Search Keyword:
Total: 5 results found.
Tag: medi ambient
Guia sobre lideratge compartit

“En un món tan complex i interconnectat, la idea que una única persona té la resposta a tot és absurda”, afirma Lorna Davis, experta en lideratge, ambaixadora de B Corp i ex CEO de Danone a l'Amèrica del Nord. Ho explica en un recent esdeveniment TED, durant el qual recorda que les organitzacions no necessiten líders amb voluntat d'heroi solitari, sinó que han de tenir com a objectiu la interdependència radical.

Dijous, 16 Gener 2020
La crisi del lideratge i un nou camí cap al futur

"Necessitem líders valents i humils, guiats per una brúixola moral i que tinguin un propòsit social i uns principis", reflexiona l'excandidata presidencial islandesa i CEO de "The B Team" Halla Tómasdóttir. Ho explica en una entrevista dins d'un recent esdeveniment TED. Tómasdóttir planteja com haurien de ser els líders moderns i recorda que molts d'ells necessiten canviar la seva forma d'actuar a risc de convertir-se en irrellevants.

Dimarts, 25 Juny 2019
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
La polémica del beneficio propio y la caridad de las empresas: Responsabilidad Social Corporativa

Ernesto Ruiz Merino, Consejero Delegado de Ferris Hills: En rasgos generales, la empresa es un organismo que solo buscará sacar beneficios propios. Pero también es cierto que tenemos muchos ejemplos dónde la organización tiene diferentes razones sociales, vinculadas a satisfacer las necesidades de la sociedad en la que se desenvuelve. Por supuesto, no descuidarán las participaciones de sus inversores, pero tampoco se olvidarán de generar beneficios para impulsar sus objetivos sociales o medioambientales.

Con esta afirmación se nos viene a la cabeza el término RSC, que hará alusión a una contribución activa y voluntaria, por parte de las empresas, a mejoras sociales o ambientales.

Por supuesto, una empresa no es una ONG, busca un equilibrio entre lo que le va a reportar la ayuda a los demás, y el beneficio que eso le dará a su imagen.

Aunque sinceramente, fuera de los pensamientos oscuros, donde el único interés sea el beneficio propio, los organismos ayudan, colaboran, se ajustan para llegar a su público, mirarlo de frente y atender, en mayor o menor medida, a sus peticiones.

Lo que es una realidad, por supuesto, es que indiferentemente de su finalidad social, con este tipo de acciones, se mejora la visibilidad de la empresa en la sociedad, contribuyendo y potenciando la imagen más cercana de los organismos.

El objetivo es conseguir cambiar la visión de las empresas, para que éstas sean conscientes de la importancia y los grandes beneficios que tiene una responsabilidad social corporativa bien gestionada y organizada. Todo ello tiene muchos más beneficios asociados de los que nos creemos en primera instancia, más allá de la imagen pública o el ahorro de costes.

El bienestar de los trabajadores, la repercusión positiva en la sociedad o el cuidado medioambiental, son fines, con los cuales, y con el tiempo, darán pluses a nuestro negocio, permitiendo el acceso a consumidores más exigentes y con visión de futuro.

El problema es que las empresas se muestran temerosas en invertir su dinero en algo que a primera vista no le responderá con beneficios. Pero muchas veces, las acciones no tendrán demasiados costes, por ejemplo, contratar a personas del ámbito local para impulsar el desarrollo de esa región, o también realizar encuestas de satisfacción para conocer la opinión de los proveedores y los trabajadores; que no solo parezca que estamos en constante evaluación hacia ellos, sino también que tenemos ganas e interés en conocer su concepción de la empresa.

Tendremos en cuenta que con la entrada de la globalización, las cadenas de producción se han extendido por todo el mundo, por lo que nuestra responsabilidad social deberá abarcar a un grupo mayor de personas y entidades relacionadas con nuestra actividad.

Por tanto, nuestro comportamiento ético tendrá gran importancia en nuestra escala de valores personales, pero siendo empresa, mucho más. Este concepto implicará vinculación respecto a valores socioeconómicos y ambientales, reflejando una nueva dimensión de la empresa preocupada por su sostenibilidad.

{iarelatednews articleid="10567,10732"}

Divendres, 10 Gener 2014
L’ètica i la responsabilitat econòmica en un joc de taula

Què passa amb els diners un cop són al banc? Quins efectes socials i mediambientals tindran en el món sencer les inversions que se’n derivin? Ethica és un curiós i impactant joc de taula que pretén donar resposta a aquestes preguntes i, mitjançant una representació esquemàtica dels circuits mundials de fluxos de diners, ens vol conscienciar sobre la responsabilitat que tenim en aquest procés i les seves conseqüències.

 

 

Un banquer informa a un client de què si fa una inversió als Estats Units li donaran un 4%, però si la fa a Argentina, només un 2%. Tot i així podria ser que la inversió als Estats Units no respectés les mesures mediambientals mínimes. Què hauria de decidir el client? Invertir als Estats Units sense tenir en compte les repercussions o acceptar només un guany del 2% i invertir a Argentina? Pot semblar que aquest tipus de decisions no les haurem de prendre mai, primer perquè no ens sentim responsables dels diners que tenim dipositats en una entitat financera, i després perquè el més probable és que tampoc sapiguem en que s’inverteixen. Aquesta mentalitat acomodada i conformista és la que vol canviar Ethica, el primer joc de taula que planteja dilemes sobre els efectes globals que produeixen els negocis. Ethica neix amb l’objectiu de conscienciar-nos de l’impacte social i mediambiental que tenen en el món sencer les decisions d’organitzacions financeres i empresarials però també les dels particulars. Ethica, desenvolupat per l’empresa social Barcelonya, posa als seus jugadors en el rol de les entitats financeres i de les famílies que volen ingressar els seus diners.

Per entendre a grans trets el funcionament del joc, pots veure aquesta notícia de La Sexta on en parlen: http://www.lasexta.com/noticias/economia/ethica-juego-que-pone-mesa-mundo-financiero-actividad-empresarial_2012102000088.html Ethica ha suscitat un gran interès per part de professors de secundària  i d’universitat i diverses ONG amb orientació cap a les finances ètiques. La gran diferència respecte a moltes altres iniciatives recreatives, a més de ser pionera en la temàtica de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, és que té un objectiu pedagògic i de conscienciació. Els jugadors hi poden veure una representació dels fluxos de diners mundials a petita escala sense necessitat de més suport que el propi joc. I més enllà del factor de responsabilitat, el joc exigeix posar en pràctica fins i tot estratègies de geopolítica i d’economia. La gran varietat de usos i possibilitats que té ha portat a Barcelonya a organitzar jornades de formació per què els interessats puguin treure’n el màxim profit.

El nivell de maduresa que exigeix i la complexitat de les seves opcions fan que l’edat mínima recomanada per jugar sigui de 15 anys. La partida es pot muntar amb un mínim de 6 i un màxim de 27 jugadors, cosa que per exemple el fa ideal a una classe de secundària. Exemples com el d’Ethica porten a Robert Ballester, gerent de la Fundación Etnor, a afirmar que: “Les empreses funcionen si generen confiança,  si transmeten ètica i una bona gestió”. Una tendència a la Responsabilitat Social cap a la qual ja fa temps que s’hi estan afegint moltes organitzacions. Aquesta iniciativa ens porta a fer una reflexió crítica sobre la responsabilitat ciutadana a informar-se sobre què passa amb els diners un cop són al banc. I, segons sembla, esbrinar-ho no deixarà a ningú indiferent.L’ètica no és un joc, i Ethica ens ho demostra..

 

Dilluns, 17 Desembre 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.