Search Keyword:
Total: 16 results found.
Tag: conciliació de la vida laboral i familia
Sense ficció: “Lladres de temps”

En el marc de Sense Ficció, un programa setmanal de Televisió de Catalunya, s’ha emès el documental “Lladres de Temps” dirigit per Cosima Dannoritzer. Aquest interessant reportatge explica com hem acabat convertint una idea ambigua, subjectiva i amorfa, com és el temps, en l’entitat més objectiva i tangible que coneixem, com són els diners.

Dimecres, 19 Desembre 2018
Fem massa vacances?

A l'Estat espanyol es garanteixen 22 dies de vacances pagades (a banda dels dies festius). Al programa El suplement de Catalunya Ràdio van debatre recentment sobre si són suficients, són massa o són massa pocs i sobre si es distribueixen bé. Va ser amb Maria Rosa Martí, mestra i periodista; amb el psicòleg Marc Masip; i amb Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Dimarts, 12 Setembre 2017
Terrícoles: entrevista a Teresa Torns

“Ens cal temps per poder gaudir del temps de vida.” Així ho afirma Teresa Torns, professora jubilada de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i experta en gestió del temps i desigualtats de gènere, en una entrevista recent del programa Terrícoles de BTV on ens parla de la importància de la racionalització dels horaris i l’adaptació de la jornada laboral a les nostres necessitats vitals. Hi ha un llarg camí per recórrer, sobretot en termes de canvi de mentalitat, però si establim consensos socials col·lectius el triomf de les polítiques de temps i conciliació serà possible.

Dimecres, 10 Febrer 2016
Per què la igualtat de gènere és bona per a tothom, fins i tot per als homes

La igualtat de gènere és l'objectiu de moltes lluites que sembla que per ara només lideren les dones. Però, i si et diem que la igualtat permet ser més feliços també als homes i a més augmenta la productivitat laboral? Michael Kimmel, sociòleg expert en estudis de gènere i autor del llibre Angry White Men, ens comenta en una divertida i interessant conferència del TEDWomen 2015 com, a més de ser el just i el correcte, la igualtat de gènere és una batalla en la qual tots hi guanyen: dones, homes, fills i fins i tot empreses.

Dimarts, 15 Desembre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
Quan una societat posa en marxa iniciatives per millorar la situació de les dones, no milloren només aquestes si no tota la societat

Fer-ho bé és possible. Admiració i esperança és el que em varen transmetre la Immaculada i la Joana Amat amb el seu discurs quan, el passat 4 de juny, varen recollir el VII Premi Factor Humà Mercè Sala en representació d'AMAT Immobiliaris.

Em va quedar clar que la Imma i la Joana són excepcionalment valentes i innovadores: avançant-se al seu temps varen introduir la conciliació laboral i familiar fa 25 anys, quan d’això ningú en parlava i en un sector especialment masculinitzat.

Malgrat no ser fàcil, lluny de “tirar la tovallola”, han persistit en la seva obstinació de fer de la seva empresa un lloc humà en el qual treballar, i estarem d’acord que sent una PIME, el mèrit és infinitament major.

Això no és fruit de la casualitat ni de modes, sinó d’un treball tenaç basat en Integritat, Coherència, Perseverança, Prudència, Disciplina, Generositat i Austeritat, valors que defineixen AMAT, i en mantenir la mirada a llarg termini, generant així una empresa sostenible i duradora en el temps.

Aquesta ferma aposta pel valor de les persones les va impulsar a mantenir la plantilla durant els temps difícils de la crisi econòmica i a posicionar-se clarament contra fórmules de precarietat laboral existents en el seu sector. AMAT és un clar exemple dels beneficis de tenir una plantilla estable i fidelitzada, especialment quan es tracta d’una empresa de serveis que vetlla per una atenció personalitzada.

La Imma i la Joana varen dedicar aquest premi a la seva mare, Concepció Amigó, qui es va quedar al capdavant del negoci després d’enviudar. Jove i amb dos criatures, la imagino com una dona excepcional, una dona que fa més de mig segle va tenir el valor de sortir del rol en el qual la societat l’encasellava.

I així es va fer realitat allò que expliquen, entre d’altres, la Harvard Business School i que les germanes Amat il·lustren perfectament:

“Hi ha poques coses que tenen un efecte tan clar en la desigualtat de gènere com el fet de tenir una mare treballadora”

Aquests estudis evidencien que les filles de mare treballadora (fora de la llar) quan, ja adultes, s’incorporen al mercat de treball, tenen més possibilitats de desenvolupament professional i majors ingressos, entre d’altres beneficis. Pel que fa als fills, els homes criats per mares incorporades al mercat laboral contribueixen més a les tasques domèstiques i de cura.

La Joana i La Imma varen continuar amb la roda màgica que va posar en marxa la seva mare. Vetllant perquè les dones tinguessin oportunitats en el mercat laboral varen posar en marxa polítiques valentes de conciliació i així la influència que la Concepció va tenir en les seves filles continua en les treballadores de finques AMAT i en les filles i fills d’aquestes.

Això és impacte social!

Tot plegat m’ha fet pensar en la importància clau de la generació de referents per a les noves generacions i la responsabilitat que nosaltres, com a dones, homes o organitzacions tenim. En l’obligació d’oferir als qui venen darrera nostre un nou mirall on poder albirar un millor futur lliure d’estereotips de gènere; un futur on poder desenvolupar tot el potencial.

La Concepció ho va fer, la Joana i la Imma segueixen treballant per fer-ho realitat i, sens dubte, les noves generacions Amat seguiran amb la tasca. Està escrit en el seu ADN.

Elles ens deixen un clar exemple de lideratge femení; un mirall real en el que, com a dones avançades al seu temps, mostren el que han de fer les empreses i, sobretot, un missatge:

Fer-ho bé és possible.

No hi ha excuses i si no, els ho pregunteu.

Dimarts, 14 Juliol 2015
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
‘Som dones’: La feina

Conciliar la vida personal amb la vida professional pot resultar una mica difícil, sobretot per a aquelles dones que intenten accedir a llocs tradicionalment reservats als homes. La major feminització del mercat laboral és un fet real i quantificable, però està inacabada i incompleta, doncs ha tingut lloc sota un teló de fons de desigualtat i de precarietat. En aquest episodi del nou programa Som dones de TV3 dones d’origen divers es reuneixen per donar i compartir opinions i experiències.

Som dones és una sèrie documental realitzada per Televisió de Catalunya que ens mostra el món explicat per les dones amb l’objectiu de propiciar diàleg i reflexió. Nenes, joves i dones adultes de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada sobre diferents temes que susciten l’interès general i que formen part del nostre dia a dia. En aquest cas concret la feina i la presència de la dona al mercat laboral.Una presencia destacada en aquest programa és la de Pilar Almagro, sòcia fundadora i CEO del Grup Vertisub. Ella és la seva pròpia cap i un exemple de dirigir en femení. Compagina les seves funcions de directiva amb la cura de les seves filles, sense descuidar tampoc els aspectes més lúdics de la seva vida. La bona gestió del temps és una de les raons per la qual li encanta treballar amb dones ja que, segons ella, estan acostumades a ocupar-se de moltes coses alhora i a trobar el moment oportú per a cada tasca.Almagro comenta que l'agenda de l'empresa no ha de restar temps a l'agenda personal, sinó que cal transformar-les en una de sola. En relació a l'equilibri entre ambdues facetes i davant l'evidència que la ingerència de les companyies en l'esfera privada va en augment, es comença a parlar de la necessitat d'integració més que de conciliació. De totes maneres, l'existència de moments de desconnexió que ens permetin connectar amb nosaltres mateixos i la dedicació a activitats que ens facin sentir bé han d'estar sempre presents, apunta la CEO de Vertisub.A més d'aquesta capacitat de conciliar o integrar la vida laboral amb la familiar, les dones posseeixen altres qualitats innates que les fan propenses a exercir un lideratge efectiu, com ara la sensibilitat o l'empatia, i que han anat entrenant al llarg de la seva carrera sobretot com a mares, comenta Almagro. No són ni millors ni pitjors que els homes, doncs el lideratge depèn de la persona, de les seves capacitats i habilitats i no es tracta d'una qüestió de gènere, mencionen altres de les entrevistades.

Per a la sociòloga Blanca Moreno les dones són capaces de proposar solucions més horitzontals, a diferència dels seus homòlegs masculins que tendeixen a la verticalitat. El lideratge en femení és precisament aquell lideratge capaç de compaginar aquest talent amb altres capacitats de negociació i diàleg.

Però la realitat és que el 70% de les empreses no compta amb cap dona en el seu consell directiu, assenyala Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dones estan millor preparades que mai però no arriben al cim que és on podrien aportar en major mesura els seus valors, la seva visió i sobretot la seva sensibilitat, sinó que es queden en càrrecs intermedis. Segons un informe recent de Fedea aquells països que han millorat en temes d'igualtat empresarial ho han fet només gràcies a quotes.Encara que s'han fet progressos i hi ha un major nombre de dones directives que fa uns anys, és innegable l'existència encara d'un sostre de vidre que impedeix que arribin més amunt. Mercadé comenta que això és culpa també del presentisme, un tret propi de la cultura masculina a l'empresa, que atorga gran importància a la presència i que instaura la idea que si no estàs 12 hores al dia al teu lloc perds la possibilitat d'ascendir o d’escalar posicions.Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, afirma que la pobresa té nom de dona i malgrat que treballen més hores que els homes, elles segueixen sent més pobres en termes de riquesa material i econòmica. Cobren un 17% menys que els seus homòlegs masculins, encara que per les seves capacitats productives haurien de cobrar un 2% més, segons un informe recent de l'OIT.

Les dones que participen en el reportatge saben que el camí cap a la igualtat serà llarg però els agrada allò que fan i són conscients que els queda molt per poder aportar. Segons Almagro, només amb motivació i optimisme aconseguiran motivar les seves plantilles i obrir-se camí en el món empresarial. Perquè l'optimisme és el millor recurs per impulsar emocions positives, tant dins com fora de la empresa.

 

També pots veure el reportatge de Som dones a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-dones/la-feina/video/5504723/#

Dimarts, 28 abril 2015
Transformar la vida privada per transformar la vida pública

El passat 16 de setembre, en el marc de la Setmana dels Horaris, vaig tenir l’honor de la mà de la Fundació Factor Humà de participar en l’acte dedicat al paper de les organitzacions en aquesta transformació. Les ponències de les persones representants de la Universitat Oberta de Catalunya, MC Mutual i KH Lloreda van ser realment interessants i, el que per a mi és més important, varen visibilitzar no només bones practiques, sinó que fer-ho bé és possible.

Campanya “Te corresponde, nos corresponde” de la Creu Roja

Les tres experiències varen posar de manifest que racionalitzar horaris de treball i incorporar iniciatives com la flexibilitat, el teletreball o les escoles bressol al centre de treball, no només facilita que les persones puguin desenvolupar-se en les diferents esferes de la seva vida, sinó que, i crec que amb una relació causal, són més felices.

Quelcom que em va cridar l’atenció a partir d'una de les ponències: com les iniciatives de racionalització del temps promouen un canvi en els estereotips de gènere, sobretot aquells que fan referència a l’àmbit domèstic i de la cura, funcions atribuïdes majoritàriament a les dones. I és que encara que les polítiques de conciliació són percebudes perquè siguin les dones les principals usuàries, quan les organitzacions faciliten l’ús d’horaris més equilibrats estan facilitant que els homes conciliïn.

Les organitzacions tenen el poder d’influir sobre la societat i millorar-la.

Crec que no cal fer esment a estadístiques per fer-nos conscients que és el col·lectiu femení el que encara es fa càrrec de la majoria de feines de l’àmbit domèstic. Però aquest fet, lluny de ser només un tema cultural, es tracta segons l'OCDE d’un problema que amenaça l’economia i desenvolupament d’un país.

Per tant, en la meva opinió, es fa necessari millorar la racionalització dels nostres horaris i alhora transformar la vida privada per transformar la vida pública (la frase és de l'ex consellera de Treball Mar Serna). En aquest sentit el col·lectiu masculí encara no s’ha integrat a l’àmbit reproductiu -o domèstic- de la mateixa manera que ho han fet les dones a l’àmbit públic.

Per què? Hi ha tota una sèrie de creences vinculades a l’estereotip de gènere fortament arrelades que cal remoure. Per exemple:

- Les tasques domèstiques no són treball. En les economies preindustrials gairebé totes les activitats que realitzaven homes i dones es denominaven treball. Amb la industrialització una part de la producció se separa del lloc de la vida i es comença a produir per als mercats. Malgrat que part important de les activitats necessàries per a la vida continuen realitzant-se a la llar, a partir d'aquest moment perdran la seva categoria de treball.[1]* Per tant qui es fa càrrec del treball domèstic passa a considerar-se socialment que no treballa. - El “treball” domèstic no té valor. Aquesta és una creença bastant comuna i no només respecte l’àmbit domèstic, sinó per a qualsevol feina exercida majoritàriament per dones. Adoneu-vos com les feines de major prestigi acostumen a anomenar-se en masculí, per exemple “metges”, malgrat que les dones són des de fa alguns anys al voltant del 70% d’alumnat que finalitza la carrera de Medicina. En canvi, malgrat que ha augmentat la incorporació dels homes a la professió d’infermeria, es continua fent referència a “les infermeres.”

D'aquesta manera, qui es voldria incorporar a un àmbit poc reconegut socialment i que et relega a la categoria de paràsit? Realment els missatges no són massa persuasius...

Per tant, al mateix temps que es treballa amb iniciatives tan potents com la Reforma Horària cal també generar un model que refusi el presentisme i incentivi una participació activa dels homes en l’àmbit de la cura. Per si serveixen, ofereixo uns quants arguments:

- L’àmbit domèstic és aquell on els éssers ens formem com a persones, és l’àmbit dels afectes i on es desenvolupen moltes de les competències pròpies de la intel·ligència emocional. Les mateixes competències que es posen de rellevància en l’exercici del lideratge 3.0. - És en aquest mateix àmbit on es desenvolupen tota una sèrie de competències transversals. Capacitats d’ampli espectre no específiques d’una ocupació però aplicables a moltes feines i contextos. Són exemples de competències transversals la comunicació, la resolució de problemes, l'organització del treball, la gestió del temps, etc. Aquest video ho il·lustra perfectament - Els treballs domèstics suposen al voltant d’un 30% del PIB. L’INE ja va publicar al 2003 “una cuenta satélite de los hogares en España”. En tot cas no deixa de sorprendre’m que aquest any en el càlcul del PIB s’introdueixin activitats il·legals, com el tràfic de drogues o la prostitució, i es segueixi ignorant que el treball domèstic és un dels grans determinants de la qualitat de vida.

Si a les nostres empreses treballem la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), siguem coherents i impulsem, especialment des de la funció directiva, un canvi cultural que estimuli la RSP (Responsabilitat Social Personal)[2]* ara per ara en mans de les dones.

Necessitem aquest canvi de paradigma per tal que dones i homes puguin participar en igualtat de condicions i que imatges com aquesta, que il·lustren l’actual malbaratament de talent femení, passin a la història.

 

Accés a pàgina web dels actes realitzats durant la Setmana dels Horaris: http://www.reformahoraria.cat/#!setmana-del-temps/c1fpi

*[1] C. Carrasco “Tiempo de trabajo, tiempo de vida ¿reorganización o conciliación? http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Tiempo-de-trabajo-tiempo-de-vida

*[2] Aquest concepte me’l va ensenyar Immaculada Pulido, fent referència a la seva activitat en Responsabilitat Social com a professional autònoma.

{cbrelatedarticle ids="11232,11102,11150,11172,11197"}

Dimarts, 07 Octubre 2014
Está en nuestras manos garantizar la igualdad de oportunidades

La V edición de las Jornadas de Igualdad organizadas por GAES ha analizado la igualdad en la empresa, desmontando al mismo tiempo mitos sobre trabajos considerados masculinos y femeninos. Entre otros, han participado Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà y, Cristina Salvador, miembro de nuestra Comisión Consultiva.

Dimarts, 17 Juny 2014
Esclaus de l’horari: treballar de sol a sol

Darrerament els horaris espanyols han fet córrer rius de tinta. Es parla de les conseqüències que tenen en productivitat i en motivació dels treballadors, però una emissió recent del programa La Sexta Columna ens dibuixa una completíssima panoràmica on ens mostra que no tothom vol renunciar a la configuració tradicional de la jornada. També parla de les seves víctimes indirectes, sovint oblidades: el avis que han de tenir cura cada dia dels néts; i els infants que no reben l’atenció necessària i han de fer activitats extraescolars fins al vespre.

El programa arrenca amb una dada molt significativa per entendre el problema d’Espanya: el 47’3% dels assalariats fan una jornada laboral partida; és a dir, que han de fer una pausa de més d’una hora i mitja per dinar. Però, per què es fan aquestes pauses tan exagerades? Alguns experts apunten que es tracta d’una herència històrica. María Angeles Durán, catedràtica de Sociologia i investigadora del CSIC ens explica que la jornada laboral partida era necessària en l’època en què la major part de la població treballava al camp. Com que al migdia feia massa calor per seguir, feien una pausa i continuaven per la tarda. Segons han demostrat nombrosos estudis, actualment aquest problema conviu també amb el desfasament horari espanyol. L'horari va desfasar-se a principis del Franquisme, quan Espanya va adoptar el fus horari alemany com a mostra de suport a Hitler. També ho van fer els països que van ser envaïts durant la Segona Guerra Mundial però, aquests, amb la caiguda de Berlin, van tornar a l’hora anterior. Espanya tanmateix encara segueix avui dia amb l’horari alemany. Sobre aquesta qüestió Ignacio Buqueras, president de l’Asociación para la Racionalización de Horarios Españoles, defensa que cal tenir en compte que els nostre clima mediterrani no és el mateix que el dels països nòrdics, i per això cal que ajustem els nostres rellotges per anar en sintonia amb el nostre horari solar.Nuria Chinchilla, directora del Centro Internacional de Trabajo y Familia de l’IESE, assegura que els nostres horaris tenen conseqüències greus per a la societat: “Costos en sinistralitat, costos en el fracàs escolar, estem més cansats perquè els infants també estan més cansats, problemes d’absentisme perquè no es pot conciliar quan els fills es posen malalts..." Sense oblidar que en matèria de conciliació, la dona és de lluny més perjudicada que l’home, ja que les responsabilitats domèstiques recauen més en elles. Però aconseguir uns horaris més racionals no és tasca senzilla, ja que tota la societat està organitzada segons ells i per tant caldria un canvi estructural en diversos sectors. En aquest sentit, a Catalunya ja fa un temps que treballa la iniciativa Ara És l’Hora amb un full de ruta marcat per fomentar un ajustament coherent. A nivell estatal es va crear una subcomissió del Congrés per tractar aquesta qüestió. Segons apunten, aconseguir una jornada més racional passaria per dur a terme mesures com ara fer que els espectacles teatrals, el cinema o els programes televisius prime time comencessin abans, que s’implementés una jornada laboral flexible i continuada o que els horaris comercials acabessin abans. Però no tothom té clar que aquests canvis siguin beneficiosos. Manuel García-Izquierdo, president de la Confederación Empresarial del Comercio, sosté que hem de mantenir la nostra pròpia manera de fer les coses: “No veig que haguem de canviar els nostres costums pels d’altres països que no tenen les mateixes hores de sol que té el nostre, que no tenen l’alegria que té el nostre i, en definitiva, que no tenen la nostra forma de treballar.”Per la seva banda, Miguel Ángel Galán, vicepresident del Comercio de los Empresarios de Madrid, deixa clar que ell i la gent que treballa amb ell només podrien tancar abans si la resta de treballadors també sortissin més d’hora a fer les seves compres. Tot i així, l’aplicació d’alguns d’aquests canvis ja compta amb casos d’èxit: l’empresa Martínez Loriente, on asseguren que la implantació de la jornada laboral flexible i continuada ha suposat un augment de la productivitat i una reducció de l’absentisme; i Iberdrola, la primera empresa de l’IBEX-35 que la va aplicar i on va suposar un guany de 40 hores de treball productiu per treballador a l’any i una reducció d’un 10% de l’absentisme. Però el problema més gran és que la mala gestió del temps a la feina no repercuteix només en la productivitat del treballador i la seva motivació, sinó que hi ha víctimes indirectes: els fills i els avis. Es calcula que 7 de cada 10 avis espanyols ha cuidat o cuiden als seus néts, i el 38% ho fan cada dia. A França, en canvi, només ho fan el 8% dels avis. Un abús que és conseqüència directa de les dificultats per a la conciliació.Chinchilla apunta que un altre problema greu dels horaris actuals es reflecteix en la baixa natalitat: "Espanya s’està morint, envelleix a un ritme impossible d’atrapar." Els experts ho tenen clar: una racionalització horària i una revisió de la jornada laboral només aportarien avantatges per a la societat. Jos Collin, col·laborador de l’IESE, recorda que “l’horari actual ningú l’ha imposat per Decret," i que per tant es podria modificar. En la mateixa línia s’expressa Buqueras: “Uns horaris més racionals són factibles i millorarien molt la conciliació entre els ciutadans i la seva satisfacció personal." Chinchilla, per la seva banda, es refereix als efectes que tenen en la família: “El segle XXI és el segle de la 'F' de flexibilitat i de família. Tot el que passi a la família reverteix a la societat, per bé o per mal."

 

Pots accedir a l’emissió Esclavos del horario, trabajar de sol a sol del programa La Sexta Columna al seu portal oficial: http://www.atresplayer.com/television/programas/lasexta-columna/temporada-1/capitulo-67-esclavos-horario-trabajar-sol-sol_2014031400378.html#fn_sinopsis_lay

{cbrelatedarticle ids="11039,11462"}

Dijous, 22 Mai 2014
Per què no es pot treballar bé a l’oficina?

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

 

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

 

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

{cbrelatedarticle ids="10193,10338,10428,10978"}

Dilluns, 22 abril 2013
La Fundació col·labora amb el programa “Al dia” de La Xarxa de Comunicació Local: canvi d'horari de primavera i conciliació vida laboral i personal

Amb motiu del canvi d’hora de primavera del passat 31 de març, el programa informatiu de la Xarxa de Comunicació Local “Al dia” va dedicar un espai a parlar dels horaris i la conciliació de la vida laboral i personal. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda de l’expert Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, o d’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

 

Els efectes positius de la flexibilitat laboral per als treballadors i per a les empreses han estat comprovats per diversos estudis. Tot i així, la societat espanyola encara sembla no saber ni poder canviar unes llargues jornades laborals que provoquen que moltes de les hores a l’oficina siguin improductives.

El passat 31 de març, com cada any, molts països vam avançar una hora els nostres rellotges. Aquest canvi es fa a Espanya des de 1918 amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les hores de sol i estalviar energia. A Catalunya es calcula que aquest estalvi suposa uns 32 milions d’euros que provenen bàsicament del consum domèstic .

Segons Joan Josep Escobar, cap de gestió de l’Institut Català d’Energia, si no féssim aquest canvi, aviat es faria de dia a les 6 del matí, hora en què la majoria de treballadors estem dormint, i tal i com expressa, “és una llàstima que no hi hagi cap activitat i que en canvi tinguem llum del dia”.

Tot i així, no tots els experts consideren que el canvi d’hora semestral tal i com es fa ara tingui efectes positius per als espanyols. Nuria Chinchilla, professora i directora del Centre Internacional de Treball y Família de l’IESE, va proposar en una conferència recent retornar al fus horari de Greenwich, és a dir, endarrerir els rellotges una hora i adoptar els mateixos horaris que Portugal o Regne Unit. Segons Chinchilla aquesta mesura (juntament amb una reducció del temps dedicat a dinar) ajudaria a la conciliació, ja que Espanya es troba desubicada respecte la seva hora solar. Tal i com ella explica, geogràficament Espanya es troba molt lluny d’Europa Central, de manera que a Llevant hi ha una hora de diferència respecte l'hora solar que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i que a Galícia arriba a haver-hi una diferència de fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.

Els treballadors espanyols treballen unes 277 hores més a l’any que els alemanys, però tot i així es calcula que només el 45% de la jornada laboral és productiva. El nostre horari laboral fa que estiguem moltes hores a la feina dificultant la conciliació. Això ens porta, per exemple, a fer gestions personals en hores de feina.

Una major flexibilitat en els horaris laborals milloraria el rendiment; una aposta on tothom hi sortiria guanyant, ja que es calcula que les empreses que permeten horaris flexibles i motiven als treballadors tenen una productivitat un 19% més alta de mitjana. Així ho expressa Anna Fornés, directora de la nostra Fundació, en les seves declaracions per a La Xarxa, on afirma que la flexibilitat "no te cap cost" i que només és “qüestió de tenir voluntat de posar-s’hi”.

En la mateixa línia, Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, afirma que si el capital humà està ben atès i compromès amb l’empresa serà molt més productiu que no pas aquell que no sap mai a quina hora pot marxar de la feina.

 

També pots veure la notícia al Canal de la Fundació Factor Humà de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=MeXncRHhAFU

{cbrelatedarticle ids="10235,10302,10415"}

Dimarts, 09 abril 2013
El valor del treball: Anna Fornés i Carlos Obeso a Catalunya Ràdio

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va participar al programa Líquids, l’estiu de l’oracle, de Xavier Graset el passat 21 de juliol, per reflexionar sobre els canvis que ha viscut el mercat laboral recentment i la forma com els catalans s’enfronten al nou panorama.

Dimarts, 13 Setembre 2011
Arriba l'hora de tocar els horaris

La Fundació Factor Humà ha col·laborat de nou amb L 'Econòmic, el setmanari d’informació econòmica que es distribueix amb el Punt i l 'Avui, en un article sobre el nostre model d'organització del temps de treball i sobre com perjudica la competitivitat de l'economia i genera pèrdues a les empreses i la societat en conjunt.

Dilluns, 21 Febrer 2011
Reuniones e hijos en la agenda
Pilar Jiménez, Presidenta de la Fundació Factor Humà, ha sido una de las ocho mujeres que relatan sus experiencias en Historias de Madres, un especial de reportajes que El Periódico de Catalunya ha realizado con motivo del Día de la Madre.
Dilluns, 10 Mai 2010

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.