Search Keyword:
Total: 37 results found.
Tag: futur
La crisi del lideratge i un nou camí cap al futur

"Necessitem líders valents i humils, guiats per una brúixola moral i que tinguin un propòsit social i uns principis", reflexiona l'excandidata presidencial islandesa i CEO de "The B Team" Halla Tómasdóttir. Ho explica en una entrevista dins d'un recent esdeveniment TED. Tómasdóttir planteja com haurien de ser els líders moderns i recorda que molts d'ells necessiten canviar la seva forma d'actuar a risc de convertir-se en irrellevants.

Dimarts, 25 Juny 2019
Viure de renda... bàsica

El debat sobre la renda bàsica universal es troba més obert que mai. Es planteja com solució per combatre la desigualtat social i la pobresa i per fer front a la pèrdua de llocs de treball que provocarà la robotització. El programa 30 Minuts de TV3 ha abordat recentment la qüestió a través d’un reportatge que mostra els efectes que han tingut proves pilot d’implementació que s’han dut a terme a llocs com Barcelona, Finlàndia o Namíbia.

Divendres, 19 abril 2019
Com acabar amb mals hàbits de gestió abans que arribin a la pròxima generació de líders

"Els comandaments intermedis i els d'alt nivell han de col·laborar en el present perquè en el futur els primers puguin dirigir amb més confiança, flexibilitat i cooperació." Així ho explica en una xerrada TED Elizabeth Lyle, experta en desenvolupament del lideratge. Lyle compara el mal hàbit quan era estudiant d'acumular plats bruts a la pica, amb el costum de molts futurs directius de donar continuïtat a dinàmiques dels seus caps que, en realitat, consideren antiquades.

Dilluns, 18 Març 2019
10 paradoxes de la gestió empresarial actual

Vivim temps en què els directius s'enfronten a múltiples paradoxes en la seva gestió. És propi de la gestió de la complexitat. Proposem una petita relació com a reflexió d'alguns dels principals dilemes que percebem i compartim des de les nostres pràctiques professionals.

Dimecres, 30 Gener 2019
Com es pot motivar als treballadors del sector públic?

El sector públic ocupa a una part important dels treballadors actualment en actiu. Tot i això, pot considerar-se com un dels sectors més atractius del mercat laboral? Jordi Serrano i Santi García, socis fundadors de Future for Work Institute (FFWI), en parlen amb Marc Esteve, professor i director del Màster en Direcció Pública de la University College London. Esteve reflexiona en aquest podcast sobre els principals reptes de l’Administració per atreure el talent i, sobretot, per mantenir-lo motivat.

Dijous, 17 Gener 2019
Els límits de la Intel·ligència Artificial: una mirada optimista amb tocs d’alerta

El passat 24 de maig, en el marc de l’acte de lliurament dels Premis Factor Humà –un esdeveniment sota el lema: Una visió més amplia. Una mirada més humana-, vam assistir a un interessant i curiós "Debat sobre els límits de la Intel·ligència Artificial" entre en Genis Roca, president de Roca Salvatella, i la Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, i que va estar conduït pel periodista Xavier Graset.

Dimecres, 12 Setembre 2018
Cap a on va la formació en un moment d'interregne?

Estem vivint en la incertesa permanent (VUCA: volàtil, Incert, complex, ambigu), on res és sòlid; on tot pot succeir. La incertesa i l'emergència són les característiques centrals del nostre estat d'interregne o modernitat líquida. Davant la nova situació, cap a on ha de dirigir-se la formació?

Dimecres, 11 Juliol 2018
‘Terrícoles’ entrevista Xavier Marcet

“La tecnologia és una eina molt útil, però sense una mirada diferent és impossible innovar,” assegura el president de la consultora Lead to Change, Xavier Marcet, al programa d’entrevistes de Betevé ‘Terrícoles’. A l’entrevista, dirigida per Sergi Vicente, Marcet opina sobre el paper que juga i jugarà la tecnologia en l’àmbit laboral. Amb motiu de la presentació del seu nou llibre, Marcet parla sobre temes com ara la innovació o la Intel·ligència Artificial.

Dimecres, 11 Juliol 2018
Per què la tecnologia necessita les Humanitats

"No hem de valorar la tecnologia més del que valorem les Humanitats." Aquesta és una de les afirmacions en una xerrada TED del cofundador i CEO de la companyia de software Bluewolf, Eric Berridge. L'enginyer i emprenedor considera que en un món cada vegada més tecnològic, la combinació de coneixements entre les conegudes com disciplines STEM (acrònim anglès de les sigles Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) i les Humanitats poden marcar la diferència en els negocis.

Dilluns, 11 Juny 2018
Tres mites sobre el futur del treball (i per què són falsos)

L'amenaça de l'automatització del treball és quelcom molt real. L'economista anglès Daniel Susskind ho afirmava en una jornada TED organitzada a Darmstadt, Alemanya. Tanmateix, el ponent desmuntava tres mites sobre la introducció de la Intel·ligència Artificial en el món laboral i que, assegurava, no deixen veure amb claredat el veritable futur de la convivència entre l'ocupació humana i la robotitzada: els mites de l'exterminador, de la intel·ligència i de la superioritat.

Divendres, 20 abril 2018
"La feina està canviant d'autopista a muntanya russa"

Vaig poder escoltar frases tan curioses com aquesta durant la celebració fa uns dies de la Mobile Week Bcn, un dels esdeveniments paral·lels al Mobile World Congress. Vaig assistir a una sèrie de diàlegs sobre el treball i sobre un futur que cada vegada és més present: el de la robotització, la digitalització i la Intel·ligència Artificial. Com preparar els joves davant d'aquest escenari?

Dijous, 08 Març 2018
Treballar després de la crisi

L’automatització dels treballs està a l’ordre del dia. Segons els experts, vivim en una 4a Revolució Industrial que guia la transició tecnològica cap a una automatització majoritària a la feina. Al programa Sense ficció de TV3 es va emetre recentment un capítol que, amb l’ajuda de diversos i reconeguts experts, analitza la influència de la introducció de la tecnologia a la feina en un context de recuperació econòmica.

Dimarts, 19 Desembre 2017
¿Aceptarías un robot como CEO?

Alguien puede creer que la dirección estratégica, la innovación o la relación con el cliente serán las últimas reservas del management humano. Pero la fuerza de la tecnología nos presenta cada día más evidencias de que las máquinas también son capaces de desarrollar mejores estrategias, mejores diseños creativos, más innovación y mejor interacción con el cliente que los humanos.

Dilluns, 27 Novembre 2017
El treball vist amb filosofia

Diversos pensadors, filòsofs, polítics i d’altres actors socials han teoritzat sobre el concepte de treball però, des de la nostra realitat actual, en què s’ha transformat? El programa de Televisió de Catalunya “Amb filosofia”, dirigit per Emili Manzano, ha volgut respondre a les principals qüestions del treball i definir si en un futur podrem canviar la nostra percepció del món laboral.

Dijous, 27 Juliol 2017
Domesticant el Big Data

En plena era de la informació, les dades són cada dia un element més important a l’hora d’entendre què passa al món. Però el cert, és que el Big Data també és aplicable a la gestió de persones i actualment ja és una eina indispensable per a àmbits com el de la selecció. De la mà de la companyia Domestic Data Streamers, coneixem diverses maneres de presentar la informació de manera comprensible i, fins i tot, com una obra d’art.

Dimarts, 25 Juliol 2017
Demà, quan la guerra comenci

El futur del treball està cada dia més ennuvolat i omple d’incerteses a joves i a no tan joves. Per això, el nou programa de Televisió de Catalunya El dia de demà es llança a pronosticar com serà el treball a Catalunya l’any 2050. De la mà del periodista Josep Puigbó s’aprofundeix en qüestions com l’anomenada Quarta Revolució Industrial, la Intel·ligència Artificial, la Renda Bàsica Universal o els nous camps de coneixement, que amenacen amb capgirar els paradigmes laborals de tot el món.

Dilluns, 22 Mai 2017
El nou lideratge es diu efectivitat

En el 4t Espai Factor Humà, que va tractar sobre diferents estratègies per gestionar un entorn VUCA, vam comptar amb la ponència del consultor artesà José Miguel Bolívar que ens va aportar una visió del lideratge com el principal factor per a l'efectivitat entesa com la capacitat d'aconseguir resultats.

Divendres, 17 Març 2017
#ObjetivoTecnoRevolución: el futur de l'ocupació

La quarta revolució industrial suposa un nou repte per a la societat. L'automatització posa en perill molts llocs de treball i requereix la creació d'un nou paradigma basat en l'educació i en l'evolució del sistema social. El programa El Objetivo de La Sexta va reunir cinc experts sobre el futur del treball, que van posar damunt la taula tota la informació i ara, com repeteix constantment Ana Pastor, "seves són les conclusions."

Dijous, 16 Març 2017
Santiago Niño Becerra: “Si un treballador generador de baix valor afegit té una afició de la qual en sàpiga molt, que la intenti professionalitzar”

L'economista Santiago Niño Becerra ha passat pel podcast Futuro del Trabajo, que fan des de Future4Work, per radiografiar l'actualitat del mercat laboral i advertir sobre el seu futur més immediat amb l'impacte de la tecnologia i l'entrada en escena dels millennials. La roda segueix girant i arriben grans canvis en els models clàssics de treball però, ¿és possible que en algunes coses no estiguem tan lluny dels temps dels nostres avis?

Dimarts, 22 Novembre 2016
Creativation Talks: Eines de creativació per a la nova educació

Poc abans de les vacances d’estiu va tenir lloc la 1a edició de les Creativation Talks, un format de xerrades semblants a l’estil TED que va reunir ponents destacats provinents de múltiples àmbits per compartir la seva opinió, visió i experiència. El lema d’aquest primer any fou “Eines de creativació per a la nova educació”, i va voler instar a la creació i a la innovació per tal que l’aprenentatge es converteixi en l’eina més poderosa per afrontar els reptes futurs. Entre les moltes ponències ens van semblar especialment interessants i enriquidores les de Josep Lagares, Alfons Cornella i Carles Capdevila.

Divendres, 23 Setembre 2016
‘Valor Afegit’: Robots, amics o enemics?

Durant tota la història els avenços tecnològics han acabat amb determinats llocs de treballs i n’han creat d’altres. Actualment ens trobem en un moment crític, doncs el dubte recau en si en els proper anys la destrucció de professions serà molt més gran que la nostra capacitat per crear-ne de noves. Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya ens parla de la introducció dels robots al mercat laboral, capaços de fer tasques d'alta precisió i fins i tot de fer més competitives les empreses. Són amics que ens fan millors o enemics a vigilar de prop? I, sobretot, hi ha futur sense robots?

Dimecres, 13 abril 2016
Empleats/des de més edat, el valor de la maduresa professional

Les societats occidentals hem de dissenyar noves polítiques de gestió de Recursos Humans vinculades amb els/les nostres empleats/des grans i a un doble nivell: col·lectiu -amb estratègies que perllonguin amb diverses i creatives fórmules la vida laboral i facin sostenible la despesa en pensions- i a cada organització -aprofitant millor les capacitats d'aquest col·lectiu amb un enfocament guanya-guanya i potenciant la rendibilitat corporativa i l'ocupabilitat personal.

 

Dimarts, 10 Novembre 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Gestionar el compromís avui: aprenentatges després de la crisi

La crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a la gestió i l'enfocament de les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar els molt diferents nivells de compromís i, en la pràctica, hem pogut veure les seves conseqüències: hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords en un clima de comú interès, mentre que en unes altres s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació: què ha marcat la diferència?

 

La sortida de la crisi va de debò, encara que les seves seqüeles ens acompanyaran bastants anys. Més d'un milió de persones entraran al mercat de treball en no massa temps - malgrat que no en les condicions d’abans - però la mala notícia és que haurem de conviure amb una desocupació estructural de més de quatre milions de persones que l'economia espanyola no podrà absorbir. És un problema que hem d'assumir com a societat, mentre que a tots els agents econòmics, públics i privats, el que ens correspon és contribuir a crear una economia suficientment competitiva per generar ocupació, riquesa, impostos i polítiques socials, en aquest ordre.

Massa temes a abordar per a un blog, per la qual cosa em centraré en una qüestió que considero essencial si volem aconseguir que les nostres empreses siguin realment competitives i els nostres ens públics eficients. Em refereixo a com aconseguir comprometre a treballadors, a professionals i a comandaments amb els reptes de les seves organitzacions, després d'uns anys duríssims on s'han hagut de prendre mesures de fort impacte en les persones, i que no sempre s'han gestionat amb l'encert i la sensibilitat suficients. Ja tenim perspectiva de tots aquests anys i podem començar a treure conclusions i aprenentatges.

En primer lloc, dir que la crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a com gestionar les persones i enfocar les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar aquestes diferències, mesurant el grau de compromís dels equips amb les seves organitzacions. Hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords, prendre mesures de flexibilitat o aconseguir reduccions de salaris en un clima de comú interès mentre que en unes altres, tanmateix, s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació i que, en nombroses ocasions, ha portat a durs expedients de regulació, acomiadaments o tancaments. A les primeres, fins a un 80% dels seus empleats se sentien certament compromesos amb els problemes i reptes de la seva organització, mentre que a les segones, amb prou feines arribaven a un 40% (la mitjana del mercat és d'un 63% d'empleats amb un compromís bastant raonable amb la seva empresa). I la pregunta que sorgeix és: què ha marcat la diferència?

Analitzant les unes i les altres, veiem que la diferència no l'ha marcat ni el sector ni la grandària. La diferència ha residit, essencialment, en com l'equip directiu ha abordat la gestió de persones per sortir de la crisi, i això es concreta en set qüestions clau:

Quan la gent mira cap amunt què veu? I allò que marca la diferència és quan veu un equip directiu capaç, cohesionat, coherent i creïble. Del contrari, per desgràcia, n’hem vist nombrosos exemples aquests anys. Que marca un rumb clar: estratègia i prioritats clares i coherents. Que explica la situació amb transparència, baixa al terreny i dóna la cara. Que pren decisions, les comunica i les executa. Que crea espais de participació significatius amb els comandaments intermedis, que se senten part de la solució i no part del problema, protagonistes de la situació, en lloc de patidors passius de quelcom que els ve donat des de dalt. Que entaula un diàleg franc i obert amb els sindicats, la qual cosa requereix de dues condicions: tenir la consciència tranquil·la i l'autoestima en el seu lloc. I si han hagut de prendre decisions dures, especialment acomiadaments: professionalitat en els criteris i exquisidesa en les formes.

Estem sortint de la crisi, d'això no hi ha dubte, i aquest nou cicle suposarà importantíssims reptes en la gestió de persones. Vull referir-me a dos d'ells que són conseqüència directa de tot l'anterior:

La guerra pel talent ha tornat. La gent “retinguda” per la crisi començarà a marxar, vincular als professionals clau serà una prioritat, i gens fàcil per cert una vegada fet el clic. Els motius de fugida detectats en les nostres enquestes de clima són eloqüents: “marxar a una empresa que tracti millor els seus empleats” i “canviar de caps”. Recompondre la bretxa de confiança que la crisi ha deixat entre moltes empreses i els seus equips, doncs s'ha apel•lat massa a la por. Passar de l'amenaça a la il·lusió no és fàcil, el compromís cal merèixer-lo.

En conseqüència, dir finalment que la situació actual, al meu entendre, ens convida a ser optimistes, hi ha una gran oportunitat per al creixement i per a la competitivitat, i la forma en què siguem capaços de reenganxar el compromís dels equips amb les seves empreses marcarà la diferència.

Un suggeriment i un avís per a navegants: això no va de diners, va de confiança i de credibilitat.

{cbrelatedarticle ids="11593,11572,11724,11880"}

 

Dimarts, 12 Mai 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Marc Cortés: La digitalització que tot ho canvia

Reflexions a partir de la molt recomanable conferència d’en Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella, en el marc de l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat. A partir de l’estructuració conceptual que fa Cortés de l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies als canvis tecnològics, a mi m’agradaria parlar-ne en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal.

Fem una mica d’història molt recent: l'agost de 1991, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i l’HTTP. L'any 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació de la Universitat d'Illinois desenvolupà el primer navegador web. Han passat només 21 anys!

Google va ser fundada l’any 1998, poc abans que Telefónica comprés el Portal Olé per 2.000 milions de pessetes (12 M€) per convertir-lo en Terra. Era l’època en que alguns teníem telèfon Nokia (l’any 1991 només hi havia 15 milions d’usuaris de mòbil al tot el món; actualment hi ha més de 1.500 milions) i vàrem haver d’esperar fins a l’estiu de 2007 per veure néixer la primera versió dels Iphone i començar a canviar les pantalles lliscant els dits, en comptes de fer-ho amb la rodeta de l’Ipod. Per complementar amb altres fets principals, 2004 és l’any d’arrencada de Facebook, al febrer de 2005 apareix Youtube i al març de 2006 és el moment en que es presenta Twitter. Entre el Nokia i l’Iphone 6 o entre el portal Olé i l’actualitat no han passat ni 20 anys! Facebook, Youtube o Twitter en prou feines estan en procés de celebrar el seu desè aniversari.

Encara hi ha algú que dubti que “la digitalització ho ha canviat tot?” En el marc del darrer Espai Factor Humà, en Marc Cortés fa una molt recomanable conferència en la que estructura conceptualment l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies a aquests canvis. Ara m’agradaria fer-ho en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal. Com ha afectat i afectarà la digitalització a les nostres vida i a la nostra societat? Algunes reflexions desordenades i gens exhaustives:

El món del treball: per un costat, en els darrers vint anys, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d’un increment en la mitjana dels salaris, accelerant la polarització salarial i la desaparició progressiva dels salaris mitjans. Per l’altre, l’aparició de noves professions (algunes d’elles efímeres) obren noves oportunitats laborals. Us recomano l’especial de The Economist de 2014: “The Third Great Wave”. El món de la informació: quants de vosaltres sabíeu de PODEMOS abans de la nit de les eleccions europees de 2014? Reconec que jo no en sabia pràcticament res de res, però la perplexitat davant dels resultats em permetia comprendre que hi ha un món paral·lel al meu en què hi passen moltes coses i del qual estic desconnectat. No em considero un incomunicat digital, procuro seguir diferents xarxes socials, diaris digitals i altres eines; però això no significa que no hi hagi espais desconeguts per a mi i en els que hi ha una riquesa extraordinària. Com a la vida real. El món financer: l’any 1981 es van instal·lar els primers caixers automàtics de la Caixa de Barcelona (primera entitat que va apostar per aquest tipus de tecnologia) i amb ells apareixien les targetes de dèbit. 34 anys més tard el diner físic ha passat a un segon nivell i segueix, mica en mica, desapareixent. No tinc dades exactes però avui en dia l’operativa transaccional bancària es fa fora de l’oficina en un percentatge superior al 80%. L’any 2014 caldrà també recordar-lo per haver estat el de la presentació de l’Iphone 6 que incorpora la tecnologia per fer pagaments amb targeta de crèdit (acord Apple – VISA) i que permet desplaçar una part del negoci de les targetes des de l’entorn financer al tecnològic. Serà bo estar atents d’anotar la data en la que puguem pagar en “apples” o en “googles”, en comptes de dòlars o euros. El món industrial: més enllà de la deslocalització que provoca desequilibris territorials, la digitalització (robotització) de la indústria comporta una pèrdua accelerada de llocs de treball, i encara no hem sigut capaços de trobar resposta a què fer amb totes les persones que no podran accedir a una feina. Com diu Nussbaum: “Els éssers humans necessiten sentit, comprensió i perspectiva a més de feina“.

El món ha canviat, o millor dit, va començar a canviar fa 20 anys i encara ha de canviar molt més. Les societats canvien quan canvia la tecnologia, però també les “societats canvien quan canvien els seus déus” (Antonio Machado). Hem canviat la tecnologia i els déus; també estem canviant nosaltres.

{cbrelatedarticle ids="11180"}

Dimarts, 10 Març 2015
La sorprenent crisi laboral de 2030... i com començar a resoldre-la ja

La digitalització i l'automatització han proporcionat més i millors recursos i han permès la creació de nous tipus d'ocupació. Però alhora existeix el temor que les màquines acabin substituint als humans al mercat laboral. Rainer Strack, expert alemany de The Boston Consulting Group, afirma en una enriquidora conferència del recent TED@BCG Berlin que succeirà tot el contrari, ja que en 15 anys existiran més llocs de treball que persones que els puguin ocupar.El TED@BCG, un esdeveniment produït pel TED Institute amb la col·laboració de The Boston Consulting Group, multinacional de la consultoria estratègica, va reunir líders del àmbit empresarial que han viscut en primera persona el canvi i la transformació que ha patit la societat en els últims temps. L’últim esdeveniment de la sèrie TED@BCG va tenir lloc el passat octubre a Berlín, en el qual Rainer Strack, expert en Recursos Humans de BCG, va invitar a la reflexió amb un interessant discurs.

Strack comença mostrant un gràfic que reflecteix la taxa de natalitat a Alemanya i el progressiu envelliment de la població. Aquest no és més que un pretext per parlar-nos d'un problema que li preocupa: l’any 2030 la població en edat de treballar serà molt menor que ara, és a dir, la força laboral disminuirà i ho farà de forma significativa.El ponent calcula que si Alemanya vol mantenir el seu PIB actual i que la seva productivitat segueixi creixent faran falta 8 milions de persones, més del 20 % de la força laboral actual alemanya. Per no estancar-se, aquest país haurà d'augmentar significativament la migració, atreure a moltes més dones al mercat laboral i augmentar l'edat de jubilació. Com aconseguir-ho?Strack fa esment als robots, a l'automatització i a la tecnologia, i formula la següent pregunta: Canviarà la tecnologia la situació i augmentarà la productivitat? Fins ara sembla que anem en aquesta direcció. La implementació de noves tecnologies ha facilitat l'execució de diferents tipus de treballs, abans costosos i que suposaven una major pèrdua de temps. La industrialització i l'automatització d'alguns sistemes de producció van suposar un important avenç al mercat laboral, creant nous llocs de treball associats a aquestes transformacions. Però fixant-nos en les xifres, podem veure que les indústries que tradicionalment generaven més ocupació estan en declivi, sobretot a l'Europa del Sud. Ens trobem doncs davant un dilema: ens portarà la tecnologia del present de nou a la creació de més feina?

On resideix el problema? Doncs, encara que sembli contradictori, en la pròpia revolució digital. Com apunta el ponent, els robots, el Big Data o l'automatització reemplaçaran molts llocs de treball, de fet en algunes professions com el periodisme ja ho estan començant a fer. Però per a Strack, la clau és una altra: quan, amb quina rapidesa i en quina mesura? És a dir, serà capaç la revolució digital de crear ocupació a un ritme que compensi la seva destrucció?

Al voltant d'aquesta qüestió gira el Document de Prioritats d'Investigació, una carta oberta signada per més de 400 personalitats del món de la ciència i la innovació.  Al text es plantegen qüestions com ara l'establiment d'una renda bàsica universal com a contrapartida a la incorporació de màquines en llocs de treball actualment ocupats per humans.

“Per poder frenar la destrucció d'ocupació que portaran els robots hem de centrar-nos en tot el contrari: en les persones, o millor dit, en els talents. Tenim quelcom del que les màquines no disposen: inquietuds, aspiracions i molt talent. No hem d'oblidar que els robots són fruit de les nostres idees i que si existeixen és per posar-se al nostre servei i facilitar el desenvolupament del nostre potencial.

Per poder retenir a les persones cal indagar en les seves preferències laborals i actuar sobre elles. La principal resulta ser la cerca de reconeixement, segons una enquesta realitzada entre més de 200 000 sol·licitants de feina de 189 països. Com apunta Strack, estem davant d’un enorme repte de perfeccionament professional, en el qual empreses i els governs hauran de crear estratègies per atreure els millors i saber donar-los allò que demanin."Els treballadors són recursos, són actius; no costos, ni nòmines, ni màquines. Ni tan sols els alemanys."

 

Accés a la conferència de Rainer Strack de TED@BCG Berlin: https://www.ted.com/talks/rainer_strack_the_surprising_workforce_crisis_of_2030_and_how_to_start_solving_it_now?language=es

{cbrelatedarticle ids="11636,12651"}

Dimarts, 24 Febrer 2015
Campofrío, un futur col·lectiu

Segons un reportatge recent d'Informe Semanal a TVE la incertesa envaeix els empleats de Campofrío, que han vist cremar el lloc on treballaven en l'incendi que ha destruït la planta de la companyia a Burgos. Els burgalesos, que han vist néixer l'empresa i forma part ja de les seves vides, no poden evitar sentir-se abatuts per l'incident. No obstant això el seu president, Pedro Ballvé, proposa ja algunes solucions al desastre i preveu un futur optimista.

Campofrío, un futuro colectivo

Han passat poques setmanes des que un devastador incendi posés fi a l'activitat de la Bureba, la planta principal de l'empresa d'elaborats carnis Campofrío a Burgos. L'incendi, que va durar 11 dies, es considera el foc industrial més important a Espanya.

La història de Campofrío va estretament lligada a la història de Burgos, convertint-se en un dels símbols d'identitat de la ciutat. Fa 63 anys que la companyia va establir la seva primera planta al barri de Capiscol que ha viscut de prop la seva expansió i creixement. La Bureba era una herència generacional, testimoni del treball durant dècades de diverses generacions de burgalesos.

La destrucció de la fàbrica ha suposat, a més d'un cost econòmic, un cost humà i simbòlic per als habitants de Capiscol, doncs la majoria pertany a la plantilla de 900 persones que s'han quedat sense feina després de l'incendi. En qüestió de segons les il·lusions i plans de futur es van convertir en cendres. La incertesa abraça a les centenars de famílies burgaleses que ignoren encara quan i com podran recobrar el seu treball. No obstant això, l'esperança és el motor que manté en peus als treballadors i al propi president de Campofrío, Pedro Ballvé, que no ha deixat de mantenir-se optimista i ha fet referència al compromís històric que té la companyia amb Burgos i que es projecta cap al futur.Ballvé es compromet a reconstruir a la ciutat la que serà "la fàbrica més moderna del món des del punt de vista tecnològic" i es preveu que estigui llesta al 2016. Amb els últims calius encara fumejants, el Grup ja està treballant en la redacció del nou projecte, que ha nascut a la força com a pla B d'aquest fet inesperat.

La mateixa tarda de l'incendi, Campofrío va transmetre un missatge de tranquil•litat als empleats i proveïdors, mostrant així la seva preocupació des del primer moment per aquests col·lectius. L'empresa pretén assegurar respostes clares i concretes alhora que compromisos per tornar a il·lusionar als burgalesos en desocupació. La constant comunicació amb els seus públics directes i indirectes i les solucions immediates plantejades per la companyia, denoten la sòlida estratègia que ha dissenyat davant aquesta situació de crisi, que lluny d'enfonsar-la, l'han reflotat.La fàbrica tenia contractades pòlisses amb asseguradores de prestigi però Ballvé anota que l'objectiu és no dependre de les compensacions de les assegurances ni de les ajudes públiques promeses. Informa a més que es passarà a recol·locar “amb celeritat” la producció, bé sigui en algunes de les vuit plantes restants del Grup a Espanya o a les fàbriques d'Europa. A part de la construcció de la nova planta i la recol·locació de la producció, una altra de les solucions proposades i que ja s'ha començat a executar, és la recol·locació també de la plantilla. La reubicació ja s'ha iniciat a l'empresa Carnes Selectas i al magatzem de productes acabats de la companyia, a les quals s'ha destinat al personal administratiu, logístic i de recursos humans, un total de 120 treballadors. La direcció es compromet a recol·locar a altres 135 empleats més en altres centres, elevant així el percentatge de reubicacions a gairebé el 30% i a més de 250 treballadors en menys de dues setmanes. Campofrío es converteix així en un bon exemple d'empresa que es preocupa pels seus treballadors en qualsevol situació. Recentment hem conegut altres exemples com el de Fagor que, veient-se abocada al tancament, s'ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels seus empleats entre les altres cooperatives del Grup Mondragón.

Tot i així el nombre de treballadors que segueix a l'espera de poder recuperar la seva ocupació és elevada. És per això que la Junta de Castella i Lleó s'ha posat en contacte amb les entitats financeres a través de les quals Campofrío pagava les nòmines, per aconseguir un acord marc “per a salvaguarda” als empleats en cas d'impagaments en els préstecs hipotecaris.

Campofrío en tot moment ha vetllat per l'interès de la seva plantilla i la seva previsió de futur és optimista, només queda esperar si les ajudes es mantenen constants i l'impacte de la crisi sobre el capital humà és mínim. El que sí s'assegura des de la companyia és que es faran més forts després del desastre, perquè de tot s'aprèn.

 

També pots veure el reportatge d'Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-campofrio-futuro-colectivo/2870815

Dimarts, 16 Desembre 2014
Neix l'Observador Digital

Neix de la vocació conjunta de la Fundació Factor Humà i RocaSalvatella per compartir coneixement amb l'objectiu d'acompanyar la transformació digital dels negocis i les persones. Promou l'aprenentatge, la creativitat i la innovació i afavoreix la competitivitat dels equips, la motivació professional i el desenvolupament del talent.

Dimarts, 25 Novembre 2014
La carrera contra las máquinas

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la tecnología está cambiando la valoración de las cualidades de los trabajadores en la empresa. Para ello ha contado con la colaboración de los expertos Jordi Serrano y Santi Garcia -ambos autores del libro El ocaso del empleo-. que el próximo 14 de octubre imparten el Seminario Factor Humà: "El futuro del trabajo: nuevos retos para recursos humanos”.

Diumenge, 05 Octubre 2014

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.