Activitats obertes de la Fundació

Obrim algunes activitats per a tots aquells que no estan vinculats a la Fundació com a socis. L'exemple més clar és l'Espai Factor Humà, però en aquest apartat en recopilem d'altres
Search Keyword:
Total: 28 results found.
Tag: creativitat
Entorns col·lectius de coneixement

Ja fa uns anys que s'estan qüestionant els mecanismes tradicionals de formació com a manera principal d'adquirir coneixements. Aquest qüestionament porta a afirmacions del tipus "la formació formal, tal com la coneixem, ha arribat a la seva fi". En aquest context, és important crear Entorns Col·lectius de Coneixement a partir de mecanismes ja existents i més o menys formals per contribuir al desenvolupament dels professionals.

Dijous, 19 Setembre 2019
¿Cómo implementar una actitud innovadora en tu equipo?

Los líderes actuales necesitan implantar una “actitud creativa o innovadora” en cada uno de sus colaboradores, con independencia de a qué se dedique ese profesional, pues está demostrado que la capacidad de innovar de las empresas les facilita seguir siendo competitivas; por tanto, no podemos hacer como antaño que se dejaba la innovación en manos de unos pocos (los de I+D+i).

Dijous, 20 Juny 2019
Una manera poderosa de despertar la teva creativitat natural

“Enfocar-nos en un tema no significa haver d’excloure tota la resta. Podem propiciar que la multitasca alliberi la nostra creativitat natural”. Així ho afirma en una recent xerrada TED l’economista Tim Harford, autor del llibre El economista camuflado, que defensa la multitasca sempre que es realitzi de forma pausada, "a càmera lenta". L’escriptor britànic explica que científics i artistes com Einstein, Darwin, Twyla Tharp i Michael Crichton van trobar la inspiració treballant en diverses disciplines simultàniament.

Dimarts, 19 Febrer 2019
Per què hem de fer coses inútils

"La bellesa de fer coses inútils està en reconèixer que no sempre sabem quina és la resposta correcta." Així ho afirma la youtuber sueca Simone Giertz en una recent xerrada TED. En la seva faceta d'inventora de màquines inútils com, per exemple, un casc que et renta les dents, Giertz ens serveix per recordar que potenciar la creativitat i no tenir por de cometre errors pot afavorir-nos en la nostra feina i en qualsevol cosa que decidim dur a terme.

Dilluns, 08 Octubre 2018
Per què la tecnologia necessita les Humanitats

"No hem de valorar la tecnologia més del que valorem les Humanitats." Aquesta és una de les afirmacions en una xerrada TED del cofundador i CEO de la companyia de software Bluewolf, Eric Berridge. L'enginyer i emprenedor considera que en un món cada vegada més tecnològic, la combinació de coneixements entre les conegudes com disciplines STEM (acrònim anglès de les sigles Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) i les Humanitats poden marcar la diferència en els negocis.

Dilluns, 11 Juny 2018
Vols ser més creatiu? Vés a fer un volt

"Per què no surts al carrer i treus a passejar les teves idees?" Marily Oppezzo, investigadora del comportament i l'aprenentatge de la Universitat d’Stanford, va oferir recentment una xerrada TED sobre un estudi que ha dut a terme i que demostra que les persones poden ser molt més creatives si donen alguna passejada durant els moments de brainstorming. Resulta que un fet tan simple com caminar pot ajudar-te a arribar molt més ràpidament fins al moment "Eureka".

Dilluns, 26 Febrer 2018
Design Thinking: més enllà de les paraules

No existeix un procés de Design Thinking sense equip de dissenyadors. I és que un dels pilars d'aquest mètode, la potència del qual està més que demostrada, és la col·laboració entre l'equip de professionals que treballen colze a colze al llarg de tot el procés. El Dr. Franc Ponti ho va il·lustrar de manera clara i precisa en la seva conferència del passat mes d'octubre a l'"Espai Factor Humà 2017: Creant organitzacions transformadores".

Dimarts, 23 Gener 2018
¿Aceptarías un robot como CEO?

Alguien puede creer que la dirección estratégica, la innovación o la relación con el cliente serán las últimas reservas del management humano. Pero la fuerza de la tecnología nos presenta cada día más evidencias de que las máquinas también son capaces de desarrollar mejores estrategias, mejores diseños creativos, más innovación y mejor interacción con el cliente que los humanos.

Dilluns, 27 Novembre 2017
Domesticant el Big Data

En plena era de la informació, les dades són cada dia un element més important a l’hora d’entendre què passa al món. Però el cert, és que el Big Data també és aplicable a la gestió de persones i actualment ja és una eina indispensable per a àmbits com el de la selecció. De la mà de la companyia Domestic Data Streamers, coneixem diverses maneres de presentar la informació de manera comprensible i, fins i tot, com una obra d’art.

Dimarts, 25 Juliol 2017
Sónar, el panot musical de Barcelona

La recent edició del Festival Sónar ha aportat una proposta que contribueix a fer de l'esdeveniment un actiu dinamitzador del sector de la cultura digital i de les tecnologies creatives, i on, a més, s'obre la porta a sectors a priori més inesperats com ara el management o l'ocupació. Barcelona Activa i el grup editorial Penguin Random House, per exemple, van col·laborar en un espai dedicat a l'intercanvi de coneixements, al debat, a l'exposició de talent i la generació de negoci.

Divendres, 23 Juny 2017
Idees vanitoses versus innovació seriosa

Moltes vegades, les idees que generem no tenen destinatari. Vull dir amb això que brollen de la nostra ment però ningú no les està esperant. Són les idees vanitoses: satisfan més el nostre ego que no una necessitat real. Les que neixen a llocs remots són sistemàticament oblidades. Les que neixen a la ment dels directius sovint són posades en marxa, encara que impliquin inseguretats i riscos manifestos.

Dimarts, 11 Octubre 2016
Anna Veiga: “De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare”

No és senzill parlar d’un mateix, de la trajectòria professional i d’allò realment important que s’ha aprés al llarg d’una vida intensa i reconeguda; però aquest va ser l’encàrrec que se li va fer a la biòloga experta en l’estudi de cèl·lules mare i en la reproducció assistida Anna Veiga, en el marc de l’acte de lliurament del VIII Premi Factor Humà Mercè Sala del passat mes de maig i que va dur per lema: “Les bones energies se sumen”.

Divendres, 09 Setembre 2016
Sylvain Loubradou: "De gestors de recursos humans a makers de relacions humanes"

Si volem que els nostres equips produeixin i que ho facin no només eficaçment sinó feliçment hem de simplificar la vida de l'organització i acabar amb les tensions. Així ho va afirmar Sylvain Loubradou, reconegut expert en metodologies agile, en la conferència inaugural del Plenari organitzat aquest mateix any per la Fundació Factor Humà. Loubradou es defineix a si mateix com a hacker: li agrada trencar i canviar les normes del joc perquè s'han d'adaptar al nostre dia a dia i a la nostra casuística concreta, si el que volem són resultats significatius a llarg termini a les nostres organitzacions.

Dijous, 14 Juliol 2016
El nou rol del consultor de RH en la transformació digital

Amb la digitalització, el coneixement ha deixat de ser propietat d'uns pocs gurus per democratitzar-se i passar a mans de molts. Si cada vegada és més difícil aportar valor a les empreses des de fora, què podem fer? El consultor ha de poder aprofitar la intel·ligència col·lectiva de tot l'ecosistema organitzatiu perquè el valor de la informació no resideix en qui la té, sinó en el seu ús.

Dimecres, 25 Mai 2016
Daniel Iniesta: “Horitzó 2020: innovació disruptiva i gestió del factor humà”. El coratge de fer-ho possible

Durant la trobada del III Espai Factor Humà del 28 d’octubre de l’any passat, en Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació va presentar el Projecte Horitzó 2020 que estan duent a terme a sis de les seves vuit escoles i que com ell mateix presenta: “És el nostre somni de transformació profunda de l’educació a través de la innovació disruptiva, de la gestió de les persones i de la transformació d’aquestes persones”.

Dimecres, 27 abril 2016
María Jesús Salido: Si la innovació és la resposta, quina era la pregunta?

Per què és important parlar avui d'innovació? Per què empreses reeixides i amb comptes de resultats guanyadores han de qüestionar-se el seu èxit i promoure entorns i estructures innovadores que transformin productes, serveis, processos i relacions? Quin paper juguen en aquests processos innovadors els nostres professionals i el nostre entorn? A aquestes preguntes ens va respondre María Jesús Salido, fundadora de The Project, al 3r Espai Factor Humà del passat mes d'octubre.

Dijous, 11 Febrer 2016
Cómo identificar nuevas oportunidades de negocio

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que la figura del intraemprendedor tiene cada día más fuerza en la propia organización para desarrollar la innovación desde la base. Han colaborado en su elaboración: Cathy Paredes, Socia Fundadora de Human Software; Fran Chuan, Socio Fundador de Dícere; Manuel Jiménez, Director General de la filial española de Rittal; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 29 Novembre 2015
Persones desinhibides?

Ningú no dubta ja de la importància de la creativitat a les organitzacions. Sense persones i equips amb idees ben treballades, es fa molt més difícil innovar. I, si no s’innova, el futur de l’empresa pot quedar congelat.

Dimarts, 27 Octubre 2015
TV3 posa color a l’economia

L'aposta d’aquesta temporada de TV3 és una nova versió de l’economia, més àgil, fresca i amena. De la mà del reconegut economista Xavier Sala-i-Martin ens presenta Economia en colors, un programa que pretén acostar al públic un dels temes que més ens espanta i que a vegades resulta més difícil d’entendre. A través de paraules senzilles, exemples clars i gran varietat d’escenaris, aprenem curiositats i naveguem per les diferents facetes que conformen el context econòmic actual.

 

Dilluns, 26 Octubre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
Per què és hora d'oblidar l'ordre jeràrquic a la feina?

Per aconseguir una millora de la productivitat cal tenir en compte les perspectives de totes les persones que conformen els equips, ja que és treballant al costat dels altres quan sorgeixen les idees més fresques i innovadores. De la importància de la cohesió social construïda en moments informals, com ara la pausa del cafè, ens parla la líder empresarial Margaret Heffernan en una interessant i entretinguda conferència TED.El passat mes de maig va tenir lloc a Monterey (EUA) el TEDWomen 2015, titulat "Momentum" i que s'engloba dins d'una sèrie d'esdeveniments sobre el poder que tenen les dones en la creació i generació del canvi. En aquesta ocasió més de 40 oradors, tant homes com dones, van oferir les seves perspectives i, entre ells, va destacar l'escriptora i empresària Margaret Heffernan, que mitjançant una divertida i amena xerrada va fer reflexionar sobre la importància de la cohesió social.

Heffernan comença el seu discurs relatant de manera desenfada un experiment una mica peculiar dut a terme pel biòleg William Muir: amb l'objectiu de millorar la productivitat de les seves gallines, Muir les va reunir en dos grups, un de gallines corrents i un format per súpergallines, aquelles que individualment eren les més productives. Mentre que passat un temps al primer grup totes les gallines van sobreviure i la producció global va augmentar, al segon les més productives van aconseguir l'èxit suprimint la productivitat de la resta, és a dir, matant-les. El trist resultat, encara que sembli extrem, ens pot dur a pensar en l'àmbit laboral o en la vida quotidiana: se'ns ha dit moltes vegades que competir amb els altres és l'única manera d'avançar en el camí.De tota manera, aquesta premissa no ha resultat inspiradora per a la ponent, a qui no li motiven les jerarquies ni les superestrelles. Hem donat per fet que l'èxit s'aconsegueix seleccionant a les persones més brillants i donant-los tots els recursos i tot el poder per facilitar la seva comesa. No obstant això, per sobresortir no cal deixar enrere als altres sinó que podem servir-nos de la seva ajuda per destacar conjuntament, cosa que pot resultar fins i tot més motivadora i enriquidora.Heffernan cita una altra investigació duta a terme al MIT sobre què és el que fa que alguns grups siguin més productius i reeixits que altres. El que resulta molt interessant d'aquest estudi és que els grups d'alt rendiment no van ser aquells amb persones que posseïen quocients intel·lectuals altíssims, ni tampoc els que posseïen la suma més alta del conjunt de quocients, sinó que van ser aquells equips que complien tres característiques: un alt grau de sensibilitat social mútua mesurada mitjançant un test d'empatia, el fet que ningú dominés i que tots els membres participessin de la mateixa manera i, per últim i no per això menys significatiu, un major nombre de dones.Això significa que en els grups que compten amb una alta sintonia i sensibilitat mútua les idees flueixen i prosperen, fent que les persones creixin tant a nivell individual com en relació a la resta. Desenvolupar eficàcia i compromís són les claus per tenir equips d'èxit, tot i que moltes empreses tenen encara l'assignatura pendent de crear un vincle emocional amb l'empleat.

El component social és, doncs, influent en qualsevol àmbit ja sigui laboral o familiar, ja que el suport dels nostres companys ens motiva i ens aporta seguretat. Això passa perquè ens sentim recolzats i som així més propensos a adoptar una actitud positiva. Per això cal promoure la cultura de l'ajuda i de la cooperació perquè, com assenyala Heffernan, l'ajuda mútua resulta absolutament medul·lar per als equips d'èxit, i veiem contínuament com supera a la intel·ligència individual. Ajudar implica que no hem de saber-ho tot, només hem de treballar amb persones que saben donar i rebre ajuda, la qual cosa fa que ens sentim més relaxats i predisposats a la creativitat i a la innovació.A vegades el problema, relata la ponent, és que la gent no es coneix i es concentra tant en el treball individual que desconeix fins i tot qui s'asseu a la taula del costat. Segons una anàlisi de la start-up Humanyze, aquells treballadors que parlen més als descansos i que són més sociables són alhora més productius. Cal invertir temps en conèixer-nos els uns als altres ja que a la llarga resultarà beneficiós i permetrà un augment de la productivitat, perquè els empleats que se senten a gust en el seu entorn laboral rendeixen més i es mostren més compromesos amb l'empresa.Tot l'exposat fins ara dóna lloc al que anomenem com a capital social, és a dir, la dependència i la interdependència que genera confiança. El capital social és el que ens fa fortes a les empreses i resistents davant els moments difícils i, com remarca Heffernan, la base de tot és el temps, que permet el desenvolupament de la confiança necessària per arribar a la sinceritat i a l'obertura. La rivalitat ha de ser reemplaçada pel capital social: és el moment de posar fi a la competició i substituir-la per la col·laboració.Les empreses no tenen idees, només les persones en tenen, així que cal centrar-se en motivar-les ja que són el motor de tot. I el que les motiva són els llaços, la lleialtat i la confiança que desenvolupen les unes amb les altres. Cal redefinir també el lideratge i formular-lo com una activitat en la que es creïn les condicions perquè cadascú pugui brindar el millor de si mateix al costat de la resta. I són els líders precisament els que han de motivar que es creïn aquests vincles socials.Heffernan conclou dient que necessitem comptar amb tothom, perquè només quan acceptem que tots tenim un valor únic serà quan alliberarem l'energia, la imaginació i l'impuls necessaris per crear les millors coses.

 

Accés a la conferència de Margaret Heffernan de TEDWomen 2015: https://www.ted.com/talks/margaret_heffernan_why_it_s_time_to_forget_the_pecking_order_at_work?language=es

{cbrelatedarticle ids="12914"}

Dilluns, 07 Setembre 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
Una tertúlia radiofònica sobre el valor de les persones

Gastronomia i Recursos Humans s'uneixen en aquesta emissió recent de Club 21, un programa emès per Radio 4. Sense el factor humà la cuina no conquesta, el secret resideix en el sentiment que posen aquells que creen sabors. El mateix succeeix a les empreses, doncs cal saber gestionar les persones i valorar els seus talents per aconseguir el bon funcionament de les organitzacions. Parlen d'això el pastisser Oriol Balaguer i la Directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés.

Club 21 - 27 de desembre 2014

Club 21 és un programa radiofònic dirigit i presentat per David Escamilla que ens presenta cada setmana a empresaris i emprenedors amb visió de futur disposats a descobrir-nos nous camins i maneres de fer. És gent que treballa fort i que comparteix valors essencials com la innovació, la creativitat i l'excel·lència.Al programa del 27 de desembre van comptar amb la presència de dues ments inquietes que malgrat pertànyer a àmbits molt diferents es regeixen per aquests mateixos valors. Oriol Balaguer, pastisser i Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, van posar en comú experiències i idees a través d’una tertúlia.Si alguna cosa comparteixen els dos convidats és l'afany pel treball ben fet i l'aposta per l'ésser humà. La cerca d'aquest factor humà resulta fonamental per veure i arribar més enllà, però també ho és la cerca de la xocolata de la vida, aquell punt de plaer que ens fa estar bé amb ella.Balaguer és un home creatiu que combina art i pastisseria i es mou per la innovació constant, respectant sempre la tradició. Tal com ens indica, posar passió i sensibilitat en allò que fas és la clau per a que unes postres colpegin al públic amb els cinc sentits. Sempre intenta estar en contacte amb el seu equip i ser així un exemple de passió per a ell.Per a Fornés, dedicada a ajudar a les empreses a que s'adonin de que les persones són tan importants com per posar-les al centre de les decisions, innovar és sinònim d'escoltar i de fer participar. Una visió molt semblant a la de Balaguer, amb el qual es mostra totalment d'acord, doncs per a ella “passió és estar prop de les persones i preocupar-te per elles”. Assenyala a més, que els lideratges han de ser sobretot exemplificadors.Al final del programa els convidats ens acaben confessant el seu secret, allò que els defineix i que casualment comparteixen tots dos: rigor i qualitat com a camí per arribar a l'excel·lència. Això sí, aconseguir l'excel·lència però sempre amb un toc de dolçor.

 

També post escoltar el programa des de la pàgina RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/audios/club-21/club-21-oriol-balaguer-pastisser-anna-fornes-fundacio-factorhuma/2918647

{cbrelatedarticle ids="11361"}

Dimecres, 21 Gener 2015
El CultHunting Day es consolida com a plataforma per apropar a les empreses el poder innovador de l'art

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb un esdeveniment que va tenir lloc el passat 21 de novembre a l'Arts Santa Mònica de Barcelona on, entre altres coses, responsables de la Fundació Banc Sabadell, Desigual i TRAM van explicar com les seves empreses han comptat amb artistes per treballar la cohesió de l'equip, presentar informes de manera creativa o aconseguir un espai de treball inspirador.

Divendres, 21 Novembre 2014
Fòrum IMPULSA 2013: 'compromovent' l'emprenedoria jove

La IV edició del Fòrum IMPULSA ha tornat a reunir a Girona les més importants tendències en innovació de diversos àmbits. El lema d’aquest any, Compromou-te! ha volgut ser un crit al compromís real dels individus amb tot tipus d’accions socials en aquests temps difícils. Especialment destacables ens han semblat les participacions de Miquel Àngel Oliva, Anant Agarwal, Gonzálo Martín-Villa, Jesús Pérez-Llano, i Ella Björnsdóttir; exemples de projectes amb gran impacte social.

 

El Fòrum IMPULSA va néixer com a projecte de la Fundació Príncep de Girona l’any 2010. L’objectiu principal que es va fixar és el d’animar als joves amb idees i talent a fer el salt per convertir-se en emprenedors. Per això la trobada és sobretot un expositor d’interessants iniciatives des de qualsevol àmbit: cientifico-tecnològic, empresarial, social, esportiu i artistico-cultural.

Aquest important esdeveniment pretén ser un espai on els joves puguin escoltar casos pràctics d’èxit per fomentar així una actitud favorable a la iniciativa i que els animi a treure partit dels seus talents amb passió i esforç.

El lema del Fòrum IMPULSA aquest any ha estat Compromou-te! Vol ser un missatge per motivar a individus i organitzacions a emprendre petites accions socials que vagin millorant la vida de la societat. Tal i com explicava recentment Josep Lagares, president del Comitè Organitzador del Fòrum IMPULSA i director general de Metalquimia (organització guardonada amb el II Premi Factor Humà Mercè Sala), en una entrevista per al Canal 3/24 de Televisió de Catalunya, en un moment com l’actual és important que més enllà dels nostres objectius ens comprometem i ens movem per realitzar “accions tangibles i mesurables” per així crear un “nou progrés”.

Compromou-te! ha culminat amb la creació d’una xarxa vinculada a l’entorn de Twitter amb l’objectiu que tothom pugui explicar els compromisos concrets que ha decidit emprendre.

A continuació, recollim algunes de les conferències que ens van semblar més interessants de la jornada:

 

Miquel Àngel Oliva, creatiu, coach de projectes d’iniciativa emprenedora i productor d’idees, presenta un projecte dirigit als més petits.

Explica que la primera vegada que va ser espectador del Fòrum IMPULSA no el va deixar indiferent. A partir de llavors va veure que als joves emprenedors se’ls havia de motivar des de ben aviat, quan encara són nens. I per fer-ho primer calia incentivar-los a confiar en la seva creativitat perquè, segons opina, així es transformarien en individus compromesos amb la societat. A partir d’aquesta idea va crear la Fundació Creativació que, entre altres accions, ha traçat un itinerari perquè les escoles puguin desenvolupar la creativitat dels nens i transformar les seves idees en accions tangibles.

 

(vídeo en anglès) Anant Agarwal, professor del Massachussets Institute of Technology (MIT) i president de la plataforma MOOC, edX, parla de la revolució de l’ensenyament que suposa la hibridació dels mètodes tradicionals amb les noves tecnologies.

Explica que a les poques setmanes de posar en marxa la plataforma edX s’hi van apuntar més de 155.000 estudiants, xifra que supera el total dels estudiants del MIT i, només a Espanya, actualment ja disposa de 30.000 alumnes. Agarwal argumenta que les generacions actuals tenen maneres d’interactuar molt diferents a les d’èpoques passades i que per això cal que l’ensenyament abraci les noves tecnologies en comptes de rebutjar-les o de prohibir-les.

 

Gonzalo Martín-Villa és CEO de la iniciativa Wayra de Telefónica i Jesús Pérez-Llano és cofundador de TedCas. El personal de la multinacional espanyola de telecomunicacions va adonar-se que tots els joves amb talent i idees de l’Amèrica Llatina pensaven en marxar a Silicon Valley a impulsar els seus projectes, però això evidentment era una pèrdua molt gran per al desenvolupament en els seus països d’origen. Per això es va crear Wayra, que es dedica a detectar els talents de diverses regions del subcontinent i els dóna suport per tirar endavant els seus projectes.

 

(vídeo en anglès) Ella Björnsdóttir és experta en la transformació de la cultura escolar a Europa i autoritat europea en el desenvolupament del mètode de FranklinCovey, Leader in Me.

Explica que els seu programa pioner Leader in Me ajuda els joves a assolir el seu màxim potencial personal i professional. Segons ella, existeixen una sèrie de característiques comunes en les persones triomfadores, i aquestes es poden aprendre. El programa a més pretén potenciar les competències i els talents de cada infant, ja que això faria augmentar els beneficis no només de la comunitat escolar, sinó, a llarg termini, de tota la societat.{cbrelatedarticle ids="10440,10778,11069,11099"}

Dilluns, 08 Juliol 2013
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
L’últim vals d'El Bulli: un reflex del lideratge de Ferran Adrià

Cuina d'El Bulli, 30 de juliol de 2011. Queden tres minuts per començar el darrer sopar al millor restaurant del món. Ferran Adrià parla amb el seu equip: “Sobretot vull donar-vos les gràcies. Comença el show, comença l’últim vals.” És un dels moments que es recullen a ‘El Bulli: L’últim vals,’ emès recentment a Sense Ficció de TV3.

 

El documental mostra com és el darrer dia d'El Bulli, una festa de tots, des dels rentaplats fins sis dels millors cuiners del món que van començar de la mà de Ferran Adrià. Però sobretot ens permet imaginar-nos com han estat les tres dècades d’història del restaurant amb Adrià, que hi va arribar el 1984. Creativitat i innovació són els conceptes que més defineixen l’ànima d'El Bulli, que estava tancat al públic sis mesos l’any per dedicar-se a buscar noves creacions. Però de les imatges del darrer dia també se’n desprenen molts altres: treball en equip, motivació, excel·lència, disciplina…

Un dels membres de l’equip, Oriol Castro, parla dels valors humans a El Bulli: “Aquí no només s’aprèn a ser cuiner. S’aprèn a ser persona, a conviure amb 70 persones més, a ser company, a compartir alegries i dificultats.” Najat Kaanache ha estat una temporada (2010-11) d’stagière, o aprenent, amb Ferran Adrià: “Tothom compta, cada cervell és alguna cosa, cadascú posa el seu granet de sorra. Se’ns escolta, és molt important.”

Ara bé, la jornada no va ser tant un comiat com una benvinguda a una nova etapa: la de elBulliFoundation, que segons el propi Adrià vol ser el think tank per excel·lència de la cuina, el referent mundial d’innovació al sector gastronòmic. Caldrà seguir-ho de prop.

 

També pots veure el documental sencer en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3746730/El-Bulli-lultim-vals

{cbrelatedarticle ids="8645,8815,9142,9269,9555,9828"}

Dijous, 01 Desembre 2011
L'educació és anacrònica: Ken Robinson i Eduard Punset

Ken Robinson, guru del desenvolupament de la creativitat, i el científic i divulgador Eduard Punset van parlar sobre l’educació al programa Redes de TVE el 13 de març. Dues mirades brillants i poc convencionals reflexionant sobre la importància de conceptes com la creativitat o l’empatia i la seva incidència en l’educació i la societat.Segons Ken Robinson, l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. No s’ensenya a innovar ni a ser creatiu, i això és el que més es necessita en el nou panorama econòmic i social. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Molts acaben els estudis sense saber quin és el seu talent o la seva vocació.Això és un senyal inequívoc del gran fracàs dels nostres sistemes educatius, que han quedat desfasats. Ken Robinson adverteix que la humanitat actualment ha d’enfrontar-se a reptes que no tenen precedents a la història. Però ho hem de fer, diu, perquè si no les conseqüències poden ser desastroses. I l’educació n’és un element fonamental.Pots veure el vídeo de l’entrevista en aquest enllaç:http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml

{cbrelatedarticle ids="67,9346,9375"}

Dijous, 17 Març 2011

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.