Search Keyword:
Total: 44 results found.
Tag: futur
Gestionar el compromís avui: aprenentatges després de la crisi

La crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a la gestió i l'enfocament de les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar els molt diferents nivells de compromís i, en la pràctica, hem pogut veure les seves conseqüències: hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords en un clima de comú interès, mentre que en unes altres s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació: què ha marcat la diferència?

 

La sortida de la crisi va de debò, encara que les seves seqüeles ens acompanyaran bastants anys. Més d'un milió de persones entraran al mercat de treball en no massa temps - malgrat que no en les condicions d’abans - però la mala notícia és que haurem de conviure amb una desocupació estructural de més de quatre milions de persones que l'economia espanyola no podrà absorbir. És un problema que hem d'assumir com a societat, mentre que a tots els agents econòmics, públics i privats, el que ens correspon és contribuir a crear una economia suficientment competitiva per generar ocupació, riquesa, impostos i polítiques socials, en aquest ordre.

Massa temes a abordar per a un blog, per la qual cosa em centraré en una qüestió que considero essencial si volem aconseguir que les nostres empreses siguin realment competitives i els nostres ens públics eficients. Em refereixo a com aconseguir comprometre a treballadors, a professionals i a comandaments amb els reptes de les seves organitzacions, després d'uns anys duríssims on s'han hagut de prendre mesures de fort impacte en les persones, i que no sempre s'han gestionat amb l'encert i la sensibilitat suficients. Ja tenim perspectiva de tots aquests anys i podem començar a treure conclusions i aprenentatges.

En primer lloc, dir que la crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a com gestionar les persones i enfocar les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar aquestes diferències, mesurant el grau de compromís dels equips amb les seves organitzacions. Hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords, prendre mesures de flexibilitat o aconseguir reduccions de salaris en un clima de comú interès mentre que en unes altres, tanmateix, s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació i que, en nombroses ocasions, ha portat a durs expedients de regulació, acomiadaments o tancaments. A les primeres, fins a un 80% dels seus empleats se sentien certament compromesos amb els problemes i reptes de la seva organització, mentre que a les segones, amb prou feines arribaven a un 40% (la mitjana del mercat és d'un 63% d'empleats amb un compromís bastant raonable amb la seva empresa). I la pregunta que sorgeix és: què ha marcat la diferència?

Analitzant les unes i les altres, veiem que la diferència no l'ha marcat ni el sector ni la grandària. La diferència ha residit, essencialment, en com l'equip directiu ha abordat la gestió de persones per sortir de la crisi, i això es concreta en set qüestions clau:

Quan la gent mira cap amunt què veu? I allò que marca la diferència és quan veu un equip directiu capaç, cohesionat, coherent i creïble. Del contrari, per desgràcia, n’hem vist nombrosos exemples aquests anys. Que marca un rumb clar: estratègia i prioritats clares i coherents. Que explica la situació amb transparència, baixa al terreny i dóna la cara. Que pren decisions, les comunica i les executa. Que crea espais de participació significatius amb els comandaments intermedis, que se senten part de la solució i no part del problema, protagonistes de la situació, en lloc de patidors passius de quelcom que els ve donat des de dalt. Que entaula un diàleg franc i obert amb els sindicats, la qual cosa requereix de dues condicions: tenir la consciència tranquil·la i l'autoestima en el seu lloc. I si han hagut de prendre decisions dures, especialment acomiadaments: professionalitat en els criteris i exquisidesa en les formes.

Estem sortint de la crisi, d'això no hi ha dubte, i aquest nou cicle suposarà importantíssims reptes en la gestió de persones. Vull referir-me a dos d'ells que són conseqüència directa de tot l'anterior:

La guerra pel talent ha tornat. La gent “retinguda” per la crisi començarà a marxar, vincular als professionals clau serà una prioritat, i gens fàcil per cert una vegada fet el clic. Els motius de fugida detectats en les nostres enquestes de clima són eloqüents: “marxar a una empresa que tracti millor els seus empleats” i “canviar de caps”. Recompondre la bretxa de confiança que la crisi ha deixat entre moltes empreses i els seus equips, doncs s'ha apel•lat massa a la por. Passar de l'amenaça a la il·lusió no és fàcil, el compromís cal merèixer-lo.

En conseqüència, dir finalment que la situació actual, al meu entendre, ens convida a ser optimistes, hi ha una gran oportunitat per al creixement i per a la competitivitat, i la forma en què siguem capaços de reenganxar el compromís dels equips amb les seves empreses marcarà la diferència.

Un suggeriment i un avís per a navegants: això no va de diners, va de confiança i de credibilitat.

{cbrelatedarticle ids="11593,11572,11724,11880"}

 

Dimarts, 12 Mai 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Marc Cortés: La digitalització que tot ho canvia

Reflexions a partir de la molt recomanable conferència d’en Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella, en el marc de l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat. A partir de l’estructuració conceptual que fa Cortés de l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies als canvis tecnològics, a mi m’agradaria parlar-ne en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal.

Fem una mica d’història molt recent: l'agost de 1991, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i l’HTTP. L'any 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació de la Universitat d'Illinois desenvolupà el primer navegador web. Han passat només 21 anys!

Google va ser fundada l’any 1998, poc abans que Telefónica comprés el Portal Olé per 2.000 milions de pessetes (12 M€) per convertir-lo en Terra. Era l’època en que alguns teníem telèfon Nokia (l’any 1991 només hi havia 15 milions d’usuaris de mòbil al tot el món; actualment hi ha més de 1.500 milions) i vàrem haver d’esperar fins a l’estiu de 2007 per veure néixer la primera versió dels Iphone i començar a canviar les pantalles lliscant els dits, en comptes de fer-ho amb la rodeta de l’Ipod. Per complementar amb altres fets principals, 2004 és l’any d’arrencada de Facebook, al febrer de 2005 apareix Youtube i al març de 2006 és el moment en que es presenta Twitter. Entre el Nokia i l’Iphone 6 o entre el portal Olé i l’actualitat no han passat ni 20 anys! Facebook, Youtube o Twitter en prou feines estan en procés de celebrar el seu desè aniversari.

Encara hi ha algú que dubti que “la digitalització ho ha canviat tot?” En el marc del darrer Espai Factor Humà, en Marc Cortés fa una molt recomanable conferència en la que estructura conceptualment l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies a aquests canvis. Ara m’agradaria fer-ho en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal. Com ha afectat i afectarà la digitalització a les nostres vida i a la nostra societat? Algunes reflexions desordenades i gens exhaustives:

El món del treball: per un costat, en els darrers vint anys, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d’un increment en la mitjana dels salaris, accelerant la polarització salarial i la desaparició progressiva dels salaris mitjans. Per l’altre, l’aparició de noves professions (algunes d’elles efímeres) obren noves oportunitats laborals. Us recomano l’especial de The Economist de 2014: “The Third Great Wave”. El món de la informació: quants de vosaltres sabíeu de PODEMOS abans de la nit de les eleccions europees de 2014? Reconec que jo no en sabia pràcticament res de res, però la perplexitat davant dels resultats em permetia comprendre que hi ha un món paral·lel al meu en què hi passen moltes coses i del qual estic desconnectat. No em considero un incomunicat digital, procuro seguir diferents xarxes socials, diaris digitals i altres eines; però això no significa que no hi hagi espais desconeguts per a mi i en els que hi ha una riquesa extraordinària. Com a la vida real. El món financer: l’any 1981 es van instal·lar els primers caixers automàtics de la Caixa de Barcelona (primera entitat que va apostar per aquest tipus de tecnologia) i amb ells apareixien les targetes de dèbit. 34 anys més tard el diner físic ha passat a un segon nivell i segueix, mica en mica, desapareixent. No tinc dades exactes però avui en dia l’operativa transaccional bancària es fa fora de l’oficina en un percentatge superior al 80%. L’any 2014 caldrà també recordar-lo per haver estat el de la presentació de l’Iphone 6 que incorpora la tecnologia per fer pagaments amb targeta de crèdit (acord Apple – VISA) i que permet desplaçar una part del negoci de les targetes des de l’entorn financer al tecnològic. Serà bo estar atents d’anotar la data en la que puguem pagar en “apples” o en “googles”, en comptes de dòlars o euros. El món industrial: més enllà de la deslocalització que provoca desequilibris territorials, la digitalització (robotització) de la indústria comporta una pèrdua accelerada de llocs de treball, i encara no hem sigut capaços de trobar resposta a què fer amb totes les persones que no podran accedir a una feina. Com diu Nussbaum: “Els éssers humans necessiten sentit, comprensió i perspectiva a més de feina“.

El món ha canviat, o millor dit, va començar a canviar fa 20 anys i encara ha de canviar molt més. Les societats canvien quan canvia la tecnologia, però també les “societats canvien quan canvien els seus déus” (Antonio Machado). Hem canviat la tecnologia i els déus; també estem canviant nosaltres.

{cbrelatedarticle ids="11180"}

Dimarts, 10 Març 2015
La sorprenent crisi laboral de 2030... i com començar a resoldre-la ja

La digitalització i l'automatització han proporcionat més i millors recursos i han permès la creació de nous tipus d'ocupació. Però alhora existeix el temor que les màquines acabin substituint als humans al mercat laboral. Rainer Strack, expert alemany de The Boston Consulting Group, afirma en una enriquidora conferència del recent TED@BCG Berlin que succeirà tot el contrari, ja que en 15 anys existiran més llocs de treball que persones que els puguin ocupar.El TED@BCG, un esdeveniment produït pel TED Institute amb la col·laboració de The Boston Consulting Group, multinacional de la consultoria estratègica, va reunir líders del àmbit empresarial que han viscut en primera persona el canvi i la transformació que ha patit la societat en els últims temps. L’últim esdeveniment de la sèrie TED@BCG va tenir lloc el passat octubre a Berlín, en el qual Rainer Strack, expert en Recursos Humans de BCG, va invitar a la reflexió amb un interessant discurs.

Strack comença mostrant un gràfic que reflecteix la taxa de natalitat a Alemanya i el progressiu envelliment de la població. Aquest no és més que un pretext per parlar-nos d'un problema que li preocupa: l’any 2030 la població en edat de treballar serà molt menor que ara, és a dir, la força laboral disminuirà i ho farà de forma significativa.El ponent calcula que si Alemanya vol mantenir el seu PIB actual i que la seva productivitat segueixi creixent faran falta 8 milions de persones, més del 20 % de la força laboral actual alemanya. Per no estancar-se, aquest país haurà d'augmentar significativament la migració, atreure a moltes més dones al mercat laboral i augmentar l'edat de jubilació. Com aconseguir-ho?Strack fa esment als robots, a l'automatització i a la tecnologia, i formula la següent pregunta: Canviarà la tecnologia la situació i augmentarà la productivitat? Fins ara sembla que anem en aquesta direcció. La implementació de noves tecnologies ha facilitat l'execució de diferents tipus de treballs, abans costosos i que suposaven una major pèrdua de temps. La industrialització i l'automatització d'alguns sistemes de producció van suposar un important avenç al mercat laboral, creant nous llocs de treball associats a aquestes transformacions. Però fixant-nos en les xifres, podem veure que les indústries que tradicionalment generaven més ocupació estan en declivi, sobretot a l'Europa del Sud. Ens trobem doncs davant un dilema: ens portarà la tecnologia del present de nou a la creació de més feina?

On resideix el problema? Doncs, encara que sembli contradictori, en la pròpia revolució digital. Com apunta el ponent, els robots, el Big Data o l'automatització reemplaçaran molts llocs de treball, de fet en algunes professions com el periodisme ja ho estan començant a fer. Però per a Strack, la clau és una altra: quan, amb quina rapidesa i en quina mesura? És a dir, serà capaç la revolució digital de crear ocupació a un ritme que compensi la seva destrucció?

Al voltant d'aquesta qüestió gira el Document de Prioritats d'Investigació, una carta oberta signada per més de 400 personalitats del món de la ciència i la innovació.  Al text es plantegen qüestions com ara l'establiment d'una renda bàsica universal com a contrapartida a la incorporació de màquines en llocs de treball actualment ocupats per humans.

“Per poder frenar la destrucció d'ocupació que portaran els robots hem de centrar-nos en tot el contrari: en les persones, o millor dit, en els talents. Tenim quelcom del que les màquines no disposen: inquietuds, aspiracions i molt talent. No hem d'oblidar que els robots són fruit de les nostres idees i que si existeixen és per posar-se al nostre servei i facilitar el desenvolupament del nostre potencial.

Per poder retenir a les persones cal indagar en les seves preferències laborals i actuar sobre elles. La principal resulta ser la cerca de reconeixement, segons una enquesta realitzada entre més de 200 000 sol·licitants de feina de 189 països. Com apunta Strack, estem davant d’un enorme repte de perfeccionament professional, en el qual empreses i els governs hauran de crear estratègies per atreure els millors i saber donar-los allò que demanin."Els treballadors són recursos, són actius; no costos, ni nòmines, ni màquines. Ni tan sols els alemanys."

 

Accés a la conferència de Rainer Strack de TED@BCG Berlin: https://www.ted.com/talks/rainer_strack_the_surprising_workforce_crisis_of_2030_and_how_to_start_solving_it_now?language=es

{cbrelatedarticle ids="11636,12651"}

Dimarts, 24 Febrer 2015
Campofrío, un futur col·lectiu

Segons un reportatge recent d'Informe Semanal a TVE la incertesa envaeix els empleats de Campofrío, que han vist cremar el lloc on treballaven en l'incendi que ha destruït la planta de la companyia a Burgos. Els burgalesos, que han vist néixer l'empresa i forma part ja de les seves vides, no poden evitar sentir-se abatuts per l'incident. No obstant això el seu president, Pedro Ballvé, proposa ja algunes solucions al desastre i preveu un futur optimista.

Campofrío, un futuro colectivo

Han passat poques setmanes des que un devastador incendi posés fi a l'activitat de la Bureba, la planta principal de l'empresa d'elaborats carnis Campofrío a Burgos. L'incendi, que va durar 11 dies, es considera el foc industrial més important a Espanya.

La història de Campofrío va estretament lligada a la història de Burgos, convertint-se en un dels símbols d'identitat de la ciutat. Fa 63 anys que la companyia va establir la seva primera planta al barri de Capiscol que ha viscut de prop la seva expansió i creixement. La Bureba era una herència generacional, testimoni del treball durant dècades de diverses generacions de burgalesos.

La destrucció de la fàbrica ha suposat, a més d'un cost econòmic, un cost humà i simbòlic per als habitants de Capiscol, doncs la majoria pertany a la plantilla de 900 persones que s'han quedat sense feina després de l'incendi. En qüestió de segons les il·lusions i plans de futur es van convertir en cendres. La incertesa abraça a les centenars de famílies burgaleses que ignoren encara quan i com podran recobrar el seu treball. No obstant això, l'esperança és el motor que manté en peus als treballadors i al propi president de Campofrío, Pedro Ballvé, que no ha deixat de mantenir-se optimista i ha fet referència al compromís històric que té la companyia amb Burgos i que es projecta cap al futur.Ballvé es compromet a reconstruir a la ciutat la que serà "la fàbrica més moderna del món des del punt de vista tecnològic" i es preveu que estigui llesta al 2016. Amb els últims calius encara fumejants, el Grup ja està treballant en la redacció del nou projecte, que ha nascut a la força com a pla B d'aquest fet inesperat.

La mateixa tarda de l'incendi, Campofrío va transmetre un missatge de tranquil•litat als empleats i proveïdors, mostrant així la seva preocupació des del primer moment per aquests col·lectius. L'empresa pretén assegurar respostes clares i concretes alhora que compromisos per tornar a il·lusionar als burgalesos en desocupació. La constant comunicació amb els seus públics directes i indirectes i les solucions immediates plantejades per la companyia, denoten la sòlida estratègia que ha dissenyat davant aquesta situació de crisi, que lluny d'enfonsar-la, l'han reflotat.La fàbrica tenia contractades pòlisses amb asseguradores de prestigi però Ballvé anota que l'objectiu és no dependre de les compensacions de les assegurances ni de les ajudes públiques promeses. Informa a més que es passarà a recol·locar “amb celeritat” la producció, bé sigui en algunes de les vuit plantes restants del Grup a Espanya o a les fàbriques d'Europa. A part de la construcció de la nova planta i la recol·locació de la producció, una altra de les solucions proposades i que ja s'ha començat a executar, és la recol·locació també de la plantilla. La reubicació ja s'ha iniciat a l'empresa Carnes Selectas i al magatzem de productes acabats de la companyia, a les quals s'ha destinat al personal administratiu, logístic i de recursos humans, un total de 120 treballadors. La direcció es compromet a recol·locar a altres 135 empleats més en altres centres, elevant així el percentatge de reubicacions a gairebé el 30% i a més de 250 treballadors en menys de dues setmanes. Campofrío es converteix així en un bon exemple d'empresa que es preocupa pels seus treballadors en qualsevol situació. Recentment hem conegut altres exemples com el de Fagor que, veient-se abocada al tancament, s'ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels seus empleats entre les altres cooperatives del Grup Mondragón.

Tot i així el nombre de treballadors que segueix a l'espera de poder recuperar la seva ocupació és elevada. És per això que la Junta de Castella i Lleó s'ha posat en contacte amb les entitats financeres a través de les quals Campofrío pagava les nòmines, per aconseguir un acord marc “per a salvaguarda” als empleats en cas d'impagaments en els préstecs hipotecaris.

Campofrío en tot moment ha vetllat per l'interès de la seva plantilla i la seva previsió de futur és optimista, només queda esperar si les ajudes es mantenen constants i l'impacte de la crisi sobre el capital humà és mínim. El que sí s'assegura des de la companyia és que es faran més forts després del desastre, perquè de tot s'aprèn.

 

També pots veure el reportatge d'Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-campofrio-futuro-colectivo/2870815

Dimarts, 16 Desembre 2014
Neix l'Observador Digital

Neix de la vocació conjunta de la Fundació Factor Humà i RocaSalvatella per compartir coneixement amb l'objectiu d'acompanyar la transformació digital dels negocis i les persones. Promou l'aprenentatge, la creativitat i la innovació i afavoreix la competitivitat dels equips, la motivació professional i el desenvolupament del talent.

Dimarts, 25 Novembre 2014
La carrera contra las máquinas

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la tecnología está cambiando la valoración de las cualidades de los trabajadores en la empresa. Para ello ha contado con la colaboración de los expertos Jordi Serrano y Santi Garcia -ambos autores del libro El ocaso del empleo-. que el próximo 14 de octubre imparten el Seminario Factor Humà: "El futuro del trabajo: nuevos retos para recursos humanos”.

Diumenge, 05 Octubre 2014
Resultados y buen gobierno empresarial

Con motivo del VI Premio Factor Humà Mercè Sala, los miembros del nuevo Consejo Asesor de la Fundació han publicado conjuntamente un artículo en La Vanguardia sobre la importancia de la cultura empresarial como ventaja competitiva para lograr la excelencia. Los autores: Salvador Alemany, Núria Basi, Victòria Camps, Manel del Castillo y Josep Santacreu.

Diumenge, 18 Mai 2014
La tecnologia i el futur del treball

La combinació de la innovació tecnològica aplicada a les empreses amb la crisi econòmica actual ens fa dubtar sobre el futur que ens depara el món del treball. L’expresident de la Fundació Factor Humà i fundador de future4work, Jordi Serrano, va parlar del tema recentment com a ponent en una jornada TEDxRambles sobre “Ciència, Tecnologia i Consciència”.

 

 

Les paraules “futur", “treball” i “tecnologia” avui en dia ens evoquen incerteses i inquietuds, comença Jordi Serrano en una conferència TEDxRambles del passat mes de juliol. Això sembla normal en un context com l’actual de recessió econòmica mundial i que ha impactat amb especial força al nostre país.

Malgrat tot, tal i com afirma el fundador de future4work, no és el primer moment de la Història en el qual la societat se sent d’aquesta manera. Abans que arribés la Revolució Industrial, gran part de la població es dedicava a l’agricultura o a l’artesania. Però tot això es va transformar amb l’arribada de les màquines i la creació de les fàbriques: els artesans atemorits per “la fi del treball” es convertien en mà d’obra intercanviable i alguns d’ells fins i tot protagonitzaven moviments en contra com el dels luddites al Regne Unit.

Segons Serrano, el que vivim avui no és tan diferent al que es va viure al segle XIX, ja que actualment ja es compta amb robots que poden fer les feines d’un ésser humà, fins i tot en professions considerades intel·lectuals com l’escriptura.

A més, a diferència del que va passar durant la Revolució Industrial, avui dia els canvis tenen lloc a una velocitat molt superior, fet que ha col·locat a moltes organitzacions en l’obligació de triar entre innovar o morir. Una prova d’aquest fenomen és la mitjana de durada d’una empresa abans i ara: fa menys d’un segle, als anys 30 dels segle XX, una empresa tenia una vida mitjana de 100 anys. Avui, en canvi, la seva esperança de vida és només de 15 anys.

El nou context fa que les carreres professionals clàssiques hagin deixat de ser estables i que per tant els treballadors comencin a preocupar-se no només per conservar la feina que tenen sinó per mantenir la seva empleabilitat: la capacitat de la persona d’accedir a un lloc de treball, mantenir-s’hi i reubicar-se en un altre en cas de la pèrdua del primer.

Davant de la incertesa molta gent ha optat per prendre el control de la situació i escollir la seva pròpia trajectòria professional emprenent.

Inspirant-se en el llibre La ética hacker de Pekka Himanen, Serrano ens anima a recuperar els valors de grans companyies com Apple que van néixer de l’empenta i la passió dels seus creadors:

La passió pel treball en si mateix. Allò que es coneix com motivació intrínseca. Les tasques que permetin aplicar la creativitat. I que és l’avantsala de la innovació. L’autonomia. Que ens durà a sentir-nos més lliures i per tant també més responsables. La cooperació i compartir informació.

Serrano conclou aconsellant que si no ens agrada la nostra feina, el millor que podem fer és deixar-la i, per últim, cita a Peter Drucker: “La millor manera de predir el futur... és creant-lo!”

 

Accés a la conferència de Jordi Serrano a TEDxRambles: https://www.youtube.com/watch?v=kMOG9p3Au9s {cbrelatedarticle ids="10453,10456,10505,10571"}

Divendres, 20 Setembre 2013
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
El impacto de las tecnologías 2.0 en los procesos tradicionales de Recursos Humanos

Te presentamos los resultados de una encuesta elaborada conjuntamente con Humannova en el transcurso de dos jornadas recientes: una de la Fundació Factor Humà en Barcelona y otra organizada por Telefónica en Madrid. Se recogen valoraciones sobre cómo afectan las tecnologías 2.0 a los procesos tradicionales de RRHH. El próximo 22 de enero Humannova y AEFOL organizan en Barcelona #Conversaciones20, un encuentro para profundizar en la gestión del talento que llevan a cabo las ya consideradas como organizaciones 2.0.

Dimecres, 09 Gener 2013
Sota el núvol: la revolució del cloud computing

"Estar en el núvol està de moda!", ens explica Albert Closas en aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de TV3. L’emissió tracta del fenomen creixent del cloud computing que es planteja com la revolució tecnològica més gran dels nostres temps. El concepte consisteix en oferir serveis informàtics a través de la Xarxa i pagar només per allò que l’empresa fa servir.

 

Així doncs, totes les dades generades ja no estan emmagatzemades dins dels propis equips, sinó que es troben en algun dels grans “núvols” que actuen com a grans bases d’emmagatzematge.

Malgrat grans organitzacions estrangeres i locals com Mercabarna ja utilitzen aquests serveis, existeix una por davant del risc de la pèrdua o ús inapropiat la informació que s’hi diposita. Les experiències viscudes fins a dia d’avui ens confirmen que el sistema és més segur i més barat que tenir un servidor que hostatgi la informació a la pròpia empresa. Segons fons del sector, l’estalvi pot representar una reducció de costos variable, que van des del 40% fins al 75%.

Però el cloud computing ja ens afecta a tots a títol personal des de fa molt de temps. Les principals xarxes socials com Facebook, Google i Whatsapp en són usuàries. Les nostres informacions i cerques no es troben doncs a les seus d’aquestes empreses sinó en el cloud. Un bon exemple d’això és la cèlebre eina llançada gratuïtament a la xarxa, Dropbox: carpetes virtuals i accessibles a través d’Internet, a les quals es pot entrar des de qualsevol servidor, en qualsevol moment.

Jeremy Rifkin, economista i investigador de l’efecte de les noves tecnologies en l’economia i el medi ambient i que recentment ha visitat Barcelona amb motiu del Global Clean Energy Forum, ja va avisar, quan el cloud estava en els seus inicis, que els centres de telecomunicacions i les bases de dades es convertirien en els nous súper poders. I la seva teoria sembla que ja la podem confirmar, la política de tractament d’aquestes bases és molt estricte. Els edificis que les contenen estan localitzats a la perifèria de les zones urbanes i, a poder ser, en zones amb temperatures molt baixes perquè els equips no es sobreescalfin.

La Generalitat de Catalunya ha apostat pel núvol i ha adjudicat 4 grans contactes per gestionar les dades de l’administració catalana que han portat a la creació de quatre centres de cloud computing nous. Tot i així, la Generalitat només n’ocuparà un 20%, i la resta podrà ser contractat per altres empreses.  Els centres de cloud catalans inverteixen una part important de la seva gestió a mantenir els servidors refrigerats ja que es tracta d’un país amb temperatures altes. A la vegada, com a condició indispensable, tots aquests centres consten d’un sistema de seguretat i control rigorós que passa per nombroses càmeres de seguretat que envolten l’edifici per protegir el vertader tresor i legitimitat del cloud: la confidencialitat de les dades de les empreses de les quals gestiona la informació.

Un dels objectius principals que es va fixar quan es van crear els nous centres de cloud catalans va ser animar a les empreses locals a fer el salt a una deslocalització informativa que permet estalviar: espai, la contractació de personal que tingui coneixements tècnics en sistemes d’emmagatzematge de dades; i els costos informàtics, ja que només es paguen els serveis que es lloguen.

El núvol segueix creixent, però de moment sembla que no plourà.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4303735/Les-dades-en-el-nuvol

{cbrelatedarticle ids="9921,11134"}

Dilluns, 12 Novembre 2012
Un treballador d’IBM s’acomiada del correu electrònic

Luis Suárez viu i treballa a Gran Canària però treballa per IBM Madrid i el seu cap és als Estats Units. I a més fa gairebé 4 anys va decidir acomiadar-se del seu correu electrònic. Com es treballa amb aquestes distàncies pel mig i sense e-mails? La clau és un ús eficaç de les xarxes socials.

 

En aquest vídeo, que hem descobert gràcies al Twitter de Laura Rosillo , Luis Suárez explica que volia millorar la seva productivitat i es va adonar que es passava molt temps responent correus en comptes de treballant. Així que ja fa quatre anys va anunciar a tots els seus col·legues que abandonava l'ús de l’e-mail. Des de llavors el poden trobar en les xarxes socials.

I no és només una qüestió de gestió del temps. Les xarxes socials permeten compartir el coneixement de forma més ràpida però també més controlada: tu decideixes a qui inclous a cada xarxa social, i què publiques i comparteixes amb els teus contactes.

Un dels temes que ve tractant Luis Suárez al seu blog és la intranet social. És a dir, abandonar les intranets corporatives tradicionals que a la pràctica són un tauler d'anuncis per a l'empresa i acostar-se a la idea de xarxa social corporativa. Un espai virtual on els mateixos empleats puguin compartir idees o coneixement, fer les gestions que necessitin, crear grups de treball, mantenir reunions i fer formacions virtuals... En definitiva, una fórmula de relació en línia amb els companys i l'organització molt més directa i dinàmica que el correu electrònic. Això és el que ofereixen xarxes socials com ara Yammer.

Així que, serà cert que l’e-mail està morint com es ve dient des de fa un temps? Doncs sembla que encara no, encara que ens hi entossudim. Segons un estudi de l'any passat, cada dia s'envien 291.000 milions de correus electrònics a tot el món, gairebé el 90% no desitjat. Què fa falta per abandonar l'abús del correu i començar a utilitzar eines més directes i més pràctiques? Cal un canvi de cultura.

Luis Suárez, el protagonista del vídeo, té com sobrenom 'el hippy 2.0' i és un adepte de les xarxes socials des de fa temps. Però està clar que a moltes organitzacions no predominen encara els entusiastes com ell, perquè les xarxes triomfin en l'empresa s'han evidenciar els seus beneficis per a tothom i fins a quin punt poden faciliten les coses. Si no, ¿per què abandonar el ja familiar correu electrònic?

També caldrà un canvi de xip per part de moltes companyies: deixar de veure les xarxes com una amenaça a la productivitat de les persones o una pèrdua de temps i aprendre a usar-les com una eina més de treball que a més suposa major col•laboració, immediatesa, dinamisme, transparència...

No obstant això, com apuntava recentment el membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació Boris Mir al seu blog, cal tenir clar quines eines digitals ens convenen. No és bo llançar-se a les xarxes socials sense abans saber què necessitem realment i què seria només una pèrdua de temps i energia. Cada persona i organització és diferent i té, per això, diferents necessitats en el món virtual.

{cbrelatedarticle ids="9830"}

Dimarts, 23 Octubre 2012
El futur segons l'equip de Microsoft Office

Smart phones, smart cities, cloud computing... El futur ja és aquí. L’equip de Microsoft Office ha intentat explicar en un curiós vídeo com serà la nostra vida quotidiana i professional d’aquí a uns deu anys. Els mòbils o les tablets ja no serviran només per comunicar-nos, sinó també per organitzar-nos i millorar la nostra productivitat.

 

Unes ulleres que tradueixen simultàniament, un smart phone capaç de fer un check-in a un hotel amb una clau digital, una tablet on una nena pot fer els deures o una nevera que mostra sense obrir-la el catàleg de productes que té a dins. Són coses que fa poc temps ens haurien semblant de ciència ficció i que ara no ens sorprenen gaire.

El futur segurament és una barreja de tecnologia mòbil, xarxes socials, cloud computing, intel·ligència artificial i mols altres nous conceptes que ja no ens semblen tan llunyans perquè ja en comencem a tenir els primers exemples pràctics. Avui ja es parla d’objectes intel·ligents o de les smart cities i ja és comú l’ús d’smart phones. I la visió futurista de les imatges en 3 dimensions sobresortint del dispositiu, com es veu en aquest vídeo, ja ha estat avançada pels creadors de l’iPhone5, tot i que encara no ha sortit al mercat.

La gràcia de totes aquestes innovacions és que poden ajudar a millorar la productivitat de les persones, ja que faciliten la gestió del temps i permeten centrar-se en les tasques importants. No és la primera vegada que Microsoft Office imagina la productivitat del futur: el 2009 ja van publicar un vídeo explicant com la tecnologia podia millorar la forma de treballar a l’empresa, a l’escola i a casa.

Tal com explica Lynda Gratton, Catedràtica de Lideratge a la London Business School, en un article recent a People Management Magazine, la tecnologia és un factor de canvi en les relacions laborals i també en l’economia global. Segons Gratton, la tecnologia tendirà a ser cada cop més assequible i per això la capacitat tecnològica creixerà exponencialment. A més, la ubiqüitat d’Internet permetrà treballar en xarxa des d’indrets remots del planeta i ajudarà a crear una consciència global.

Ara bé, amb una vida cada cop més tecnologitzada i lligada a l’actualització contínua de la informació, correm el risc de no saber desconnectar i acabar patint allò que s’anomena ‘tecnoestrés.’ A nivell de relacions socials, un altre possible problema és la pèrdua dels 'bons modals' com a resultat de la irrupció dels smart phones a l’esfera pública, o el que també s'ha definit com una nova 'urbanitat digital.'

{cbrelatedarticle ids="8624,9047,9125"}

Dijous, 10 Novembre 2011

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.