Search Keyword:
Total: 151 results found.
Tag: col·laboració
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
¿Cuánto durarías en una compañía que no necesita jefes?

El experimento de Tony Hsieh sobre la organización sin mandos sigue los pasos de algunas empresas que casi anulan la jerarquía y adoptan un modelo de autogestión. ¿Es esto posible? ¿Y resulta eficaz?

Dimarts, 05 Mai 2015
Personas, conciencia, colaboración y confianza (PC3)

Las organizaciones cada vez tienen que ser más humanas en el sentido de no solo permitir sino facilitar el desarrollo de la persona como ser humano integral. Y esto implica la constitución de la organización como un multiespacio que posibilite ese sentirse bien, ese confiar que acompaña necesariamente al “ir siendo feliz” de cada persona que trabaja en ella. No se trata de que la empresa dé la felicidad, pero sí de que no la quite, la dificulte o la frene.

Dilluns, 27 abril 2015
La educación según George Lucas

Frente a modelos educativos tradicionales, el proyecto Edutopia, apoyado por la Fundación Educacional George Lucas, defiende un aprendizaje basado en la creación de proyectos, el trabajo colaborativo y una dinámica circular entre los alumnos y el profesor, que permite conectar a los alumnos con el mundo real y aportar autenticidad a la clase.

Dissabte, 25 abril 2015
Artículo de opinión: Innovación social

Sara Courlay, Global Technology Practice Director, SVP - Asia Pacific, de Hill+Knowlton Strategies: "Nos comprometemos de manera distinta con la tecnología en la que confiamos en el trabajo y en casa. De una manera extraña, la tecnología se ha convertido en un asunto muy humano."

Dijous, 23 abril 2015
En esta oficina no se puede trabajar

Durante muchos años hubo una correlación entre los patrones de trabajo y el diseño de los edificios; en la actualidad las dinámicas de trabajo cambian a gran velocidad y los espacios no están preparados para amoldarse a esos cambios. Los espacios compartidos causan pérdida de concentración e intimidad. Las empresas crean nuevas salas para dar bienestar al empleado.

Dimarts, 14 abril 2015
La innovación abierta gana adeptos

El Alumni Fórum 2015, celebrado recientemente en Madrid, ha planteado un modelo en el que las empresas puedan modernizarse con la ayuda de universidades, emprendedores y centros de investigación. Para lograr este modelo de innovación colaborativa es necesario abogar por una cultura empresarial que deje de penalizar el error.

Diumenge, 22 Febrer 2015
Can Ruti acorta lista de espera con propuestas de su personal

Las mejoras en la organización del personal, la agilidad y los cambios e ideas propuestos por los trabajadores del Hospital han permitido un 12% más de operaciones, logrando así reducir las listas de espera, que han pasado de seis meses a tres en la mayoría de los casos.

Dimecres, 28 Gener 2015
La revolución en clave femenina

Las iniciativas como Airbnb que han aparecido con las nuevas tecnologías no son el único modelo de economía colaborativa, por ejemplo, dentro de las empresas, queda todavía un largo camino por recorrer. Como hemos podido conocer recientemente gracias al Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, las mujeres tienen mucho que decir y aportar en este nuevo escenario de la revolución colaborativa.

Dimarts, 27 Gener 2015
Éxito de la innovación conjunta entre gran y pequeña empresa

Ferrovial y Gas Natural Fenosa impulsan centenares de nuevos proyectos gracias al desarrollo de los ecosistemas de innovación abiertos a las aportaciones que reciben del exterior. Estas dos empresas han dado testimonio de la eficacia de la colaboración con pequeñas empresas innovadoras para la mejora de la productividad, del servicio y la apertura a nuevas líneas de negocio.

Diumenge, 21 Desembre 2014
Vivir mejor con menos

Vivir mejor con menos explica las ventajas y alternativas de la nueva economía colaborativa en sectores como la movilidad, el turismo y las finanzas, entre otros; y los profundos cambios que este nuevo modelo económico pueden aportar a nuestra sociedad.

Dimecres, 26 Novembre 2014
República 'freelance' en Europa

El número de profesionales freelance ha crecido un 45% en la Unión Europea, pasando de 6,2 a 8,9 millones y convirtiéndose en el colectivo de más rápido crecimiento en el mercado laboral europeo.

Diumenge, 26 Octubre 2014
La sociedad de coste marginal cero

El nuevo libro de Jeremy Rifkin le confirma como un visionario en el campo de las tendencias tecnológicas. Asistimos a la aparición de una nueva infraestructura tecnológica -el Internet de las cosas- con el potencial de reducir a casi cero los costes marginales de grandes segmentos de la vida económica. Dicho descenso está dando lugar a una economía mixta -en parte mercado capitalista y en parte procomún colaborativo- que tiene grandes repercusiones.

Dimecres, 17 Setembre 2014
Sis regles per simplificar el treball a mesura que es torna més complex

La gestió de la creixent complexitat organitzativa fins ara s’ha abordat des d’una balança entre un enfocament hard, basat en estructures i processos, i un enfocament soft, basat en sentiments i relacions interpersonals. Però segons Yves Morieux, expert francès en disseny organitzacional, el veritable problema és que aquests dos plantejaments estan obsolets. En una apassionada conferència TED sosté que l’èxit ara passa per superar la disjuntiva hard-soft i centrar-se en un sistema de simplicitat intel·ligent que fomenti la cooperació.

 

 

“He passat els darrers anys intentant resoldre dos enigmes: per què la productivitat és tan decebedora a totes les empreses amb les quals treballo i per què hi ha tan poc compromís a la feina”, comença Yves Morieux, consultor del Boston Consulting Group i professor a importants universitats d’arreu del món. Les trobades informals fora de l’oficina, les celebracions i els esforços per millorar el clima laboral no ajuden realment a resoldre aquests dos problemes. Segons ell tampoc és certa la teoria de que es tracti d’un cercle que es retroalimenta (a menys compromís menys productivitat; a menys productivitat menys compromís...). La manca tant de productivitat com de compromís té una arrel comuna relacionada amb els dos pilars bàsics en què tradicionalment hem basat la gestió:

- El pilar hard (dur): estructures, processos i sistemes organitzatius. - El pilar soft (suau): sentiments, opinions, relacions interpersonals o personalitat.

En el moment d’afrontar qualsevol procés de canvi, les empreses solen decantar-se per un d’aquests dos pilars o bé intenten combinar-los. Però el problema principal que presenta aquest sistema, tal i com afirma Morieux, és que està obsolet; hard o soft ja no funcionen per afrontar la complexitat actual. Si adoptem un enfocament hard només generem més complexitat, ja que davant d’un problema afegim una nova estructura per solucionar-lo, ja sigui una nova funció o un nou procés que, al seu torn, suposa més personal i més hores. El pitjor arriba quan s’avaluen els resultats aconseguits i es comprova que l’impacte de la solució hard ha estat nul.Ara , davant la complexitat de les organitzacions, l’única solució és no dibuixar més quadres amb línies de reporting. Hem de centrar-nos en la interacció, en com treballen juntes les parts: les connexions, les interaccions, les sinapsis. No parlem d’un esquelet amb els diferents quadres (o ossos), sinó d’un sistema nerviós d’adaptació i intel·ligència.

Bàsicament, es podria parlar de cooperació: quan la gent coopera fa servir menys recursos. Si no cooperem necessitem més temps, més equips, més sistemes, més grups... A les organitzacions aquests costos afegits no els paguen els accionistes ni els consumidors, sinó els propis treballadors en forma d’esforços extra, estrès i grans volums de feina. I aquesta és la raó autèntica de la seva manca de compromís i baixa productivitat , afirma Morieux. D’altra banda, un enfocament soft tampoc és l’adequat. Contràriament al que s'acostuma a pensar, crear relacions més profundes entre els treballadors no ajuda a que cooperin més, sinó que els porta a no voler imposar tractes ni fer concessions importants per tal de mantenir una bona relació. Morieux explica que a casa seva tenen dos televisors, precisament per no haver de cooperar amb la seva dona.Per lidiar amb la complexitat, per millorar el sistema nerviós de l’organització, ell defensa l’aplicació d’una simplicitat intel·ligent basada en sis regles:

Entendre el que fan els altres. Comprendre la feina dels altres, anant més enllà de les descripcions dels llocs de treball i dels prejudicis, és bàsic per entendre les raons de cadascú. Reforçar els integradors. En comptes d’afegir noves estructures, reforçar els caps d’equip a les estructures actuals donant-los poder per fer cooperar els seus equips. Això implica eliminar normatives i dotar aquests gerents d’un poder discrecional. Incrementar la quantitat de poder. Empoderar els treballadors fa que puguin utilitzar el seu criteri i la seva intel·ligència i que els sigui possible córrer el risc de cooperar. Estendre l’ombra del futur. Crear cicles de feedback que exposin la gent a les conseqüències de les seves pròpies accions. Augmentar la reciprocitat. Mitjançant l’eliminació de les barreres que ens fan autosuficients, ens veiem forçats a cooperar. Recompensar a aquells que cooperen. A la vegada cal penalitzar a aquells que no ho fan. Tal i com expressa el director general de Lego, Jorgen Vig Knudstorp: “La culpa no és per fracassar, és per fallar en ajudar o en demanar ajuda”.

Si som capaços d’aplicar aquestes sis regles a les organitzacions deixarem de buscar solucions que suposin la implementació de més estructura i podrem focalitzar-nos en la interacció i la cooperació. Així gestionarem la complexitat sense complicar-nos i crearem més valor a menor cost. Millorarem l’acompliment i la satisfacció a la feina perquè haurem eliminat la causa comuna que entorpeix les dues coses: la complicació.

Morieux conclou la seva enèrgica conferència afirmant que la veritable batalla no és contra els nostres competidors, sinó contra nosaltres mateixos.

 

Accés a la conferència d’Yves Morieux a la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/yves_morieux_as_work_gets_more_complex_6_rules_to_simplify?embed=true&language=ca

Dimarts, 11 Març 2014
Is Competition Killing Your Productivity? [¿La competencia está acabando con tu productividad?]

Como cualquier arma, la competitividad entre personas de una misma organización debe ser manejada con cuidado. A partir de un relato anónimo de la mala práctica de Groupon, Fast Company explora maneras de fomentar la colaboración impulsando la competencia sin por ello convertir la organización en un entorno tóxico.

Dimarts, 07 Gener 2014
La Fundació Factor Humà i EADA signen un ampli conveni de col·laboració

El passat mes de juny la prestigiosa escola de negocis EADA i la Fundació Factor Humà van signar un conveni de col·laboració pel qual s’estableix un seguit d’acords que seran de benefici mutu per a ambdues institucions.

Dilluns, 08 Juliol 2013
Santander redobla su apuesta por la universidad

Diez años se han cumplido del primer plan de sostenibilidad de Banco Santander, que acaba de presentar el informe correspondiente a 2012. Este tiempo ha permitido integrar la sostenibilidad en la estrategia y en el negocio del grupo, que es lo primero que debe ser sostenible para generar riqueza.

Diumenge, 07 abril 2013
El Ayuntamiento y la Cambra se alían para atraer negocios

El Ajuntament de Barcelona y la Cambra de Comerç han firmado un protocolo de colaboración para crear una Oficina de Atención a la Empresa y el Data Resource Center, dos de las cinco principales medidas proyectadas por el consorcio público Barcelona Growth para crear una ventanilla única que simplifique los trámites a las empresas.

Dijous, 21 Març 2013
XVIa Sessió Plenària: "Generant valor des de la gestió de persones"

Vam dedicar la Plenària del 20 de març a l’aportació de valor que cal fer des de Recursos Humans per tal que les organitzacions siguin referents i sostenibles. Vam tenir la conferència de Guzmán López, explorador d'idees i expert en el desenvolupament de la creativitat i la innovació en persones i en organitzacions; i va haver-hi quatre grups de treball: 1) Principals eines d’un comandament per (re)generar valor; 2) La col·laboració apreciativa; 3) Innovació i Creativitat (I+C) en la funció de desenvolupament de RH; 4) Construint el Primer Manifest sobre Gestió de Persones.

Dimecres, 20 Març 2013
‘Valor Afegit’: Sincrotró Alba, obert a les empreses

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

{cbrelatedarticle ids="10388"}

Dimarts, 12 Març 2013
El Pingüino y el Leviatán

Durant segles la nostra societat ha actuat amb una visió molt poc encoratjadora de la naturalesa humana: sempre hem pensat que som egoistes. En conseqüència, les nostres estructures socials han sigut construïdes sobre la base del propi interès. Tanmateix i segons l’obra de Yochai Benkler, durant la darrera dècada aquesta fal·làcia ha començat a esfondrar-se a mesura que centenars d’estudis han demostrat que la majoria de la gent coopera molt més del que crèiem.

Dimecres, 06 Març 2013
UB y Clínic captan 9 millones de Fundación Cellex para construir laboratorios con 140 investigadores

La Universitat de Barcelona (UB) y el Hospital Clínic, a través del Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer (Idibaps), han captado 9 millones de euros donados por la fundación privada Cellex para la construcción de 5.000 metros cuadrados de nuevos laboratorios que ocuparán 23 equipos de investigación formados por unos 140 científicos.

Dijous, 10 Gener 2013
La Cámara y Microsoft facilitan el trabajo 'en la nube' de las pymes

La Cambra de Comerç de Barcelona y Microsoft Ibérica han firmado un convenio de colaboración para que más de 300.000 pequeñas y medianas empresas catalanas puedan acceder a los beneficios de la nube.

Divendres, 14 Desembre 2012
Macaco graba un videoclip solidario contra el cáncer infantil

Niños del hospital Sant Joan de Déu, escenario de la grabación, han participado con el cantante en una iniciativa que pretende recaudar fondos para la investigación de la enfermedad.

Dimecres, 28 Novembre 2012
CultHunting Day reuneix més de 100 directius i artistes per mostrar la cultura com a motor d’innovació a l’empresa

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb aquesta innovadora iniciativa que pretén oferir els recursos de la cultura com a motor d'innovació a les empreses. Ha tingut lloc a l'Arts Santa Mònica de Barcelona i, entre altres, hi han participat: Carles Vilarrubí, vicepresident del FCB; Àlex Ollé, director artístic de la Fura dels Baus; i dos socis de la Fundació Factor Humà, Josep Santacreu de DKV Seguros i Estíbaliz Vicente de Coty Astor.

Divendres, 23 Novembre 2012
El 82% de los empleados europeos afirma que las prácticas de trabajo obsoletas les impiden ser efectivos, de acuerdo con un nuevo estudio de RICOH

Una nueva investigación publicada hoy por RICOH Europe revela que las compañías europeas tienen problemas para mantener el ritmo de los cambios impulsados por las tecnologías. Hasta un 82% de los trabajadores en Europa afirma que la forma en que trabajan está obsoleta y que eso les impide ser tan efectivos y eficientes como podrían llegar a ser. Esto afecta negativamente a su capacidad para aumentar los ingresos y los beneficios y satisfacer las necesidades de sus clientes en el futuro.

Dimecres, 14 Novembre 2012
La UB acogerá el proyecto de la Bullipedia

El rector de la universidad, Dídac Ramírez, y Ferran Adrià, promotor de El Bulli Foundation, han firmado un convenio de colaboración. Se trata de una iniciativa pionera que quiere ser un referente en la documentación relacionada con la alimentación y la gastronomía.

Dimecres, 24 Octubre 2012
La Fundació es presenta a diversos fòrums

El passat 5 d’octubre Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà viatjà a Palma de Mallorca per presentar la nostra organització i valorar possibles col·laboracions amb empreses i institucions de l’illa. Darrerament, la Fundació s’ha donat a conèixer en diversos espais de trobada, com els organitzats per Aportada o la Cámara Chilena Española.

Dimarts, 23 Octubre 2012
Un treballador d’IBM s’acomiada del correu electrònic

Luis Suárez viu i treballa a Gran Canària però treballa per IBM Madrid i el seu cap és als Estats Units. I a més fa gairebé 4 anys va decidir acomiadar-se del seu correu electrònic. Com es treballa amb aquestes distàncies pel mig i sense e-mails? La clau és un ús eficaç de les xarxes socials.

 

En aquest vídeo, que hem descobert gràcies al Twitter de Laura Rosillo , Luis Suárez explica que volia millorar la seva productivitat i es va adonar que es passava molt temps responent correus en comptes de treballant. Així que ja fa quatre anys va anunciar a tots els seus col·legues que abandonava l'ús de l’e-mail. Des de llavors el poden trobar en les xarxes socials.

I no és només una qüestió de gestió del temps. Les xarxes socials permeten compartir el coneixement de forma més ràpida però també més controlada: tu decideixes a qui inclous a cada xarxa social, i què publiques i comparteixes amb els teus contactes.

Un dels temes que ve tractant Luis Suárez al seu blog és la intranet social. És a dir, abandonar les intranets corporatives tradicionals que a la pràctica són un tauler d'anuncis per a l'empresa i acostar-se a la idea de xarxa social corporativa. Un espai virtual on els mateixos empleats puguin compartir idees o coneixement, fer les gestions que necessitin, crear grups de treball, mantenir reunions i fer formacions virtuals... En definitiva, una fórmula de relació en línia amb els companys i l'organització molt més directa i dinàmica que el correu electrònic. Això és el que ofereixen xarxes socials com ara Yammer.

Així que, serà cert que l’e-mail està morint com es ve dient des de fa un temps? Doncs sembla que encara no, encara que ens hi entossudim. Segons un estudi de l'any passat, cada dia s'envien 291.000 milions de correus electrònics a tot el món, gairebé el 90% no desitjat. Què fa falta per abandonar l'abús del correu i començar a utilitzar eines més directes i més pràctiques? Cal un canvi de cultura.

Luis Suárez, el protagonista del vídeo, té com sobrenom 'el hippy 2.0' i és un adepte de les xarxes socials des de fa temps. Però està clar que a moltes organitzacions no predominen encara els entusiastes com ell, perquè les xarxes triomfin en l'empresa s'han evidenciar els seus beneficis per a tothom i fins a quin punt poden faciliten les coses. Si no, ¿per què abandonar el ja familiar correu electrònic?

També caldrà un canvi de xip per part de moltes companyies: deixar de veure les xarxes com una amenaça a la productivitat de les persones o una pèrdua de temps i aprendre a usar-les com una eina més de treball que a més suposa major col•laboració, immediatesa, dinamisme, transparència...

No obstant això, com apuntava recentment el membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació Boris Mir al seu blog, cal tenir clar quines eines digitals ens convenen. No és bo llançar-se a les xarxes socials sense abans saber què necessitem realment i què seria només una pèrdua de temps i energia. Cada persona i organització és diferent i té, per això, diferents necessitats en el món virtual.

{cbrelatedarticle ids="9830"}

Dimarts, 23 Octubre 2012
‘Tengo a miles de personas pensando gratis para mí’

En los modelos de “innovación abierta”, investigadores externos tratan de resolver ‘mis’ problemas a cambio de un premio para el mejor. La innovación se basa ahora en identificar oportunidades más que en ser el primero en tener la idea.

Diumenge, 08 Juliol 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.