per ara només lideren les dones. Però, i si et diem que la igualtat permet ser més feliços també als homes i a més augmenta la productivitat laboral? Michael Kimmel, sociòleg expert en estudis de gènere i autor del llibre Angry White Men, ens comenta en una divertida i interessant conferència del TEDWomen 2015 com, a més de ser el just i el correcte, la igualtat de gènere és una batalla en la qual tots hi guanyen: dones, homes, fills i fins i tot empreses.

Dimarts, 15 Desembre 2015
L’Escola de la Vida

Què necessitem per ser feliços? Unes sabates noves? Un mòbil d’última generació? L’escriptor i creador de The School of Life, Alain de Botton, té clar que això no són necessitats, sinó desitjos. Segons ell, ens cal ajuda per aprendre a gestionar les nostres emocions i aconseguir cobrir les necessitats reals. L’autor de Miserias y esplendores del trabajo ens explica en una conferència a Mèxic que, de la mateixa manera que les religions impulsen organitzadament creences, cal crear institucions sòlides que fomentin el benestar personal, l’únic que ens pot dur a una satisfacció autèntica.

Alain De Botton pensa que el gran problema que té la societat avui no és que no tingui bones idees, sinó que és incapaç de dur-les a terme. Estem massa estancats en la imatge del geni solitari que baixa de la muntanya amb una gran idea per canviar al món. Però, segons assegura, el món no es pot canviar tan fàcilment; les idees per si soles no canvien res.

“Sóc ateu, però no un convencional, sóc un ateu 2.0”, declara Botton durant aquesta conferència impartida a Mèxic el passat mes de novembre en el marc del festival Ciudad de las Ideas, un important esdeveniment que reuneix anualment a conferenciants d'arreu del món a Puebla. L'ateisme 2.0 és un concepte inventat per ell mateix i li serveix per explicar la seva visió del món: la religió ha estat l’única institució que ha aconseguit educar a la població. I és que els mecanismes que fa servir són molt efectius perquè s’impulsen des d’una gran institució. Per canviar el món cal crear institucions, cal fer que grans grups de gent s’ajuntin per tirar endavant projectes.

Les religions cobreixen les necessitats més importants de l’ésser humà: donen un sentit a la vida, alleugereixen la por a la mort i, en definitiva, ens diuen com hem de viure. Tot i així, l’escolarització de gran part de la societat que va començar a finals del segle XIX va fer que la religió anés perdent força en favor de l’educació i el coneixement. El problema, però, és que l’educació tal i com està plantejada en el sistema actual no dóna resposta ni consol a les necessitats bàsiques dels homes i, per tant, ens trobem amb un problema: pensar que Déu no existeix, lluny de consolar-nos, ens provoca més patiment.

Segons De Botton tots necessitem ajuda en la nostra vida personal. Els dos pols de preocupació més forts de la majoria de persones, indica, són les relacions amoroses i la satisfacció a la feina. La societat capitalista no sap com satisfer aquestes inquietuds i el que ha fet fins ara ha estat satisfer desitjos materials.

El seu parer és que les necessitats humanes existencials s’haurien de tractar dins del programa educatiu per tal de formar persones més satisfetes en la seva vida privada i més capaces de ser felices en el seu àmbit laboral.

Alain de Botton va crear The School of Life (“L’Escola de la Vida”) l’any 2008, un centre destinat a donar suport, orientació i comunitat a les persones de manera semblant a com ho fan les religions. Un centre dirigit a gent de totes les edats i estatus socials on s’imparteixen classes sobre temes de l’àmbit emocional entre els quals podem trobar cursos com per exemple “Com estar segur de tu mateix”, “Com tenir millors converses” o “Com compaginar la feina amb la vida”. També ofereix un espai de teràpia per als aspectes vitals més rellevants: la vida, la feina, l’amor i la creativitat. A més disposen d’una botiga amb llibres i accessoris per ajudar a gestionar les emocions. Al nostre país existeix un projecte semblant, La Universit@rt del viure, impulsada per la Fundació Àmbit.

Alain de Botton creu que, com ell ha fet, cal impulsar organitzacions que cobreixin necessitats humanes reals més enllà d’aquelles que només cobreixen desitjos. Segons ell les primeres resulten molt més lucratives. Afirma fins i tot que quan la gent hagi aprés a crear aquests tipus de negocis, es convertiran en els més importants de món, i que d’aquí 50 anys una de les organitzacions més poderoses i grans del món es dedicarà a la psicoteràpia.

Un dels seus best-sellers titulat Miserias y esplendores del trabajo acaba amb una frase que podria resumir l’objectiu de la seva filosofia: “Deixem que la mort ens enganxi mentre fem alguna cosa per la vida”.

Tot i així, de moment The School of Life és encara un petit recinte de parets blaves situat al centre de Londres. Caldrà veure si és veritat que la seva institució és capaç de canviar el món.

 

Accés a YouTube a la conferència d'Alain de Botton realitzada a La Ciudad de las Ideas: https://www.youtube.com/watch?v=U2YcC_H66XY{cbrelatedarticle ids="11473,11325,10872"}

Divendres, 24 Gener 2014
Què ens fa sentir bé sobre la nostra feina?

Com es motiva a les persones? De que depèn que se sentin implicades en les feines que desenvolupen o pel contrari no sentin cap mena d’interès o gaudi en fer-les? Dan Ariely, economista del comportament i catedràtic de psicologia i conductes econòmiques de la Duke University, va realitzar uns interessants experiments que demostren que la motivació és una qüestió que va molt més enllà dels diners. Així ho explica en aquesta recent conferència de TEDxRíodelaPlata.

 

 

Dan Ariely va tenir una revelació quan va retrobar-se amb un exalumne de la seva universitat, en Daniel. Aquest li va explicar que havia viscut un episodi terrible al banc on treballava. Li havien encarregat una presentació per explicar la nova fusió que estaven a punt de fer. Ell s’ho va prendre seriosament i hi va dedicar moltes hores i esforç però, quan ja la tenia acabada, els seu cap li va dir que finalment s’havia cancel·lat la fusió i que per tant la seva presentació no servia. Daniel es va quedar molt deprimit davant la idea de que ningú veuria el document en el que havia treballat durant tantes hores.

Aquesta història va fer reflexionar Ariely i es va decidir a realitzar una sèrie d’experiments per determinar com funciona i què mou la motivació de les persones.

El primer experiment que va realitzar consistia en demanar a la gent que construís una figura de Lego per 3 dòlars. Un cop l’havien acabada, els organitzadors l’agafaven i la posaven sota la taula; llavors els convidaven a construir-ne una altra per 30 cèntims menys i la tornaven a posar sota la taula; i així successivament fins que els participants deien prou.

Després va realitzar el mateix experiment però amb una nova condició, la condició de Sísíf, inspirada en el cas del seu exalumne. En la mitologia grega, Sísif era un rei que va ser castigat pel Déus de l’Olimp a pujar una pedra molt pesada fins al cim d’una muntanya i, just quan estava a punt d’arribar-hi, la feien caure un altre cop perquè tornés a començar, creant així un cicle etern. Ariely es va fixar en el simbolisme d’aquest mite, i volia veure fins a quin punt resultaven desmotivants els processos cíclics. Així doncs, en la segona versió de l’experiment, els organitzadors igualment oferien 3 dòlars, 2,70, 2,40, etc., però desmuntaven el primer Lego que havia fet el participant mentre feia el segon, creant així també un cercle sense fi.

En una tercera versió del mateix exercici, Ariely va agafar un grup diferent de persones i els va explicar el procés al qual havia estat sotmès el segon grup. Aleshores els va demanar que endevinessin quines reaccions havien tingut els participants. La majoria va encertar en dir que aviat la gent es cansaria de construir figures de Lego que es tornaven a desmuntar però, no obstant, van pensar que en construirien més de les que realment van acabar construint abans de rendir-se. Això porta a Ariely a afirmar que la gent és conscient de que fer feina sense sentit és desmotivant, però d’altra banda, no coneixen fins a quin punt ho és.

Al mateix temps, gràcies a la constatació que per molt que a la gent li agradessin els Legos, si els desmuntaven davant seu es rendien de seguida, va arribar a una altra conclusió interessant: treballar de manera cíclica elimina tot gaudi que pugui sentir el treballador, per molt que li agradi allò que fa.

Ariely va realitzar més tard un segon experiment: va donar a diversos participants fulls amb lletres barrejades sense sentit i els va demanar que trobessin parelles de lletres iguals que apareguessin seguides.

En aquest cas va muntar tres versions de l’experiment per veure qui s’oferia a completar la tasca amb més fulls: en la primera, es demanava als participants que posessin el seu nom a cada paper i quan acabaven un organitzador feia una ullada al full, assentia i el col·locava en una pila; en la segona versió, en canvi, els participants no posaven el seu nom als fulls i l’organitzador apilava els papers directament sense ni tan sols mirar-los; i pel que fa la tercera versió, l’organitzador llançava els fulls a una trituradora directament i davant mateix del participant.

Els resultats van ser molt reveladors: el primer grup, el que obtenia una breu atenció a la feina feta, va repetir l’exercici moltes més vegades que els altres dos grups. Però la diferencia entre el segon grup, que simplement era ignorat, i el tercer, al qual destruïen la feina, era pràcticament inexistent.

Segons Ariely, això suposen bones i males notícies alhora. Per una banda, demostra que motivar els treballadors no és una tasca gaire difícil, ja que el primer grup va resultar molt productiu amb un simple gest de reconeixement de l’organitzador. Per l’altra, queda palesa que, en canvi, és molt fàcil destruir la motivació; només cal ignorar la feina feta.

Ariely es va adonar també que la gent se sent més vinculada amb el seu treball quan aquest ha suposat un repte que ha requerit un esforç. Ell parla de l’efecte IKEA, en què malgrat en general no ens agrada construir mobles d’IKEA perquè és un procés feixuc, un cop el tenim muntat ens sentim satisfets i fins i tot apreciem més el moble resultant. La raó és que ens sentim vinculats emocionalment amb les nostres pròpies creacions.

Així doncs, entre bromes, Ariely acaba la seva conferència amb una idea clara: en l’actual economia del coneixement el sentit del treball esdevé més important que l’eficiència. Així que, quan pensem en el treball, generalment creiem que la motivació només és la paga, però probablement ara caldria afegir-hi una altra mena de coses: sentit, creació, reptes, pertinença, identitat, orgull, etc. I conclou que si integréssim tots aquests aspectes a l’entorn laboral, la gent seria més productiva i més feliç.

 

Accés a la conferència de Dan Ariely a la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/dan_ariely_what_makes_us_feel_good_about_our_work.html

{cbrelatedarticle ids="10189,10275,10437,10810"}

Dimarts, 11 Juny 2013
Emilio Duró, 'coach' de l'optimisme, visita Buenafuente

Necessitem més optimisme al món de l'empresa i a la vida quotidiana. Això és el que li va dir el coach empresarial Emilio Duró a Andreu Buenafuente en una entrevista carregada de reflexions i bon humor.Emilio Duró, el coach empresarial que està triomfant a la Xarxa, va anar al programa de Buenafuente el 23 de març passat per parlar de l'optimisme tant a les organitzacions com a la vida quotidiana. Amb l'etiqueta d'“optimista ben informat” el va rebre Andreu Buenafuente per segona vegada al seu programa, en una entrevista on es van tractar molts temes, però tots amb el mateix fil conductor: la necessitat de guiar-nos més pel cor que per la raó i ser positius cada dia.

Segons Emilio Duró, la societat espanyola tendeix a dramatitzar les coses, quan ara vivim “al millor món possible, millor que fa 10 anys.” Els humans, explica, no estem preparats per a ser feliços, sinó per a sobreviure. I justament per a sobreviure és més útil recordar allò dolent que allò bo. Però ara les coses han canviat i vivim molts més anys que abans. Per això necessitem més passió i ganes de viure. Emilio Duró aconsella estar ocupat però mai preocupat i repetir-se cada matí davant del mirall: ‘Avui serà un gran dia’.En tot això hi influeix també la cultura americana. Tal com diu Duró: “A Espanya mai ens hem menjat tant el cap i hem necessitat menys Prozac. I hem jugat més a la botifarra i al mus, que ens ha ajudat més.”El coach explica que les empreses s'han adonat que han de canviar l'actitud de la gent i estan començant a invertir menys en coneixements i més en actituds. Ara, en algunes organitzacions s'està començant a contractar les persones pel seu quocient d'optimisme i la seva capacitat de resiliència més que pels seus coneixements. Les paraules d'Emilio Duró poden convèncer o no, però el que és segur és que fan reflexionar. I si a això hi sumem els tocs d'humor d'Andreu Buenafuente, el resultat és un vídeo d'allò més recomanable.

També pots veure el vídeo de l'entrevista en aquest enllaç: http://www.lasexta.com/sextatv/buenafuente/entrevista_completa/222251/191

{cbrelatedarticle ids="87"}

Dijous, 31 Març 2011

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.