Search

Las técnicas de gamificación llegan a las compañías para fomentar la prevención de riesgos y la seguridad, pues lo lúdico no choca con lo serio. Crean, además, sentimiento de pertenencia entre los empleados, que ven que la firma se preocupa realmente por el asunto.

El joven licenciado y futuro directivo debe tener múltiples conocimientos y habilidades, dominar instrumentos y saber actualizarse, pero, ¿preparan las universidades a sus alumnos teniendo en cuenta lo que demandan las empresas? Es importante que los estudiantes aprendan a trabajar en equipo y a enfrentarse al fracaso.

La formación dentro de las empresas sufre cada vez más cambios provocados por la aparición de las nuevas tecnologías. Los empleados ya no están dispuestos a asistir a cursos tradicionales de principio a fin y prefieren seleccionar el contenido que más les interese en cada momento. Workforce Magazine explica cómo las organizaciones se adaptan al entorno digital y están empezando a fragmentar los contenidos, como si fueran piezas de Lego, para que el aprendizaje resulte más útil.

El movimiento implica la posibilidad de equivocarse, pero es la única manera de enriquecer el intelecto y fomentar la creatividad. Nosotros mismos somos nuestro mayor rival, pero una vez derrotado, superar los obstáculos que vienen de fuera es relativamente más sencillo.

El lideratge és avui dia una competència necessària i demandada en tots els àmbits de la nostra societat, ja sigui empresarial, polític o social. Gamelearn, una start-up espanyola especialitzada en formació online, ha llançat recentment al mercat Pacific, un curiós videojoc d'aventures que ofereix l'oportunitat de millorar la qualitat de l'estil de lideratge i la direcció d'equips.

El juego desarrolla habilidades emocionales y sociales básicas para el mundo laboral, por eso es fundamental que los niños dediquen parte de su tiempo diario a jugar y relacionarse con otros niños, pues estimula su creatividad. Los padres deben escoger actividades extraescolares lúdicas que motiven a sus hijos.

Entrevista de La Vanguardia a Boris Mir, profesor de historia y música en el instituto-escuela público Les Vinyes y miembro de la Comisión Consultiva de la Fundació Factor Humà: "En realidad hay muy poca innovación en educación, simplemente hay una 'actualización' de la escuela, fruto de las nuevas demandas de la sociedad, a menudo actualizando ideas pedagógicas clásicas."

El número de emprendedores se incrementó en un 2.3% con respecto al año anterior. Un profesional en constante aprendizaje suele ganar en promedio un 11% más que sus compañeros. La figura del trabajador corporativo, inmortalizada por series televisivas como Mad Men, comienza a disiparse ante un mercado de trabajo más flexible, en el que la empresa deja de ser una extensión de nuestra propia identidad y los trabajos a plazo indefinido, con horario de 9 a 5, disminuyen.

Últimamente se habla y se escribe mucho sobre la caducidad o el agotamiento del modelo de formación tradicional en las organizaciones y sobre la necesidad de ceder el testigo a metodologías alternativas. Convencer de las bondades de estas últimas no parece ya necesario, ahora bien, ¿qué hace falta para hacerlas relevantes de verdad y conseguir dotarlas de un espacio acorde a su relevancia?

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Timothy Gallwey, pionero de la psicología deportiva y autor de 'El juego interior del tenis': "Las críticas a espaldas de los demás –y eso es una cultura– son malas para la economía; en cambio, las críticas a la cara son el motor de la economía. Son las que nos permiten mejorar. Pida a todos que le critiquen."

Sempre que ens convoquen a un esdeveniment on es parli de gamificació, ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona. I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arran de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.

"La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb què jugava quan era nen."F. Nietzsche a "Més enllà del bé i del mal" Sempre que ens convoquen a un acte, una conferència, un seminari ... sobre el joc (gamificació), ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona.I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arrel de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.Oscar comença la seva xerrada llançant un petó, un "motivador intrínsec", ens diu, importantíssim per ficar-se el públic a la butxaca, com quan en un concert el músic esmenta el nom de la ciutat on actua. Les persones volem, busquem "motivadors intrínsecs" i els trobem en el joc.No obstant això, a la que ens fem adults, ens diuen que jugar és perdre el temps, el mateix que ara en moltes organitzacions ens diuen que entrar a Facebook és perdre el temps.

Afirma l’Òscar Garcia que parlar de joc és fer-ho d'estètica i art, de bones històries i només una mica de tecnologia. La narració és la base del joc i cita Joseph Campbell i el seu "El viatge de l'heroi" com esquelet o plantilla de moltes de les bones històries que hi ha darrere dels videojocs i de moltes pel·lícules. La tecnologia no és més que el mitjà, mentre que la història és el que fa funcionar el joc.Comenta que posar a córrer a algú darrere d'una pastanaga no és gamificar. Perquè hi hagi "joc" no n'hi ha prou amb posar un ham; el jugador ha de posseir el comandament, decidir què fer, a la manera dels llibres que li va regalar a Oscar sa mare quan tenia onze anys i que contenien guions "no lineals". Es deien "Tria la teva pròpia aventura" i el lector havia d'escollir entre diversos camins a seguir. Van aconseguir que a través del joc Oscar s'aficionés a la lectura.I és que el joc està associat al plaer, a l'alegria, a la felicitat, a la superació d'un obstacle o un repte i que aquesta experiència ens proporcioni el que s'ha anomenat "epic win", una sensació genial i sorprenent de triomf, de ser el guanyador. I podem ser "guanyadors" si podem compartir, decidir, guanyar, millorar el món…I en contextos d'empresa el joc ajudarà a desenvolupar treballadors feliços en entorns memorables.“La gamificació és molt seriosa però gens avorrida”, conclou Òscar Garcia.A continuació Imma Marín ens convida a definir què entenem per joc en un exercici de rememoració que ens porta fins a la nostra infància en la qual jugar era viure.

Records, emocions, paraules que resumeixen què és el joc per a nosaltres van apareixent a la sala i podrien resumir-se en allò que ens constitueix com humans: som éssers socials.El joc es desenvolupa en la ficció però ens mou en el món real, per això ens ho prenem tan seriosament. És una activitat lliure, no pot ser imposada, entrar en el joc és una decisió individual. És una activitat plaent, però es tracta d'un plaer que no està lligat a la inactivitat sinó a l'esforç, al desafiament, al repte. La diversió és un benefici col·lateral del joc, una conseqüència, però l'objectiu és mantenir de forma sostinguda un esforç. És consubstancial al joc la gratuïtat, de manera que si apareix una finalitat oculta, com ara que incrementi la meva productivitat a la feina, el joc desapareix. El jugador no espera un altre benefici que el propi plaer de jugar (de nou la motivació intrínseca).Imma ens fa distingir entre ‘PLAY’ i ‘GAME’ tal com fa la llengua anglesa i afirma que el ‘GAME’ (joc) sense el ‘PLAY’ (jugar), no existeix. "PLAY" tradueix una actitud vital que ens permet convertir qualsevol cosa en un joc.És important desenvolupar la nostra capacitat lúdica perquè ens permet desenvolupar més defenses davant de la frustració, ens fa més creatius, més humans, més sociables. Els espais de joc, a la feina, en formació, en qualsevol situació, són espais on és possible equivocar-se, on no seré jutjat, on puc tornar-ho a intentar i per diferents camins; són entorns que permeten la creativitat.“El joc és una cosa molt seriosa”, coincideix l’Imma amb l’Óscar.

Definit el que significa per Imma Marín el joc, ens convida a jugar. Es tracta del tradicional joc del pols xinès que consisteix a intentar atrapar el polze de l'adversari ajuntant les mans i deixant els dos polzes cap amunt. En un moment tota la sala enllaça les seves mans amb dos companys de manera que es crea una autèntica xarxa de batalla de polsos. La gent crida, riu, gaudeix del joc.Reflexionant sobre el joc que s'ha desenvolupat a la sala, sembla clar que el canvi fonamental que s'ha produït té a veure amb l'energia que es respira després: la gent ha rigut, s'ha relacionat, s'ha relaxat i desinhibit...Finalitza Imma enumerant els dotze poders del joc que s'inicien amb la "curiositat" que és el motor de l'aprenentatge i que va enumerant: ens proposa reptes, ens fa acceptar regles, desenvolupa la nostra creativitat, crea complicitat i vincles, ens fa sortir de la nostra zona de confort, ens proporciona satisfacció, facilita el nostre compromís, incrementa la nostra autoestima, desenvolupa la nostra empatia, ens acostuma a la incertesa, ens atorga optimisme i ens ajuda en la presa de decisions.El joc és un gran disparador d'emocions que ens connecten, sense emoció no hi ha vincle i sense emoció no hi ha aprenentatge, conclou l’Imma, que tanca la seva intervenció descrivint el cercle virtuós del joc: amb el joc hem compartit coneixement que ha millorat el nostre clima, hem millorat la nostra comunicació i hem creat confiança.

{cbrelatedarticle ids="11180,11569,11686,12480"}

Los futuros directivos tienen que saber cómo aplicar sus conocimientos teóricos a los casos reales. El learning by doing se ofrece como el futuro formativo, en muchos sentidos. Muchas firmas acogen a los recién ingresados, normalmente jóvenes salidos del máster, y les sitúan bajo la tutela de mentor o de un socio, en quien deben fijarse para aprender las bases reales de su oficio.

El proper dia 6 de febrer a la tarda tindrà lloc l'acte anual de Gestió Solidària. Entre altres coses comptaran amb una prometedora conferència titulada "Coses que he après a les pel·lícules i que fan la vida millor," a càrrec de Norbert Monfort, consultor en innovació i desenvolupament, i Joan Plans, formador, escriptor i conferenciant.

En aquesta sessió vam compartir novetats en relació als "nous" formats per treballar des de Formació i Desenvolupament: formació informal, ecosistemes d'aprenentatge, gamificació, mobile learning... tot un món de possibilitats que ha obert la revolució digital. Ens van acompanyar: Àngels Paredes, membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà; Albert Badia, soci director d'Aditioconsultores; i Alesander Berzosa, del Departament de Desenvolupament i Formació de CaixaBank, explicant un cas pràctic molt innovador i recent.

Entrevista de “la Contra” a Roger Schank, neurocientífico experto en aprendizaje: “Sin fallos no se aprende, porque el aprendizaje se consolida precisamente en el diálogo interno para reconocer, admitir y corregir el error. Quien no siente cada fallo no está aprendiendo.”

Tu cerebro creativo és un llibre de Shelley Carson resultat de diverses investigacions i experiments que defensen que tothom pot ser més creatiu si coneix el seu cervell i aprèn a treballar les seves actituds cerebrals.

Vivimos en un mundo en constante cambio dónde cada vez son más importantes la adaptabilidad y la flexibilidad. Por eso una de las capacidades más buscadas actualmente entre los managers es su learning agility: la agilidad en el aprendizaje y también la agilidad cultural para moverse en entornos cada vez más diversos. Human Resource Executive Online nos lo explica con ejemplos como los de Monsanto o Deloitte.

Presentes en el mundo de los negocios desde, como mínimo, la Edad Media, estas metodologías naturales de aprendizaje están recobrando protagonismo en la actualidad por tratarse de sistemas ágiles y flexibles, efectivos en resultados y eficientes desde el punto de vista de sus costes.

El shadowing és una tècnica de capacitació i formació consistent en observar de manera intensiva durant un breu període de temps (1 o 2 dies) la manera de treballar d’un rol model (normalment un líder o executiu) per obtenir una major comprensió del seu rol, perfeccionar les pròpies competències o perfilar opcions de carrera.

Entrevista de La Vanguardia a Néstor Braidot, experto en la aplicación de las neurociencias en los negocios: "La neurociencia aplicada dice que la experiencia no es lo que te ocurre, sino lo que tú haces con lo que te ocurre, y ésto significa que puedes autodirigir, incluso, el proceso de registro de tu memoria para que el día de mañana oriente adecuadamente una decisión."

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Joichi Ito, nuevo director del Media Lab del MIT: "Una sociedad del conocimiento en red abierta a la innovación no puede limitar el aprendizaje a la juventud. Aprender es mucho más importante que obtener un título. Y esa necesidad de renovarse implica a toda la sociedad a todas las edades, y no sólo a unos cuantos jóvenes privilegiados durante unos años de su vida."

El coaching es la herramienta de moda en la gestión de recursos humanos. Pero ya no se usa solo con directivos para que aprendan a lidiar con sus emociones y las de los demás. Ahora también llega a los comercios y hace que mejoren su productividad.

Sentarse en el despacho de un alto ejecutivo, escucharle y ayudarle a sacar lo mejor de sí mismo para conseguir sus metas. Así podría resumirse en qué consiste el trabajo de un coach, es decir, el profesional que ofrece servicios de eso que los americanos llaman coaching y que aquí en España se ha convertido en un vocablo cada vez más común.

Hace tiempo que los grandes directivos se apuntaron a la moda del coach, es decir, un profesional que teóricamente le ayudará a ser mejor jefe, hablar en público, buenas redes sociales e incluso equilibrar vida laboral y personal. ¿Y si ese entrenamiento se aplicara a toda una empresa?

Jordi Tovar, Socio director de IOR Consulting, explica cómo debería ser el proceso de tutorización en una empresa, en el que es recomendable que la trayectoria del consejero haya sido transversal e incluso a nivel internacional.

Les organitzacions resilients són capaces d'absorbir canvis i ruptures de manera que acaben presentant millor acompliment. Ho vam tractar amb Anna Forés, Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació (UB), Montse Pichot, Directora de RH de UPCNet, i Eduard Brull, director general de Grup Qualitat.

Ni amenaces ni gratificacions externes: el que motiva a l 'ésser humà és la sensació de progressar, que el nostre treball tingui un impacte per petit que sigui en el món. Aquesta és la tesi del fenomen editorial als EUA, que arriba de la mà de Daniel Pink.