Search Keyword:
Total: 43 results found.
Tag: crisis
La crisi del lideratge i un nou camí cap al futur

"Necessitem líders valents i humils, guiats per una brúixola moral i que tinguin un propòsit social i uns principis", reflexiona l'excandidata presidencial islandesa i CEO de "The B Team" Halla Tómasdóttir. Ho explica en una entrevista dins d'un recent esdeveniment TED. Tómasdóttir planteja com haurien de ser els líders moderns i recorda que molts d'ells necessiten canviar la seva forma d'actuar a risc de convertir-se en irrellevants.

Dimarts, 25 Juny 2019
La gestió del canvi, instrument o finalitat?

Impulsar un procés de canvi organitzacional és sempre una tasca complexa. Es tracta, però, d’un àmbit directiu, que requereix decisions estratègiques i tècniques, però que pot estar farcit de trampes que poden col·lapsar en cada moment les finalitats i els objectius que es persegueixin.

Dimecres, 26 Octubre 2016
Gestionar el compromís avui: aprenentatges després de la crisi

La crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a la gestió i l'enfocament de les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar els molt diferents nivells de compromís i, en la pràctica, hem pogut veure les seves conseqüències: hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords en un clima de comú interès, mentre que en unes altres s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació: què ha marcat la diferència?

 

La sortida de la crisi va de debò, encara que les seves seqüeles ens acompanyaran bastants anys. Més d'un milió de persones entraran al mercat de treball en no massa temps - malgrat que no en les condicions d’abans - però la mala notícia és que haurem de conviure amb una desocupació estructural de més de quatre milions de persones que l'economia espanyola no podrà absorbir. És un problema que hem d'assumir com a societat, mentre que a tots els agents econòmics, públics i privats, el que ens correspon és contribuir a crear una economia suficientment competitiva per generar ocupació, riquesa, impostos i polítiques socials, en aquest ordre.

Massa temes a abordar per a un blog, per la qual cosa em centraré en una qüestió que considero essencial si volem aconseguir que les nostres empreses siguin realment competitives i els nostres ens públics eficients. Em refereixo a com aconseguir comprometre a treballadors, a professionals i a comandaments amb els reptes de les seves organitzacions, després d'uns anys duríssims on s'han hagut de prendre mesures de fort impacte en les persones, i que no sempre s'han gestionat amb l'encert i la sensibilitat suficients. Ja tenim perspectiva de tots aquests anys i podem començar a treure conclusions i aprenentatges.

En primer lloc, dir que la crisi ha aprofundit en les diferències d'estil i valors pel que fa a com gestionar les persones i enfocar les relacions laborals. En les nostres enquestes de clima laboral hem pogut objectivar aquestes diferències, mesurant el grau de compromís dels equips amb les seves organitzacions. Hi ha hagut empreses que han estat capaces d'aconseguir acords, prendre mesures de flexibilitat o aconseguir reduccions de salaris en un clima de comú interès mentre que en unes altres, tanmateix, s'ha imposat el conflicte o la defensa fèrria dels drets adquirits en un clima de crispació i que, en nombroses ocasions, ha portat a durs expedients de regulació, acomiadaments o tancaments. A les primeres, fins a un 80% dels seus empleats se sentien certament compromesos amb els problemes i reptes de la seva organització, mentre que a les segones, amb prou feines arribaven a un 40% (la mitjana del mercat és d'un 63% d'empleats amb un compromís bastant raonable amb la seva empresa). I la pregunta que sorgeix és: què ha marcat la diferència?

Analitzant les unes i les altres, veiem que la diferència no l'ha marcat ni el sector ni la grandària. La diferència ha residit, essencialment, en com l'equip directiu ha abordat la gestió de persones per sortir de la crisi, i això es concreta en set qüestions clau:

Quan la gent mira cap amunt què veu? I allò que marca la diferència és quan veu un equip directiu capaç, cohesionat, coherent i creïble. Del contrari, per desgràcia, n’hem vist nombrosos exemples aquests anys. Que marca un rumb clar: estratègia i prioritats clares i coherents. Que explica la situació amb transparència, baixa al terreny i dóna la cara. Que pren decisions, les comunica i les executa. Que crea espais de participació significatius amb els comandaments intermedis, que se senten part de la solució i no part del problema, protagonistes de la situació, en lloc de patidors passius de quelcom que els ve donat des de dalt. Que entaula un diàleg franc i obert amb els sindicats, la qual cosa requereix de dues condicions: tenir la consciència tranquil·la i l'autoestima en el seu lloc. I si han hagut de prendre decisions dures, especialment acomiadaments: professionalitat en els criteris i exquisidesa en les formes.

Estem sortint de la crisi, d'això no hi ha dubte, i aquest nou cicle suposarà importantíssims reptes en la gestió de persones. Vull referir-me a dos d'ells que són conseqüència directa de tot l'anterior:

La guerra pel talent ha tornat. La gent “retinguda” per la crisi començarà a marxar, vincular als professionals clau serà una prioritat, i gens fàcil per cert una vegada fet el clic. Els motius de fugida detectats en les nostres enquestes de clima són eloqüents: “marxar a una empresa que tracti millor els seus empleats” i “canviar de caps”. Recompondre la bretxa de confiança que la crisi ha deixat entre moltes empreses i els seus equips, doncs s'ha apel•lat massa a la por. Passar de l'amenaça a la il·lusió no és fàcil, el compromís cal merèixer-lo.

En conseqüència, dir finalment que la situació actual, al meu entendre, ens convida a ser optimistes, hi ha una gran oportunitat per al creixement i per a la competitivitat, i la forma en què siguem capaços de reenganxar el compromís dels equips amb les seves empreses marcarà la diferència.

Un suggeriment i un avís per a navegants: això no va de diners, va de confiança i de credibilitat.

{cbrelatedarticle ids="11593,11572,11724,11880"}

 

Dimarts, 12 Mai 2015
La sorprenent crisi laboral de 2030... i com començar a resoldre-la ja

La digitalització i l'automatització han proporcionat més i millors recursos i han permès la creació de nous tipus d'ocupació. Però alhora existeix el temor que les màquines acabin substituint als humans al mercat laboral. Rainer Strack, expert alemany de The Boston Consulting Group, afirma en una enriquidora conferència del recent TED@BCG Berlin que succeirà tot el contrari, ja que en 15 anys existiran més llocs de treball que persones que els puguin ocupar.El TED@BCG, un esdeveniment produït pel TED Institute amb la col·laboració de The Boston Consulting Group, multinacional de la consultoria estratègica, va reunir líders del àmbit empresarial que han viscut en primera persona el canvi i la transformació que ha patit la societat en els últims temps. L’últim esdeveniment de la sèrie TED@BCG va tenir lloc el passat octubre a Berlín, en el qual Rainer Strack, expert en Recursos Humans de BCG, va invitar a la reflexió amb un interessant discurs.

Strack comença mostrant un gràfic que reflecteix la taxa de natalitat a Alemanya i el progressiu envelliment de la població. Aquest no és més que un pretext per parlar-nos d'un problema que li preocupa: l’any 2030 la població en edat de treballar serà molt menor que ara, és a dir, la força laboral disminuirà i ho farà de forma significativa.El ponent calcula que si Alemanya vol mantenir el seu PIB actual i que la seva productivitat segueixi creixent faran falta 8 milions de persones, més del 20 % de la força laboral actual alemanya. Per no estancar-se, aquest país haurà d'augmentar significativament la migració, atreure a moltes més dones al mercat laboral i augmentar l'edat de jubilació. Com aconseguir-ho?Strack fa esment als robots, a l'automatització i a la tecnologia, i formula la següent pregunta: Canviarà la tecnologia la situació i augmentarà la productivitat? Fins ara sembla que anem en aquesta direcció. La implementació de noves tecnologies ha facilitat l'execució de diferents tipus de treballs, abans costosos i que suposaven una major pèrdua de temps. La industrialització i l'automatització d'alguns sistemes de producció van suposar un important avenç al mercat laboral, creant nous llocs de treball associats a aquestes transformacions. Però fixant-nos en les xifres, podem veure que les indústries que tradicionalment generaven més ocupació estan en declivi, sobretot a l'Europa del Sud. Ens trobem doncs davant un dilema: ens portarà la tecnologia del present de nou a la creació de més feina?

On resideix el problema? Doncs, encara que sembli contradictori, en la pròpia revolució digital. Com apunta el ponent, els robots, el Big Data o l'automatització reemplaçaran molts llocs de treball, de fet en algunes professions com el periodisme ja ho estan començant a fer. Però per a Strack, la clau és una altra: quan, amb quina rapidesa i en quina mesura? És a dir, serà capaç la revolució digital de crear ocupació a un ritme que compensi la seva destrucció?

Al voltant d'aquesta qüestió gira el Document de Prioritats d'Investigació, una carta oberta signada per més de 400 personalitats del món de la ciència i la innovació.  Al text es plantegen qüestions com ara l'establiment d'una renda bàsica universal com a contrapartida a la incorporació de màquines en llocs de treball actualment ocupats per humans.

“Per poder frenar la destrucció d'ocupació que portaran els robots hem de centrar-nos en tot el contrari: en les persones, o millor dit, en els talents. Tenim quelcom del que les màquines no disposen: inquietuds, aspiracions i molt talent. No hem d'oblidar que els robots són fruit de les nostres idees i que si existeixen és per posar-se al nostre servei i facilitar el desenvolupament del nostre potencial.

Per poder retenir a les persones cal indagar en les seves preferències laborals i actuar sobre elles. La principal resulta ser la cerca de reconeixement, segons una enquesta realitzada entre més de 200 000 sol·licitants de feina de 189 països. Com apunta Strack, estem davant d’un enorme repte de perfeccionament professional, en el qual empreses i els governs hauran de crear estratègies per atreure els millors i saber donar-los allò que demanin."Els treballadors són recursos, són actius; no costos, ni nòmines, ni màquines. Ni tan sols els alemanys."

 

Accés a la conferència de Rainer Strack de TED@BCG Berlin: https://www.ted.com/talks/rainer_strack_the_surprising_workforce_crisis_of_2030_and_how_to_start_solving_it_now?language=es

{cbrelatedarticle ids="11636,12651"}

Dimarts, 24 Febrer 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Campofrío, un futur col·lectiu

Segons un reportatge recent d'Informe Semanal a TVE la incertesa envaeix els empleats de Campofrío, que han vist cremar el lloc on treballaven en l'incendi que ha destruït la planta de la companyia a Burgos. Els burgalesos, que han vist néixer l'empresa i forma part ja de les seves vides, no poden evitar sentir-se abatuts per l'incident. No obstant això el seu president, Pedro Ballvé, proposa ja algunes solucions al desastre i preveu un futur optimista.

Campofrío, un futuro colectivo

Han passat poques setmanes des que un devastador incendi posés fi a l'activitat de la Bureba, la planta principal de l'empresa d'elaborats carnis Campofrío a Burgos. L'incendi, que va durar 11 dies, es considera el foc industrial més important a Espanya.

La història de Campofrío va estretament lligada a la història de Burgos, convertint-se en un dels símbols d'identitat de la ciutat. Fa 63 anys que la companyia va establir la seva primera planta al barri de Capiscol que ha viscut de prop la seva expansió i creixement. La Bureba era una herència generacional, testimoni del treball durant dècades de diverses generacions de burgalesos.

La destrucció de la fàbrica ha suposat, a més d'un cost econòmic, un cost humà i simbòlic per als habitants de Capiscol, doncs la majoria pertany a la plantilla de 900 persones que s'han quedat sense feina després de l'incendi. En qüestió de segons les il·lusions i plans de futur es van convertir en cendres. La incertesa abraça a les centenars de famílies burgaleses que ignoren encara quan i com podran recobrar el seu treball. No obstant això, l'esperança és el motor que manté en peus als treballadors i al propi president de Campofrío, Pedro Ballvé, que no ha deixat de mantenir-se optimista i ha fet referència al compromís històric que té la companyia amb Burgos i que es projecta cap al futur.Ballvé es compromet a reconstruir a la ciutat la que serà "la fàbrica més moderna del món des del punt de vista tecnològic" i es preveu que estigui llesta al 2016. Amb els últims calius encara fumejants, el Grup ja està treballant en la redacció del nou projecte, que ha nascut a la força com a pla B d'aquest fet inesperat.

La mateixa tarda de l'incendi, Campofrío va transmetre un missatge de tranquil•litat als empleats i proveïdors, mostrant així la seva preocupació des del primer moment per aquests col·lectius. L'empresa pretén assegurar respostes clares i concretes alhora que compromisos per tornar a il·lusionar als burgalesos en desocupació. La constant comunicació amb els seus públics directes i indirectes i les solucions immediates plantejades per la companyia, denoten la sòlida estratègia que ha dissenyat davant aquesta situació de crisi, que lluny d'enfonsar-la, l'han reflotat.La fàbrica tenia contractades pòlisses amb asseguradores de prestigi però Ballvé anota que l'objectiu és no dependre de les compensacions de les assegurances ni de les ajudes públiques promeses. Informa a més que es passarà a recol·locar “amb celeritat” la producció, bé sigui en algunes de les vuit plantes restants del Grup a Espanya o a les fàbriques d'Europa. A part de la construcció de la nova planta i la recol·locació de la producció, una altra de les solucions proposades i que ja s'ha començat a executar, és la recol·locació també de la plantilla. La reubicació ja s'ha iniciat a l'empresa Carnes Selectas i al magatzem de productes acabats de la companyia, a les quals s'ha destinat al personal administratiu, logístic i de recursos humans, un total de 120 treballadors. La direcció es compromet a recol·locar a altres 135 empleats més en altres centres, elevant així el percentatge de reubicacions a gairebé el 30% i a més de 250 treballadors en menys de dues setmanes. Campofrío es converteix així en un bon exemple d'empresa que es preocupa pels seus treballadors en qualsevol situació. Recentment hem conegut altres exemples com el de Fagor que, veient-se abocada al tancament, s'ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels seus empleats entre les altres cooperatives del Grup Mondragón.

Tot i així el nombre de treballadors que segueix a l'espera de poder recuperar la seva ocupació és elevada. És per això que la Junta de Castella i Lleó s'ha posat en contacte amb les entitats financeres a través de les quals Campofrío pagava les nòmines, per aconseguir un acord marc “per a salvaguarda” als empleats en cas d'impagaments en els préstecs hipotecaris.

Campofrío en tot moment ha vetllat per l'interès de la seva plantilla i la seva previsió de futur és optimista, només queda esperar si les ajudes es mantenen constants i l'impacte de la crisi sobre el capital humà és mínim. El que sí s'assegura des de la companyia és que es faran més forts després del desastre, perquè de tot s'aprèn.

 

També pots veure el reportatge d'Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-campofrio-futuro-colectivo/2870815

Dimarts, 16 Desembre 2014
La carrera contra las máquinas

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la tecnología está cambiando la valoración de las cualidades de los trabajadores en la empresa. Para ello ha contado con la colaboración de los expertos Jordi Serrano y Santi Garcia -ambos autores del libro El ocaso del empleo-. que el próximo 14 de octubre imparten el Seminario Factor Humà: "El futuro del trabajo: nuevos retos para recursos humanos”.

Diumenge, 05 Octubre 2014
Xavier Sala i Martín: "No sé ben bé què és això del neoliberalisme"

En el context d’una societat que comença a sortir de la crisi econòmica, el debat sobre la responsabilitat que hi ha tingut l’Economia com a disciplina acadèmica s’escolta cada cop més. La mala gestió dels últims anys ha provocat un replantejament dels enfocaments que hauria d’utilitzar l’Economia des de la Universitat per posar èmfasi en la seva dimensió social. Un dels principals exponents actuals d’aquesta mirada diferent és Thomas Piketty, gràcies al seu llibre El Capital al Segle XXI. En una entrevista de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio, l’economista Xavier Sala i Martin opina sobre el tema.

42 associacions d’alumnes de facultats d’Economia de 19 països han fet públic recentment un manifest impactant. En ell s’explica que els plans d’estudis d’aquesta carrera universitària pateixen d’un biaix ideològic en favor del neoliberalisme. Reclamen currículums acadèmics més plurals que recullin ideologies diverses i crítiques i amb un enfocament més orientat a l’esfera social de l’economia. L’alumnat considera que per afrontar els reptes de futur, i amb el precedent de la recessió econòmica, aquests canvis són totalment necessaris. Aquesta, però, no és l’opinió de l’economista i professor universitari Xavier Sala y Martín, que en una entrevista recent a Catalunya Ràdio va expressar el seu desacord amb la iniciativa. Considera que no existeix biaix ideològic en el món acadèmic i justifica la menor presència de les teories crítiques amb el fet que molt pocs investigadors treballen sobre aquestes. Un d’aquests investigadors, segons Sala i Martín minoritaris, està en el focus dels mitjans de comunicació. Es tracta de Thomas Piketty, autor d'un llibre que ha provocat un gran debat: El Capital al Segle XXI. Piketty hi realitza una recollida de dades des de 1700 fins al 2012 per veure el creixement del rendiment del capital. Les conclusions de l’estudi mostren que aquest creixement ha estat d’entre un 4 i un 5%, mentre que en canvi el creixement de la producció durant el mateix període només ha estat de l’1,6%. D’aquí n’extreu el seu famós postulat: R és més gran que G (on R vol dir “Rate of Return”, taxa de rendiment; i G és “Economic Growth”, creixement econòmic), és a dir, que el creixement del rendiment del capital és més gran que el creixement econòmic. I a partir d’aquesta conclusió indueix que els capitalistes cada vegada són més rics i que es crea una desigualtat creixent. Molts experts, però, discuteixen la seva teoria: pocs dies després d’aquesta entrevista amb Sala i Martín un controvertit article publicat al Financial Times assenyalava alguns errors en la recollida de dades i denunciava un biaix en la seva utilització.

Tanmateix, Sala i Martín durant l’entrevista posa èmfasis en el que considera “un error lògic en la interpretació de les dades” per part de Piketty: “Pot ser que la gent estalviï quan és jove, que aquests estalvis generin un rendiment enorme i que quan siguin grans s’ho cruspeixin tot i deixin 0 en herència. En aquest cas, seria cert que “R>G” però no implicaria necessariament que l’herència es passés de pares a fills”. Un altre error que comet Piketty, segons Sala i Martín, és que malgrat la mostra del seu estudi va des de 1700 fins al 2012, ell mateix afirma que les dades de gran part del segle XX no són representatives a causa del daltabaix que van generar les dues guerres mundials. Així doncs, pel que fa al segle XX, comença a tenir en compte realment les dades a partir dels anys 70. Això, opina Sala i Martín, és un problema per a l’estudi, perquè quan el llibre parla de capital, es refereix al capital productiu i no inclou moltes coses que són diferents a aquest capital però que van esdevenir la riquesa de molta gent a partir de la dècada dels 70, com ara el cotxe, la nevera, el televisor... Sala i Martín afirma que: “Malgrat molts ciutadans no tenen propietats, la majoria tenen molts diners posats en aquestes coses”. D’aquesta manera la diferència entre el capital productiu i el rendiment del treball és la mateixa que al 1700, perquè quan mires quina és la part del capital que ha augmentat (i que seria la desigualtat a la qual es refereix Piketty), t’adones que es tracta del preu de l’habitatge. Això voldria dir que els que tenen cases grans són cada vegada més rics, però no necessariament que els capitalistes rics explotin els treballadors i es passin la riquesa de pares a fills. Sala i Martín ho té clar: “La interpretació que Piketty fa no és la que les dades semblen ensenyar”. La reivindicació dels estudiants d’Economia de diverses universitats del món, així com les teories econòmiques crítiques amb el neoliberalisme fan palesa una polarització ideològica cada cop més accentuada. Els economistes més influents del món estan en desacord entre ells sobre quines han de ser les bases per assolir una economia capaç de fer avançar la societat en el seu conjunt.

 

També pots accedir a l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio al portal del 3/24: http://www.324.cat/video/5077691/economia/Sala-i-Martin-No-se-ben-be-que-es-aixo-del-neoliberalisme

Dijous, 12 Juny 2014
Resultados y buen gobierno empresarial

Con motivo del VI Premio Factor Humà Mercè Sala, los miembros del nuevo Consejo Asesor de la Fundació han publicado conjuntamente un artículo en La Vanguardia sobre la importancia de la cultura empresarial como ventaja competitiva para lograr la excelencia. Los autores: Salvador Alemany, Núria Basi, Victòria Camps, Manel del Castillo y Josep Santacreu.

Diumenge, 18 Mai 2014
En busca del compromiso perdido

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre la importancia de conseguir el compromiso de los empleados y aumentar su motivación para construir organizaciones sólidas. El artículo ha contado con las declaraciones de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà; de Jordi Garriga, Director de la consultora e-Motiva Barcelona; y de Marcos Urarte, Director de la consultora Pharos.

Diumenge, 27 abril 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
'Valor afegit': Adéu a la classe mitjana?

La classe mitjana ha estat la que ha permès el desenvolupament econòmic i social de la segona meitat del segle XX, propulsant el consum, les opcions polítiques menys extremes i, en definitiva, la cara més amable del capitalisme. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, la crisi actual ha causat estralls tan profunds en aquest col·lectiu que seran difícils de revertir. I de les cendres de la classe mitjana neixen els “working poor”: treballadors que, sense estar fora del sistema, viuen en una situació propera a la pobresa.

A la darrera trobada dels directius de la distribució (AECOC) que va tenir lloc a València, el president de Carrefour, Georges Plassat, va fer un discurs on es va referir a un problema inquietant: "La classe mitjana ha estat passada pel ribot en profit de la productivitat de les empreses. I la seva desaparició és un enorme inconvenient per al nostre negoci. Són les classes mitjanes qui han permès desenvolupar l'economia perquè són la gent que té un futur davant seu, que transmeten el saber, i pràcticament han desaparegut".I així ho demostren les xifres: els salaris dels empleats i els comandaments intermedis, considerats pilars de la classe mitjana, han caigut en picat des de l’inici de la crisi econòmica, mentre que el dels directius ha augmentat. La classe mitjana s'està empobrint de manera vertiginosa fins al punt d'especular sobre la seva desaparició, un fet que donaria pas a una societat més polaritzada i molt menys igualitària. Són moltes les persones que s’han trobat en situacions de pobresa de manera inesperada, i el discurs que apel·la a la responsabilitat de cadascú per haver gastat més del que es tenia no convenç a la població. Teodor Mellén, professor de Sociologia a ESADE, així ho veu: "Qui proporcionava el crèdit? Jo desculpabilitzaria a aquesta gent que es va endeutar i donaria la responsabilitat a aquells que el van facilitar, perquè eren els qui hi tenien un interès". Tal i com apunta Miquel Jordà, director general d'Eurofirms, aquesta vella classe mitjana empobrida està formada en gran part per gent amb unes qualificacions molt bones i que van arribar a tenir llocs de treball amb d’un cert nivell i salari. Ara, en canvi, aquestes mateixes persones estan disposades a acceptar feines molt per sota de la seva formació i de les condicions que havien arribat a tenir. La situació d'aquestes persones és de desesperança, afirma Conxita Ruiz, economista que actualment imparteix un curs d'Introducció a l'Economia al Centre de la Dona de Cornellà: "No veuen el final del túnel, i volen comprendre perquè estem com estem, quines són les alternatives i com posar-les en marxa per millorar la seva pròpia vida". No són només els aturats els que viuen situacions de pobresa, com sovint es pot pensar, sinó que fins a un 10% de les persones ocupades a Espanya es troba en risc de pobresa, senyala Xavier Riudor, director tècnic del Consell Treball Econòmic i Social (CTESC). Són els "working poor", explica Mellén, treballadors que participen del mercat laboral però amb rendes insuficients per viure en condicions de vida dignes, " i això és una novetat", apunta. Un estudi de la UPF que compara els salaris de diverses posicions laborals des del 2006 fins al 2011 evidencia que la classe mitjana ha experimentat uns canvis en les condicions de vida molt significatius: el risc de caure en la pobresa extrema dels petits empresaris i els autònoms ha augmentat del 7,3% el 2006 al 23% el 2011.Però el fenomen no és exclusiu d'Espanya; la classe mitjana de bona part d'Europa està tocada. I de les seves cendres està naixent un nova classe "low-cost" amb ingressos mileuristes que malgrat no estar exclosa de la societat viurà en un món amb una desigualtat molt pronunciada. Un món on les persones "low-cost" seran incapaces de projectar un futur millor per a les pròximes generacions.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4861072/Adeu-a-la-classe-mitjana

{cbrelatedarticle ids="10913"}

Dimarts, 11 Febrer 2014
Conectados también en Navidad

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre la dificultad de desconectar del trabajo incluso en periodo vacacional y sobre los efectos negativos que esto puede generar en los empleados. El artículo se ha basado en un estudio de Randstad y las declaraciones de la Coach ejecutiva Maite Piera, el Director de Relaciones Internacionales de Randstad, Luis Pérez, y de la Directora de la Fundació, Anna Fornés.

Diumenge, 29 Desembre 2013
L'ocàs de Fagor

Segons un reportatge recent d’Informe Semanal a TVE el cas de la crisi de Fagor, l’empresa més significativa de la Corporación Mondragón, es pot presentar com la darrera conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola i que en aquest cas afecta una de les joies de la corona industrial i cooperativa basca. Tanmateix, Fagor no és representativa del conjunt de les societats cooperatives, ja que les xifres demostren que fins ara estan aguantant molt millor que les societats mercantils.

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

Ver vídeo

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

La incertesa sobre el futur dels treballadors de la Cooperativa Fagor, actualment en concurs de creditors, segueix latent al municipi basc de Mondragón, on bona part dels seus habitants hi treballen o hi han treballat alguna vegada. El seu tancament pot suposar l’acomiadament de més de 4.000 treballadors directes i indirectes només al País Basc. Però la clausura de la Cooperativa, a més de tenir un cost humà, també té un valor simbòlic pels habitants de la localitat, que van confiar en aquest sistema i que va esdevenir el símbol de la recuperació econòmica durant la postguerra.Fagor va néixer de la mà de cinc estudiants d'una escola politècnica a Mondragón i del creador d'aquesta escola i capellà de la seva parròquia, José Maria Arizmendi. La idea era impulsar el cooperativisme basc per pal·liar l’atur i les penúries de la postguerra. Les característiques de l’organització es convertirien en l’embrió de la Corporación Mondragón, actualment el grup cooperativista més gran del món.

Paradoxalment, Fagor va viure la seva època daurada durant la crisi dels anys 80, mentre tot el conjunt de l’economia s’ajustava el cinturó. La Cooperativa no només va resistir, sinó que va créixer. I un cop van arribar als 23.000 llocs de treball i a unes xifres de vendes equivalents a 2.000 milions d’euros, van decidir començar el procés de internacionalització a Mèxic i, més tard, a França.La bombolla immobiliària va propulsar la fabricació d’electrodomèstics per omplir molts dels 700.000 pisos anuals que es van construir a Espanya sense parar des de mitjans anys 90 fins al 2008. Quan la bombolla va esclatar, les decisions d’expansió que s’havien pres es van començar a qüestionar i la Cooperativa va entrar en una deriva irremeiable. Les dimensions de la catàstrofe han sorprès fins i tot als treballadors i cooperativistes: “Semblava que això anava a ser el paradís i de cop vam començar a veure que la cosa anava cada vegada pitjor. El que no pensàvem era que ens portaria al desastre del tancament de la cooperativa”, afirma Ramón, cooperativista jubilat. Però malgrat el fracàs econòmic, Corporación Mondragón no vol oblidar els valors que sustenten el model cooperativista, i s’ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels treballadors entre les altres cooperatives del Grup. Segons el president de Fagor, Xabier Bengoetxea, aquest grup cooperatiu compta amb sistemes perquè la caiguda sigui menys dolorosa: “Nosaltres, dins de Corporación Mondragón, tenim mecanismes de solidaritat des del punt de vista de la reubicació per ajudar-nos els uns als altres. Aquests mecanismes han funcionat durant molt de temps i estic convençut de que seguiran funcionant i que serem capaços de donar solució a les persones que es quedin sense feina”.

L’enfonsament de Fagor sembla trencar amb el mite de que les cooperatives són immunes a les crisis. Però no hem d’oblidar que la seva sort no ha estat la mateixa per a la resta de 22.000 cooperatives que hi ha a Espanya: des de l’inici de la crisi econòmica actual el percentatge de tancament de cooperatives ha estat molt inferior al de les empreses mercantils.

Marta Enciso, investigadora sobre cooperativisme a la Universidad de Deusto, no dubta que, malgrat el resultat de Fagor, el model cooperativista té més avantatges que no pas inconvenients: “És un model bo, democràtic, molt lligat al territori. Cal reconèixer a Fagor, al Grupo Mondragón i a la resta de les cooperatives els efectes positius que tenen en l’economia tant a nivell local com a nivell internacional".

Fagor es troba en la corda fluixa però, malgrat tot, segons els compromís de la Corporación Mondragón, es salvaran 1.000 llocs de treball. A partir d’ara hauran de ser els administradors judicials els que decideixin qui i com es cobraran els deutes adquirits i que ascendeixen a gairebé 1.000 milions d’euros.

 

També pots veure el reportatge d’Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ocaso-fagor/2132547

{cbrelatedarticle ids="10858"}

Dimarts, 26 Novembre 2013
Valors humans a l’empresa: Anna Fornés participa al programa de ràdio “Valors a l’alça” de La Xarxa Comunicació Local

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser entrevistada a l'espai radiofònic Valors a l’alça de la Xarxa, presentat per Queralt Flotats el passat 18 de novembre. Fou en el marc d’un programa dedicat als valors humans a l’empresa i a les conseqüències de la crisi en la gestió de persones.

Dilluns, 25 Novembre 2013
Feina amb Cor

Des de l’inici de la crisi econòmica, Càritas ha abordat qüestions que requerien una actuació més urgent i que representen el seu àmbit d’acció històricament assistencial, com ara el suport alimentari, l’atenció a la infància i el servei d’assessorament a l’habitatge. Tanmateix, ara presenten un projecte de desenvolupament de programes de formació en habilitats per a persones en atur de llarga durada en col·laboració directa amb les empreses: Feina amb Cor.

Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut anar un pas més enllà amb el seu nou programa Feina amb Cor que pretén donar un acompanyament personalitzat i de la mà de les empreses per oferir pràctiques laborals, formació dual o per potenciar la figura de l’aprenent. Àngels Valls, coordinadora del projecte, afirmava recentment que reforçant aquest contacte directe amb el món empresarial s’espera poder arribar a un 20% o un 30% de reinserció laboral.

El programa de l'organització humanitària de l'Esglèsia Catòlica comptarà amb tres milions d’euros de pressupost i anirà destinat a aturats de llarga durada, persones que han esgotat les prestacions i famílies sense cap ingrés.“L’objectiu és la recuperació de l’autoestima de les persones i aconseguir donar, a través de l’acompanyament personal, formació en habilitats personals i en habilitats prelaborals”, afirma Jordi Roglà, director de Càritas, referint-se a tots aquells passos previs i necessaris per poder trobar feina.Una de les claus del nou programa és la col·laboració directa amb les empreses, i per això el 28 d’octubre es va presentar el projecte al Teatre Victoria, on es va convidar a més de 200 empresaris amb els quals ja havien treballat en projectes anteriors per aconseguir la seva complicitat i participació en aquesta nova iniciativa. Les possibilitats de col·laboració de les organitzacions que es vulguin comprometre són molt àmplies i poden anar des de donacions directes fins a la col·laboració en programes de formació dual, contractació dual i aules obertes per a persones en atur. Fins ara Càritas ha dedicat set milions a programes de formació i inserció que han arribat a 25.000 persones. Tot i així, veient les xifres globals dels problemes del nostre mercat laboral, no es pot ser gaire optimista. Segons un informe elaborat per l’Observatorio de Realidad Social, el 70% de les persones ateses per Càritas en edat laboral estan a l’atur, el 28% de les llars no tenen cap ingrés econòmic i el 54% de les famílies que demanen ajuda tenen fills a càrrec. Sense oblidar que el 73% dels usuaris que havien demanat ajuda l’any anterior, han hagut de tornar a fer-ho enguany.Noves iniciatives com aquesta suposen doncs un nou pols contra la pobresa i l’atur, i, en definitiva, suposen un pas més en la lluita per la dignitat.

 

Accés al spot del programa Feina amb Cor: https://www.youtube.com/watch?v=5MnCiydV1uo{cbrelatedarticle ids="11355,10860"}

Dilluns, 11 Novembre 2013
¡Supere su momento más crítico!

La Vanguardia ha dedicado un artículo, dentro del suplemento Dinero del 27 de octubre de 2013, al Seminario sobre Gestión responsable de reestructuraciones organizado recientemente por la Fundació Factor Humà. Cuenta con las aportaciones de Merche Fernández, Directora de GRI Barcelona, Cristian Rodríguez, Director de RH de Vueling, Miguel Queralt, Socio de Landwell PwC y Anna Fornés, Directora de nuestra fundación.

Diumenge, 27 Octubre 2013
Quan les persones són la prioritat

L'Econòmic, el setmanari d'informació econòmica que es distribueix amb El Punt Avui, aborda en aquest article les conseqüències de la crisi sobre la figura de la direcció i de les polítiques de l'àrea de Persones. Hi han col·laborat Manuel Salcedo, director de Recursos Humans de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Montse Pichot, directora de Recursos Humans d'UPCnet, i Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Dissabte, 25 Mai 2013
Una tertúlia sobre els valors del treball

Què en queda del valor tradicional que s’atribuïa al treball? Ha canviat en el context actual de recessió econòmica? Amb motiu del Dia del Treball, el programa de ràdio Valors a l’Alça de La Xarxa va organitzar un debat on va comptar amb la participació de Carlos Obeso, director de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade; Marc Grau, investigador del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE; i Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

"La feina és alguna cosa més que els diners que et reporta”, és la primera conclusió a la que arriben els convidats del programa. “La feina és un factor cabdal en la nostra vida i això és fa evident en el moment que la perdem”, afirma Anna Fornés. “Malgrat el factor econòmic és molt important, qui pensi que només es treballa per diners està en un error".

Per la seva banda, Marc Grau explica que quan es pregunta als treballadors les raons per les quals treballen, hi ha força respostes més enllà de l’aspecte purament econòmic: “La gent diu que treballa per aprendre, per servir, per desenvolupar-se... la qüestió que ens hem de plantejar és si les nostres feines ens permeten realitzar aquestes finalitats”. Carlos Obeso apunta que la feina en sí mateixa no ha de ser considerada com un valor, sinó com un espai on es poden desenvolupar valors com ara la convivència o la solidaritat, cosa que no obstant es dóna cada vegada menys.

Coincideixen tots tres amb que el sentit del treball és un altre aspecte cabdal que aporta valor a la feina. “Malgrat actualment el fet de treballar és considerat un privilegi, quan fem allò que ens agrada som més feliços. De fet, el treball i la felicitat són dos conceptes directament relacionats”, afirma Fornés i, en relació al benestar dels treballadors, aclareix que la motivació té molt a veure amb la gestió de l’empresa: “Una organització només és sostenible en el temps en la mesura que cuida i motiva als seus treballadors”.

Grau apunta també que fins ara el sentit del treball ha estat el d’aportar una identitat social, “per això quan perdem la feina ens sentim descol·locats!”. Però la necessitat del treball per a la definició personal revela també una societat arrelada a la feina més que a qualsevol altre aspecte vital. Segons explica Fornés, aquesta concepció és negativa, ja que l’entorn actual ens obliga a reinventar-nos constantment i hem d’estar preparats. “El treball en algunes generacions ha tingut una importància excessiva i ens ha fet descuidar altres aspecte també molt rellevants per a la realització de l’individu”.

La presentadora de Valors a l’alça, Queralt Flotats, els posa també damunt la taula el polèmic tema de la jornada laboral. Treballem massa? Obeso considera que “treballar moltes hores és un signe d’ineficiència”.

“Cal que ens preguntem què passa a les empreses, què es fa amb les hores d’oficina perdudes”, planteja Fornés, que també creu que això té un component personal sobre el qual cada treballador hauria de reflexionar”.

Grau considera que un dels grans problemes del treball a l’oficina és el nombre d’interrupcions que hi ha, ja sigui per part dels propis companys com per part dels directius. “Jo ho comparo amb la son. Què prefereixes, dormir vuit hores amb interrupcions cada dues o dormir sis hores seguides?”.

I com en tants altres àmbits socials, els convidats coincideixen que els models a seguir es troben als països nòrdics. Fornés creu que caldria copiar la seva rigorositat absoluta pel que fa als horaris: “Allà els mateixos directius s’encarreguen de que a partir de les cinc o les sis de la tarda no es treballi per poder realitzar altres activitats”. Sobre aquest mateix aspecte, Grau es lamenta de que a Espanya encara estiguem estancats en una cultura del presencialisme, “encara està més ben vist aquell que s’hi està més hores”.

Finalment el programa deixa un espai per un dels temes més alarmants del futur del país: la fuga de talents joves que se’n van a l’estranger per trobar oportunitats. “Cal ajudar als joves a adaptar-se” opina Obeso, “i en això les ambaixades tenen molt feina a fer. Cada vegada tindran més demandes per part de gent que vol anar a viure a aquests països i cal que les ambaixades es recol·loquin i que s’adaptin. Cosa que ara no s’està fent”.

La tertúlia s’acomiada amb la Canción del trabajo de Rafael, que malgrat parla dels aspectes positius i negatius de la feina ens deixa amb un missatge optimista.

Vale más tener esperanzay luchar por algo mejor.Trabajar con fe y esperanzapor lograr un mundo mejor.

 

També pots escoltar el programa des de la pàgina de Valors a l’alça: http://programes.laxarxa.com/audio/53814

{cbrelatedarticle ids="8962,10256"}

Dimecres, 15 Mai 2013
Competir compartint

Les cooperatives estan superant la crisi millor que moltes empreses. El seu èxit s'explica per les característiques pròpies del model cooperatiu: implicació dels socis-treballadors en la marxa de l'empresa, flexibilitat de sous i horaris i anticipació a l'hora de prendre mesures. A través d’alguns exemples, el documental de 30 minuts de TV3 Competir compartint intenta trobar les claus de l’èxit i també els motius del fracàs d’organitzacions que opten per aquest tipus model.

 

Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives amb dades de 23 països demostra que aquest tipus d’organitzacions obté millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència. Catalunya ha tancat l'any 2012 amb més de 4.100 cooperatives, després de crear-se més de 140 de noves, la xifra més alta dels últims sis anys. Però també se'n van tancar més de 90. Les cooperatives catalanes viuen una mitjana de vuit anys, mentre que el conjunt de les empreses mercantils no supera els cinc anys.

Muntar una cooperativa és doncs una idea que sedueix cada vegada més a les empreses que es troben en problemes per continuar existint en un entorn de crisi. L’organització cooperativa és una bona eina per donar sortida a situacions compromeses com, per exemple, davant una situació de tancament d’una empresa, els treballadors poden capitalitzar els subsidi d’atur i crear una cooperativa. Un altre cas pot ser quan el propi empresari, per problemes de successió o dificultats de continuïtat, ofereix cedir la propietat als treballadors pel manteniment del servei i dels llocs de treball. Aquest darrer ha estat el cas de CES Clínicas o Cusó Tapissers en què el propietari va optar per convertir-se en un soci més de la cooperativa.

Una gestió cooperativa de l’empresa no és només un model per obtenir beneficis, sinó que té un transfons ètic. Aquestes organitzacions formen part de l’economia social i dels valors que aquesta implica: la solidaritat, les persones per davant de tot i el manteniment dels llocs de treball per damunt del lucre.

Mol-Matric és una cooperativa que va néixer l’any 1981, en plena crisi del sector industrial, arran del tancament de l’empresa Talleres Alà. Després d’una gran revolta per part dels treballadors que va passar fins i tot per “segrestar” el fill del propietari, van aconseguir quedar-se amb els locals del negoci. Però no ho van tenir fàcil per arrencar, “a nivell de gestió tots compartíem que ningú sabia res," afirma Juan Pedro Solà, director i un dels socis fundacionals de Mol-Matric. Ell, com la majoria, es va haver de reconvertir quan van transformar l’empresa en cooperativa, “no hi havia categories, tots cobràvem igual pel que treballàvem."

Tal i com afirma Eduard Morell, cap financer i soci de Mol-Matric, “el més important és que ets l’amo del teu destí." La seva gestió dels problemes els ha portat a ser un exemple d’èxit.

Tot i així, no totes les empreses cooperatives han tingut la mateixa sort. La cooperativa agrària de Sarroca de Lleida va fer fallida per culpa d’una mala comunicació i de la manca de transparència entre els socis.

Per fer front a la forta competència mercantil les cooperatives sovint es troben davant d’un dilema important: fusionar-se amb altres cooperatives per ser més competitius, o no fer-ho per mantenir la seva influència local malgrat s’arrisquin a desaparèixer.

El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, creu que el futur de les cooperatives passa per fusionar-se: “Nosaltres ho veiem bé, volem que les cooperatives siguin molt grans, i les que ja ho són , que ho siguin encara més.” Amb la mateixa idea d’assolir una major competitivitat s’expressa Antoni Llaràs director general del Grup Actel: “La gent ha escollit anar a comprar a les grans superfícies i per tant ens hem d’entendre amb aquestes superfícies.”

La Fageda, organització associada a la Fundació Factor Humà, és una altre exemple de cooperativa d’èxit, coneguda perquè la majoria dels seus treballadors són discapacitats psíquics. Davant a la crisi econòmica, la política que han seguit ha estat la inversa a les empreses mercantils: han intentat donar feina al màxim de gent possible malgrat es redueixin els beneficis. Mantenir un mínim d’ingressos indispensable per tal que l’empresa pugui seguir endavant.

Les cooperatives han provat ser un model eficaç de resposta a molts problemes derivats de la crisi actual; un model millor que el de moltes empreses mercantils. Joan Subirats, coordinador del postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, ho té clar: “Es genera més valor compartint que competint”.

Accés al reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4435791/Competir-compartint{cbrelatedarticle ids="10142,10551"}

Dimarts, 12 Febrer 2013
¡Sin compromiso, nos hundimos!

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo en estos años de crisis, y en nombre de la supervivencia de la empresa, se ha olvidado en muchas ocasiones que el factor humano es lo esencial en toda organización. Se ha basado en un diálogo entre el reconocido psicólogo y conferenciante Xavier Guix, Montse Pichot (UPCNet) y Anna Fornés (Fundació Factor Humà).

Diumenge, 04 Novembre 2012
“En molts ERO la figura de recursos humans no ha estat prou potent”

Entrevista de L'Econòmic -el setmanari d'informació econòmica que es distribueix amb El Punt Avui- a Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà: "Un bon cap de recursos humans ha de dominar molt la part de relacions laborals, però també la part de creure en les persones i el seu desenvolupament. Les reestructuracions mal fetes són les que no tenen en compte les persones."

Dissabte, 03 Novembre 2012
Viure a l’atur a Comando Actualidad

Comando Actualidad aborda amb el programa Vidas paradas les diverses cares de l’atur: des dels aturats de llarga durada, fins a aquells que continuen treballant però fa mesos no cobren, o els que es decideixen per l’auto-ocupació. El reportatge mostra com es treballa des d’una oficina de treball a Andalusia i també des del portal de feina Infojobs. Precisament Infojobs, la Fundació Factor Humà i d’altres organitzacions del sector RH van organitzar el passat 20 de setembre una jornada d’orientació laboral per persones a l’atur.

Comando Actualidad - Vidas paradas Ver vídeo

 

Comando Actualidad - Vidas paradas

Vidas paradas pretén indagar en les cares que té l’atur a Espanya en totes les seves facetes. Veiem, per exemple, aturats que treballen en la prevenció d’incendis a Catalunya. Està bé, diuen. Però és pan para hoy y hambre para mañana: durant un mes rebran un salari però després tornaran a l’atur i a la recerca de feina. A principis de mes el Consell de Ministres va aprovar un decret-llei perquè els que cobren l’atur treballin en zones afectades per incendis si és necessari, ja que s’entén que la prestació ha de ser temporal i tenir un caràcter de servei a la comunitat.

El problema de molts aturats és que sovint l’atur no és una situació temporal, sinó que pot durar anys. Precisament l’atur de llarga durada, que també té protagonistes al reportatge, és potser una de les seves cares més amargues. Com més temps s’està sense treballar, més costa trobar una feina, i, si se’n troba, les condicions laborals i salarials segurament seran pitjors respecte de l’anterior lloc de treball. Passa a Espanya però també als Estats Units, on gairebé la meitat dels aturats porten més de mig any sense treballar.

Les estadístiques sembla que tampoc indiquen res positiu. Ara és molt més difícil trobar feina que a l’any 2007, abans que comencés la crisi. En concret, ara hi ha una probabilitat d’un 8,6%, quan abans era del 29,4%. El reportatge mostra el dia a dia d’una oficina de treball a Andalusia, una de les regions més afectades per la crisi. Allà, a més de buscar feina, les persones poden treballar la seva ocupabilitat, fent cursos i formacions per vèncer les estadístiques.

D’altra banda, però, veiem com treballen des de les oficines del portal de feina Infojobs, que compta amb uns 2 milions de persones registrades que busquen feina i unes 80.000 ofertes disponibles. L’any 2011, 330.000 usuaris del portal van trobar feina, i el moment que una persona troba feina gràcies al web ja té un nom a l’empresa: alegria. Què han de millorar en general els candidats? Cal que expliquin millor les seves fites a les feines anteriors, cal vigilar que el currículum sigui correcte i, sobretot, sense faltes d’ortografia, i cal elaborar una carta de presentació única per cada sol·licitud de feina que es fa, i informar-se bé de l’empresa i el sector.

Infojobs, la Fundació Factor Humà i altres de les associacions professionals i les empreses més importants de Recursos Humans de Catalunya van organitzar la setmana passada una jornada d’orientació laboral on professionals de RH i del coaching voluntaris van ajudar unes 5.000 persones sense feina a millorar les seves perspectives laborals: Treballa't: I Jornada de desenvolupament professional i personal per a la recerca de feina. Amb conferències i entrevistes individuals amb els voluntaris, s’han format en aspectes com emprendre, destacar en un procés de selecció o reorientar la seva carrera laboral. A més dels 5.000 assistents, la jornada va comptar amb uns 200 voluntaris.

 

També pots veure el reportatge de Comando Actualidad en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-vidas-paradas/1526217

{cbrelatedarticle ids="9734,9769"}

Dimarts, 25 Setembre 2012
Ocúpate supera las expectativas y finaliza la jornada con la asistencia de más de 5.000 personas

Ocúpate ha sido la primera iniciativa conjunta de las asociaciones profesionales y las empresas más importantes de Recursos Humanos de Catalunya. Más de 5.000 personas desempleadas asisten a las diferentes actividades organizadas para ayudarles a encontrar trabajo. Los encuentros personales con orientadores y la conferencia “aprende a emprender” han sido algunas de las propuestas de la jornada que han despertado mayor interés entre los asistentes.

Divendres, 21 Setembre 2012
Treballa't: I Jornada de desenvolupament professional i personal per a la recerca de feina

Les associacions més importants de Recursos Humans de Catalunya, Fòrum de RRHH de Foment, Aedipe, Fundació Factor Humà i EsadeAlumni, conjuntament amb InfoJobs i Randstad, han organitzat per al proper dijous 20 de setembre una jornada d'inscripció gratuïta on professionals voluntaris de Recursos Humans i del Coaching orientaran a persones en el seu procés de recerca de feina.

Dimarts, 04 Setembre 2012
Dilluns a l'ombra: entrevista a Anna Fornés al Matí de Catalunya Ràdio d'Estiu

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser entrevistada al programa d'El Matí de Catalunya Ràdio d'Estiu, presentat per Francesc Soler el passat 27 d'agost. En el marc de la secció setmanal "Dilluns a l'ombra", dedicada a les persones que cerquen feina i presentada també per Nati Adell.

Dimarts, 28 Agost 2012
‘Valor afegit’: Crisi i relacions laborals

Com han canviat les relacions laborals i les fórmules de gestió de persones amb la crisi? És la qüestió que proposa el recent reportatge Crisi i relacions laborals del programa Valor afegit de TV3. L’atur i les massives reduccions de plantilla, l’abundància de talent disponible als processos de selecció, l’empitjorament de les condicions laborals, les conseqüències negatives de la crisi per la salut dels treballadors o les noves tendències en RH són alguns dels temes que es plantegen.

Quan l’Hotel W de Barcelona va decidir obrir un procés de selecció per contractar cambrers, recepcionistes i cuiners, va rebre més de 1.000 sol·licituds per 100 llocs de treball. Molts dels currículums eren de persones amb titulacions universitàries com la Marta Abad, una infermera que fins fa un any treballava molt i de cop es va quedar al carrer. Segons Adecco, un de cada deu aturats rebaixen el seu currículum per trobar feina i segons un estudi d’Infojobs i Esade el 76% dels aspirants a llocs de baixa formació estan sobrequalificats. És a dir, les empreses que volen contractar ara es troben amb una gran abundància de talent. El problema, diu la directora de RH de l’Hotel W, Isabel Justicia, al reportatge, vindrà d’aquí dos anys quan la situació millori. “El talent que tinc ara a l’empresa l’he de saber retenir. Aviat tornarem a barallar-nos pels millors perfils.”Però la realitat ara és que un terç dels treballadors estan desmotivats a la feina, segons un estudi d’Ipsos a 24 països, i el 56% tenen ganes de deixar l’empresa. Com aconseguir que el talent no marxi? A la majoria d’organitzacions la motivació ja no es pot aconseguir amb augments de sou, que han estat tradicionalment el centre de la negociació col·lectiva i de la cultura laboral a Catalunya, segons Ricard Alfaro, president d’Aedipe Catalunya. “Cal ser imaginatius i incloure altres elements a la negociació col·lectiva que suposin un guany de drets i expectatives per les persones,” adverteix al reportatge. El mateix Alfaro deia al març a un article de La Vanguardia que només sortiran de la crisi les empreses que siguin creatives amb les seves polítiques de RH. Cada cop més recorren a la retribució variable i beneficis socials (el ticket restaurant o de transports) com a noves fórmules de motivació. També ho recomana el professor de RH a EADA Jordi Costa al reportatge, que a més afirma que RH ha de tenir un paper central a la gestió empresarial. “El que quedarà després de la crisi és la gent que has cuidat, no la que has maltractat.”Però, on han quedat les condicions laborals amb la crisi i la recent reforma laboral? Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política a la UAB, afirmava recentment que la nova legislació aprovada a principis de primavera suposa “trencar la relació laboral, fragmentant-la i precaritzant-la al màxim.” Els sindicats denuncien que el deteriorament de les relacions laborals amb l’excusa de la crisi comença a afectar la salut dels treballadors. Un de cada 5 pateixen ansietat o símptomes depressius, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Camil Ros, Secretari de Política Sindical d’UGT Catalunya, denuncia també que cada cop hi ha més presentisme: “Hem passat de l’absentisme a persones que van a treballar quan haurien de quedar-se a casa.” És a dir, de l’absentisme al presentisme, possiblement per por de perdre la feina, tot i que és difícil mesurar-ho quantitativament. I una de les cares més amargues de la crisi que revisa el reportatge són precisament les organitzacions que han patit reduccions de plantilla. Suposa un impacte molt fort, òbviament, per les persones acomiadades, que viuen un procés semblant al dol després d’una mort. Però també afecta molt negativament els que es queden si no se sap gestionar correctament, i poques empreses ho tenen en compte. És el que s’anomena ‘síndrome del supervivent’: una barreja sentiments de culpa, incertesa i por. Com evitar-ho? Ernest Pla, exdirector de Recursos Humans d’Inoxcrom i que va viure una reducció de plantilla, afirma que és essencial una bona comunicació i molta coherència, i deixar que els empleats en parlin i ho assumeixin durant el temps que faci falta.També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

{cbrelatedarticle ids="9517,9366"}

Dijous, 24 Mai 2012
La cultura de l'esforç a 'Sense Ficció'

On ha quedat la cultura de l’esforç durant els anys de la bombolla econòmica? I què passarà ara que ja no som rics? Hi pot haver una generació ‘perduda’ per la crisi econòmica i de valors? Aquestes i moltes altres qüestions es plantegen a El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç, un documental del programa Sense Ficció de TV3 que viatja fins al Japó i també visita un institut de Castelldefels per conèixer diverses facetes de les generacions més joves.Durant els anys de la bombolla immobiliària, quan érem rics, l’abundància i la immediatesa eren la normalitat. Vam creure que tot era fàcil, que ho podíem tenir tot al moment i sense esforçar-nos. Amb aquest model de valors ha crescut el que Carlos Sánchez, psicòleg del treball i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació, anomena ‘la generació Nintendo’: “els fills desitjats de pares triomfadors”. D’altres en diuen millennials, generació Y, generació perduda, generació nini... Joves que han crescut amb el benestar i la tecnologia de fons, i creient en el curt termini i la qualitat de vida com a valors imperants. Què ha passat amb l’esforç? Francesc Torralbo, director de la Càtedra Ethos de la URL, afirma al documental que “la crisi econòmica té al seu origen una crisi de valors. Ha faltat cultura de l’estalvi, de la sobrietat, de l’austeritat...” Hem passat del capitalisme productiu, de la creació de valor a partir de l’esforç, a un capitalisme especulatiu de casino, de diner fàcil, on és possible fer-se ric sense treballar.

 

Richard Sennet, reconegut sociòleg de la London School of Economics i que també apareix al Sense Ficció, adverteix que a Espanya tindrem una generació perduda tal com van tenir al Japó després de la crisi dels anys 90, de la qual encara no s’han recuperat. Segons un estudi recent, els joves espanyols afectats per la crisi, i per l’atur juvenil que ja supera el 50%, en patiran les conseqüències per sempre. Al Japó ja fa temps que ha emergit un nou grup social que rebutja ser el salaryman (‘home assalariat’) que va aixecar l’economia nipona a partir de la dècada dels 50. Són els freeters: treballadors temporals que accepten la precarietat laboral si això suposa tenir més temps i llibertat que els típics treballadors que s’estan cada dia 12 hores a l’oficina. Es calcula que ja són més d’un milió de joves d’entre 23 i 30 anys, tal com explica el documental. Un fenomen semblant està emergint als EUA: el que el New York Times ha denominat ‘la generació llimbs’. Hi ha motius per a l’optimisme? Segons un estudi de l’any passat, el nombre de joves ninis, que ni estudien ni treballen, a Espanya s’ha reduït considerablement amb la crisi: del 3,8% el 2007 al 2,8% l’any passat. A més, són la generació més preparada de la història, recordava el Catedràtic de la UPF Pablo Salvador Coderch fa poc a El País: “Com ha escrit un baby boomer, Bill Gates, mai abans hi havia hagut tanta gent jove tan ben formada, tan capaç d’innovar i de trencar per tant amb la línia plana de tendència que ens deprimeix: els canvis arribaran.” El periodista de La Vanguardia Miquel Molina es preguntava a mitjans d’abril si no s’està criminalitzant injustament els joves, acusant-los de manca d’esforç quan simplement es tracta d’un canvi de mentalitat, de formes d’aprendre i relacionar-se: “No serà que el que falla no és la capacitat d’esforçar-se, sinó la de concentrar-se, sumits com estan a un món multipantalla que sembla dissenyat per fomentar la dispersió?”I què ha de canviar en la forma d’educar per tornar a situar la cultura de l’esforç al lloc que li pertoca? El guru Ken Robinson deia recentment que l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Al documental s’afirma que família, escola i societat cada cop coincideixen més a dir que cal tornar a potenciar la cultura de l’esforç, sense caure en l’autoritarisme però evitant que el centre de tot sigui només el benestar de l’infant.Un vídeo molt recomanable i que incita a la reflexió amb una estètica molt cuidada i les opinions de reconegudes personalitats com ara el filòsof José Antonio Marina o l’escriptor Quim Monzó. També pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/4072970/El-llegat-de-Sisif-La-cultura-de-lesforc

{cbrelatedarticle ids="9375,9353,9801"}

Dijous, 10 Mai 2012
Salador Alemany a '59 segons'

El President d’Abertis i del CAREC i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, Salvador Alemany, va acudir el gener passat a una entrevista al programa de debat 59 segons de TVE Catalunya. Optimisme de cara al 2012, reforma laboral, sectors industrials emergents… són alguns dels temes que es van abordar durant la conversa.

L’economista va reconèixer que l’any 2011 ha estat molt dolent i que el 2012 no ha començat massa millor, però hi ha lloc per a l’optimisme. "No hauríem de perdre de vista que hi ha coses que estan millor que el 2011: l’economia americana mostra signes de recuperació; la política monetària europea serà menys estricta i per tant es podrà millorar la competitivitat de la zona euro; hi ha nous governs que poden adoptar línies més ben dissenyades; tenim una bona base de talent." L’emprenedoria i alguns sectors industrials ja existents, com el turisme, l’agroalimentació, la biomedicina o les telecomunicacions, poden ser una sortida de la crisi a Catalunya, segons l’empresari.

Sobre la reforma laboral, que el govern espanyol aprovarà imminentment, Salvador Alemany va afirmar que ara no es pot fer una reforma que promogui l’acomiadament lliure, però sí que s’ha d’anar modulant la qüestió dels acomiadaments. Va explicar també que el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha demanat simplificar la contractació cap a una reducció dels tipus de contracte. "És necessari per apropar-nos al sistema de contractació europeu," va argumentar.

I com hauria de ser aquesta reforma laboral? Per Salvador Alemany, qualsevol política actual, inclosa la laboral, ha de tendir a estabilitzar els pressupostos públics a través dels ingressos, ha de resultar equitativa perquè cadascú aporti en funció de la seva capacitat, i ha d’anar orientada a la reactivació del mercat laboral i l’economia.

Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TVE, a partir del minut 10 de programa aproximadament fins al final: http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-salvador-alemany/1299214

{cbrelatedarticle ids="9226,9235,11481"}

Dilluns, 06 Febrer 2012
Mario Alonso a 'Singulars': "Ara ens toca a nosaltres"

El cirurgià i escriptor Mario Alonso va donar una lliçó de voluntat i optimisme en una emissió recent del programa Singulars al Canal 33. Va animar tothom a conèixer-se, confiar en les seves capacitats i esforçar-se per millorar, i sobretot no deixar-se endur per la por i la desesperança de l'actual situació econòmica.

 

 

"És la meva vida, és el meu futur. És absurd pretendre que les circumstàncies millorin si no som capaços de millorar-nos a nosaltres mateixos. Nosaltres podem crear el nostre futur, però hem de saber com." Amb aquesta rotunda declaració comença la ponència que va oferir a Singulars Mario Alonso, autor de Reinventarse. Tu segunda oportunidad i que ara presenta un nou llibre: Ahora Yo: ¿Y si creas tu propio futuro en lugar de encontrártelo? (Plataforma Editorial).

I com edificar un futur en un escenari d'incertesa i complexitat com l'actual? Segons Alonso, el més important és entrenar la ment: no centrar-se en qui té la culpa sinó en què podem fer per solucionar-ho; donar-nos temps de reflexionar; construir una fortalesa mental i emocional, aprendre a orientar-nos en la incertesa, creure en el propi potencial creatiu, no deixar-nos paralitzar per la por.

Alonso recorda una cèlebre frase de Thomas Alba Edison: "El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració." És a dir, es necessita molta feina per aconseguir un objectiu. Segons el metge i escriptor, hem de recuperar la cultura de l'esforç, ja que la mandra juntament amb la por i la ignorància del nostre propi talent són els tres grans llasts que cal vèncer.

Aquestes són algunes de les reflexions de Mario Alonso a la seva intervenció i al seu últim llibre. Però a més el programa inclou una interessant conversa amb el presentador, Jaume Barberà, en la qual Alonso defineix conceptes com l'amistat, la compassió, la reflexió o el compromís, i comenta alguns fragments del llibre.

També pots veure el programa complet en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3867631/Mario-Alonso-La-resposta-es-a-les-teves-mans{cbrelatedarticle ids="9082,8870,9387,9406,10264"}

Dijous, 12 Gener 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.