Webs i apps

En aquest apartat hi trobaràs destacades altres pàgines web o aplicacions que, per les seves característiques, et recomanem
Search Keyword:
Total: 22 results found.
Tag: Espanya
Per què se’n van?

El tracte amb el cap directe és una de les causes més comuns per deixar voluntàriament una feina. Però aquesta no és l'única raó, moltes vegades se li sumen raons diverses que van des dels temes ètics a la falta de desenvolupament professional. Jordi Serrano i Santi García, ambdós socis fundadors de Future for Work Institute (FFWI), reflexionen en un podcast a partir dels resultats d'un interessant estudi que acaben de publicar i que constitueix una bona guia sobre l'estat actual de la rotació laboral.

Dilluns, 13 Novembre 2017
Fem massa vacances?

A l'Estat espanyol es garanteixen 22 dies de vacances pagades (a banda dels dies festius). Al programa El suplement de Catalunya Ràdio van debatre recentment sobre si són suficients, són massa o són massa pocs i sobre si es distribueixen bé. Va ser amb Maria Rosa Martí, mestra i periodista; amb el psicòleg Marc Masip; i amb Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Dimarts, 12 Setembre 2017
Connectar amb el mercat laboral. El repte de l’ocupabilitat dels joves

La Fundació Factor Humà participa amb altres entitats educatives alemanyes, sueques i espanyoles en el desenvolupament del projecte Erasmus+ Skill up, que busca desenvolupar competències clau en l’accés al mercat laboral dels joves europeus. El 19 de juny es presentaran les dades de la primera fase del projecte.

Dimarts, 13 Juny 2017
Mercat laboral: preparat/da per al tsunami que ve?

El mercat laboral està patint una gran transformació, propiciada en gran part per les noves tecnologies i la robòtica, que estan donant pas a noves feines i a una nova organització del treball. No obstant això, segueix existint una escassetat de talent provocada pel desajustament entre els sistemes formatius i les demandes de les empreses, que busquen actituds personals i habilitats professionals polivalents.

Dimecres, 08 Juny 2016
Terrícoles: entrevista a Teresa Torns

“Ens cal temps per poder gaudir del temps de vida.” Així ho afirma Teresa Torns, professora jubilada de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i experta en gestió del temps i desigualtats de gènere, en una entrevista recent del programa Terrícoles de BTV on ens parla de la importància de la racionalització dels horaris i l’adaptació de la jornada laboral a les nostres necessitats vitals. Hi ha un llarg camí per recórrer, sobretot en termes de canvi de mentalitat, però si establim consensos socials col·lectius el triomf de les polítiques de temps i conciliació serà possible.

Dimecres, 10 Febrer 2016
Empleats/des de més edat, el valor de la maduresa professional

Les societats occidentals hem de dissenyar noves polítiques de gestió de Recursos Humans vinculades amb els/les nostres empleats/des grans i a un doble nivell: col·lectiu -amb estratègies que perllonguin amb diverses i creatives fórmules la vida laboral i facin sostenible la despesa en pensions- i a cada organització -aprofitant millor les capacitats d'aquest col·lectiu amb un enfocament guanya-guanya i potenciant la rendibilitat corporativa i l'ocupabilitat personal.

 

Dimarts, 10 Novembre 2015
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
Cuando los jefes no dan ejemplo

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre un estudio de Iese que apunta que la plantilla trabaja más motivada cuando la dirección se muestra cohesionada. Participan Anneloes Raes, profesora de la escuela de negocios Iese; Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup TCB; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 28 Desembre 2014
Transformar la vida privada per transformar la vida pública

El passat 16 de setembre, en el marc de la Setmana dels Horaris, vaig tenir l’honor de la mà de la Fundació Factor Humà de participar en l’acte dedicat al paper de les organitzacions en aquesta transformació. Les ponències de les persones representants de la Universitat Oberta de Catalunya, MC Mutual i KH Lloreda van ser realment interessants i, el que per a mi és més important, varen visibilitzar no només bones practiques, sinó que fer-ho bé és possible.

Campanya “Te corresponde, nos corresponde” de la Creu Roja

Les tres experiències varen posar de manifest que racionalitzar horaris de treball i incorporar iniciatives com la flexibilitat, el teletreball o les escoles bressol al centre de treball, no només facilita que les persones puguin desenvolupar-se en les diferents esferes de la seva vida, sinó que, i crec que amb una relació causal, són més felices.

Quelcom que em va cridar l’atenció a partir d'una de les ponències: com les iniciatives de racionalització del temps promouen un canvi en els estereotips de gènere, sobretot aquells que fan referència a l’àmbit domèstic i de la cura, funcions atribuïdes majoritàriament a les dones. I és que encara que les polítiques de conciliació són percebudes perquè siguin les dones les principals usuàries, quan les organitzacions faciliten l’ús d’horaris més equilibrats estan facilitant que els homes conciliïn.

Les organitzacions tenen el poder d’influir sobre la societat i millorar-la.

Crec que no cal fer esment a estadístiques per fer-nos conscients que és el col·lectiu femení el que encara es fa càrrec de la majoria de feines de l’àmbit domèstic. Però aquest fet, lluny de ser només un tema cultural, es tracta segons l'OCDE d’un problema que amenaça l’economia i desenvolupament d’un país.

Per tant, en la meva opinió, es fa necessari millorar la racionalització dels nostres horaris i alhora transformar la vida privada per transformar la vida pública (la frase és de l'ex consellera de Treball Mar Serna). En aquest sentit el col·lectiu masculí encara no s’ha integrat a l’àmbit reproductiu -o domèstic- de la mateixa manera que ho han fet les dones a l’àmbit públic.

Per què? Hi ha tota una sèrie de creences vinculades a l’estereotip de gènere fortament arrelades que cal remoure. Per exemple:

- Les tasques domèstiques no són treball. En les economies preindustrials gairebé totes les activitats que realitzaven homes i dones es denominaven treball. Amb la industrialització una part de la producció se separa del lloc de la vida i es comença a produir per als mercats. Malgrat que part important de les activitats necessàries per a la vida continuen realitzant-se a la llar, a partir d'aquest moment perdran la seva categoria de treball.[1]* Per tant qui es fa càrrec del treball domèstic passa a considerar-se socialment que no treballa. - El “treball” domèstic no té valor. Aquesta és una creença bastant comuna i no només respecte l’àmbit domèstic, sinó per a qualsevol feina exercida majoritàriament per dones. Adoneu-vos com les feines de major prestigi acostumen a anomenar-se en masculí, per exemple “metges”, malgrat que les dones són des de fa alguns anys al voltant del 70% d’alumnat que finalitza la carrera de Medicina. En canvi, malgrat que ha augmentat la incorporació dels homes a la professió d’infermeria, es continua fent referència a “les infermeres.”

D'aquesta manera, qui es voldria incorporar a un àmbit poc reconegut socialment i que et relega a la categoria de paràsit? Realment els missatges no són massa persuasius...

Per tant, al mateix temps que es treballa amb iniciatives tan potents com la Reforma Horària cal també generar un model que refusi el presentisme i incentivi una participació activa dels homes en l’àmbit de la cura. Per si serveixen, ofereixo uns quants arguments:

- L’àmbit domèstic és aquell on els éssers ens formem com a persones, és l’àmbit dels afectes i on es desenvolupen moltes de les competències pròpies de la intel·ligència emocional. Les mateixes competències que es posen de rellevància en l’exercici del lideratge 3.0. - És en aquest mateix àmbit on es desenvolupen tota una sèrie de competències transversals. Capacitats d’ampli espectre no específiques d’una ocupació però aplicables a moltes feines i contextos. Són exemples de competències transversals la comunicació, la resolució de problemes, l'organització del treball, la gestió del temps, etc. Aquest video ho il·lustra perfectament - Els treballs domèstics suposen al voltant d’un 30% del PIB. L’INE ja va publicar al 2003 “una cuenta satélite de los hogares en España”. En tot cas no deixa de sorprendre’m que aquest any en el càlcul del PIB s’introdueixin activitats il·legals, com el tràfic de drogues o la prostitució, i es segueixi ignorant que el treball domèstic és un dels grans determinants de la qualitat de vida.

Si a les nostres empreses treballem la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), siguem coherents i impulsem, especialment des de la funció directiva, un canvi cultural que estimuli la RSP (Responsabilitat Social Personal)[2]* ara per ara en mans de les dones.

Necessitem aquest canvi de paradigma per tal que dones i homes puguin participar en igualtat de condicions i que imatges com aquesta, que il·lustren l’actual malbaratament de talent femení, passin a la història.

 

Accés a pàgina web dels actes realitzats durant la Setmana dels Horaris: http://www.reformahoraria.cat/#!setmana-del-temps/c1fpi

*[1] C. Carrasco “Tiempo de trabajo, tiempo de vida ¿reorganización o conciliación? http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Tiempo-de-trabajo-tiempo-de-vida

*[2] Aquest concepte me’l va ensenyar Immaculada Pulido, fent referència a la seva activitat en Responsabilitat Social com a professional autònoma.

{cbrelatedarticle ids="11232,11102,11150,11172,11197"}

Dimarts, 07 Octubre 2014
Esclaus de l’horari: treballar de sol a sol

Darrerament els horaris espanyols han fet córrer rius de tinta. Es parla de les conseqüències que tenen en productivitat i en motivació dels treballadors, però una emissió recent del programa La Sexta Columna ens dibuixa una completíssima panoràmica on ens mostra que no tothom vol renunciar a la configuració tradicional de la jornada. També parla de les seves víctimes indirectes, sovint oblidades: el avis que han de tenir cura cada dia dels néts; i els infants que no reben l’atenció necessària i han de fer activitats extraescolars fins al vespre.

El programa arrenca amb una dada molt significativa per entendre el problema d’Espanya: el 47’3% dels assalariats fan una jornada laboral partida; és a dir, que han de fer una pausa de més d’una hora i mitja per dinar. Però, per què es fan aquestes pauses tan exagerades? Alguns experts apunten que es tracta d’una herència històrica. María Angeles Durán, catedràtica de Sociologia i investigadora del CSIC ens explica que la jornada laboral partida era necessària en l’època en què la major part de la població treballava al camp. Com que al migdia feia massa calor per seguir, feien una pausa i continuaven per la tarda. Segons han demostrat nombrosos estudis, actualment aquest problema conviu també amb el desfasament horari espanyol. L'horari va desfasar-se a principis del Franquisme, quan Espanya va adoptar el fus horari alemany com a mostra de suport a Hitler. També ho van fer els països que van ser envaïts durant la Segona Guerra Mundial però, aquests, amb la caiguda de Berlin, van tornar a l’hora anterior. Espanya tanmateix encara segueix avui dia amb l’horari alemany. Sobre aquesta qüestió Ignacio Buqueras, president de l’Asociación para la Racionalización de Horarios Españoles, defensa que cal tenir en compte que els nostre clima mediterrani no és el mateix que el dels països nòrdics, i per això cal que ajustem els nostres rellotges per anar en sintonia amb el nostre horari solar.Nuria Chinchilla, directora del Centro Internacional de Trabajo y Familia de l’IESE, assegura que els nostres horaris tenen conseqüències greus per a la societat: “Costos en sinistralitat, costos en el fracàs escolar, estem més cansats perquè els infants també estan més cansats, problemes d’absentisme perquè no es pot conciliar quan els fills es posen malalts..." Sense oblidar que en matèria de conciliació, la dona és de lluny més perjudicada que l’home, ja que les responsabilitats domèstiques recauen més en elles. Però aconseguir uns horaris més racionals no és tasca senzilla, ja que tota la societat està organitzada segons ells i per tant caldria un canvi estructural en diversos sectors. En aquest sentit, a Catalunya ja fa un temps que treballa la iniciativa Ara És l’Hora amb un full de ruta marcat per fomentar un ajustament coherent. A nivell estatal es va crear una subcomissió del Congrés per tractar aquesta qüestió. Segons apunten, aconseguir una jornada més racional passaria per dur a terme mesures com ara fer que els espectacles teatrals, el cinema o els programes televisius prime time comencessin abans, que s’implementés una jornada laboral flexible i continuada o que els horaris comercials acabessin abans. Però no tothom té clar que aquests canvis siguin beneficiosos. Manuel García-Izquierdo, president de la Confederación Empresarial del Comercio, sosté que hem de mantenir la nostra pròpia manera de fer les coses: “No veig que haguem de canviar els nostres costums pels d’altres països que no tenen les mateixes hores de sol que té el nostre, que no tenen l’alegria que té el nostre i, en definitiva, que no tenen la nostra forma de treballar.”Per la seva banda, Miguel Ángel Galán, vicepresident del Comercio de los Empresarios de Madrid, deixa clar que ell i la gent que treballa amb ell només podrien tancar abans si la resta de treballadors també sortissin més d’hora a fer les seves compres. Tot i així, l’aplicació d’alguns d’aquests canvis ja compta amb casos d’èxit: l’empresa Martínez Loriente, on asseguren que la implantació de la jornada laboral flexible i continuada ha suposat un augment de la productivitat i una reducció de l’absentisme; i Iberdrola, la primera empresa de l’IBEX-35 que la va aplicar i on va suposar un guany de 40 hores de treball productiu per treballador a l’any i una reducció d’un 10% de l’absentisme. Però el problema més gran és que la mala gestió del temps a la feina no repercuteix només en la productivitat del treballador i la seva motivació, sinó que hi ha víctimes indirectes: els fills i els avis. Es calcula que 7 de cada 10 avis espanyols ha cuidat o cuiden als seus néts, i el 38% ho fan cada dia. A França, en canvi, només ho fan el 8% dels avis. Un abús que és conseqüència directa de les dificultats per a la conciliació.Chinchilla apunta que un altre problema greu dels horaris actuals es reflecteix en la baixa natalitat: "Espanya s’està morint, envelleix a un ritme impossible d’atrapar." Els experts ho tenen clar: una racionalització horària i una revisió de la jornada laboral només aportarien avantatges per a la societat. Jos Collin, col·laborador de l’IESE, recorda que “l’horari actual ningú l’ha imposat per Decret," i que per tant es podria modificar. En la mateixa línia s’expressa Buqueras: “Uns horaris més racionals són factibles i millorarien molt la conciliació entre els ciutadans i la seva satisfacció personal." Chinchilla, per la seva banda, es refereix als efectes que tenen en la família: “El segle XXI és el segle de la 'F' de flexibilitat i de família. Tot el que passi a la família reverteix a la societat, per bé o per mal."

 

Pots accedir a l’emissió Esclavos del horario, trabajar de sol a sol del programa La Sexta Columna al seu portal oficial: http://www.atresplayer.com/television/programas/lasexta-columna/temporada-1/capitulo-67-esclavos-horario-trabajar-sol-sol_2014031400378.html#fn_sinopsis_lay

{cbrelatedarticle ids="11039,11462"}

Dijous, 22 Mai 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
Conectados también en Navidad

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre la dificultad de desconectar del trabajo incluso en periodo vacacional y sobre los efectos negativos que esto puede generar en los empleados. El artículo se ha basado en un estudio de Randstad y las declaraciones de la Coach ejecutiva Maite Piera, el Director de Relaciones Internacionales de Randstad, Luis Pérez, y de la Directora de la Fundació, Anna Fornés.

Diumenge, 29 Desembre 2013
‘Valor afegit’: FP dual a Alemanya

La Formació Professional fa molt temps que intenta renovar-se, adaptar-se a les necessitats del mercat laboral i garantir un futur als joves. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, ara sembla que per fi s’ha trobat un model a seguir i arriba de la mà de les multinacionals alemanyes com BASF, que obre per primer cop el seu propi centre de formació per a estudiants no alemanys: 20 joves seleccionats entre 600 de tota Espanya.

 

 

Després de més de trenta anys que fa que dura el debat sobre la Formació Professional, finalment el canvi ha vingut directament de la mà de les multinacionals alemanyes, que tenen interès en contractar a estudiants espanyols en els seus programes. Una de les empreses que ha començat a implementar el nou pla és BASF a Tarragona, que aquest any ha seleccionat 20 candidats entre 600 aspirants de tot l’Estat perquè facin les seves pràctiques a Alemanya.

Segons Rosa Marsal, directora de reclutament de BASF Espanya, la diferència entre un FP tradicional i un FP dual, segons el model alemany, és que l’empresa ja recluta a la persona abans de que comenci la seva formació, cosa que fa que les possibilitats de tenir feina quan acaben siguin molt altes, ja que és el propi objectiu del programa.

BASF té la seu central a la ciutat de Ludwigshafen, on es troba el complex industrial químic més gran del món. BASF hi té un recinte de 10 quilòmetres quadrats que compta amb 160 fàbriques i dóna feina a 34.000 persones, dos terços de les quals han estudiat al mateix centre de formació de l’empresa. Els vint estudiants seleccionats seran els primers a formar-se en aquest centre procedents d’un altre país.

"Creiem que aquest és un gran intent d’aventurar-nos, seguir endavant i veure què podem fer per ajudar a altres països d’Europa," afirma Wolfgang Hapke, cap de personal de BASF, i assegura que si el programa va bé repetiran l’experiència.

Les raons que impulsen aquests estudiants a emprendre una aventura d’aquestes magnituds és sobretot l’esperança de tenir una feina en un futur proper. "Jo volia anar a qualsevol lloc on hi hagués feina, poder tenir una estabilitat i un futur," explica un dels alumnes seleccionats.

El programa de BASF s’estructura en dos anys i mig de formació i vuit mesos de pràctiques repartides en diferents períodes. Projectes d’aquest tipus són indicadors de que la FP entra en una nova etapa en què es busca cobrir les necessitats d’un mercat laboral internacional i no només local, amb la mirada posada en el futur dels joves estudiants.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4686291/FP-dual-a-Alemanya

{cbrelatedarticle ids="10518,10623"}

Divendres, 04 Octubre 2013
‘Con una sonrisa’: el programa de La 2 que trenca amb els tòpics de la discapacitat intel·lectual

El col·lectiu de persones amb discapacitat està patint molt directament els efectes de la destrucció de treball que ha comportat la recessió econòmica. Tot i així, són nombroses les iniciatives que estan sorgint per combatre la problemàtica. El docu-reality de La 2 de RTVE n’és un bon exemple: la cadena pública ha llançat un programa on els protagonistes són sis joves discapacitats que volen mostrar del que són capaços a la seva feina en un hotel.

 

 

La Gloria, l’Hugo, la Irene, el Javi, la Laura i el Luís són sis joves amb moltes ganes de treballar. El context actual de crisis econòmica però, fa difícil assolir una fita que hauria d’estar garantida per a tothom. Tots ells formen part d’un dels col·lectius més afectats per la recessió: el de persones amb discapacitat intel·lectual.

Els sis han estat seleccionats per format part de la nova emissió de La 2, Con una sonrisa: un docu-reality que vol mostrar les habilitats d’aquests joves per treballar amb ganes i il·lusió. Els concursants estan ocupats en un hotel on hauran d’afrontar tots els reptes que se’ls presentin, sempre amb esforç i entrega. Una iniciativa que vol potenciar l’esperit de superació de les persones amb discapacitat i a la vegada trencar els tòpics als quals sovint s’associa el col·lectiu.

La sèrie és una adaptació del reality suec ‘Service with a smile’, produïda per Shine Iberia en col·laboració amb la  la Fundación Síndrome de Down de Madrid . Al programa de telerealitat, que consta de 13 capítols de 20 minuts cadascun, veiem els sis joves realitzant tot tipus de tasques dins d’un hotel on de tant en tant hi ha sorpreses com ara trobades amb personatges famosos.

La crisi econòmica ha disparat l’atur però, tot i així, gràcies a diverses iniciatives socials de sensibilització, l'ocupació entre persones amb discapacitat es va mantenir durant l'any 2012 a Espanya. Con una Sonrisa és un pas més per assolir la normalització de les persones en aquesta situació, i no és pas l'únic.

El programa s’emet cada divendres a les 23.15 a La 2 de RTVE fins a finals de juliol de 2013.

 

També pots veure el vídeo del programa a: https://www.youtube.com/watch?v=GZ0lsv0TGg8

{cbrelatedarticle ids="10127"}

Dilluns, 27 Mai 2013
Compromiso y resultados

La Vanguardia ha dedicado un artículo dentro del suplemento Dinero del 26 de mayo de 2013 al Manifiesto Factor Humà de las organizaciones comprometidas con el valor de las personas. Cuenta con las aportaciones de Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup Marítim TCB, y de Pau Juste y Anna Fornés, Presidente y Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 26 Mai 2013
La Fundació col·labora amb el programa “Al dia” de La Xarxa de Comunicació Local: canvi d'horari de primavera i conciliació vida laboral i personal

Amb motiu del canvi d’hora de primavera del passat 31 de març, el programa informatiu de la Xarxa de Comunicació Local “Al dia” va dedicar un espai a parlar dels horaris i la conciliació de la vida laboral i personal. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda de l’expert Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, o d’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

 

Els efectes positius de la flexibilitat laboral per als treballadors i per a les empreses han estat comprovats per diversos estudis. Tot i així, la societat espanyola encara sembla no saber ni poder canviar unes llargues jornades laborals que provoquen que moltes de les hores a l’oficina siguin improductives.

El passat 31 de març, com cada any, molts països vam avançar una hora els nostres rellotges. Aquest canvi es fa a Espanya des de 1918 amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les hores de sol i estalviar energia. A Catalunya es calcula que aquest estalvi suposa uns 32 milions d’euros que provenen bàsicament del consum domèstic .

Segons Joan Josep Escobar, cap de gestió de l’Institut Català d’Energia, si no féssim aquest canvi, aviat es faria de dia a les 6 del matí, hora en què la majoria de treballadors estem dormint, i tal i com expressa, “és una llàstima que no hi hagi cap activitat i que en canvi tinguem llum del dia”.

Tot i així, no tots els experts consideren que el canvi d’hora semestral tal i com es fa ara tingui efectes positius per als espanyols. Nuria Chinchilla, professora i directora del Centre Internacional de Treball y Família de l’IESE, va proposar en una conferència recent retornar al fus horari de Greenwich, és a dir, endarrerir els rellotges una hora i adoptar els mateixos horaris que Portugal o Regne Unit. Segons Chinchilla aquesta mesura (juntament amb una reducció del temps dedicat a dinar) ajudaria a la conciliació, ja que Espanya es troba desubicada respecte la seva hora solar. Tal i com ella explica, geogràficament Espanya es troba molt lluny d’Europa Central, de manera que a Llevant hi ha una hora de diferència respecte l'hora solar que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i que a Galícia arriba a haver-hi una diferència de fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.

Els treballadors espanyols treballen unes 277 hores més a l’any que els alemanys, però tot i així es calcula que només el 45% de la jornada laboral és productiva. El nostre horari laboral fa que estiguem moltes hores a la feina dificultant la conciliació. Això ens porta, per exemple, a fer gestions personals en hores de feina.

Una major flexibilitat en els horaris laborals milloraria el rendiment; una aposta on tothom hi sortiria guanyant, ja que es calcula que les empreses que permeten horaris flexibles i motiven als treballadors tenen una productivitat un 19% més alta de mitjana. Així ho expressa Anna Fornés, directora de la nostra Fundació, en les seves declaracions per a La Xarxa, on afirma que la flexibilitat "no te cap cost" i que només és “qüestió de tenir voluntat de posar-s’hi”.

En la mateixa línia, Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, afirma que si el capital humà està ben atès i compromès amb l’empresa serà molt més productiu que no pas aquell que no sap mai a quina hora pot marxar de la feina.

 

També pots veure la notícia al Canal de la Fundació Factor Humà de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=MeXncRHhAFU

{cbrelatedarticle ids="10235,10302,10415"}

Dimarts, 09 abril 2013
La cultura de l'esforç a 'Sense Ficció'

On ha quedat la cultura de l’esforç durant els anys de la bombolla econòmica? I què passarà ara que ja no som rics? Hi pot haver una generació ‘perduda’ per la crisi econòmica i de valors? Aquestes i moltes altres qüestions es plantegen a El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç, un documental del programa Sense Ficció de TV3 que viatja fins al Japó i també visita un institut de Castelldefels per conèixer diverses facetes de les generacions més joves.Durant els anys de la bombolla immobiliària, quan érem rics, l’abundància i la immediatesa eren la normalitat. Vam creure que tot era fàcil, que ho podíem tenir tot al moment i sense esforçar-nos. Amb aquest model de valors ha crescut el que Carlos Sánchez, psicòleg del treball i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació, anomena ‘la generació Nintendo’: “els fills desitjats de pares triomfadors”. D’altres en diuen millennials, generació Y, generació perduda, generació nini... Joves que han crescut amb el benestar i la tecnologia de fons, i creient en el curt termini i la qualitat de vida com a valors imperants. Què ha passat amb l’esforç? Francesc Torralbo, director de la Càtedra Ethos de la URL, afirma al documental que “la crisi econòmica té al seu origen una crisi de valors. Ha faltat cultura de l’estalvi, de la sobrietat, de l’austeritat...” Hem passat del capitalisme productiu, de la creació de valor a partir de l’esforç, a un capitalisme especulatiu de casino, de diner fàcil, on és possible fer-se ric sense treballar.

 

Richard Sennet, reconegut sociòleg de la London School of Economics i que també apareix al Sense Ficció, adverteix que a Espanya tindrem una generació perduda tal com van tenir al Japó després de la crisi dels anys 90, de la qual encara no s’han recuperat. Segons un estudi recent, els joves espanyols afectats per la crisi, i per l’atur juvenil que ja supera el 50%, en patiran les conseqüències per sempre. Al Japó ja fa temps que ha emergit un nou grup social que rebutja ser el salaryman (‘home assalariat’) que va aixecar l’economia nipona a partir de la dècada dels 50. Són els freeters: treballadors temporals que accepten la precarietat laboral si això suposa tenir més temps i llibertat que els típics treballadors que s’estan cada dia 12 hores a l’oficina. Es calcula que ja són més d’un milió de joves d’entre 23 i 30 anys, tal com explica el documental. Un fenomen semblant està emergint als EUA: el que el New York Times ha denominat ‘la generació llimbs’. Hi ha motius per a l’optimisme? Segons un estudi de l’any passat, el nombre de joves ninis, que ni estudien ni treballen, a Espanya s’ha reduït considerablement amb la crisi: del 3,8% el 2007 al 2,8% l’any passat. A més, són la generació més preparada de la història, recordava el Catedràtic de la UPF Pablo Salvador Coderch fa poc a El País: “Com ha escrit un baby boomer, Bill Gates, mai abans hi havia hagut tanta gent jove tan ben formada, tan capaç d’innovar i de trencar per tant amb la línia plana de tendència que ens deprimeix: els canvis arribaran.” El periodista de La Vanguardia Miquel Molina es preguntava a mitjans d’abril si no s’està criminalitzant injustament els joves, acusant-los de manca d’esforç quan simplement es tracta d’un canvi de mentalitat, de formes d’aprendre i relacionar-se: “No serà que el que falla no és la capacitat d’esforçar-se, sinó la de concentrar-se, sumits com estan a un món multipantalla que sembla dissenyat per fomentar la dispersió?”I què ha de canviar en la forma d’educar per tornar a situar la cultura de l’esforç al lloc que li pertoca? El guru Ken Robinson deia recentment que l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Al documental s’afirma que família, escola i societat cada cop coincideixen més a dir que cal tornar a potenciar la cultura de l’esforç, sense caure en l’autoritarisme però evitant que el centre de tot sigui només el benestar de l’infant.Un vídeo molt recomanable i que incita a la reflexió amb una estètica molt cuidada i les opinions de reconegudes personalitats com ara el filòsof José Antonio Marina o l’escriptor Quim Monzó. També pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/4072970/El-llegat-de-Sisif-La-cultura-de-lesforc

{cbrelatedarticle ids="9375,9353,9801"}

Dijous, 10 Mai 2012
No és país per a joves

La generació més preparada de la història d’Espanya s’enfronta a una taxa d’atur del 46%. Més de 900.000 joves espanyols busquen feina i molts es neguen a ser una “generació perduda.” L’equip d’Informe Semanal parla amb quatre d’aquests joves en aquest reportatge emès el passat 20 d’agost.

El futur laboral és la principal preocupació per la majoria de joves. Amb una taxa d’atur que dobla la mitjana europea, els joves d’ara són “la primera generació que viurà pitjor que els seus pares des de la Segona Guerra Mundial,” segons Fernando Vallespín, Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universidad Autónoma de Madrid.

Molts dels que sí que tenen feina es topen amb situacions de precarietat laboral i amb una temporalitat del 40%. I cada cop hi ha més joves de més de 30 anys que encara són becaris perquè el màxim que poden aconseguir és un contracte de pràctiques.

Paradoxalment, són dels primers que van néixer i créixer en democràcia i amb un Estat del Benestar i prestacions socials. Mari Carmen, Ilán, Tamara i Nacho, quatre joves d’entre 23 i 30 anys, expliquen la seva història i les seves aspiracions de futur en aquest reportatge ple de sinceritat i vitalitat i amb mencions al moviment del 15M.

 

Pots veure el reportatge sencer en aquest enllaç de TVE a la Carta: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-no-pais-para-jovenes/1178558

{cbrelatedarticle ids="8942"}

Dijous, 08 Setembre 2011
Convenis i conveniència: visions de la negociació col·lectiva a 'Informe Semanal'

Amb la reforma de la negociació col·lectiva recentment aprovada, les relacions laborals patiran canvis importants. Aquest reportatge d'Informe semanal explica les noves mesures i a més compta amb la visió dels sindicats, la patronal i el Ministeri.Flexibilitat interna, arbitratge vinculant en cas de conflicte, pròrroga de convenis… Són algunes de les novetats de la reforma de la negociació col·lectiva. Es tracta d'una reforma que no ha satisfet ni els sindicats ni la patronal i que, a més, posa a prova la capacitat dels negociadors d'adaptar-se al canvi.Segons el Ministre de Treball i Assumptes Socials, Valeriano Gómez, “l'objectiu és que les nostres empreses tinguin una millor capacitat d'adaptació a la crisi, canviant les relacions laborals dins de l'empresa però sense apel·lar a l'acomiadament.”Cándido Méndez, Secretari General d'UGT, creu que aquesta reforma implica que es debilitin les relacions col·lectives de treball, “lamentablement amb un govern que es fa dir progressista.”D'altra banda, la reforma suposa que guanyin pes els convenis d'empresa enfront els sectorials. Però la majoria dels empleats espanyols treballen a petites empreses, de les quals el 70% es regeixen per convenis sectorials. Per això, els sindicats temen que la reforma afecti els salaris o els horaris d'aquests treballadors.Per a Ignacio Fernández Toxo, Secretari General de CCOO, pot passar que en una empresa de deu empleats es negociï un nou conveni però amb pitjors condicions. A més, en les negociacions en empreses petites, l'empresari sol tenir més facilitats i mecanismes de pressió.Des de la patronal tampoc es mostren del tot satisfets amb la mesura aprovada. Segons Joan Rosell, President de la CEOE, “el que estem demanant en les relacions laborals és la flexibilitat en el dia a dia de l'empresa.” Es refereix a més flexibilitat en els horaris, jornades irregulars, més mobilitat geogràfica... "És a dir, que no es posin pegues a les necessitats de les empreses, que són moltes i molt diferents."Pots veure el reportatge complet en aquest enllaç de TVE a la Carta: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-convenios-conveniencia/1132899/

{cbrelatedarticle ids="8809"}

Dilluns, 27 Juny 2011
Los directivos mantienen la sonrisa

La Fundació Factor Humà colabora de nuevo con La Vanguardia en un artículo sobre un estudio de Eada que afirma que el 82% de los ejecutivos catalanes está satisfecho en su trabajo pese a la crisis. El entorno influye: los profesionales se sienten gratificados por el mero hecho de conservar su puesto.

Diumenge, 24 abril 2011
Santiago Niño Becerra: mentides, caixes i dèficit fiscal

L’any 2011 serà el moment crucial de la crisi: el PIB caurà almenys un 5% i la taxa d’atur arribarà al 23%. És la predicció de Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià, que va acudir el 31 de gener al Singulars del Canal 33, presentat per Jaume Barberà. L’autor de El crash del 2010, llibre on va predir els efectes actuals de la crisi, va parlar de la informació que en dóna el govern (“maquillada”) i de la conversió de les caixes en bancs (“necessària”).

Durant l’entrevista, Niño Becerra explica les causes de la crisi, l’elevat atur i el dèficit fiscal de manera molt didàctica i també fa una predicció dels principals indicadors macroeconòmics fins el 2016. Amb una visió força pessimista del futur, Niño Becerra analitza també la reforma del sistema de pensions i prediu que el 2016 tornarà a baixar la pensió mitjana. L’atur tampoc té una solució clara amb el model econòmic espanyol (molt dependent de la construcció, el turisme i l’hoteleria): hi ha molta gent aturada que ja no és necessària al mercat de treball, segons el catedràtic. Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3345070/Santiago-Nino-Becerra-mentides-caixes-i-deficit-fiscal

{cbrelatedarticle ids="975"}

Dilluns, 07 Febrer 2011
La Fundació col·labora amb Kompetensgruppen
En els darrers mesos hem fet dues col·laboracions amb la consultora sueca KompetensGruppen, que organitza esdeveniments relacionats amb RH. Des de Suècia han volgut conèixer com es treballa al nostre país i els hem explicat l 'experiència de la Fundació.
Dilluns, 12 Febrer 2007

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.