Search Keyword:
Total: 710 results found.
Tag: desenvolupament professional
¿Gurú o 'bluff'? Qué te convierte en verdadero experto profesional

¿Eres un experto o sólo lo pareces? En ocasiones, lo que te hace cotizar socialmente y te da relevancia no vale en realidad para nada. Es más un envoltorio personal y simple apariencia que solidez y eficacia.

Divendres, 06 Novembre 2015
Seminari Factor Humà (17/11/2015): TALENT INTRAPRENEDOR. Generant noves oportunitats a les organitzacions

El desenvolupament de la intraprenedoria és clau per millorar el compromís ja que és una palanca per accelerar el creixement empresarial i fomentar la innovació i la retenció del talent, reduint al màxim la rotació no desitjada. De la mà dels experts Fran Chuan, soci fundador de Dícere i president de ToBeInn, i Catherine Paredes, sòcia fundadora de Human Software, organitzem un seminari dirigit a persones que hagin d’impulsar o potenciar la intraprenedoria, siguin direccions generales, de negoci o de RH.

Dilluns, 19 Octubre 2015
Se buscan líderes, no jefes

Cambiar el estilo de mando motiva a los empleados y aumenta la productividad. ¿Por qué el liderazgo da un mejor resultado empresarial que el ordeno y mando? Estudios sobre el funcionamiento del cerebro (realizados con herramientas como la resonancia magnética funcional), han detectado que un trato irrespetuoso sube la tensión sanguínea y genera estrés.

Dissabte, 08 Agost 2015
La personalidad vale una carrera

La marca personal es el huevo de Colón. Los autónomos la usan como una diferenciación para atraer clientes, y el líder para generar confianza en su entorno. El estilo propio se pone a la par de la enseñanza como baza para lograr un buen empleo.

Diumenge, 26 Juliol 2015
Política en la empresa: las luchas por el poder

Las compañías son un cúmulo de interrelaciones a menudo conflictivas. Cada directivo piensa que su departamento es el más importante y que sin él la empresa quebraría. Según expertos como Simon Dolan de Esade o Margarita Mayo de IE Business School, el líder destaca por la capacidad de relacionarse con otras personas de la compañía.

Diumenge, 19 Juliol 2015
Dissed Loyalty [Falta de lealtad]

La palabra lealtad parece estar pasada de moda, pues cada vez más las empresas prefieren hablar de un concepto más amplio como el del compromiso de los empleados. Workforce Magazine nos muestra los resultados de una encuesta que evidencia que muchas organizaciones no contemplan la lealtad como un valor esencial para su funcionamiento. Sin embargo, esa falta de lealtad tanto por parte del empleado como por parte del empleador, puede llevar a una pérdida de confianza y provocar otros problemas como absentismo o pérdida de talento.

Dilluns, 29 Juny 2015
10 accions per millorar el valor afegit de Recursos Humans

Quins gaps existeixen perquè Recursos Humans es converteixi definitivament en un soci estratègic del negoci, promotor del compromís, productivitat i felicitat dels empleats i amb alt nivell d'influència interna? Es una àrea ingrata de vegades i sobretot en organitzacions amb baixa qualitat directiva però, de totes maneres, està clara la necessitat de seguir evolucionant cap a un nou enfocament que integri aspectes millorables del nostre complex i apassionant treball i que mantingui les fites assolides.

 

Avançat el segle XXI segueixen els debats en múltiples fòrums sobre les raons per les quals Recursos Humans (RH) no acaba d'aconseguir un posicionament rellevant en nombroses organitzacions, malgrat una certa evolució positiva aconseguida en les últimes dècades.

Alguns elements en els quals es basa aquesta percepció són: falta de visió de negoci, escassetat de pressupost, necessitat de millorar la capacitació dels seus professionals, poc suport de la direcció i els comandaments intermedis en assumptes de gestió de persones i risc d'una externalització massiva per no ser considerada una funció clau. Addicionalment les importants reestructuracions durant la crisi han potenciat una percepció de departament amb mala reputació i poc reconeixement a nivell intern (en l'organització) i extern (per part de la societat).

Recursos Humans: una àrea clau, complexa i, en ocasions, ingrata

La gestió de persones és un assumpte especialment complicat, molt sensible, on els resultats generalment s'aconsegueixen a mig termini i no sempre són avaluables amb els típics ràtios quantitatius que usem habitualment a les organitzacions, perquè “no tot el que explica és fàcil d'explicar”. D'altra banda, existeixen múltiples factors que afecten a la reputació de RH, com són els cicles econòmics, la cultura de l'organització o el nivell de qualitat directiva.

Un parell d'exemples il·lustren això:

1) Els empleats busquen naturalment estabilitat i polítiques de creixement retributiu, però la realitat és que hauran d'adaptar-se en positiu a la incertesa i la necessitat d'una raonable eficiència en despeses, que són elements consubstancials al segle XXI. L'entorn VUCA (Volatility, Uncertainty, Complexity, Ambiguity en anglès) ha arribat per quedar-se, com ens expliquen Juan Carlos Cubeiro i José Antonio Marina en els seus articles, i requereixen una nova educació i mentalitat per triomfar en un món globalitzat i molt competitiu.

Hem d'assumir que aquesta tensió és natural i pot generar crispació i que només mantindrem un bon compromís laboral si ho gestionem amb honestedat, empatia, fomentant la involucració i generació d'idees a tots els nivells i amb visió guanya-gana: explicant la necessitat de sacrificis en temps de crisis però també implantant millores raonables de condicions laborals quan la situació econòmica evolucioni positivament. I hem d'aconseguir que es comuniqui des dels equips de Direcció i no només per Recursos Humans.

2) RH és una àrea ingrata en ocasions i especialment en organitzacions amb baixa qualitat directiva: RH s'implica en decisions difícils (acomiadaments, congelació salarial, gestió restrictiva de la compensació,etc.) que tracta de gestionar amb responsabilitat, empatia, desgast personal i pèrdua de reputació interna de la funció. Per contra, quan arriben les bones notícies (contractacions, promocions o augments salarials) és difícil capitalitzar davant els empleats el treball de RH per tal que això s'hagi aconseguit perquè certs caps ho assumeixen en exclusiva i amb poca visió corporativa.Hi ha raons per considerar RH com una àrea que ha de millorar el seu valor afegit?

Crec que Recursos Humans ha tingut èxits importants en el passat però ha d'evolucionar per afrontar millor els reptes de futur en un context complex i molt competitiu i que existeixen algunes raons per ser autocrítics.

Keith H. Hammonds, editor de Fast Company, va publicar en 2005 un article polèmic: Per què odiem a Recursos Humans?, en el qual aportava 4 raons per les quals RH ha de millorar la seva contribució:

- falta d'habilitats professionals clau dels seus professionals - focus en eficiència versus valor afegit per al negoci - insuficient orientació al client intern - poc coneixement i proximitat als empleats

Vinculava a més aquesta situació a una pèrdua d'importància estratègica de la funció i a la creixent tendència a la externalització parcial d'àrees de RH com formació, desenvolupament, selecció o administració de personal. Segons un estudi recent de Hewitt, fins a un 94% de grans companyies a EUA es plantegen aquestes decisions.

Com a complement a aquesta visió, Brian Feldman aportava 7 claus que sustenten la idea de necessitat de millora en el seu article  ¿Per què Recursos Humans té una mala reputació a les empreses?:

- RH és percebut en ocasions com preocupat per temes menors - Els processos de gestió de persones s'observen sovint de poc valor afegit i d'una complexitat innecessària - Falta de capacitats professionals per resoldre temes complexos de gestió de persones - Hi ha discrepàncies entre allò que RH fa i les expectatives dels empleats sobre els temes clau de gestió de persones - Manca contacte dels professionals de RH amb la plantilla - RH no atreu als millors i més brillants empleats al seu departament

Davant d'aquesta visió negativa altres autors com David Ulrich, el principal guru de RH a nivell mundial, plantegen una positiva evolució de RH com a soci estratègic en el seu informe L'estat de la professió de RH (2012), si bé hi indica que existeix encara un camí per recórrer.

Com a conclusió sembla clar que és necessari seguir evolucionant cap a un nou enfocament que integri aspectes millorables del nostre complex i apassionant treball i mantingui les fites assolides de la funció. Així augmentarem la nostra contribució al negoci i a les persones i millorarem la nostra influència i reputació. Sobre la base de la meva experiència aporto 10 idees a continuació que podrien ajudar en aquesta transformació:

Recursos Humans, una àrea clau si s'enfoca a la seva essència: aportar valor afegit estratègic al negoci i aflorar el potencial únic de cada persona

Existeixen encara persones en algunes organitzacions que advoquen per un departament de RH de “perfil baix”. Crec que una mala reputació o un escàs pes estratègic de RH no beneficia a la llarga a cap organització ni als seus empleats en general. Així ho han entès ja una bona part de les empreses que tenen èxit sostingut, independentment de la seva cultura, grandària o sector.

El somni de la majoria de professionals de Recursos Humans és més vàlid que mai: contribuir estratègicament als resultats de negoci i a la fidelització, desenvolupament i felicitat dels empleats. Una aspiració gens fàcil però a la qual no hem de renunciar i que exigeix resiliència, professionalitat, reinvenció contínua i sortir d'una certa endogàmia (estar oberts a tot tipus de feedbacks externs que valorin els nostres punts forts i aportin idees de millora).

Tenim una positiva ambició de ser una àrea clau. Per aquest motiu hem de fer la nostra feina cada dia millor, sortir de la nostra àrea de confort, estar més a prop del negoci i dels empleats.

I malgrat que moltes vegades gestionem elements intangibles, hem de ser capaços de posar en valor el nostre treball explicant clarament la nostra contribució, aplicant tècniques de màrqueting a nivell intern i extern. Una comunicació més proactiva és clau en aquest món digital on la reputació ja no està tan influïda per missatges puntuals “oficials i dirigits” sinó pel que múltiples stakeholders perceben i comuniquen contínuament a nivell multicanal (Internet, mòbil, converses presencials informals…).

Aprofitem doncs amb optimisme i coratge les oportunitats que ens planteja un entorn soci-econòmic d'incipient recuperació i on les persones marcaran cada vegada més la diferència. Podem aconseguir-ho perquè els professionals de RH som experts en la gestió d'allò més valuós i potent: la il·lusió, la diversitat i el talent de cada empleat.

 

David Reyero Trapiello - Senior HR Business Partner – Sanofi Iberia

e-mail: David.reyero[arroba]sanofi.com  / Twitter: @davidreyero73 / Linkedin: es.linkedin.com/in/reyerodavid

{cbrelatedarticle ids="11469,11645,11743,13490"}

Dimecres, 10 Juny 2015
La necesidad de los trabajadores invisibles

Trabajan mucho, en silencio y nunca presumen de sus éxitos ni buscan especialmente que otros sean los embajadores de sus hazañas. Estos profesionales anónimos no persiguen la relevancia laboral tanto como la excelencia en la tarea que les ha sido encomendada.

Dilluns, 13 abril 2015
Resum en vídeos del II Espai Factor Humà (29/10/2014)

Recopilació de vídeos d'un acte per compartir experiències i coneixements sobre el talent híbrid on line–off line. Amb la presentació de Cristina Salvador, directora d'aPortada, van participar-hi: Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella; Jorge Juan Fernández, director E-Health & Health 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu; Olga Herrero, manager de Roca Salvatella; Oscar Garcia Pañella, soci de Cookie Box; Imma Marín, directora de Marinva; i Borja Vilaseca, periodista i escriptor.

Divendres, 13 Març 2015
Són els reis

Liderar eficientment és una àrdua tasca estretament lligada a les característiques personals, experiència i manera de veure el món. Aquest reportatge recent de Comando Actualidad a TVE ens mostra exemples com els de Carme Ruscalleda, Onésimo Migueláñez o Mar Raventós que han aconseguit ser referents en els seus àmbits. Molts no han rebut formació en gestió, ni van néixer amb afany de liderar, sinó que ha estat la seva passió i la seva obstinació el que els ha portat lluny.

Son los reyes

Pertanyen a sectors molt diferents, però tenen una cosa en comú: han aconseguit destacar en la seva tasca i s'han convertit en personatges altament coneguts. Uns han continuat amb l'imperi que els van llegar generacions anteriors, altres l'han construït partint de zero, però el resultat és el mateix: ara són autèntics reis.És autodidacta, s'abasteix a ell mateix i té clar que és un membre més de l'equip: Víctor Arguinzoniz, el millor cuiner a la brasa del món, no dirigeix els seus treballadors des de la porta de la cuina, sinó que s'embruta les mans i treballa colze a colze amb ells. Un líder ha de ser creatiu, flexible i carismàtic, però sobretot, ha de ser un exemple per al seu equip. Un bon directiu és aquell que empatitza amb els seus empleats, ja que per poder entendre les tasques que els teus treballadors desenvolupen i les dificultats que aquestes impliquen ha de començar per posar-se en el seu lloc. A algunes grans companyies fins i tot fan rotar els seus executius per tots els departaments per tal de conèixer de primera mà la realitat del negoci.Liderar implica un aprenentatge recíproc, una influència mútua i uns beneficis compartits, ja que sense un bon equip que se senti part de l'empresa un líder no té res a fer. El camí del lideratge és un camí d'autodescobriment entre empleats i directius. Igual d'autodidacta que Arguinzoniz ho és la reina de la cuina per excel·lència, Carme Ruscalleda. És la cuinera amb més estrelles Michelin del món, però el seu consolidat reconeixement no ha frenat les seves ganes de seguir creixent i experimentant. Aprèn preguntant, assajant i equivocant, perquè per arribar a dalt cal caure unes quantes vegades i més si ets dona. Treballa en un àmbit caracteritzat per l'elevada població masculina però, com ella assenyala, estem davant d'una transformació de rols: "les dones entren a la cuina professional i els homes en la domèstica". Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer i, encara que cada cop hi ha més presència femenina en les cúpules directives, cal seguir lluitant per trencar el sostre de vidre. Un altre exemple per veure que les dones estan sobradament preparades és Mar Raventós, psicòloga, economista, mare de 6 fills, parla 4 idiomes i és al capdavant d'una de les empreses més antigues de l'Estat, Codorníu. La seva atrafegada vida laboral no li impedeix atendre la família, ja que afirma tenir temps per a tot i aconseguir a més que el seu negoci sigui d'èxit. La clau? Ser exigent i valorar la qualitat per damunt de tot.Onésimo Migueláñez sap de primera mà que per triomfar cal ser el millor i que les mitges tintes no són suficients. Va començar repartint caramels en una furgoneta i ara és el rei de les llaminadures. Apunta que l'únic que va fer va ser detectar quin era el moment adequat per iniciar el seu negoci i dedicar-s'hi les 24 hores del dia. És qüestió de treballar dur i posar-li il·lusió, aquests són per ell els factors més poderosos contra la crisi. Es deu a la seva empresa i la sent part d'ell mateix, cosa que cal transmetre als empleats, ja que perquè realitzin una bona feina han d'estar-hi compromesos i sentir que pertanyen a l'empresa. Per ser el millor cal envoltar-se dels millors, així ho afirma i així ho fa Humberto Cornejo, referent internacional al món tèxtil. Per mantenir al teu costat els millors talents cal recompensar i no només salarialment, sinó també amb reconeixement i polítiques empresarials que els motivin. Per això Cornejo no dubta a oferir les màximes oportunitats que pot als seus empleats, que el conceben com un líder pròxim.No cal esperar que t'ho demanin, has d'avançar-te, intuir què esperen els altres de tu. Només així aconseguiràs ser un referent en el teu camp de treball, tal com assenyala Richy Castellanos, el rei de les Relacions Públiques.Lluita per ser el millor, transmetre-ho als qui t'envolten i, sobretot, demostra-ho.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-son-reyes/2981617

{cbrelatedarticle ids="11495,11564"}

Dimarts, 10 Març 2015
¿Busca un trabajo mejor? Olvide las redes

No se trata de dejar de utilizar los medios on line, que ofrecen visibilidad, pero sí de volver a utilizar las técnicas tradicionales y el ‘face to face’, que aumenta las interrelaciones. Las redes ayudan, sobre todo, a quienes se abren camino y no a quienes tienen puertas donde llamar.

Diumenge, 08 Març 2015
Borja Vilaseca: Què faries si no tinguessis por?

En l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat, vam tenir la sort de gaudir de molt bones ponències, entre elles una a càrrec de Borja Vilaseca: "El nou paradigma Organitzacional". Va compartir amb tots nosaltres la seva visió de com fer passos cap endavant en l'actual entorn. I lamento, alhora que m'alegro, dir-vos que tot passa per una transformació personal; transformació a la qual Borja ens convida i anima mitjançant la pregunta: Què faries si no tinguessis por?

Estic convençuda que pràcticament tots estem ja d'acord en què el tauler de joc ha canviat de tal manera que els anteriors models de gestió organitzacional estan en crisi, obsolets. Venim de sistemes, en què el control, les instruccions, els formalismes, els 'per si de cas', les jerarquies... marcaven la cultura. Potser això valia en entorns locals, regulats, amb productes estàndard, mercats molt estables, etc. Però no en entorns d'incertesa, multiculturals, d'alta competència i fragmentació; entorns globals i desregulats que exigeixen formes de treball molt més àgils, flexibles, obertes, per projectes, major interactivitat, innovació, creativitat... Entorns que exigeixen passar del 'jo' al 'nosaltres'.Això exigeix d'una cultura col·laborativa i de responsabilitat on cadascú és responsable del desenvolupament eficient de la funció encomanada en cada moment, per a la consecució de l'objectiu comú. Confiança, flexibilitat, autonomia, lideratge emocional, bon clima laboral, altruisme, responsabilitat, proactivitat, productivitat, compromís, fidelitat ... són ingredients clau de l'èxit. Es tracta de cultures d'alt rendiment que es caracteritzen per ser molt adaptables, es guien i condueixen per la seva visió i valors; es preocupen per tots els seus grups d'interès; són resilients i tenen baixos nivells d'entropia (Richard Barrett). El veritable diferenciador el marca la cultura empresarial.

Seguint amb R. Barrett (“El nuevo paradigma del liderazgo"): De la mateixa manera que el caràcter forja el destí d'una persona, la cultura determina el destí d'una empresa. La cultura pot ser el major actiu o el major passiu d'una empresa, una cultura forta crea cohesió interna i millora la capacitat de l'organització per a l'acció col·lectiva mitjançant la construcció de la confiança. La cultura esdevé un passiu quan mostra alts nivells d'entropia, quan els comportaments limitants com ara la culpa, la burocràcia, la competència interna i la manipulació inhibeixen el bon funcionament de l'organització. La transformació cultural comença amb la transformació personal dels líders. Les organitzacions no es transformen, ho fa la gent de les organitzacions. La cultura és un reflex dels valors i creences dels líders actuals i dels líders del passat institucionalitzats a través de les polítiques, estructures, sistemes, processos i procediments implementats en temps anteriors.En l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat, vam tenir la sort de gaudir de molt bones ponències, entre elles una a càrrec de Borja Vilaseca: "El nou paradigma organitzacional".Vam poder gaudir d'un Borja molt directe en els seus plantejaments, no hi ha temps per "mitges tintes", no hi ha ja excuses per no iniciar el descobriment interior, ni a nivell individual ni a nivell organitzacional. És més, aquest descobriment es converteix en requisit sine qua non en la nova era que iniciem. Era que a Borja li agrada anomenar de Coneixement i que jo afegiria de Consciència.En línia amb el que s'ha exposat, Borja va compartir amb tots nosaltres la seva visió de com fer passos cap endavant en l'actual entorn. I lamento, alhora que m'alegro, dir-vos que tot passa per una transformació personal; transformació a la qual Borja ens convida i anima mitjançant la pregunta: Què faries si no tinguessis por?Estem en l'era del coneixement (consciència), el que significa que les persones tant a nivell professional com personal no podem fugir ja del nostre propòsit vital, aportar valor afegit i aportar des de la passió, des de la creativitat, des del sentit, des de la reinvenció i amb talent. Ja no existeixen les zones de confort perquè la velocitat d'aquests temps ens impediran acomodar-nos, contínuament haurem de diferenciar-nos, haurem de deixar aflorar la millor versió de nosaltres mateixos, la nostra autenticitat, la nostra essència, la nostra veritable identitat. Perquè només així estarem capacitats per crear. La creativitat, la innovació sorgeixen de la llibertat, sorgeixen de l'amor a un mateix i, per estimar-se de veritat, cal conèixer-se, ser autèntics... no ens queda més remei que mirar cap a dins i buscar al nostre veritable jo, reconciliar i posar-nos a crear.Com ens transformarem? Com sabem si sóc o no sóc el que sóc? Com sabem si som nosaltres o la nostra falsa identitat? Venim d'un vell paradigma molt marcat per les creences heretades i adoptades pel propi sistema. Ens han programat per l'automatisme, la queixa, el victimisme, la falsa seguretat; actuem com autòmats programats, adormits, condicionats per l'entorn social, familiar, econòmic... pel propi sistema educatiu!Som ignorants emocionals... Llavors, com sabrem? I Borja ens va plantejar de nou la gran pregunta: Què faries si no tinguessis por? La por sabotejadora ens impedeix veure més enllà, ens impedeix responsabilitzar-nos, per tant ens priva de l'aprenentatge, de la nostra pròpia evolució, d'actuar sota la nostra pròpia llibertat de decisió, d'acció, ens impedeix 'Ser'.Borja va insistir: Què faries si no tinguessis por? I ens va donar una gran pista per seguir avançant: per vèncer les pors cal ser molt honest amb un mateix, mirar-se al mirall, reconèixer la ignorància, treure'ns la bena dels ulls, començar de nou, tornar a l'essencial i, jo afegeixo, pràctica, molta pràctica i amor, molt d'amor.Tot això és una molt bona notícia, com va dir Borja, l'obsolescència de l'anterior sistema en què vam obtenir molt 'bentenir' i molt poc benestar, dóna pas a aquesta nova era de veritable benestar, dóna pas a una era d'abundància espiritual, a una era en què les persones estem ocupant el nostre lloc, encara que calgui passar aquest xarampió d'aprenentatge, aquest dolor del créixer, de desprendre's de la màscara, de les falses identitats. El resultat d'aquesta transformació, d'aquest retrobar-se, eleva a les persones al lloc en el qual hem d'estar a nivell humà i organitzacional.Les organitzacions que vulguin romandre i transcendir també s'han de transformar, deixar espai a la creativitat dels seus professionals, abandonar, el control, el resultat pel resultat i deixar pas al concepte de valor afegit, crear riquesa, construir les seves relacions sobre la base de la confiança, atraure el talent mitjançant el salari emocional, disposar de líders vocacionals, líders que s'estimin a ells mateixos, lliures d'influències, líders sense por a enfrontar-se a la ignorància i al canvi, capaços d'aportar el millor per als altres, íntegres, autèntics, inspiradors feliços de ser, sense necessitat de tenir.En aquesta era del coneixement ja no hi caben les organitzacions de cos present, i ment i cor absents, i de la mateixa manera que a nivell individual hem d'iniciar el viatge, deixar enrere els vells paradigmes, han de fer les organitzacions que es diguin com a tals. Replantejar el seu sentit, els seus valors, la seva Missió i Visió, la seva raó d'existir i alinear-se amb aquesta nova era de veritable benestar, si és que volen disposar de professionals amb talent, compromesos i identificats, com un 'només un', com el sistema que són.Sigues el canvi que vols veure al món, si canviem nosaltres, canvia el nostre entorn, flueix, desperta!! Què faries si no tinguessis por?En l'era industrial, la qualitat va ser el diferenciador clau de rendiment. En l'era de la informació ho va ser el capital intel·lectual. Ara, en l'era de la consciència, el capital cultural s'ha convertit en el factor clau d'alt rendiment.Desperta! Què faries si no tinguessis por?

{cbrelatedarticle ids="11180,11566,11582,12186"}

Dimarts, 10 Febrer 2015
Directivos que sirven cafés

Algunas grandes compañías hacen rotar a sus ejecutivos por todos los departamentos de la empresa para conocer de primera mano la realidad del negocio y el trabajo que desempeñan sus empleados. Esto les permite empatizar con ellos y poder mejorar aquellos aspectos que tras su experiencia consideren oportunos.

Diumenge, 08 Febrer 2015
Sessió de Benchmarking: Dirigir-se a un mateix. Introducció a la productivitat personal

Som capaços d'organitzar-nos nosaltres mateixos? No has pensat mai que el teu cap no sap on té els papers, els projectes o les prioritats? El bon management i la bona direcció de persones comencen per un mateix. De la mà de l'expert Boris Mir es va oferir una introducció a la productivitat personal, un coneixement imprescindible per a organitzar-te amb eficàcia.

Dimecres, 04 Febrer 2015
El Gobierno retrasa sin plazo la Ley de Servicios Profesionales

El Ministerio de Economía ha decidido retrasar sine díe la aprobación de la Ley de Servicios Profesionales, una de las reformas que Europa pide con insistencia a España, tras el rescate bancario de 40.000 millones de euros concedido en 2012. El examen de una directiva comunitaria, actualmente en marcha, hace imposible esbozar una fecha para el plácet definitivo de esta polémica medida.

Dimarts, 03 Febrer 2015
The network effect [El efecto de la red relacional]

Ser un buen networker vale mucho la pena, profesionalmente hablando, pero requiere de un poco de habilidad y también de un poco de desvergüenza. En un provocativo artículo con motivo del Foro anual de Davos en Suiza, The Economist ofrece una guía casi maquiavélica para sacar el máximo partido del trabajo de hacer contactos.

Dilluns, 02 Febrer 2015
Will MOOCs be Flukes? [¿Serán los MOOCs un accidente?]

Los cursos masivos abiertos online supusieron en su momento una revolución en el panorama educativo aprovechando las posibilidades que ofrecían las nuevas tecnologías. The New Yorker repasa en este artículo su evolución hasta la actualidad, se cuestiona si cumplen los objetivos para los que fueron inicialmente creados y los describe como una tecnología con implicaciones potencialmente revolucionarias para la educación, pero sin un plan preciso para desarrollar dicho potencial.

Dilluns, 01 Desembre 2014
Condenados por el currículum

La empresa busca experiencia en el mismo puesto o sector, lo que encasilla a los candidatos.  Las compañías quieren empleados que no requieran formación y rindan desde el primer día. Marketing y ventas son los sectores más exigentes con la trayectoria anterior del aspirante.

Diumenge, 05 Octubre 2014
The Skills Leaders Need at Every Level [Las habilidades necesarias para los líderes en cada nivel]

Un amplio estudio del que se han hecho eco en el Harvard Business Review Blog Network analiza cuáles son las habilidades de mayor impacto en el éxito de un líder en la posición que se ejerce en cada momento, considerando cuatro niveles: supervisores, mandos intermedios, directivos y alta dirección. ¿Son algunas habilidades menos importantes para los líderes en ciertas fases de su carrera? ¿Existen una serie de habilidades fundamentales para cada nivel?

Dimarts, 02 Setembre 2014
Del boca a boca a los contactos 3.0

El sistema BNI de 'networking' o red empresarial llega de EEUU a Sevilla. Cuatro grupos de profesionales se ayudan mutuamente para lograr trabajos. Dicen que funciona y ponen de prueba BNI Internacional, «la organización de networking profesional de mayor éxito en el mundo», creada hace dos décadas en Estados Unidos.

Dilluns, 14 Juliol 2014
El Gobierno reduce de 80 a 38 profesiones la colegiación obligatoria

El Gobierno está ultimando el anteproyecto de Ley de Colegio y Servicios Profesionales por el que reducirá la colegiación obligatoria en las 80 profesiones actuales a 38 cuando esté aprobada la nueva norma, según fuentes conocedoras del proyecto. La ley restringe la colegiación obligatoria a actividades legales, sanitarias y técnicas.

Dilluns, 07 Juliol 2014
Luis Rojas Marcos: “No tengo paciencia ni imaginación para pensar dónde vamos a estar dentro de 4 ó 5 años”

Emociones y razones. En esta doble cara de un mismo mundo mantiene el equilibrio Luis Rojas Marcos, el “psiquiatra español del 11-S” que durante seis años fue Presidente Ejecutivo del Sistema de Sanidad y Hospitales Públicos de Nueva York. El ejercicio de su especialidad clínica y su rol como gestor de equipos y organizaciones es un vademécum del comportamiento humano en el que la supervivencia se define en términos de flexibilidad, la empatía en escucha y el logro en acción. Nunca renuncia, siempre elige y se repone al sufrimiento ajeno ayudando a superarlo.

Dilluns, 26 Mai 2014
Lo importante es la estrategia

Las personas que consiguen puestos ejecutivos a veces tienen problemas para hacer la transición desde roles de responsabilidad intensa a papeles de liderazgo. Aprender cómo fijar una estrategia y mantenerla es una destreza clave para los ejecutivos. Algunas compañías se esfuerzan por dar prioridad a este concepto.

Dilluns, 26 Mai 2014
Se busca currículo global

¿Garantiza el empleo ser titulado en ingeniería, matemáticas, informática o física? El río de profesionales españoles con titulaciones técnicas dirigido a los mercados de Alemania, Bélgica o Reino Unido no siempre culmina en un trabajo acorde a su formación. Esta situación aumenta el desaliento entre los jóvenes españoles: más de la mitad están en paro (dobla la media europea) y se han lanzado al subempleo.

Divendres, 23 Mai 2014
Tres de cada cinco trabajadores cree que cobra demasiado poco

La reducción de los salarios ha dejado una estela en medio de esta crisis: un 62% de los trabajadores españoles está insatisfecho con su poder adquisitivo. Tal es el desgaste que se ha tenido en el mercado laboral que un 41% está solo de vez en cuando orgulloso con la labor que realiza, según una encuesta realizada por Edenred e Ipsos.

Dimarts, 20 Mai 2014
Marca profesional

Una buena marca profesional es aquella que nos posiciona positivamente en la mente de las personas con las que interactuamos profesionalmente, lo cual permite que piensen en nosotros a la hora de un ascenso, un pro­ceso de selección de personal o cualquier tipo de intercambio comercial. Irene Martínez reflexiona sobre la importancia de diferenciarse en el mercado laboral creando una marca que nos distinga de la competencia.

Diumenge, 04 Mai 2014
Lo que debe saber si su empresa le propone ir a trabajar al extranjero

Debido a la crisis económica a muchos directivos y profesionales se les ha propuesto que trabajen en la filiales extranjera de la organización. El éxito de la expatriación dependerá del grado de implicación de la compañía en el proceso, del diseño de las retribuciones, de las políticas migratorias del país y del tipo de contrato del trabajador.

Dimecres, 30 abril 2014
Al 80% de los españoles le gusta el trabajo que realizan

La mayoría de los españoles no sólo está contenta con su trabajo, sino que además un 75% asegura que se siente implicado, y un 71% está orgulloso de la empresa en la que trabaja.

Dimecres, 30 abril 2014
Jóvenes españoles en Google dicen que "para que te elijan, lo principal es la actitud"

Cinco españoles menores de cuarenta años explican que para estar empleado el Google es mucho más importante la actitud que el currículum. La compañía conocida por sus altos niveles de innovación y métodos de funcionamiento propios busca gente de mentalidad y actitud abiertas.

Diumenge, 27 abril 2014
No estás tan ocupado como dices...

Quienes se instalan en la 'cultura del alto rendimiento aparente' venden una falsa actividad ineficaz sin valor. Deberías dejar de obsesionarte por parecer insustituible. No eres imprescindible (nadie lo es), así que lo más sensato es aceptarlo, porque de lo contrario sólo encontrarás frustración profesional.

Dimecres, 23 abril 2014

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.