Search Keyword:
Total: 678 results found.
Tag: futur
“A veces no vendría mal ponernos a dieta digital”

Entrevista de La Vanguardia a Iñaki Amate, directivo de Fjord: "El consejo que damos es que cuando se diseña un servicio hay que involucrar a los usuarios. Muchas veces, lo que se presenta como una herramienta que ayudará a trabajar o colaborar, puede descentrar a los individuos. A veces no vendría mal ponernos una dieta digital."

Diumenge, 13 Setembre 2015
Artículo de opinión: La cuarta revolución industrial en Catalunya

Miquel Darnés i Cirera, Decano del Colegio de Ingenieros Graduados e Ingenieros Técnicos Industriales de Barcelona: "La industria 4.0 [la de la internet industrial de las cosas] puede ser el motor de cambio que, en su momento, fue la primera revolución industrial con el vapor, la producción en masa de la segunda y la electrónica y las tecnologías de la información en la tercera."

Diumenge, 13 Setembre 2015
Se busca autónomo, especializado y diverso

El número de emprendedores se incrementó en un 2.3% con respecto al año anterior. Un profesional en constante aprendizaje suele ganar en promedio un 11% más que sus compañeros. La figura del trabajador corporativo, inmortalizada por series televisivas como Mad Men, comienza a disiparse ante un mercado de trabajo más flexible, en el que la empresa deja de ser una extensión de nuestra propia identidad y los trabajos a plazo indefinido, con horario de 9 a 5, disminuyen.

Divendres, 21 Agost 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
In A Backlash To The Gig Economy, Hiring Employees Is Cool Again In Silicon Valley [En una reacción a la economía colaborativa, vuelve a estar de moda contratar empleados en Silicon Valley]

La economía bajo demanda ha dado lugar a un trabajador bajo demanda. Las nuevas modalidades laborales freelance surgidas al calor de servicios colaborativos como Uber, se expanden como una mancha de aceite pero, según Fast Company, generan algunos inconvenientes legales y en la experiencia de los clientes. Actualmente, una nueva generación de empresas de la denominada como “economía gig” se está caracterizando por combinar una oferta de servicios bajo demanda con la creación de plantillas fijas.

Dimarts, 30 Juny 2015
Artículo de opinión: Robots, inteligencia artificial y desempleo

José García Montalvo, Catedrático de Economía de la Universitat Pompeu Fabra: "Mucha gente tiene la impresión de que las nuevas máquinas sustituirán los empleos manuales pero esto es una visión equivocada. Los robots sustituyen cualquier tipo de trabajo rutinario tanto si es manualcomosi es intelectual. Es difícil sustituir a un bedel, un peluquero o a un cuidador de ancianos. De hecho un robot aún tarda unos 20 minutos en doblar una toalla."

Diumenge, 28 Juny 2015
"Las empresas deben dejarte decidir cómo y cuándo trabajar"

Entrevista de Expansión a Tammy Erickson, investigadora de comportamiento en London B. School: "Los ejecutivos marcan las directrices, pero son los empleados, como personas adultas, los encargados de escoger la manera de alcanzar ese destino final que comparten."

Dilluns, 22 Juny 2015
Faltan 6 años para recuperar el empleo perdido en la crisis

Habrá que esperar al menos hasta 2021 para que el mercado laboral español recupere el nivel de empleo previo a la crisis. Según Funcas, España incumplirá los topes de déficit y deuda en 2015 y 2016. Sin embargo, las autonomías que más despegarán este año, con tasas de PIB superiores a la media, son: La Rioja, Navarra, Madrid y Cataluña.

Divendres, 19 Juny 2015
Los 5 aciertos del Strategic Workforce Planning

La planificación estratégica de la fuerza de trabajo es una de las mayores lecciones aprendidas extraída de la reciente crisis. La necesidad de ver qué necesitan nuestras organizaciones hoy y, sobre todo, la capacidad de hacer proyecciones de estas necesidades a medio plazo a partir del análisis del mercado desde múltiples perspectivas es una tarea con la que RR.HH. puede posicionarse como el principal aportador de valor a sus compañías.

Dijous, 18 Juny 2015
Bruselas y el BCE proponen un seguro de desempleo común en 2017

Los cuatro presidentes de las instituciones europeas proponen una facilidad de gasto de la eurozona para combatir las fases bajas del ciclo económico, que se traducirá en un seguro de desempleo común. Y quieren convertir además el Mecanismo Europeo de Estabilidad (Mede) en un fondo monetario europeo para luchar contra las crisis de deuda.

Dissabte, 06 Juny 2015
HR 2020 [Recursos Humanos en 2020]

Dentro de cinco años Recursos Humanos no será como lo conocemos actualmente, sino que sufrirá importantes cambios, decisivos para el desarrollo global de las empresas. Human Resource Executive Online analiza las tendencias de futuro, marcadas por una mayor colaboración entre compañías, el uso del análisis de datos, la capacidad de adaptación a las exigencias del mercado y por unas nuevas relaciones laborales marcadas por la digitalización y por la mundialización.

Dijous, 04 Juny 2015
La transformación digital de las empresas, según Darwin

En el mundo empresarial se puede aplicar también la teoría de Darwin, ya que no sobrevivirán las organizaciones más fuertes, sino las que se adapten antes a la nueva era digital y rediseñen sus procesos y estructuras para afrontar el cambio.

Dimecres, 03 Juny 2015
En la frontera de la movilidad

La tecnología 'wearable' o ponible se impone en el mundo empresarial  para mejorar el trato del comercial con el cliente y poder proporcionar más argumentos a la hora de interaccionar. La introducción del 'smartwatch' como herramienta para el vendedor mejora además su eficiencia y le aporta una sensación de control de la situación.

Diumenge, 31 Mai 2015
Descubre al CIO, la nueva pieza poliédrica dentro de la empresa

El Chief Information Officer empieza a cobrar importancia en la gestión de la digitalización de las empresas. Uno de sus principales retos es encontrar y mantener en la compañía el mejor talento así como ser capaz de inspirar al equipo.

Dimecres, 27 Mai 2015
Los robots amenazan su empleo

De aquí a 20 años el 59% de los actuales puestos de trabajo en Alemania será substituido por robots mucho más productivos y rentables que los humanos, según ha señalado un reciente estudio. En España, el parque de robots industriales ronda las 30.000 unidades, posicionándose como octava potencia mundial.

Dilluns, 25 Mai 2015
"Las máquinas no innovan, ni lo harán"

Entrevista de El Mundo a Joseph Reger, jefe científico (CTO) de Fujitsu: "Vivimos en un mundo en el que no sólo las personas están unidas. Hay gente que dice que el Internet de las Cosas es genial porque todo está conectado. Es cierto que es genial, pero no sólo porque conecta a las cosas, sino también los procesos."

Dilluns, 18 Mai 2015
Silicon Valley, la tierra del mañana

En Silicon Valley está surgiendo una nueva élite de ingenieros y pensadores que no solo quiere decidir lo que consumimos, sino también cómo vivimos. Pretenden cambiar el mundo y no piensan aceptar las reglas tradicionales. ¿Debemos pararles?

Diumenge, 17 Mai 2015
Gestionar el compromís avui: aprenentatges després de la crisi

La crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a la gestió i l'enfocament de les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar els molt diferents nivells de compromís i, en la pràctica, hem pogut veure les seves conseqüències: hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords en un clima de comú interès, mentre que en unes altres s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació: què ha marcat la diferència?

 

La sortida de la crisi va de debò, encara que les seves seqüeles ens acompanyaran bastants anys. Més d'un milió de persones entraran al mercat de treball en no massa temps - malgrat que no en les condicions d’abans - però la mala notícia és que haurem de conviure amb una desocupació estructural de més de quatre milions de persones que l'economia espanyola no podrà absorbir. És un problema que hem d'assumir com a societat, mentre que a tots els agents econòmics, públics i privats, el que ens correspon és contribuir a crear una economia suficientment competitiva per generar ocupació, riquesa, impostos i polítiques socials, en aquest ordre.

Massa temes a abordar per a un blog, per la qual cosa em centraré en una qüestió que considero essencial si volem aconseguir que les nostres empreses siguin realment competitives i els nostres ens públics eficients. Em refereixo a com aconseguir comprometre a treballadors, a professionals i a comandaments amb els reptes de les seves organitzacions, després d'uns anys duríssims on s'han hagut de prendre mesures de fort impacte en les persones, i que no sempre s'han gestionat amb l'encert i la sensibilitat suficients. Ja tenim perspectiva de tots aquests anys i podem començar a treure conclusions i aprenentatges.

En primer lloc, dir que la crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a com gestionar les persones i enfocar les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar aquestes diferències, mesurant el grau de compromís dels equips amb les seves organitzacions. Hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords, prendre mesures de flexibilitat o aconseguir reduccions de salaris en un clima de comú interès mentre que en unes altres, tanmateix, s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació i que, en nombroses ocasions, ha portat a durs expedients de regulació, acomiadaments o tancaments. A les primeres, fins a un 80% dels seus empleats se sentien certament compromesos amb els problemes i reptes de la seva organització, mentre que a les segones, amb prou feines arribaven a un 40% (la mitjana del mercat és d'un 63% d'empleats amb un compromís bastant raonable amb la seva empresa). I la pregunta que sorgeix és: què ha marcat la diferència?

Analitzant les unes i les altres, veiem que la diferència no l'ha marcat ni el sector ni la grandària. La diferència ha residit, essencialment, en com l'equip directiu ha abordat la gestió de persones per sortir de la crisi, i això es concreta en set qüestions clau:

Quan la gent mira cap amunt què veu? I allò que marca la diferència és quan veu un equip directiu capaç, cohesionat, coherent i creïble. Del contrari, per desgràcia, n’hem vist nombrosos exemples aquests anys. Que marca un rumb clar: estratègia i prioritats clares i coherents. Que explica la situació amb transparència, baixa al terreny i dóna la cara. Que pren decisions, les comunica i les executa. Que crea espais de participació significatius amb els comandaments intermedis, que se senten part de la solució i no part del problema, protagonistes de la situació, en lloc de patidors passius de quelcom que els ve donat des de dalt. Que entaula un diàleg franc i obert amb els sindicats, la qual cosa requereix de dues condicions: tenir la consciència tranquil·la i l'autoestima en el seu lloc. I si han hagut de prendre decisions dures, especialment acomiadaments: professionalitat en els criteris i exquisidesa en les formes.

Estem sortint de la crisi, d'això no hi ha dubte, i aquest nou cicle suposarà importantíssims reptes en la gestió de persones. Vull referir-me a dos d'ells que són conseqüència directa de tot l'anterior:

La guerra pel talent ha tornat. La gent “retinguda” per la crisi començarà a marxar, vincular als professionals clau serà una prioritat, i gens fàcil per cert una vegada fet el clic. Els motius de fugida detectats en les nostres enquestes de clima són eloqüents: “marxar a una empresa que tracti millor els seus empleats” i “canviar de caps”. Recompondre la bretxa de confiança que la crisi ha deixat entre moltes empreses i els seus equips, doncs s'ha apel•lat massa a la por. Passar de l'amenaça a la il·lusió no és fàcil, el compromís cal merèixer-lo.

En conseqüència, dir finalment que la situació actual, al meu entendre, ens convida a ser optimistes, hi ha una gran oportunitat per al creixement i per a la competitivitat, i la forma en què siguem capaços de reenganxar el compromís dels equips amb les seves empreses marcarà la diferència.

Un suggeriment i un avís per a navegants: això no va de diners, va de confiança i de credibilitat.

{cbrelatedarticle ids="11593,11572,11724,11880"}

 

Dimarts, 12 Mai 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
La empresa del futuro, en diez tendencias

Las organizaciones buscan cómo afrontar sus grandes retos: cómo conocer al cliente, saber lo que quiere, convercerle y trazar una estrategia adecuada. Para lograrlo, los directivos deberán aunar capacidades analíticas y creativas para no perderse en la interpretación de datos. En 2018 los puestos más solicitados estarán relacionados con el ‘bigdata’ y el ‘business intelligence’.

Diumenge, 10 Mai 2015
Your Keys to The Future [Claves para el futuro]

Human Resource Executive Online ofrece una serie de consejos para ejercer un liderazgo efectivo y cohesionador en Recursos Humanos: cómo añadir valor a las organizaciones mediante la aplicación de unos marcos adecuados en organización, cultura, competencias, liderazgo, medición y estrategia. Todo ello además sin olvidarse de disfrutar llevándolo a cabo.

Dimarts, 05 Mai 2015
Artículo de opinión: Un mar en calma nunca hizo buenos marineros

Carlos Pardo, CEO de Meta4: "La revolución tecnológica exige cambios para aprovechar todo su potencial. Y, aunque es cierto que todo el mundo tiende a estar dentro de su zona de confort y evitar los cambios, es necesario modernizar los sistemas para lograr el incremento de la ansiada productividad."

Dimarts, 05 Mai 2015
Perspectives on the long term [Perspectivas a largo plazo]

A pesar de la intención de muchas empresas de establecer sistemas de gestión a largo plazo, los planes de acción adoptados finalmente tienden a centrarse en el cortoplacismo. En este artículo de McKinsey Quarterly algunos importantes teóricos en gestión reflexionan sobre las medidas que se deberían tomar para establecer el largo plazo como base del sistema y las oportunidades que el cambio brindaría.

Dilluns, 04 Mai 2015
Cuánto durarán las nuevas 'profesiones del futuro'

¿Hay una burbuja de nuevas ocupaciones? Las denominaciones originales que se refieren a puestos inéditos quizá no sean la panacea cuando se busca empleo en un entorno laboral que exige estrategias diferentes. La cuestión es si los trabajos con éxito -muchos de ellos ni siquiera existen hoy- son sostenibles y perdurarán en el tiempo o dejarán atrapados y sin sentido a miles de profesionales.

Dilluns, 04 Mai 2015
El ‘big data’ arrasa en las escuelas de negocios

La creciente importantancia del 'big data' en la toma de decisiones dentro de las empresas no ha pasado desapercibida para las escuelas de negocios, que empiezan a incluir materias específicas relacionadas con esta nueva disciplina. Según un reciente informe, solo durante 2015 se crearán más de 4,4 millones de puestos de trabajo para especialistas en 'big data'.

Diumenge, 03 Mai 2015
La generación 'móvil' en España realiza casi la tercera parte de su trabajo con tabletas o smartphones

Los españoles son los que con mayor frecuencia realizan sus tareas diarias a través de dispositivos móviles, según una encuesta llevada a cabo en seis países. El 65% de los españoles de la denominada generación móvil trabaja desde el teléfono cuando usa el transporte público.

Dijous, 23 abril 2015
Codo a codo con la inteligencia artificial

Con la inteligencia artificial habrá profesionales muy cualificados y mucha mano de obra, además del ahorro de tiempo que supondrá, gracias a las maquinarias con procesos estandarizados. La abogacía es uno de los sectores que ya se ha visto obligado a reciclarse para aliarse con las nuevas tecnologías.

Diumenge, 19 abril 2015
Así será el trabajo del futuro en las empresas

Se está consolidando un modelo de organización empresarial sin mandos intermedios, en el que las compañías eliminan la jerarquía y valoran a todos los empleados a la hora de generar ideas. Esta metodología se apoyan en una interrelación frecuente entre personas y áreas en la que la transversalidad es clave.

Diumenge, 05 abril 2015
Del ‘panzer’ al directivo humanista

Los directivos reconocen la necesidad de abandonar su imagen de panzer para destruir costes. 300 altos cargos de grandes empresas españolas lo dicen en un informe reciente. Deben renovarse ante los cambios y adquirir nuevas habilidades que les permitan gestionar las transformaciones que están empezando a sufrir las empresas. El consejero delegado del futuro debe de ser ético, creativo, cercano y con dominio de las redes sociales.

Diumenge, 22 Març 2015
¿Cómo serán los altos directivos de los próximos cinco años?

El líder del futuro ha de desarrollar 'superpoderes' para poder gestionar el gran crecimiento que se avecina en las empresas durante los próximos años. Se buscan directivos ante todo optimistas, capaces de crear buen ambiente entre sus pantillas, dotados de creatividad y con visión de futuro.

Dimecres, 18 Març 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.