Search Keyword:
Total: 1311 results found.
Tag: crisis
¿Queremos acabar con el paro?

Desde 1975 al 2015 la tasa media de paro en España ha sido del 16%, el doble que la media europea. Además, en cinco ocasiones ha estado por encima del 20%, lo que no ha ocurrido en otros países. La única excepción fue el período de la burbuja inmobiliaria, en el que la economía española creció claramente por encima de su potencial.

Diumenge, 28 Juny 2015
Artículo de opinión: Rescatar a la generación abandonada

Antón Costas, Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona: "Mientras las cosas mejoran para el grupo de edad de 35 a 64 años, los comprendidos entre 16 y 34 años experimentan una reducción acumulada de empleo del 45,1% desde el inicio de la crisis."

Dijous, 25 Juny 2015
Faltan 6 años para recuperar el empleo perdido en la crisis

Habrá que esperar al menos hasta 2021 para que el mercado laboral español recupere el nivel de empleo previo a la crisis. Según Funcas, España incumplirá los topes de déficit y deuda en 2015 y 2016. Sin embargo, las autonomías que más despegarán este año, con tasas de PIB superiores a la media, son: La Rioja, Navarra, Madrid y Cataluña.

Divendres, 19 Juny 2015
La productividad se convierte en un problema de proporciones globales

La producción por trabajador creció el año pasado a su ritmo más lento desde el cambio de milenio, con una ralentización evidente en prácticamente todas las regiones, lo que pone de relieve el problema de que el menor aumento de la productividad global está adquiriendo proporciones globales.

Dimarts, 26 Mai 2015
Los jóvenes catalanes siguen emigrando en busca de trabajo

La fuga de menores de 35 años se mantiene a un ritmo anual de 5.000 personas. Hasta el 2013, el destino principal de los jóvenes que dejaban Catalunya era Europa. Sin embargo, en el 2014 el continente americano ocupó el primer lugar como nuevo lugar de trabajo y residencia de los emigrantes.

Dijous, 21 Mai 2015
Gestionar el compromís avui: aprenentatges després de la crisi

La crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a la gestió i l'enfocament de les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar els molt diferents nivells de compromís i, en la pràctica, hem pogut veure les seves conseqüències: hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords en un clima de comú interès, mentre que en unes altres s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació: què ha marcat la diferència?

 

La sortida de la crisi va de debò, encara que les seves seqüeles ens acompanyaran bastants anys. Més d'un milió de persones entraran al mercat de treball en no massa temps - malgrat que no en les condicions d’abans - però la mala notícia és que haurem de conviure amb una desocupació estructural de més de quatre milions de persones que l'economia espanyola no podrà absorbir. És un problema que hem d'assumir com a societat, mentre que a tots els agents econòmics, públics i privats, el que ens correspon és contribuir a crear una economia suficientment competitiva per generar ocupació, riquesa, impostos i polítiques socials, en aquest ordre.

Massa temes a abordar per a un blog, per la qual cosa em centraré en una qüestió que considero essencial si volem aconseguir que les nostres empreses siguin realment competitives i els nostres ens públics eficients. Em refereixo a com aconseguir comprometre a treballadors, a professionals i a comandaments amb els reptes de les seves organitzacions, després d'uns anys duríssims on s'han hagut de prendre mesures de fort impacte en les persones, i que no sempre s'han gestionat amb l'encert i la sensibilitat suficients. Ja tenim perspectiva de tots aquests anys i podem començar a treure conclusions i aprenentatges.

En primer lloc, dir que la crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a com gestionar les persones i enfocar les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar aquestes diferències, mesurant el grau de compromís dels equips amb les seves organitzacions. Hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords, prendre mesures de flexibilitat o aconseguir reduccions de salaris en un clima de comú interès mentre que en unes altres, tanmateix, s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació i que, en nombroses ocasions, ha portat a durs expedients de regulació, acomiadaments o tancaments. A les primeres, fins a un 80% dels seus empleats se sentien certament compromesos amb els problemes i reptes de la seva organització, mentre que a les segones, amb prou feines arribaven a un 40% (la mitjana del mercat és d'un 63% d'empleats amb un compromís bastant raonable amb la seva empresa). I la pregunta que sorgeix és: què ha marcat la diferència?

Analitzant les unes i les altres, veiem que la diferència no l'ha marcat ni el sector ni la grandària. La diferència ha residit, essencialment, en com l'equip directiu ha abordat la gestió de persones per sortir de la crisi, i això es concreta en set qüestions clau:

Quan la gent mira cap amunt què veu? I allò que marca la diferència és quan veu un equip directiu capaç, cohesionat, coherent i creïble. Del contrari, per desgràcia, n’hem vist nombrosos exemples aquests anys. Que marca un rumb clar: estratègia i prioritats clares i coherents. Que explica la situació amb transparència, baixa al terreny i dóna la cara. Que pren decisions, les comunica i les executa. Que crea espais de participació significatius amb els comandaments intermedis, que se senten part de la solució i no part del problema, protagonistes de la situació, en lloc de patidors passius de quelcom que els ve donat des de dalt. Que entaula un diàleg franc i obert amb els sindicats, la qual cosa requereix de dues condicions: tenir la consciència tranquil·la i l'autoestima en el seu lloc. I si han hagut de prendre decisions dures, especialment acomiadaments: professionalitat en els criteris i exquisidesa en les formes.

Estem sortint de la crisi, d'això no hi ha dubte, i aquest nou cicle suposarà importantíssims reptes en la gestió de persones. Vull referir-me a dos d'ells que són conseqüència directa de tot l'anterior:

La guerra pel talent ha tornat. La gent “retinguda” per la crisi començarà a marxar, vincular als professionals clau serà una prioritat, i gens fàcil per cert una vegada fet el clic. Els motius de fugida detectats en les nostres enquestes de clima són eloqüents: “marxar a una empresa que tracti millor els seus empleats” i “canviar de caps”. Recompondre la bretxa de confiança que la crisi ha deixat entre moltes empreses i els seus equips, doncs s'ha apel•lat massa a la por. Passar de l'amenaça a la il·lusió no és fàcil, el compromís cal merèixer-lo.

En conseqüència, dir finalment que la situació actual, al meu entendre, ens convida a ser optimistes, hi ha una gran oportunitat per al creixement i per a la competitivitat, i la forma en què siguem capaços de reenganxar el compromís dels equips amb les seves empreses marcarà la diferència.

Un suggeriment i un avís per a navegants: això no va de diners, va de confiança i de credibilitat.

{cbrelatedarticle ids="11593,11572,11724,11880"}

 

Dimarts, 12 Mai 2015
Un 19% de los parados han realizado trabajos en negro

Uno de cada cinco parados y uno de cada diez ocupados admite haber percibido ingresos en B, es decir, sin declarar a Hacienda ni a la Seguridad Social, según un estudio sobre el mercado laboral que también revela que el 36% de los encuestados en situación de desempleo aceptaría este tipo de remuneración.

Dijous, 07 Mai 2015
Rescate a la Economía

Estudiantes de 30 países han denunciado bajo el movimiento Post-Crash Economics que las carreras de Economía que se imparten en la universidad lo hacen de espaldas a la realidad. Los universitarios lamentan que sólo se enseña la teoría neoclásica y que los planes de estudio pasan de puntillas por el origen de la crisis.

Dimecres, 06 Mai 2015
Artículo de opinión: Un mar en calma nunca hizo buenos marineros

Carlos Pardo, CEO de Meta4: "La revolución tecnológica exige cambios para aprovechar todo su potencial. Y, aunque es cierto que todo el mundo tiende a estar dentro de su zona de confort y evitar los cambios, es necesario modernizar los sistemas para lograr el incremento de la ansiada productividad."

Dimarts, 05 Mai 2015
Excluidos del nuevo mapa social

Los sindicatos sufren una crisis de identidad tras perder el monopolio de la movilización en la calle y se aferran a medidas de transparencia para contener la sangría de afiliados. El reto que se impone el asociacionismo laboral en Europa es convertirse en la voz de los ejércitos de desempleados y trabajadores precarios que pueblan el mercado laboral.

Diumenge, 03 Mai 2015
Más libres, más flexibles y más lúcidos

Con la crisis, muchos jóvenes han variado positivamente su enfoque frente al trabajo, al riesgo y al cambio, pues saben que hoy en día una buena gestión de los errores les puede llevar a la excelencia. El cambio les estimula, pero piden sentirse valorados y que se reconozca lo que hacen.

Diumenge, 03 Mai 2015
Los sindicatos reclaman que la recuperación llegue a los trabajadores

Durante la manifestación del Primero de Mayo los líderes sindicales han pedido al Gobierno central que redistribuya la riqueza y que se aproveche el ciclo electoral para reclamar mejoras para los trabajadores centrándose en salario digno y en protección social.

Dissabte, 02 Mai 2015
El mercado laboral español experimenta un crecimiento lento pero progresivo

El mercado laboral se mueve. Lo hace de forma desigual, pero empresarios y directivos ven el futuro inmediato con optimismo. La Guía del Mercado Laboral 2015, elaborada por Hays España, revela un cambio de expectativas que parece consolidarse.

Dilluns, 27 abril 2015
El enigma de los mayores de 55 años

Según la EPA y frente a la caída general del empleo, los de más de 55 años han conseguido 48.000 puestos de trabajo más respecto al trimestre anterior. El sorprendente repunte de empleos para los que superan los cincuenta se concentra en trabajadores poco cualificados con contratos temporales.

Diumenge, 26 abril 2015
"Al parado hay que exigirle y apoyarle al mismo tiempo"

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Joachim Möller, director del Instituto de Investigación del Empleo del Gobierno de Alemania: "Hay que desincentivarle la tentación de que rechace buenos empleos para seguir cobrando sin trabajar, pero, también, ayudarle a que se forme y a encontrar empleo."

Dilluns, 20 abril 2015
Asesoramiento laboral a quien más lo necesita

El Ajuntament de Barcelona pone en marcha un servicio de información y asesoramiento laboral en las Oficinas de Atención al Ciudadano de los distritos con más paro de la ciudad. Se convierten así en puntos de primera atención en materia de empleo que permiten derivar a los ciudadanos sin trabajo hacia los servicios de Barcelona Activa que más se ajusten a sus necesidades.

Dimecres, 15 abril 2015
El salario por hora en España se aleja de la media de la zona euro

La retribución por cada hora trabajada en España en 2014 se queda en el 72,6% del promedio europeo cuando en 2008 era del 76,3%. Estos datos, provocados por la devaluación interna de salarios, alejan a España de la convergencia con el conjunto de la zona euro.

Dimarts, 14 abril 2015
Cómo gestionar la empresa sin miedo al cambio

Por lo general, las empresas españolas no saben adaptarse bien a los cambios que demanda el mercado, pues las empresas de hasta 49 países se adaptan con mayor rapidez que las españolas a los cambios del entorno, según datos del Instituto de Estudios Económicos.

Dilluns, 13 abril 2015
Artículo de opinión: La recuperación de los salarios

Antón Costas, Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona: "Estamos ante una recuperación esquizofrénica, tanto empresarial como socialmente. Por un lado, hay empresas que han saneado sus balances, recuperado su rentabilidad y crecen. En este caso hay margen para mejoras salariales. Por otro, las retribuciones de los altos directivos no han dejado de crecer, mientras que los salarios, en el mejor de los casos, se han mantenido."

Dijous, 02 abril 2015
Las fábricas españolas crean empleo al ritmo de antes de la crisis

El índice del sector manufacturero vuelve a crecer en marzo y apunta a un crecimiento sólido, aunque la actividad aún está muy lejos de los niveles de 2007, ya que hay un millón de ocupados menos en el sector industrial. El sector del automóvil es uno de los responsables de dicho crecimiento.

Dimecres, 01 abril 2015
Por un salario más que mínimo

El 'Living wage' es una propuesta de Reino Unido que consiste en el establecimiento de un salario vital para garantizar una vida digna a los trabajadores. Este salario se calcula todos los años a partir de los datos sobre el coste de la vida y a diferencia del salario mínimo, éste no es obligatorio sino voluntario.

Diumenge, 22 Març 2015
Plantillas renovadas, sueldos más bajos

La devaluación salarial se ceba en los que han perdido su trabajo y vuelven a ser contratados, ya que las nóminas de los nuevos contratados han caído hasta un 12% en cinco años, según datos de la EPA. Para recuperar la productividad y la competitividad, la reforma laboral apostó por la reducción del coste de la mano de obra.

Dissabte, 21 Març 2015
Los trastornos del estado de ánimo han aumentado un 19 % por la crisis

Un estudio ha mostrado que durante la crisis económica han aumentado un 8 % los trastornos de ansiedad y un 5 % los relativos al abuso del alcohol. El desempleo es el principal causante de estos incrementos, aunque no se ha observado un incremento significativo en las patologías mentales más graves.

Dimecres, 04 Març 2015
VUCA

VUCA és un acrònim anglès que reuneix les característiques cada cop més impredictibles del món actual: Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat. És un concepte que va néixer als anys noranta en l’àmbit de les acadèmies militars i que va prendre volada arran dels atemptats de l’11-S. De resultes de la crisi econòmica de 2007-2008, el concepte ha passat a ser analitzat des del prisma de les seves repercussions en el lideratge organitzatiu.

Dimarts, 03 Març 2015
La sorprenent crisi laboral de 2030... i com començar a resoldre-la ja

La digitalització i l'automatització han proporcionat més i millors recursos i han permès la creació de nous tipus d'ocupació. Però alhora existeix el temor que les màquines acabin substituint als humans al mercat laboral. Rainer Strack, expert alemany de The Boston Consulting Group, afirma en una enriquidora conferència del recent TED@BCG Berlin que succeirà tot el contrari, ja que en 15 anys existiran més llocs de treball que persones que els puguin ocupar.El TED@BCG, un esdeveniment produït pel TED Institute amb la col·laboració de The Boston Consulting Group, multinacional de la consultoria estratègica, va reunir líders del àmbit empresarial que han viscut en primera persona el canvi i la transformació que ha patit la societat en els últims temps. L’últim esdeveniment de la sèrie TED@BCG va tenir lloc el passat octubre a Berlín, en el qual Rainer Strack, expert en Recursos Humans de BCG, va invitar a la reflexió amb un interessant discurs.

Strack comença mostrant un gràfic que reflecteix la taxa de natalitat a Alemanya i el progressiu envelliment de la població. Aquest no és més que un pretext per parlar-nos d'un problema que li preocupa: l’any 2030 la població en edat de treballar serà molt menor que ara, és a dir, la força laboral disminuirà i ho farà de forma significativa.El ponent calcula que si Alemanya vol mantenir el seu PIB actual i que la seva productivitat segueixi creixent faran falta 8 milions de persones, més del 20 % de la força laboral actual alemanya. Per no estancar-se, aquest país haurà d'augmentar significativament la migració, atreure a moltes més dones al mercat laboral i augmentar l'edat de jubilació. Com aconseguir-ho?Strack fa esment als robots, a l'automatització i a la tecnologia, i formula la següent pregunta: Canviarà la tecnologia la situació i augmentarà la productivitat? Fins ara sembla que anem en aquesta direcció. La implementació de noves tecnologies ha facilitat l'execució de diferents tipus de treballs, abans costosos i que suposaven una major pèrdua de temps. La industrialització i l'automatització d'alguns sistemes de producció van suposar un important avenç al mercat laboral, creant nous llocs de treball associats a aquestes transformacions. Però fixant-nos en les xifres, podem veure que les indústries que tradicionalment generaven més ocupació estan en declivi, sobretot a l'Europa del Sud. Ens trobem doncs davant un dilema: ens portarà la tecnologia del present de nou a la creació de més feina?

On resideix el problema? Doncs, encara que sembli contradictori, en la pròpia revolució digital. Com apunta el ponent, els robots, el Big Data o l'automatització reemplaçaran molts llocs de treball, de fet en algunes professions com el periodisme ja ho estan començant a fer. Però per a Strack, la clau és una altra: quan, amb quina rapidesa i en quina mesura? És a dir, serà capaç la revolució digital de crear ocupació a un ritme que compensi la seva destrucció?

Al voltant d'aquesta qüestió gira el Document de Prioritats d'Investigació, una carta oberta signada per més de 400 personalitats del món de la ciència i la innovació.  Al text es plantegen qüestions com ara l'establiment d'una renda bàsica universal com a contrapartida a la incorporació de màquines en llocs de treball actualment ocupats per humans.

“Per poder frenar la destrucció d'ocupació que portaran els robots hem de centrar-nos en tot el contrari: en les persones, o millor dit, en els talents. Tenim quelcom del que les màquines no disposen: inquietuds, aspiracions i molt talent. No hem d'oblidar que els robots són fruit de les nostres idees i que si existeixen és per posar-se al nostre servei i facilitar el desenvolupament del nostre potencial.

Per poder retenir a les persones cal indagar en les seves preferències laborals i actuar sobre elles. La principal resulta ser la cerca de reconeixement, segons una enquesta realitzada entre més de 200 000 sol·licitants de feina de 189 països. Com apunta Strack, estem davant d’un enorme repte de perfeccionament professional, en el qual empreses i els governs hauran de crear estratègies per atreure els millors i saber donar-los allò que demanin."Els treballadors són recursos, són actius; no costos, ni nòmines, ni màquines. Ni tan sols els alemanys."

 

Accés a la conferència de Rainer Strack de TED@BCG Berlin: https://www.ted.com/talks/rainer_strack_the_surprising_workforce_crisis_of_2030_and_how_to_start_solving_it_now?language=es

{cbrelatedarticle ids="11636,12651"}

Dimarts, 24 Febrer 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Empleo: una sima de 15 años

Una comparación de los efectos de las sucesivas crisis en el mercado laboral español refleja que en la actual la pérdida de la producción ha sido la más dura en términos de pérdida de PIB y de empleo, y la pérdida de la ocupación se ha situado alrededor de un 18%.

Dilluns, 23 Febrer 2015
Artículo de opinión: Polémicas sobre el desempleo

José García Montalvo, Catedrático de Economía de la Universitat Pompeu Fabra: "Que un 30,9% de los potenciales trabajadores esté desempleado, no busque empleo por estar desanimado, o trabaje a tiempo parcial porque no ha podido encontrar un trabajo a tiempo completo informa claramente sobre la enormidad del reto que todavía queda por abordar en el mercado laboral español."

Diumenge, 22 Febrer 2015
Recoger la toalla

Tres de cada diez personas que habían renunciado a buscar empleo por la crisis se han reincorporado al mercado laboral. España se enfrenta ahora al reto de elevar su tasa de actividad, que en la actualidad está por debajo del 60%. Esto no será posible si no aumenta significativamente la participación laboral de jóvenes y mayores de 55 años.

Diumenge, 15 Febrer 2015
Directivos con menos sueldo y más trabajo

Los pasados siete años de crisis han tenido repercusión en el desempleo, en los salarios y también en la remuneración y funciones de los directivos. Si antes para estos profesionales era bastante habitual cobrar los bonos variables, las dificultades para alcanzar objetivos han puesto más lejano ese logro.

Divendres, 13 Febrer 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.