Notícies de les organitzacions associades

Aquest és l'espai dedicat a les notícies relacionades o que generen les organitzacions associades a la Fundació Factor Humà
Search Keyword:
Total: 8 results found.
Tag: emprenedors
Tres maneras de medir la adaptabilidad y cómo mejorarla

"Entramos en un futuro donde el cociente intelectual y emocional importarán menos que la capacidad de adaptación”, afirma la inversora y escritora Natalie Fratto. Lo cuenta en un reciente evento TED, durante el cual afirma que es posible encontrar y medir dicha cualidad entre tus posibles nuevos fichajes: pregúntales por posibles escenarios futuros, busca signos de desaprendizaje y busca a personas que les guste explorar.

Dimecres, 27 Novembre 2019
Una nova forma de parlar de fracàs a les organitzacions

“Quan els integrants d’un mateix equip es reuneixen per compartir les seves històries de fracàs, es facilita la col·laboració i s’estrenyen els vincles”. Així ho afirma en una recent xerrada TED la cofundadora de la plataforma Fuckup Nights i directora executiva del centre d’investigació Failure Institute, Leticia Gasca. Aquesta emprenedora mexicana considera que en alguns països una legislació poc amigable té un gran impacte en la forma de gestionar el fracàs o posterior tancament d’un negoci.

Dilluns, 28 Gener 2019
Fitxatges i gestió d’equips amb ànima

Recentment, va tenir lloc una nova edició de l’Espai Factor Humà on vam parlar de la importància dels valors humans per aconseguir crear organitzacions transformadores. Entre els ponents participants va haver-hi Txell Costa, conferenciant, professora universitària i consultora de màrqueting i de negocis. De fet, la seva va ser la primera ponència del dia i va marcar el clima d’energia de tota la jornada. La seva passió va despertar les ments i les va obrir a la cultura de la felicitat.

Dissabte, 16 Desembre 2017
Cómo identificar nuevas oportunidades de negocio

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que la figura del intraemprendedor tiene cada día más fuerza en la propia organización para desarrollar la innovación desde la base. Han colaborado en su elaboración: Cathy Paredes, Socia Fundadora de Human Software; Fran Chuan, Socio Fundador de Dícere; Manuel Jiménez, Director General de la filial española de Rittal; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 29 Novembre 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

{cbrelatedarticle ids="11491"}

Dimecres, 09 Juliol 2014
Fòrum IMPULSA 2013: 'compromovent' l'emprenedoria jove

La IV edició del Fòrum IMPULSA ha tornat a reunir a Girona les més importants tendències en innovació de diversos àmbits. El lema d’aquest any, Compromou-te! ha volgut ser un crit al compromís real dels individus amb tot tipus d’accions socials en aquests temps difícils. Especialment destacables ens han semblat les participacions de Miquel Àngel Oliva, Anant Agarwal, Gonzálo Martín-Villa, Jesús Pérez-Llano, i Ella Björnsdóttir; exemples de projectes amb gran impacte social.

 

El Fòrum IMPULSA va néixer com a projecte de la Fundació Príncep de Girona l’any 2010. L’objectiu principal que es va fixar és el d’animar als joves amb idees i talent a fer el salt per convertir-se en emprenedors. Per això la trobada és sobretot un expositor d’interessants iniciatives des de qualsevol àmbit: cientifico-tecnològic, empresarial, social, esportiu i artistico-cultural.

Aquest important esdeveniment pretén ser un espai on els joves puguin escoltar casos pràctics d’èxit per fomentar així una actitud favorable a la iniciativa i que els animi a treure partit dels seus talents amb passió i esforç.

El lema del Fòrum IMPULSA aquest any ha estat Compromou-te! Vol ser un missatge per motivar a individus i organitzacions a emprendre petites accions socials que vagin millorant la vida de la societat. Tal i com explicava recentment Josep Lagares, president del Comitè Organitzador del Fòrum IMPULSA i director general de Metalquimia (organització guardonada amb el II Premi Factor Humà Mercè Sala), en una entrevista per al Canal 3/24 de Televisió de Catalunya, en un moment com l’actual és important que més enllà dels nostres objectius ens comprometem i ens movem per realitzar “accions tangibles i mesurables” per així crear un “nou progrés”.

Compromou-te! ha culminat amb la creació d’una xarxa vinculada a l’entorn de Twitter amb l’objectiu que tothom pugui explicar els compromisos concrets que ha decidit emprendre.

A continuació, recollim algunes de les conferències que ens van semblar més interessants de la jornada:

 

Miquel Àngel Oliva, creatiu, coach de projectes d’iniciativa emprenedora i productor d’idees, presenta un projecte dirigit als més petits.

Explica que la primera vegada que va ser espectador del Fòrum IMPULSA no el va deixar indiferent. A partir de llavors va veure que als joves emprenedors se’ls havia de motivar des de ben aviat, quan encara són nens. I per fer-ho primer calia incentivar-los a confiar en la seva creativitat perquè, segons opina, així es transformarien en individus compromesos amb la societat. A partir d’aquesta idea va crear la Fundació Creativació que, entre altres accions, ha traçat un itinerari perquè les escoles puguin desenvolupar la creativitat dels nens i transformar les seves idees en accions tangibles.

 

(vídeo en anglès) Anant Agarwal, professor del Massachussets Institute of Technology (MIT) i president de la plataforma MOOC, edX, parla de la revolució de l’ensenyament que suposa la hibridació dels mètodes tradicionals amb les noves tecnologies.

Explica que a les poques setmanes de posar en marxa la plataforma edX s’hi van apuntar més de 155.000 estudiants, xifra que supera el total dels estudiants del MIT i, només a Espanya, actualment ja disposa de 30.000 alumnes. Agarwal argumenta que les generacions actuals tenen maneres d’interactuar molt diferents a les d’èpoques passades i que per això cal que l’ensenyament abraci les noves tecnologies en comptes de rebutjar-les o de prohibir-les.

 

Gonzalo Martín-Villa és CEO de la iniciativa Wayra de Telefónica i Jesús Pérez-Llano és cofundador de TedCas. El personal de la multinacional espanyola de telecomunicacions va adonar-se que tots els joves amb talent i idees de l’Amèrica Llatina pensaven en marxar a Silicon Valley a impulsar els seus projectes, però això evidentment era una pèrdua molt gran per al desenvolupament en els seus països d’origen. Per això es va crear Wayra, que es dedica a detectar els talents de diverses regions del subcontinent i els dóna suport per tirar endavant els seus projectes.

 

(vídeo en anglès) Ella Björnsdóttir és experta en la transformació de la cultura escolar a Europa i autoritat europea en el desenvolupament del mètode de FranklinCovey, Leader in Me.

Explica que els seu programa pioner Leader in Me ajuda els joves a assolir el seu màxim potencial personal i professional. Segons ella, existeixen una sèrie de característiques comunes en les persones triomfadores, i aquestes es poden aprendre. El programa a més pretén potenciar les competències i els talents de cada infant, ja que això faria augmentar els beneficis no només de la comunitat escolar, sinó, a llarg termini, de tota la societat.{cbrelatedarticle ids="10440,10778,11069,11099"}

Dilluns, 08 Juliol 2013
CultHunting Day reuneix més de 100 directius i artistes per mostrar la cultura com a motor d’innovació a l’empresa

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb aquesta innovadora iniciativa que pretén oferir els recursos de la cultura com a motor d'innovació a les empreses. Ha tingut lloc a l'Arts Santa Mònica de Barcelona i, entre altres, hi han participat: Carles Vilarrubí, vicepresident del FCB; Àlex Ollé, director artístic de la Fura dels Baus; i dos socis de la Fundació Factor Humà, Josep Santacreu de DKV Seguros i Estíbaliz Vicente de Coty Astor.

Divendres, 23 Novembre 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.