Llibres

El nostre catàleg et permetrà identificar novetats editorials i, mitjançant el nostre cercador, tots aquells recursos bibliogràfics que et puguin interessar sobre qualsevol assumpte de RH
Search Keyword:
Total: 15 results found.
Tag: discriminació
Com mantenir la Intel·ligència Artificial al marge de prejudicis humans

“La Intel·ligència Artificial ha contribuït a reforçar prejudicis humans”. Ho explica en una xerrada TED Kriti Sharma, experta en Intel·ligència Artificial que es preocupa per l'ètica i la resolució de problemes socials. Sharma recorda que la IA influeix en gran part de les decisions que prenem. És per això que cal anar amb compte amb les dades que proporcionem a les màquines, ja que elles només reprodueixen els patrons i possibles biaixos humans.

Dilluns, 06 Mai 2019
#Trencarols, juga per la igualtat de gènere

Els darrers anys s’han viscut grans avenços en matèria d’igualtat de gènere. Tot i això, per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones és necessària una major conscienciació social. Amb aquest objectiu, l’empresa Apunts ha preparat el joc de cartes #Trencarols, que pretén afavorir l’aprenentatge de forma lúdica. El joc ens descobreix la terminologia que envolta a aquesta qüestió i posa de manifest situacions quotidianes que suposen una discriminació vers les dones. 

Dilluns, 08 abril 2019
‘Valor Afegit’: Inclusió laboral LGTBI

Cada cop més organitzacions decideixen abordar la diversitat d’identitats de gènere com una possibilitat d’afavorir el seu progrés, més que com un repte que dificulta el compliment d'objectius. Però, què poden fer aquestes empreses per gestionar la pluralitat? En un reportatge recent del programa Valor Afegit, que s’emet a Televisió de Catalunya, es presenten els casos de companyies amb pràctiques inclusives com Telefònica, Barcelona Serveis Municipals i Idealista.

Dijous, 22 Novembre 2018
El 70% d'aturats de llarga durada te més de 50 anys, què fem?

És habitual parlar de l'atur dels joves i els problemes que han d'afrontar en la seva entrada al mercat laboral... i durant uns quants anys més. No obstant això, és menys habitual llegir el que succeeix amb els més grans de 50 anys. Què els passa? Ho tenen més fàcil? Ja us ho avanço, rotundament, no, i veurem per què. Els números canten.

Dijous, 19 abril 2018
Com podem eradicar l'assetjament sexual a la feina

Malauradament, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral segueix d'actualitat. La periodista i activista nord-americana Gretchen Carlson relatava en una recent xerrada TED experiències ultratjants viscudes per ella mateixa com a Miss America l'any 1989 o explicades per altres dones professionals de molts àmbits. Casos com el del productor de Hollywood Harvey Weinstein no fan sinó demostrar que hi ha molta feina per fer per acabar amb aquesta xacra.

Dimarts, 28 Novembre 2017
Acabem amb l’edadisme

"No és l'envelliment el que ens provoca la por a fer-nos grans, és la discriminació que això implica." L'escriptora i activista Ashton Applewhite reflexionava en una xerrada TED realitzada recentment a Vancouver sobre l’estès fenomen de l'"edadisme": la discriminació per motius d’edat que congrega una sèrie d’estereotips negatius i acceptats socialment sobre el fet d'envellir, tant en l'àmbit personal com en el laboral.

Dilluns, 13 Novembre 2017
Les dones són l'única majoria a la qual se segueix tractant com a una minoria

El passat 28 d’octubre, en el marc del III Espai Factor Humà, vaig tenir la sort d’assistir a una ponència de la Dra. Berbel: “Què és  i que no és innovar des de la diversitat?”. Segons va explicar, les polítiques de diversitat provenen del lema de la Il·lustració “totes les persones són iguals”, així quan només totes les persones són iguals és possible fer una política de diversitat. Entenent la igualtat com igualtat d’oportunitats, no com l’antònim de diferència.

Dimarts, 22 Març 2016
Per què la igualtat de gènere és bona per a tothom, fins i tot per als homes

La igualtat de gènere és l'objectiu de moltes lluites que sembla que per ara només lideren les dones. Però, i si et diem que la igualtat permet ser més feliços també als homes i a més augmenta la productivitat laboral? Michael Kimmel, sociòleg expert en estudis de gènere i autor del llibre Angry White Men, ens comenta en una divertida i interessant conferència del TEDWomen 2015 com, a més de ser el just i el correcte, la igualtat de gènere és una batalla en la qual tots hi guanyen: dones, homes, fills i fins i tot empreses.

Dimarts, 15 Desembre 2015
‘Som dones’: La feina

Conciliar la vida personal amb la vida professional pot resultar una mica difícil, sobretot per a aquelles dones que intenten accedir a llocs tradicionalment reservats als homes. La major feminització del mercat laboral és un fet real i quantificable, però està inacabada i incompleta, doncs ha tingut lloc sota un teló de fons de desigualtat i de precarietat. En aquest episodi del nou programa Som dones de TV3 dones d’origen divers es reuneixen per donar i compartir opinions i experiències.

Som dones és una sèrie documental realitzada per Televisió de Catalunya que ens mostra el món explicat per les dones amb l’objectiu de propiciar diàleg i reflexió. Nenes, joves i dones adultes de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada sobre diferents temes que susciten l’interès general i que formen part del nostre dia a dia. En aquest cas concret la feina i la presència de la dona al mercat laboral.Una presencia destacada en aquest programa és la de Pilar Almagro, sòcia fundadora i CEO del Grup Vertisub. Ella és la seva pròpia cap i un exemple de dirigir en femení. Compagina les seves funcions de directiva amb la cura de les seves filles, sense descuidar tampoc els aspectes més lúdics de la seva vida. La bona gestió del temps és una de les raons per la qual li encanta treballar amb dones ja que, segons ella, estan acostumades a ocupar-se de moltes coses alhora i a trobar el moment oportú per a cada tasca.Almagro comenta que l'agenda de l'empresa no ha de restar temps a l'agenda personal, sinó que cal transformar-les en una de sola. En relació a l'equilibri entre ambdues facetes i davant l'evidència que la ingerència de les companyies en l'esfera privada va en augment, es comença a parlar de la necessitat d'integració més que de conciliació. De totes maneres, l'existència de moments de desconnexió que ens permetin connectar amb nosaltres mateixos i la dedicació a activitats que ens facin sentir bé han d'estar sempre presents, apunta la CEO de Vertisub.A més d'aquesta capacitat de conciliar o integrar la vida laboral amb la familiar, les dones posseeixen altres qualitats innates que les fan propenses a exercir un lideratge efectiu, com ara la sensibilitat o l'empatia, i que han anat entrenant al llarg de la seva carrera sobretot com a mares, comenta Almagro. No són ni millors ni pitjors que els homes, doncs el lideratge depèn de la persona, de les seves capacitats i habilitats i no es tracta d'una qüestió de gènere, mencionen altres de les entrevistades.

Per a la sociòloga Blanca Moreno les dones són capaces de proposar solucions més horitzontals, a diferència dels seus homòlegs masculins que tendeixen a la verticalitat. El lideratge en femení és precisament aquell lideratge capaç de compaginar aquest talent amb altres capacitats de negociació i diàleg.

Però la realitat és que el 70% de les empreses no compta amb cap dona en el seu consell directiu, assenyala Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dones estan millor preparades que mai però no arriben al cim que és on podrien aportar en major mesura els seus valors, la seva visió i sobretot la seva sensibilitat, sinó que es queden en càrrecs intermedis. Segons un informe recent de Fedea aquells països que han millorat en temes d'igualtat empresarial ho han fet només gràcies a quotes.Encara que s'han fet progressos i hi ha un major nombre de dones directives que fa uns anys, és innegable l'existència encara d'un sostre de vidre que impedeix que arribin més amunt. Mercadé comenta que això és culpa també del presentisme, un tret propi de la cultura masculina a l'empresa, que atorga gran importància a la presència i que instaura la idea que si no estàs 12 hores al dia al teu lloc perds la possibilitat d'ascendir o d’escalar posicions.Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, afirma que la pobresa té nom de dona i malgrat que treballen més hores que els homes, elles segueixen sent més pobres en termes de riquesa material i econòmica. Cobren un 17% menys que els seus homòlegs masculins, encara que per les seves capacitats productives haurien de cobrar un 2% més, segons un informe recent de l'OIT.

Les dones que participen en el reportatge saben que el camí cap a la igualtat serà llarg però els agrada allò que fan i són conscients que els queda molt per poder aportar. Segons Almagro, només amb motivació i optimisme aconseguiran motivar les seves plantilles i obrir-se camí en el món empresarial. Perquè l'optimisme és el millor recurs per impulsar emocions positives, tant dins com fora de la empresa.

 

També pots veure el reportatge de Som dones a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-dones/la-feina/video/5504723/#

Dimarts, 28 abril 2015
El perill d'ocultar qui ets

La por a no ser acceptats ens paralitza, ens empetiteix i fins i tot ens fa oblidar qui som realment. Vivim en una societat que malgrat cada vegada es mostri més permissiva i lliberal segueix jutjant cadascun dels nostres moviments, condicionant així la nostra manera de ser i actuar. Morgana Bailey, professional dels Recursos Humans, ens revela en aquesta commovedora ponència que va tenir lloc recentment al TED@State Street de Londres qui és realment i el per què del seu prolongat silenci.

Produït conjuntament pel TED Institute i State Street, una multinacional financera, va tenir lloc el passat novembre a Londres el TED@State Street London, un esdeveniment en el qual els oradors van aconseguir impactar i inspirar a molts dels assistents a través de la riquesa de la seva experiència personal i laboral. Entre ells va destacar el valent discurs de Morgana Bailey, que treballa al departament de Recursos Humans d’una empresa nord-americana de Kansas.Bailey comença remuntant-nos al seu passat, quan era jove, rebel i sense por a provar coses noves ni a sortir del que era més corrent. Seguia els patrons de qualsevol adolescent fins que un viatge d'estudis a Londres li va canviar la vida. No és precisament casualitat que ens expliqui tot això en aquesta mateixa ciutat, doncs va suposar un punt d'inflexió per a ella.Va descobrir quelcom de si mateixa que desconeixia fins aleshores, alguna cosa que formava part del seu ser però que tot i així no la deixava ser. Es va convertir en el contrari d'allò que era, va canviar les festes en discoteques i els esdeveniments per amagar-se a la seva habitació. Un cop la por s'apodera de tu és difícil lliurar-te’n i fer un pas cap endavant, assenyala. Durant 16 anys ha viscut espantada i amb temor als retrets i a ser jutjada. Per què?Pel simple fet de ser: Lesbiana. Paraula que no volia que la definís, ni que condicionés els pensaments o actituds dels qui l'envoltaven. Però era la seva veritable identitat, Morgana Bailey, era homosexual i això no la feia ni millor ni pitjor, la feia ser ella mateixa.Si la ponent ha tingut el valor de confessar el seu secret, de mostrar-se tal com és i ser capaç de fer el pas cap a davant ha estat gràcies a un article de la revista Advocate que parla sobre els efectes de la homofòbia. Quan el va llegir se'n va adonar que el seu silenci tenia repercussions més greus a llarg termini, i no només socials, sinó que també de salut. L'article ho deixa clar: L'esperança de vida dels gais i de les lesbianes que viuen en ambients de poca acceptació es redueix en 12 anys enfront d'ambients en els quals sí que són acceptats.Els efectes de l'estrès personal i l'estigma social són una combinació mortal. L'estudi va trobar que els homosexuals de les comunitats on no els accepten eren més propensos a les malalties cardíaques, a la violència i al suïcidi. El problema aquí no resideix en les persones que lluiten per vèncer les seves pors i confessar que són el que són, sinó que resideix en les societats que els envolten, alimentades de prejudicis i poc tolerants als canvis.“La meva elecció d'ocultar qui sóc realment pot haver contribuït indirectament a aquest mateix entorn i a crear un ambient de discriminació”, apunta Bailey. Igual que ella, moltes altres persones haurien d'adonar-se que la lluita comença per acceptar-se a un mateix, perquè si tu mateix penses que no pertanys al conjunt de gent “ordinària” i per això t'ocultes, t'estàs autodiscriminant. Encara que sembli inversemblant, els majors obstacles per superar són les inseguretats que s'alberguen al nostre interior.Morgana reflexiona sobre la ironia que suposa treballar a Recursos Humans, una professió que defensa la diversitat social i el seu reflex en el lloc de treball i, tot i així, no fer res per advocar per a això. Totes les empreses i els seus empleats haurien de promoure polítiques contra la discriminació i comprometre's amb la diversitat, doncs al cap i a la fi és el que fa únic i especial el lloc en el qual vivim. Tots som diferents, no hem nascut a la mateixa ciutat, ni hem llegit els mateixos llibres, ni pensem igual, ni, òbviament, ens agraden les mateixes coses. Tots estem dins del gran sac de la diversitat, sac que no hauria de convertir-se en gàbia per aquells que són considerats diferents per sentir-se atrets per algú del seu mateix sexe.Igual que el mercat laboral s'ha adaptat a les noves tecnologies, al boom que ha suposat la digitalització o als canviants contextos econòmics, ha d'adaptar-se també a l'època en la que viu i als seus avenços socials, un període en el qual la llibertat d'expressió no té perquè implicar conseqüències negatives, ni l'homosexualitat ser un tabú.Bailey finalitza la seva conferència més segura de com la va començar, doncs en nomésl 10 minuts ha tingut el valor de revelar quelcom que ha amagat durant 16 anys. Més val tard que mai, diuen, i més si això serveix per ajudar a altres que se senten apartats per ser ells mateixos. Cap de les peces que construeixen el nostre trencaclosques personal és més o menys vàlida. Per això, si confies en tu i t'acceptes tal com ets, els altres no podran retreure't res i molt menys frenar el teu creixement personal.

“Perquè en enfrontar-te a les teves pors, dins teu, podràs canviar la realitat que t'envolta”, conclou Morgana.

 

Accés a la conferència de Morgana Bailey a TED@State Street London: https://www.ted.com/talks/morgana_bailey_the_danger_of_hiding_who_you_are?language=es

Dimecres, 11 Febrer 2015
Transformar la vida privada per transformar la vida pública

El passat 16 de setembre, en el marc de la Setmana dels Horaris, vaig tenir l’honor de la mà de la Fundació Factor Humà de participar en l’acte dedicat al paper de les organitzacions en aquesta transformació. Les ponències de les persones representants de la Universitat Oberta de Catalunya, MC Mutual i KH Lloreda van ser realment interessants i, el que per a mi és més important, varen visibilitzar no només bones practiques, sinó que fer-ho bé és possible.

Campanya “Te corresponde, nos corresponde” de la Creu Roja

Les tres experiències varen posar de manifest que racionalitzar horaris de treball i incorporar iniciatives com la flexibilitat, el teletreball o les escoles bressol al centre de treball, no només facilita que les persones puguin desenvolupar-se en les diferents esferes de la seva vida, sinó que, i crec que amb una relació causal, són més felices.

Quelcom que em va cridar l’atenció a partir d'una de les ponències: com les iniciatives de racionalització del temps promouen un canvi en els estereotips de gènere, sobretot aquells que fan referència a l’àmbit domèstic i de la cura, funcions atribuïdes majoritàriament a les dones. I és que encara que les polítiques de conciliació són percebudes perquè siguin les dones les principals usuàries, quan les organitzacions faciliten l’ús d’horaris més equilibrats estan facilitant que els homes conciliïn.

Les organitzacions tenen el poder d’influir sobre la societat i millorar-la.

Crec que no cal fer esment a estadístiques per fer-nos conscients que és el col·lectiu femení el que encara es fa càrrec de la majoria de feines de l’àmbit domèstic. Però aquest fet, lluny de ser només un tema cultural, es tracta segons l'OCDE d’un problema que amenaça l’economia i desenvolupament d’un país.

Per tant, en la meva opinió, es fa necessari millorar la racionalització dels nostres horaris i alhora transformar la vida privada per transformar la vida pública (la frase és de l'ex consellera de Treball Mar Serna). En aquest sentit el col·lectiu masculí encara no s’ha integrat a l’àmbit reproductiu -o domèstic- de la mateixa manera que ho han fet les dones a l’àmbit públic.

Per què? Hi ha tota una sèrie de creences vinculades a l’estereotip de gènere fortament arrelades que cal remoure. Per exemple:

- Les tasques domèstiques no són treball. En les economies preindustrials gairebé totes les activitats que realitzaven homes i dones es denominaven treball. Amb la industrialització una part de la producció se separa del lloc de la vida i es comença a produir per als mercats. Malgrat que part important de les activitats necessàries per a la vida continuen realitzant-se a la llar, a partir d'aquest moment perdran la seva categoria de treball.[1]* Per tant qui es fa càrrec del treball domèstic passa a considerar-se socialment que no treballa. - El “treball” domèstic no té valor. Aquesta és una creença bastant comuna i no només respecte l’àmbit domèstic, sinó per a qualsevol feina exercida majoritàriament per dones. Adoneu-vos com les feines de major prestigi acostumen a anomenar-se en masculí, per exemple “metges”, malgrat que les dones són des de fa alguns anys al voltant del 70% d’alumnat que finalitza la carrera de Medicina. En canvi, malgrat que ha augmentat la incorporació dels homes a la professió d’infermeria, es continua fent referència a “les infermeres.”

D'aquesta manera, qui es voldria incorporar a un àmbit poc reconegut socialment i que et relega a la categoria de paràsit? Realment els missatges no són massa persuasius...

Per tant, al mateix temps que es treballa amb iniciatives tan potents com la Reforma Horària cal també generar un model que refusi el presentisme i incentivi una participació activa dels homes en l’àmbit de la cura. Per si serveixen, ofereixo uns quants arguments:

- L’àmbit domèstic és aquell on els éssers ens formem com a persones, és l’àmbit dels afectes i on es desenvolupen moltes de les competències pròpies de la intel·ligència emocional. Les mateixes competències que es posen de rellevància en l’exercici del lideratge 3.0. - És en aquest mateix àmbit on es desenvolupen tota una sèrie de competències transversals. Capacitats d’ampli espectre no específiques d’una ocupació però aplicables a moltes feines i contextos. Són exemples de competències transversals la comunicació, la resolució de problemes, l'organització del treball, la gestió del temps, etc. Aquest video ho il·lustra perfectament - Els treballs domèstics suposen al voltant d’un 30% del PIB. L’INE ja va publicar al 2003 “una cuenta satélite de los hogares en España”. En tot cas no deixa de sorprendre’m que aquest any en el càlcul del PIB s’introdueixin activitats il·legals, com el tràfic de drogues o la prostitució, i es segueixi ignorant que el treball domèstic és un dels grans determinants de la qualitat de vida.

Si a les nostres empreses treballem la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), siguem coherents i impulsem, especialment des de la funció directiva, un canvi cultural que estimuli la RSP (Responsabilitat Social Personal)[2]* ara per ara en mans de les dones.

Necessitem aquest canvi de paradigma per tal que dones i homes puguin participar en igualtat de condicions i que imatges com aquesta, que il·lustren l’actual malbaratament de talent femení, passin a la història.

 

Accés a pàgina web dels actes realitzats durant la Setmana dels Horaris: http://www.reformahoraria.cat/#!setmana-del-temps/c1fpi

*[1] C. Carrasco “Tiempo de trabajo, tiempo de vida ¿reorganización o conciliación? http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Tiempo-de-trabajo-tiempo-de-vida

*[2] Aquest concepte me’l va ensenyar Immaculada Pulido, fent referència a la seva activitat en Responsabilitat Social com a professional autònoma.

{cbrelatedarticle ids="11232,11102,11150,11172,11197"}

Dimarts, 07 Octubre 2014
Mar Gaya a 8TV: Les dones caps estan mal vistes?

En teoria poques persones estan en contra que hi hagi més directives dones però, en la pràctica, les constants mostres de microsexisme, com ara prejudicis, bromes o comentaris aparentment inofensius, posen en evidència la feina pendent per aconseguir una igualtat laboral plena. Mar Gaya, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i col·laboradora de la Fundació Factor Humà, va participar en un debat sobre el tema durant una emissió recent del programa 8 al dia de 8TV.

"Què passaria si un responsable de comunicació digués que l’empresa va pitjor des que la dirigeix una dona?" Així va arrencar el debat que va tenir lloc al passat mes de desembre a 8TV al voltant de la imatge de les dones directives i que va comptar amb la participació de Cristina Sánchez Miret, sociòloga, Gemma Cernuda, empresària i sòcia fundadora de l’agència de comunicació Peix&co, i Mar Gaya, consultora en RH, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i estreta col·laboradora de la Fundació Factor Humà.Segons va afirmar Gaya, malgrat evidentment existeixen homes i dones mediocres, pràcticament no hi ha directives que ho siguin, “perquè se’ls exigeix molt més”. Des del seu punt de vista, no veurem que hem assolit la igualtat fins que no trobem dones mediocres a òrgans directius en la mateix proporció que els homes, sense que “mediocre” suposi quelcom pejoratiu.Un anunci de xampú ha posat en evidencia aquesta percepció diferencial de les directives dones enfront els homes. A l’spot es mostren situacions on a un o a una professional se’ls associen adjectius diferents segons si són homes o dones. Mentre a un se’l considera “dedicat”, a l’altra en la mateixa situació se la considera “egoista”; i mentre a un se’l considera “persuasiu” a l’altra en la mateixa situació se la considera “agressiva”. I és que tal i com va afirmar Sánchez Miret, les diferències de gènere no estan en la capacitat de treball o el càrrec que ocupen les persones, sinó en la lectura que en fa la societat. En la mateixa línia El País parlava en un article recent de la polèmica que va aixecar la portada de la revista Time del passat gener, on es mostrava una sabata de taló immensa que arrossegava un home sota el titular Can anyone stop Hillary? ("Algú pot parar la Hillary?") referint-se a Hillary Clinton. El País destacava justament com es representa la figura de la líder femenina com una amenaça per l’home. Un altre exemple recent i mediàtic de la voluntat de revisar la imatge de la dona ens la porta el curtmetratge “Majoria Oprimida” de la cineasta francesa Eléonore Pourriat, que escenifica un món on els rols dels homes i les dones estan invertits. Observant situacions “quotidianes” per les dones viscudes en la pell d’un personatge masculí, veiem en aquesta petita peça cinematogràfica la magnitud de la desigualtat. L’anunci de xampú, l’especial d’El País o el curtmetratge francès busquen maneres de fer evident la diferència de tracte entre homes i dones que encara persisteix en la societat i també en moltes organitzacions i empreses. “Les organitzacions són com microsocietats formades per persones que viuen en societat”, va afirmar Gaya durant el debat de 8TV, “i per tant els estereotips de fora es traslladen també a dintre de les organitzacions i les empreses. És cert que s’està treballant molt però encara queda molta feina per fer”.Malgrat els esforços als quals es referia Gaya en el tema de les percepcions, les dades pures i dures mostren que la bretxa salarial als països de la OCDE segueix sent considerable: en feines a temps complet les dones cobren un 16% menys que els homes. El treball a temps parcial, i la conseqüent retribució més baixa, segueix sent un àmbit predominantment femení –el 25% de les dones enfront el 9% dels homes-, i per moltes dones resulta l’única manera de compatibilitzar treball i responsabilitats familiars. La presencia de dones en el cercle directiu de les empreses, malgrat ha augmentat als darrers anys, encara es troba al voltant d’un 14%. La lluita per la igualtat de gènere no intenta només assolir les mateixes condicions laborals per a homes i dones, si no que també busca que les darreres siguin ben percebudes per la societat i per les empreses. Tanmateix, la crisi econòmica ha suposat un retrocés en tots dos fronts.

 

També pots veure el vídeo del debat al web del programa 8 al dia de 8TV: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/una-campanya-denuncia-que-les-dones-estan-mal-vistes-com-a-caps

Dilluns, 24 Febrer 2014
Isabel Allende: "Empoderar les dones canviaria el món"

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, res millor que una conferència que l'escriptora xilena Isabel Allende va oferir fa un temps a TEDTalks, on animava dones i homes a “apujar-se les mànigues i posar-se a treballar amb passió per crear un món quasi perfecte.” Després de recordar la discriminació, violència i misèria que encara pateixen les dones a tot el món, la novel·lista va advertir que per aconseguir un canvi real es necessita “energia femenina” al lideratge mundial.

(Per poder veure el vídeo subtitulat en castellà, has de fer clic al símbol 'play' que hi ha just a sota de la pantalla de visualització)Enguany Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, a les camperoles. Les dones representen entre el 43% i el 70% de la mà d'obra al camp, però no hi ha un accés equitatiu a les matèries necessàries per la producció (llavors, fertilitzants, eines…). L'ONU estima que si hi hagués igualtat en aquest sentit, la quantitat de persones que passen gana al món es reduiria entre 100 i 150 millons. Tal com deia Isabel Allende al seu discurs: “Empoderar les dones canviaria el món.”Les notícies que han anat apareixent aquest any sobre la situació de la dona espanyola indiquen que també aquí queda molta feina per fer en matèria d'igualtat. A l'àmbit econòmic, continuen havent-hi moltes menys dones que homes als càrrecs de lideratge de les empreses i encara hi ha desigualtat a nivell salarial. Els països veïns no presenten indicadors massa millors. A Alemanya la presència femenina a l'alta direcció és només del 2%. Al Regne Unit la igualtat real en els salaris d'homes i dones trigarà 98 anys en arribar. Als països escandinaus, les dones segueixen veient-se més apartades del mercat laboral que els homes quan tenen família. A Itàlia la taxa d'ocupació femenina és només del 46%.Fa poc va venir a Barcelona Irene Natividad, Presidenta del Global Summit of Women, que enguany se celebra a Grècia per reivindicar el lideratge femení als centres de poder econòmic. Natividad defensa que l'economia és el camí per arribar al poder. "Quan una dona guanya diners, té veu a casa, a la societat i, eventualment, el poder polític."Però per suposat el més important és no oblidar, ni el 8 de març ni qualsevol altre dia del any, que milions de dones i nenes a tot el món pateixen i moren a diari per la violència de gènere, la misèria i la precarietat.

{cbrelatedarticle ids="9116,9002,9325,9334,9349,9440"}

Dijous, 08 Març 2012
James Bond es vesteix de dona per denunciar les desigualtats

L'organització Equals va llançar una original campanya per celebrar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març passat. És un curtmetratge de dos minuts de durada que pretén denunciar la gran desigualtat entre gèneres que encara avui existeix al Regne Unit i a tot el món. I un apunt més: és la primera pel·lícula (encara que sigui curta) de James Bond dirigida per una dona, Sam Taylor-Wood.

James Bond (interpretat por Daniel Craig a les darreres pel·lícules de la saga) surt a escena amb el seu habitual vestit fosc, i la seva cap a la ficció, M (Judi Dench), l’intenta conscienciar sobre la discriminació de la dona:“Som al 2011 i un home encara sol guanyar més que una dona encara que faci la mateixa feina. Com a home tens més possibilitats de tenir un càrrec polític o de ser el director d’una empresa. Hi ha menys probabilitats que et jutgin per comportament promiscu, i també de ser víctima d’una violació. I, a diferència de les 30.000 dones britàniques que perden cada any la seva feina a causa de l’embaràs, no existeixen pràcticament riscos per a la teva carrera si decideixes ser pare o et ve per accident. Per ser algú amb una gran fixació per les dones, em pregunto si alguna vegada has pensat com seria ser-ne una.”James Bond, un mite de la masculinitat, apareix aleshores amb una perruca rossa, un vestit i unes sabates de taló. La seva cap, M, segueix amb la seva argumentació:“El món ha canviat però els números segueixen a la nostra contra. Les dones fan dos terços del treball mundial, però només tenen el 10% dels ingressos i l’1% de els propietats. Però no només es tracta de diners i poder.

Cada any, 70 milions de nenes són privades d’una educació bàsica i 60 milions són violades de camí a l’escola. Tenim molta por de caminar pel carrer de nit, però algunes fins i tot tenen més por de tornar a casa seva. Una de cada quatre dones és víctima de la violència domèstica. I cada setmana, dues dones al Regne Unit són assassinades per la seva actual o ex parella.Així que… som iguals? Fins que la resposta no sigui sí, no podem parar de preguntar.”

{cbrelatedarticle ids="8598"}

Dijous, 17 Març 2011
La Fundació Factor Humà signa el Charter de la Diversitat

La Fundació, juntament amb més de 50 empreses i institucions catalanes, s 'ha afegit a aquesta iniciativa impulsada per la Fundación para la Diversidad. El Charter és una xarxa d 'organitzacions de tota la Unió Europea que lluiten contra la discriminació.

Dimecres, 14 abril 2010

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.