Search Keyword:
Total: 13 results found.
Tag: ocupació
Feines del segle XXI amb condicions laborals del segle XIX: els repartidors de les apps

L’economia digital obre la porta a nous models organitzatius i crea nous llocs de treball que poden posar en entredit els drets laborals dels seus treballadors. Els repartidors de serveis de les aplicacions a Barcelona s’han unit per lluitar contra la precarització progressiva de la seva feina i han presentat un informe on exigeixen set millores a les empreses del sector com ara Deliveroo o Glovo.

Dimarts, 18 Juliol 2017
Sónar, el panot musical de Barcelona

La recent edició del Festival Sónar ha aportat una proposta que contribueix a fer de l'esdeveniment un actiu dinamitzador del sector de la cultura digital i de les tecnologies creatives, i on, a més, s'obre la porta a sectors a priori més inesperats com ara el management o l'ocupació. Barcelona Activa i el grup editorial Penguin Random House, per exemple, van col·laborar en un espai dedicat a l'intercanvi de coneixements, al debat, a l'exposició de talent i la generació de negoci.

Divendres, 23 Juny 2017
#ObjetivoTecnoRevolución: el futur de l'ocupació

La quarta revolució industrial suposa un nou repte per a la societat. L'automatització posa en perill molts llocs de treball i requereix la creació d'un nou paradigma basat en l'educació i en l'evolució del sistema social. El programa El Objetivo de La Sexta va reunir cinc experts sobre el futur del treball, que van posar damunt la taula tota la informació i ara, com repeteix constantment Ana Pastor, "seves són les conclusions."

Dijous, 16 Març 2017
Es busca

Si bé el progrés ha transformat la forma en què busquem feina, encara seguim processos semblants als del passat com ara en l’entrevista o en el currículum. El segon capítol del programa de TV3, “El Retrovisor”, mostra els canvis més rellevants que ha viscut la cerca de feina i com les diferents generacions han passat per una evolució principalment tecnològica.

Dimarts, 21 Febrer 2017
La Fundació Factor Humà, la Universitat Pompeu Fabra i Ingeus sumen esforços per millorar l’ocupabilitat de graduats universitaris

La Fundació Factor Humà, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i Ingeus posen en marxa un projecte per millorar la transició Universitat-Empresa, oferint assessorament i orientació professional a joves: Enfeina’t. Coneixes alguna persona graduada sense feina? Fes córrer la veu!

Dimarts, 10 Mai 2016
‘Valor Afegit’: Robots, amics o enemics?

Durant tota la història els avenços tecnològics han acabat amb determinats llocs de treballs i n’han creat d’altres. Actualment ens trobem en un moment crític, doncs el dubte recau en si en els proper anys la destrucció de professions serà molt més gran que la nostra capacitat per crear-ne de noves. Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya ens parla de la introducció dels robots al mercat laboral, capaços de fer tasques d'alta precisió i fins i tot de fer més competitives les empreses. Són amics que ens fan millors o enemics a vigilar de prop? I, sobretot, hi ha futur sense robots?

Dimecres, 13 abril 2016
Marc Cortés: La digitalització que tot ho canvia

Reflexions a partir de la molt recomanable conferència d’en Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella, en el marc de l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat. A partir de l’estructuració conceptual que fa Cortés de l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies als canvis tecnològics, a mi m’agradaria parlar-ne en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal.

Fem una mica d’història molt recent: l'agost de 1991, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i l’HTTP. L'any 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació de la Universitat d'Illinois desenvolupà el primer navegador web. Han passat només 21 anys!

Google va ser fundada l’any 1998, poc abans que Telefónica comprés el Portal Olé per 2.000 milions de pessetes (12 M€) per convertir-lo en Terra. Era l’època en que alguns teníem telèfon Nokia (l’any 1991 només hi havia 15 milions d’usuaris de mòbil al tot el món; actualment hi ha més de 1.500 milions) i vàrem haver d’esperar fins a l’estiu de 2007 per veure néixer la primera versió dels Iphone i començar a canviar les pantalles lliscant els dits, en comptes de fer-ho amb la rodeta de l’Ipod. Per complementar amb altres fets principals, 2004 és l’any d’arrencada de Facebook, al febrer de 2005 apareix Youtube i al març de 2006 és el moment en que es presenta Twitter. Entre el Nokia i l’Iphone 6 o entre el portal Olé i l’actualitat no han passat ni 20 anys! Facebook, Youtube o Twitter en prou feines estan en procés de celebrar el seu desè aniversari.

Encara hi ha algú que dubti que “la digitalització ho ha canviat tot?” En el marc del darrer Espai Factor Humà, en Marc Cortés fa una molt recomanable conferència en la que estructura conceptualment l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies a aquests canvis. Ara m’agradaria fer-ho en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal. Com ha afectat i afectarà la digitalització a les nostres vida i a la nostra societat? Algunes reflexions desordenades i gens exhaustives:

El món del treball: per un costat, en els darrers vint anys, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d’un increment en la mitjana dels salaris, accelerant la polarització salarial i la desaparició progressiva dels salaris mitjans. Per l’altre, l’aparició de noves professions (algunes d’elles efímeres) obren noves oportunitats laborals. Us recomano l’especial de The Economist de 2014: “The Third Great Wave”. El món de la informació: quants de vosaltres sabíeu de PODEMOS abans de la nit de les eleccions europees de 2014? Reconec que jo no en sabia pràcticament res de res, però la perplexitat davant dels resultats em permetia comprendre que hi ha un món paral·lel al meu en què hi passen moltes coses i del qual estic desconnectat. No em considero un incomunicat digital, procuro seguir diferents xarxes socials, diaris digitals i altres eines; però això no significa que no hi hagi espais desconeguts per a mi i en els que hi ha una riquesa extraordinària. Com a la vida real. El món financer: l’any 1981 es van instal·lar els primers caixers automàtics de la Caixa de Barcelona (primera entitat que va apostar per aquest tipus de tecnologia) i amb ells apareixien les targetes de dèbit. 34 anys més tard el diner físic ha passat a un segon nivell i segueix, mica en mica, desapareixent. No tinc dades exactes però avui en dia l’operativa transaccional bancària es fa fora de l’oficina en un percentatge superior al 80%. L’any 2014 caldrà també recordar-lo per haver estat el de la presentació de l’Iphone 6 que incorpora la tecnologia per fer pagaments amb targeta de crèdit (acord Apple – VISA) i que permet desplaçar una part del negoci de les targetes des de l’entorn financer al tecnològic. Serà bo estar atents d’anotar la data en la que puguem pagar en “apples” o en “googles”, en comptes de dòlars o euros. El món industrial: més enllà de la deslocalització que provoca desequilibris territorials, la digitalització (robotització) de la indústria comporta una pèrdua accelerada de llocs de treball, i encara no hem sigut capaços de trobar resposta a què fer amb totes les persones que no podran accedir a una feina. Com diu Nussbaum: “Els éssers humans necessiten sentit, comprensió i perspectiva a més de feina“.

El món ha canviat, o millor dit, va començar a canviar fa 20 anys i encara ha de canviar molt més. Les societats canvien quan canvia la tecnologia, però també les “societats canvien quan canvien els seus déus” (Antonio Machado). Hem canviat la tecnologia i els déus; també estem canviant nosaltres.

{cbrelatedarticle ids="11180"}

Dimarts, 10 Març 2015
Cómo plantar semillas de innovación

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que antes de incorporar nuevos procesos de mejora es preciso aumentar la receptividad al cambio de cada organización. Han colaborado en su elaboración Tomàs Llompart, Director del área de personas de Suara Cooperativa; Juliana Vilert, Responsable del eje de innovación y talento de la Generalitat; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 25 Gener 2015
La carrera contra las máquinas

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la tecnología está cambiando la valoración de las cualidades de los trabajadores en la empresa. Para ello ha contado con la colaboración de los expertos Jordi Serrano y Santi Garcia -ambos autores del libro El ocaso del empleo-. que el próximo 14 de octubre imparten el Seminario Factor Humà: "El futuro del trabajo: nuevos retos para recursos humanos”.

Diumenge, 05 Octubre 2014
Prepárate Barcelona logra su objetivo y reúne a 10.000 personas

Unas 10.000 personas desempleadas han participado en la jornada de orientación profesional y personal, Prepárate, para la búsqueda de empleo, el doble que en la edición anterior. La iniciativa ha contado con 250 personas voluntarias, muchas de ellas especialistas en Recursos Humanos y Coaching, que han ayudado a los asistentes a descubrir las claves del éxito para encontrar trabajo.

Dijous, 26 Setembre 2013
Prepárate 2013 (26/09/2013): Jornada de desarrollo profesional y personal para la búsqueda de empleo

Foro de RRHH de Foment del Treball, InfoJobs, Fundació Factor Humà, Asociación Española de Dirección y Desarrollo de Personas (AEDIPE Catalunya), EsadeAlumni y Randstad han organizado una jornada en Barcelona de inscripción gratuita donde profesionales voluntarios de Recursos Humanos y del Coaching ayudarán a personas desempleadas a través de la orientación profesional y personal, ofreciéndoles herramientas prácticas para lograr encontrar un trabajo.

Dimarts, 03 Setembre 2013
‘Valor afegit’: Crisi i relacions laborals

Com han canviat les relacions laborals i les fórmules de gestió de persones amb la crisi? És la qüestió que proposa el recent reportatge Crisi i relacions laborals del programa Valor afegit de TV3. L’atur i les massives reduccions de plantilla, l’abundància de talent disponible als processos de selecció, l’empitjorament de les condicions laborals, les conseqüències negatives de la crisi per la salut dels treballadors o les noves tendències en RH són alguns dels temes que es plantegen.

Quan l’Hotel W de Barcelona va decidir obrir un procés de selecció per contractar cambrers, recepcionistes i cuiners, va rebre més de 1.000 sol·licituds per 100 llocs de treball. Molts dels currículums eren de persones amb titulacions universitàries com la Marta Abad, una infermera que fins fa un any treballava molt i de cop es va quedar al carrer. Segons Adecco, un de cada deu aturats rebaixen el seu currículum per trobar feina i segons un estudi d’Infojobs i Esade el 76% dels aspirants a llocs de baixa formació estan sobrequalificats. És a dir, les empreses que volen contractar ara es troben amb una gran abundància de talent. El problema, diu la directora de RH de l’Hotel W, Isabel Justicia, al reportatge, vindrà d’aquí dos anys quan la situació millori. “El talent que tinc ara a l’empresa l’he de saber retenir. Aviat tornarem a barallar-nos pels millors perfils.”Però la realitat ara és que un terç dels treballadors estan desmotivats a la feina, segons un estudi d’Ipsos a 24 països, i el 56% tenen ganes de deixar l’empresa. Com aconseguir que el talent no marxi? A la majoria d’organitzacions la motivació ja no es pot aconseguir amb augments de sou, que han estat tradicionalment el centre de la negociació col·lectiva i de la cultura laboral a Catalunya, segons Ricard Alfaro, president d’Aedipe Catalunya. “Cal ser imaginatius i incloure altres elements a la negociació col·lectiva que suposin un guany de drets i expectatives per les persones,” adverteix al reportatge. El mateix Alfaro deia al març a un article de La Vanguardia que només sortiran de la crisi les empreses que siguin creatives amb les seves polítiques de RH. Cada cop més recorren a la retribució variable i beneficis socials (el ticket restaurant o de transports) com a noves fórmules de motivació. També ho recomana el professor de RH a EADA Jordi Costa al reportatge, que a més afirma que RH ha de tenir un paper central a la gestió empresarial. “El que quedarà després de la crisi és la gent que has cuidat, no la que has maltractat.”Però, on han quedat les condicions laborals amb la crisi i la recent reforma laboral? Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política a la UAB, afirmava recentment que la nova legislació aprovada a principis de primavera suposa “trencar la relació laboral, fragmentant-la i precaritzant-la al màxim.” Els sindicats denuncien que el deteriorament de les relacions laborals amb l’excusa de la crisi comença a afectar la salut dels treballadors. Un de cada 5 pateixen ansietat o símptomes depressius, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Camil Ros, Secretari de Política Sindical d’UGT Catalunya, denuncia també que cada cop hi ha més presentisme: “Hem passat de l’absentisme a persones que van a treballar quan haurien de quedar-se a casa.” És a dir, de l’absentisme al presentisme, possiblement per por de perdre la feina, tot i que és difícil mesurar-ho quantitativament. I una de les cares més amargues de la crisi que revisa el reportatge són precisament les organitzacions que han patit reduccions de plantilla. Suposa un impacte molt fort, òbviament, per les persones acomiadades, que viuen un procés semblant al dol després d’una mort. Però també afecta molt negativament els que es queden si no se sap gestionar correctament, i poques empreses ho tenen en compte. És el que s’anomena ‘síndrome del supervivent’: una barreja sentiments de culpa, incertesa i por. Com evitar-ho? Ernest Pla, exdirector de Recursos Humans d’Inoxcrom i que va viure una reducció de plantilla, afirma que és essencial una bona comunicació i molta coherència, i deixar que els empleats en parlin i ho assumeixin durant el temps que faci falta.També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

{cbrelatedarticle ids="9517,9366"}

Dijous, 24 Mai 2012
Salvados: 'Reforma a la alemana'

El programa Salvados de La Sexta va viatjar fa poc a Alemanya per conèixer els efectes de la reforma laboral que l'economia més important de la UE va iniciar fa gairebé una dècada. Una reforma lloada i criticada a parts iguals i que ha servit d'exemple pels canvis al mercat laboral que s'introdueixen ara a Espanya. El programa de Jordi Évole també va comptar amb les opinions de Cándido Méndez, d'UGT, o de Manuel Pimentel, exministre de Treball amb Aznar.

Amb el seu habitual sentit de l'humor i el seu llenguatge planer, el periodista Jordi Évole, que va guanyar el Premi Ondas al millor presentador el 2011, va començar el seu recorregut amb Cándido Méndez, Secretari General d'UGT, segons el qual la reforma laboral és “inútil,” un adjectiu que també ha fet servir el col·lectiu Economistas Frente a la Crisis a un article recent. Méndez alertava al programa que la reforma “no només no crearà llocs de treball, sinó que en destruirà a curt termini” i augmentarà la precarietat laboral.

Per contra, Manuel Pimentel, Exministre de Treball del govern d'Aznar, la va definir com “una reforma positiva per Espanya.” La flexibilitat que introdueix, segons Pimentel, salvarà molts llocs de treball i empreses perquè permetrà adaptar-se més ràpidament al mercat. L'Exministre ja va demanar, a un article d'opinió a principis d'aquest any, avançar cap a unes relacions laborals més modernes i europees i menys “paternalistes.” També la majoria de directius de RH de grans companyies espanyoles li posen bona nota a la reforma, ja que esperen que fomenti la creació de llocs de feina a llarg termini.Un cop vistes dues opinions oposades, Évole va viatjar a Alemanya (una mena de viatge al futur tal i com es defineix al programa) i va xerrar amb un project manager espanyol que treballa a Colònia i una cambrera també espanyola que té dues minifeines. És a dir, les dues cares del ‘miracle alemany’: l'empresa del primer és un exemple de productivitat i èxit, amb bons salaris i condicions, mentre que la cambrera és una de tants que cobren poc més de 300 euros al mes amb els famosos minijobs. “Hi ha més gent amb feina que mai. Gràcies, Alemanya”, pregona un cartell de propaganda del govern. La reforma laboral alemanya va començar el 2003 amb la premissa que el treball havia de ser més barat i flexible per evitar que les empreses abandonessin el país, segons el sociòleg Antonio Brettschneider, entrevistat per Évole. En tres anys es va reduir l'atur de 5 a 3 milions. “Hi ha menys atur però la societat no ha millorat gens els últims deu anys,” va advertir Brettschneider. “El miracle alemany és més precarietat laboral: més feines mal pagades i pitjor condicions.”“Ens van donar a escollir entre més atur o més desigualtat. I vam escollir més desigualtat,” va concloure el sociòleg.Pots veure el programa complet a la web de La Sexta: http://www.lasexta.com/lasextaon/salvados/completos/salvados__reforma_a_la_alemana/582853/1

{cbrelatedarticle ids="9317,9333,9363,9377,9747"}

Dimecres, 14 Març 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.