Search Keyword:
Total: 23 results found.
Tag: Catalunya
‘Valor Afegit’: Inclusió laboral LGTBI

Cada cop més organitzacions decideixen abordar la diversitat d’identitats de gènere com una possibilitat d’afavorir el seu progrés, més que com un repte que dificulta el compliment d'objectius. Però, què poden fer aquestes empreses per gestionar la pluralitat? En un reportatge recent del programa Valor Afegit, que s’emet a Televisió de Catalunya, es presenten els casos de companyies amb pràctiques inclusives com Telefònica, Barcelona Serveis Municipals i Idealista.

Dijous, 22 Novembre 2018
Les altres Fagedes

El nombre d’empreses que integren persones amb trastorns de salut mental és creixent a Catalunya. Les seves activitats van des de la producció d'aliments fins a la formació laboral. La Fageda o Ampans són casos coneguts però no únics d’organitzacions que procuren la integració d’aquestes persones al mercat laboral. En un capítol recent del programa de TV3 Valor Afegit es presenten altres iniciatives d’èxit com l’Olivera i la Fundació Formació i Treball.

Dilluns, 30 Juliol 2018
El 70% d'aturats de llarga durada te més de 50 anys, què fem?

És habitual parlar de l'atur dels joves i els problemes que han d'afrontar en la seva entrada al mercat laboral... i durant uns quants anys més. No obstant això, és menys habitual llegir el que succeeix amb els més grans de 50 anys. Què els passa? Ho tenen més fàcil? Ja us ho avanço, rotundament, no, i veurem per què. Els números canten.

Dijous, 19 abril 2018
Fem massa vacances?

A l'Estat espanyol es garanteixen 22 dies de vacances pagades (a banda dels dies festius). Al programa El suplement de Catalunya Ràdio van debatre recentment sobre si són suficients, són massa o són massa pocs i sobre si es distribueixen bé. Va ser amb Maria Rosa Martí, mestra i periodista; amb el psicòleg Marc Masip; i amb Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Dimarts, 12 Setembre 2017
Demà, quan la guerra comenci

El futur del treball està cada dia més ennuvolat i omple d’incerteses a joves i a no tan joves. Per això, el nou programa de Televisió de Catalunya El dia de demà es llança a pronosticar com serà el treball a Catalunya l’any 2050. De la mà del periodista Josep Puigbó s’aprofundeix en qüestions com l’anomenada Quarta Revolució Industrial, la Intel·ligència Artificial, la Renda Bàsica Universal o els nous camps de coneixement, que amenacen amb capgirar els paradigmes laborals de tot el món.

Dilluns, 22 Mai 2017
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
‘Som dones’: La feina

Conciliar la vida personal amb la vida professional pot resultar una mica difícil, sobretot per a aquelles dones que intenten accedir a llocs tradicionalment reservats als homes. La major feminització del mercat laboral és un fet real i quantificable, però està inacabada i incompleta, doncs ha tingut lloc sota un teló de fons de desigualtat i de precarietat. En aquest episodi del nou programa Som dones de TV3 dones d’origen divers es reuneixen per donar i compartir opinions i experiències.

Som dones és una sèrie documental realitzada per Televisió de Catalunya que ens mostra el món explicat per les dones amb l’objectiu de propiciar diàleg i reflexió. Nenes, joves i dones adultes de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada sobre diferents temes que susciten l’interès general i que formen part del nostre dia a dia. En aquest cas concret la feina i la presència de la dona al mercat laboral.Una presencia destacada en aquest programa és la de Pilar Almagro, sòcia fundadora i CEO del Grup Vertisub. Ella és la seva pròpia cap i un exemple de dirigir en femení. Compagina les seves funcions de directiva amb la cura de les seves filles, sense descuidar tampoc els aspectes més lúdics de la seva vida. La bona gestió del temps és una de les raons per la qual li encanta treballar amb dones ja que, segons ella, estan acostumades a ocupar-se de moltes coses alhora i a trobar el moment oportú per a cada tasca.Almagro comenta que l'agenda de l'empresa no ha de restar temps a l'agenda personal, sinó que cal transformar-les en una de sola. En relació a l'equilibri entre ambdues facetes i davant l'evidència que la ingerència de les companyies en l'esfera privada va en augment, es comença a parlar de la necessitat d'integració més que de conciliació. De totes maneres, l'existència de moments de desconnexió que ens permetin connectar amb nosaltres mateixos i la dedicació a activitats que ens facin sentir bé han d'estar sempre presents, apunta la CEO de Vertisub.A més d'aquesta capacitat de conciliar o integrar la vida laboral amb la familiar, les dones posseeixen altres qualitats innates que les fan propenses a exercir un lideratge efectiu, com ara la sensibilitat o l'empatia, i que han anat entrenant al llarg de la seva carrera sobretot com a mares, comenta Almagro. No són ni millors ni pitjors que els homes, doncs el lideratge depèn de la persona, de les seves capacitats i habilitats i no es tracta d'una qüestió de gènere, mencionen altres de les entrevistades.

Per a la sociòloga Blanca Moreno les dones són capaces de proposar solucions més horitzontals, a diferència dels seus homòlegs masculins que tendeixen a la verticalitat. El lideratge en femení és precisament aquell lideratge capaç de compaginar aquest talent amb altres capacitats de negociació i diàleg.

Però la realitat és que el 70% de les empreses no compta amb cap dona en el seu consell directiu, assenyala Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dones estan millor preparades que mai però no arriben al cim que és on podrien aportar en major mesura els seus valors, la seva visió i sobretot la seva sensibilitat, sinó que es queden en càrrecs intermedis. Segons un informe recent de Fedea aquells països que han millorat en temes d'igualtat empresarial ho han fet només gràcies a quotes.Encara que s'han fet progressos i hi ha un major nombre de dones directives que fa uns anys, és innegable l'existència encara d'un sostre de vidre que impedeix que arribin més amunt. Mercadé comenta que això és culpa també del presentisme, un tret propi de la cultura masculina a l'empresa, que atorga gran importància a la presència i que instaura la idea que si no estàs 12 hores al dia al teu lloc perds la possibilitat d'ascendir o d’escalar posicions.Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, afirma que la pobresa té nom de dona i malgrat que treballen més hores que els homes, elles segueixen sent més pobres en termes de riquesa material i econòmica. Cobren un 17% menys que els seus homòlegs masculins, encara que per les seves capacitats productives haurien de cobrar un 2% més, segons un informe recent de l'OIT.

Les dones que participen en el reportatge saben que el camí cap a la igualtat serà llarg però els agrada allò que fan i són conscients que els queda molt per poder aportar. Segons Almagro, només amb motivació i optimisme aconseguiran motivar les seves plantilles i obrir-se camí en el món empresarial. Perquè l'optimisme és el millor recurs per impulsar emocions positives, tant dins com fora de la empresa.

 

També pots veure el reportatge de Som dones a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-dones/la-feina/video/5504723/#

Dimarts, 28 abril 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

{cbrelatedarticle ids="11491"}

Dimecres, 09 Juliol 2014
La societat es mou: Anna Fornés participa al Matí de Catalunya Ràdio

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser entrevistada al programa d'El Matí de Catalunya Ràdio, presentat en la seva nova etapa per Mònica Terribas el passat 3 de setembre. Fou en el marc de la secció del programa "La societat es mou", aquell dia sobre maneres de trobar feina.

Dimarts, 10 Setembre 2013
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
Compromiso y resultados

La Vanguardia ha dedicado un artículo dentro del suplemento Dinero del 26 de mayo de 2013 al Manifiesto Factor Humà de las organizaciones comprometidas con el valor de las personas. Cuenta con las aportaciones de Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup Marítim TCB, y de Pau Juste y Anna Fornés, Presidente y Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 26 Mai 2013
‘Valor Afegit’: Sincrotró Alba, obert a les empreses

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

{cbrelatedarticle ids="10388"}

Dimarts, 12 Març 2013
Competir compartint

Les cooperatives estan superant la crisi millor que moltes empreses. El seu èxit s'explica per les característiques pròpies del model cooperatiu: implicació dels socis-treballadors en la marxa de l'empresa, flexibilitat de sous i horaris i anticipació a l'hora de prendre mesures. A través d’alguns exemples, el documental de 30 minuts de TV3 Competir compartint intenta trobar les claus de l’èxit i també els motius del fracàs d’organitzacions que opten per aquest tipus model.

 

Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives amb dades de 23 països demostra que aquest tipus d’organitzacions obté millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència. Catalunya ha tancat l'any 2012 amb més de 4.100 cooperatives, després de crear-se més de 140 de noves, la xifra més alta dels últims sis anys. Però també se'n van tancar més de 90. Les cooperatives catalanes viuen una mitjana de vuit anys, mentre que el conjunt de les empreses mercantils no supera els cinc anys.

Muntar una cooperativa és doncs una idea que sedueix cada vegada més a les empreses que es troben en problemes per continuar existint en un entorn de crisi. L’organització cooperativa és una bona eina per donar sortida a situacions compromeses com, per exemple, davant una situació de tancament d’una empresa, els treballadors poden capitalitzar els subsidi d’atur i crear una cooperativa. Un altre cas pot ser quan el propi empresari, per problemes de successió o dificultats de continuïtat, ofereix cedir la propietat als treballadors pel manteniment del servei i dels llocs de treball. Aquest darrer ha estat el cas de CES Clínicas o Cusó Tapissers en què el propietari va optar per convertir-se en un soci més de la cooperativa.

Una gestió cooperativa de l’empresa no és només un model per obtenir beneficis, sinó que té un transfons ètic. Aquestes organitzacions formen part de l’economia social i dels valors que aquesta implica: la solidaritat, les persones per davant de tot i el manteniment dels llocs de treball per damunt del lucre.

Mol-Matric és una cooperativa que va néixer l’any 1981, en plena crisi del sector industrial, arran del tancament de l’empresa Talleres Alà. Després d’una gran revolta per part dels treballadors que va passar fins i tot per “segrestar” el fill del propietari, van aconseguir quedar-se amb els locals del negoci. Però no ho van tenir fàcil per arrencar, “a nivell de gestió tots compartíem que ningú sabia res," afirma Juan Pedro Solà, director i un dels socis fundacionals de Mol-Matric. Ell, com la majoria, es va haver de reconvertir quan van transformar l’empresa en cooperativa, “no hi havia categories, tots cobràvem igual pel que treballàvem."

Tal i com afirma Eduard Morell, cap financer i soci de Mol-Matric, “el més important és que ets l’amo del teu destí." La seva gestió dels problemes els ha portat a ser un exemple d’èxit.

Tot i així, no totes les empreses cooperatives han tingut la mateixa sort. La cooperativa agrària de Sarroca de Lleida va fer fallida per culpa d’una mala comunicació i de la manca de transparència entre els socis.

Per fer front a la forta competència mercantil les cooperatives sovint es troben davant d’un dilema important: fusionar-se amb altres cooperatives per ser més competitius, o no fer-ho per mantenir la seva influència local malgrat s’arrisquin a desaparèixer.

El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, creu que el futur de les cooperatives passa per fusionar-se: “Nosaltres ho veiem bé, volem que les cooperatives siguin molt grans, i les que ja ho són , que ho siguin encara més.” Amb la mateixa idea d’assolir una major competitivitat s’expressa Antoni Llaràs director general del Grup Actel: “La gent ha escollit anar a comprar a les grans superfícies i per tant ens hem d’entendre amb aquestes superfícies.”

La Fageda, organització associada a la Fundació Factor Humà, és una altre exemple de cooperativa d’èxit, coneguda perquè la majoria dels seus treballadors són discapacitats psíquics. Davant a la crisi econòmica, la política que han seguit ha estat la inversa a les empreses mercantils: han intentat donar feina al màxim de gent possible malgrat es redueixin els beneficis. Mantenir un mínim d’ingressos indispensable per tal que l’empresa pugui seguir endavant.

Les cooperatives han provat ser un model eficaç de resposta a molts problemes derivats de la crisi actual; un model millor que el de moltes empreses mercantils. Joan Subirats, coordinador del postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, ho té clar: “Es genera més valor compartint que competint”.

Accés al reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4435791/Competir-compartint{cbrelatedarticle ids="10142,10551"}

Dimarts, 12 Febrer 2013
Sota el núvol: la revolució del cloud computing

"Estar en el núvol està de moda!", ens explica Albert Closas en aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de TV3. L’emissió tracta del fenomen creixent del cloud computing que es planteja com la revolució tecnològica més gran dels nostres temps. El concepte consisteix en oferir serveis informàtics a través de la Xarxa i pagar només per allò que l’empresa fa servir.

 

Així doncs, totes les dades generades ja no estan emmagatzemades dins dels propis equips, sinó que es troben en algun dels grans “núvols” que actuen com a grans bases d’emmagatzematge.

Malgrat grans organitzacions estrangeres i locals com Mercabarna ja utilitzen aquests serveis, existeix una por davant del risc de la pèrdua o ús inapropiat la informació que s’hi diposita. Les experiències viscudes fins a dia d’avui ens confirmen que el sistema és més segur i més barat que tenir un servidor que hostatgi la informació a la pròpia empresa. Segons fons del sector, l’estalvi pot representar una reducció de costos variable, que van des del 40% fins al 75%.

Però el cloud computing ja ens afecta a tots a títol personal des de fa molt de temps. Les principals xarxes socials com Facebook, Google i Whatsapp en són usuàries. Les nostres informacions i cerques no es troben doncs a les seus d’aquestes empreses sinó en el cloud. Un bon exemple d’això és la cèlebre eina llançada gratuïtament a la xarxa, Dropbox: carpetes virtuals i accessibles a través d’Internet, a les quals es pot entrar des de qualsevol servidor, en qualsevol moment.

Jeremy Rifkin, economista i investigador de l’efecte de les noves tecnologies en l’economia i el medi ambient i que recentment ha visitat Barcelona amb motiu del Global Clean Energy Forum, ja va avisar, quan el cloud estava en els seus inicis, que els centres de telecomunicacions i les bases de dades es convertirien en els nous súper poders. I la seva teoria sembla que ja la podem confirmar, la política de tractament d’aquestes bases és molt estricte. Els edificis que les contenen estan localitzats a la perifèria de les zones urbanes i, a poder ser, en zones amb temperatures molt baixes perquè els equips no es sobreescalfin.

La Generalitat de Catalunya ha apostat pel núvol i ha adjudicat 4 grans contactes per gestionar les dades de l’administració catalana que han portat a la creació de quatre centres de cloud computing nous. Tot i així, la Generalitat només n’ocuparà un 20%, i la resta podrà ser contractat per altres empreses.  Els centres de cloud catalans inverteixen una part important de la seva gestió a mantenir els servidors refrigerats ja que es tracta d’un país amb temperatures altes. A la vegada, com a condició indispensable, tots aquests centres consten d’un sistema de seguretat i control rigorós que passa per nombroses càmeres de seguretat que envolten l’edifici per protegir el vertader tresor i legitimitat del cloud: la confidencialitat de les dades de les empreses de les quals gestiona la informació.

Un dels objectius principals que es va fixar quan es van crear els nous centres de cloud catalans va ser animar a les empreses locals a fer el salt a una deslocalització informativa que permet estalviar: espai, la contractació de personal que tingui coneixements tècnics en sistemes d’emmagatzematge de dades; i els costos informàtics, ja que només es paguen els serveis que es lloguen.

El núvol segueix creixent, però de moment sembla que no plourà.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4303735/Les-dades-en-el-nuvol

{cbrelatedarticle ids="9921,11134"}

Dilluns, 12 Novembre 2012
Dilluns a l'ombra: entrevista a Anna Fornés al Matí de Catalunya Ràdio d'Estiu

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser entrevistada al programa d'El Matí de Catalunya Ràdio d'Estiu, presentat per Francesc Soler el passat 27 d'agost. En el marc de la secció setmanal "Dilluns a l'ombra", dedicada a les persones que cerquen feina i presentada també per Nati Adell.

Dimarts, 28 Agost 2012
‘Valor afegit’: Crisi i relacions laborals

Com han canviat les relacions laborals i les fórmules de gestió de persones amb la crisi? És la qüestió que proposa el recent reportatge Crisi i relacions laborals del programa Valor afegit de TV3. L’atur i les massives reduccions de plantilla, l’abundància de talent disponible als processos de selecció, l’empitjorament de les condicions laborals, les conseqüències negatives de la crisi per la salut dels treballadors o les noves tendències en RH són alguns dels temes que es plantegen.

Quan l’Hotel W de Barcelona va decidir obrir un procés de selecció per contractar cambrers, recepcionistes i cuiners, va rebre més de 1.000 sol·licituds per 100 llocs de treball. Molts dels currículums eren de persones amb titulacions universitàries com la Marta Abad, una infermera que fins fa un any treballava molt i de cop es va quedar al carrer. Segons Adecco, un de cada deu aturats rebaixen el seu currículum per trobar feina i segons un estudi d’Infojobs i Esade el 76% dels aspirants a llocs de baixa formació estan sobrequalificats. És a dir, les empreses que volen contractar ara es troben amb una gran abundància de talent. El problema, diu la directora de RH de l’Hotel W, Isabel Justicia, al reportatge, vindrà d’aquí dos anys quan la situació millori. “El talent que tinc ara a l’empresa l’he de saber retenir. Aviat tornarem a barallar-nos pels millors perfils.”Però la realitat ara és que un terç dels treballadors estan desmotivats a la feina, segons un estudi d’Ipsos a 24 països, i el 56% tenen ganes de deixar l’empresa. Com aconseguir que el talent no marxi? A la majoria d’organitzacions la motivació ja no es pot aconseguir amb augments de sou, que han estat tradicionalment el centre de la negociació col·lectiva i de la cultura laboral a Catalunya, segons Ricard Alfaro, president d’Aedipe Catalunya. “Cal ser imaginatius i incloure altres elements a la negociació col·lectiva que suposin un guany de drets i expectatives per les persones,” adverteix al reportatge. El mateix Alfaro deia al març a un article de La Vanguardia que només sortiran de la crisi les empreses que siguin creatives amb les seves polítiques de RH. Cada cop més recorren a la retribució variable i beneficis socials (el ticket restaurant o de transports) com a noves fórmules de motivació. També ho recomana el professor de RH a EADA Jordi Costa al reportatge, que a més afirma que RH ha de tenir un paper central a la gestió empresarial. “El que quedarà després de la crisi és la gent que has cuidat, no la que has maltractat.”Però, on han quedat les condicions laborals amb la crisi i la recent reforma laboral? Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política a la UAB, afirmava recentment que la nova legislació aprovada a principis de primavera suposa “trencar la relació laboral, fragmentant-la i precaritzant-la al màxim.” Els sindicats denuncien que el deteriorament de les relacions laborals amb l’excusa de la crisi comença a afectar la salut dels treballadors. Un de cada 5 pateixen ansietat o símptomes depressius, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Camil Ros, Secretari de Política Sindical d’UGT Catalunya, denuncia també que cada cop hi ha més presentisme: “Hem passat de l’absentisme a persones que van a treballar quan haurien de quedar-se a casa.” És a dir, de l’absentisme al presentisme, possiblement per por de perdre la feina, tot i que és difícil mesurar-ho quantitativament. I una de les cares més amargues de la crisi que revisa el reportatge són precisament les organitzacions que han patit reduccions de plantilla. Suposa un impacte molt fort, òbviament, per les persones acomiadades, que viuen un procés semblant al dol després d’una mort. Però també afecta molt negativament els que es queden si no se sap gestionar correctament, i poques empreses ho tenen en compte. És el que s’anomena ‘síndrome del supervivent’: una barreja sentiments de culpa, incertesa i por. Com evitar-ho? Ernest Pla, exdirector de Recursos Humans d’Inoxcrom i que va viure una reducció de plantilla, afirma que és essencial una bona comunicació i molta coherència, i deixar que els empleats en parlin i ho assumeixin durant el temps que faci falta.També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

{cbrelatedarticle ids="9517,9366"}

Dijous, 24 Mai 2012
Sense Ficció: 'El (re)torn de la indústria'

La indústria catalana té algun motiu per l’optimisme, tot i la crisi. En els darrers anys s’ha parlat molt de la deslocalització de les empreses que preferien fabricar a la Xina o d’altres països emergents per estalviar costos, però segons el reportatge ‘El (re)torn de la indústria’ del programa Sense Ficció (TV3), emès recentment, la crisi fa que moltes empreses canviïn de mentalitat.El juliol de 2008 La Vanguardia publicava que la deslocalització industrial havia provocat la pèrdua d’uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. El mateix diari parlava a principis de març d'enguany d’un fenomen ben diferent: empreses que s’obren a mercats externs de països emergents però mantenen a Catalunya els centres de valor afegit, com ja comencen a fer algunes de les organitzacions que apareixen al reportatge. Tal com diu el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, “més que veure quantitativament molts processos [de retorn], se’n comença a parlar. Abans Xina era la solució a tot, però ara es comença a entendre que té limitacions.”I és que la Xina ja no és el paradís de la indústria per diversos motius. Moltes empreses han vist que el client vol més varietat, i amb la producció a gran escala típica dels països asiàtics és difícil adaptar-se a la demanda. Però a més des de 2003 han augmentat els costos del petroli i, per tant, dels transports, i la previsió és que continuïn a l’alça. Per últim, la societat xinesa ha canviat: la mà d’obra ja no és tan barata perquè es comença a lluitar per un cert benestar social i a més creix el consum intern, fet que fa que les exportacions perdin importància per l’economia xinesa.Un dels primers sectors a deslocalitzar-se i un dels que ha tornat abans és el de les joguines. El fabricant dels ninots de Barça Toons o el del famós Scalextric són alguns dels exemples que es proposen al reportatge. El primer es va adonar que és més barat fabricar els ninots a Sant Boi que a Shanghai, en gran part pels elevats costos de transport i també perquè la producció que es fa a la Xina és a gran escala, i a vegades acabaven acumulant estocs molt grans que no podien vendre. El cas d’Scalextric és una mica diferent: continuen fabricant els cotxes a la Xina, però estan col·laborant amb la Fundació CIM, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per millorar el procés de fabricació. L’objectiu és produir els cotxes aquí i en funció de la demanda dels consumidors a través d’Internet. El sector tèxtil va ser també un dels grans protagonistes de la deslocalització i ara sembla que comença a haver-hi un cert canvi de mentalitat, molt incipient encara. De 2008 a 2011 la indústria tèxtil va perdre més de 15.000 llocs de treball a Catalunya. Ara algunes empreses estan tornant, com Mimótica Micola. Aquesta empresa d’accessoris fabricava fins fa poc a la Xina, però va decidir tornar a Catalunya per estar més a prop dels consumidors i adaptar la producció a la demanda. L’empresa Desigual, que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any passat, té la major part de la producció a la Xina però els productes més complexos i especialitzats es fabriquen aquí. Sembla que la fórmula funciona: la seva facturació ha augmentat un 20% i han creat més de 1.000 llocs de treball a tot el món.

Precisament la multilocalització és una de les fórmules per enfrontar-se a la crisi: dur a terme cada part del procés de producció on més convingui, com ja fan empreses multinacionals com Hewlett Packard. Una altra manera de superar les dificultats és reinventar-se i buscar nous nínxols de mercat. Al reportatge es posa l’exemple d’Ausa, que fabricava cotxes i es va haver de reorientar cap a maquinària industrial. També han aconseguit redefinir amb èxit el seu model de negoci organitzacions com La Fageda, Metalquimia o Abertis, tal com explicava un informe de 2009.Pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/3927390/El-%28re%29torn-de-la-industria

{cbrelatedarticle ids="9329,8666,9441,9442,9458,9480,10020,11277"}

Dilluns, 16 abril 2012
Salador Alemany a '59 segons'

El President d’Abertis i del CAREC i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, Salvador Alemany, va acudir el gener passat a una entrevista al programa de debat 59 segons de TVE Catalunya. Optimisme de cara al 2012, reforma laboral, sectors industrials emergents… són alguns dels temes que es van abordar durant la conversa.

L’economista va reconèixer que l’any 2011 ha estat molt dolent i que el 2012 no ha començat massa millor, però hi ha lloc per a l’optimisme. "No hauríem de perdre de vista que hi ha coses que estan millor que el 2011: l’economia americana mostra signes de recuperació; la política monetària europea serà menys estricta i per tant es podrà millorar la competitivitat de la zona euro; hi ha nous governs que poden adoptar línies més ben dissenyades; tenim una bona base de talent." L’emprenedoria i alguns sectors industrials ja existents, com el turisme, l’agroalimentació, la biomedicina o les telecomunicacions, poden ser una sortida de la crisi a Catalunya, segons l’empresari.

Sobre la reforma laboral, que el govern espanyol aprovarà imminentment, Salvador Alemany va afirmar que ara no es pot fer una reforma que promogui l’acomiadament lliure, però sí que s’ha d’anar modulant la qüestió dels acomiadaments. Va explicar també que el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha demanat simplificar la contractació cap a una reducció dels tipus de contracte. "És necessari per apropar-nos al sistema de contractació europeu," va argumentar.

I com hauria de ser aquesta reforma laboral? Per Salvador Alemany, qualsevol política actual, inclosa la laboral, ha de tendir a estabilitzar els pressupostos públics a través dels ingressos, ha de resultar equitativa perquè cadascú aporti en funció de la seva capacitat, i ha d’anar orientada a la reactivació del mercat laboral i l’economia.

Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TVE, a partir del minut 10 de programa aproximadament fins al final: http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-salvador-alemany/1299214

{cbrelatedarticle ids="9226,9235,11481"}

Dilluns, 06 Febrer 2012
La Fundació Factor Humà entra a formar part del Consell Assessor per a Catalunya del Charter per la Diversitat

Aquest nou òrgan està format per un grup d’experts/es i empreses que tindrà com a objectiu investigar i treballar per millorar la gestió de les empreses catalanes en matèries d’igualtat i de no discriminació. Són representants de diversos sectors empresarials, així com agents institucionals, sindicals, econòmics i associatius.

Dilluns, 07 Novembre 2011
L'empresa catalana manté un model de retribució salarial arcaic i poc eficient

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb L'Econòmic, el setmanari d'informació econòmica que es distribueix amb El Punt Avui, en un article sobre la poca implantació de la compensació variable al nostre país. Amb el sistema actual no s'aconsegueix retenir talent ni millorar la productivitat.

Dissabte, 24 Setembre 2011
El valor del treball: Anna Fornés i Carlos Obeso a Catalunya Ràdio

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va participar al programa Líquids, l’estiu de l’oracle, de Xavier Graset el passat 21 de juliol, per reflexionar sobre els canvis que ha viscut el mercat laboral recentment i la forma com els catalans s’enfronten al nou panorama.

Dimarts, 13 Setembre 2011
Arriba l'hora de tocar els horaris

La Fundació Factor Humà ha col·laborat de nou amb L 'Econòmic, el setmanari d’informació econòmica que es distribueix amb el Punt i l 'Avui, en un article sobre el nostre model d'organització del temps de treball i sobre com perjudica la competitivitat de l'economia i genera pèrdues a les empreses i la societat en conjunt.

Dilluns, 21 Febrer 2011

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.