Search Keyword:
Total: 324 results found.
Tag: societat
La sociedad de coste marginal cero

El nuevo libro de Jeremy Rifkin le confirma como un visionario en el campo de las tendencias tecnológicas. Asistimos a la aparición de una nueva infraestructura tecnológica -el Internet de las cosas- con el potencial de reducir a casi cero los costes marginales de grandes segmentos de la vida económica. Dicho descenso está dando lugar a una economía mixta -en parte mercado capitalista y en parte procomún colaborativo- que tiene grandes repercusiones.

Dimecres, 17 Setembre 2014
No Money, No Time [Sin dinero, sin tiempo]

Cuando pensamos en la pobreza, tendemos a pensar solamente en la falta de dinero. Pero la parte financiera de la ecuación puede que no sea la más importante. Según algunos estudios de los que se hace eco The New York Times, la escasez de tiempo y la sobrecarga mental también son tipos de pobreza que se retroalimentan con los problemas económicos. Esa perspectiva abre nuevas posibilidades para luchar contra ella.

Dimecres, 02 Juliol 2014
Xavier Sala i Martín: "No sé ben bé què és això del neoliberalisme"

En el context d’una societat que comença a sortir de la crisi econòmica, el debat sobre la responsabilitat que hi ha tingut l’Economia com a disciplina acadèmica s’escolta cada cop més. La mala gestió dels últims anys ha provocat un replantejament dels enfocaments que hauria d’utilitzar l’Economia des de la Universitat per posar èmfasi en la seva dimensió social. Un dels principals exponents actuals d’aquesta mirada diferent és Thomas Piketty, gràcies al seu llibre El Capital al Segle XXI. En una entrevista de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio, l’economista Xavier Sala i Martin opina sobre el tema.

42 associacions d’alumnes de facultats d’Economia de 19 països han fet públic recentment un manifest impactant. En ell s’explica que els plans d’estudis d’aquesta carrera universitària pateixen d’un biaix ideològic en favor del neoliberalisme. Reclamen currículums acadèmics més plurals que recullin ideologies diverses i crítiques i amb un enfocament més orientat a l’esfera social de l’economia. L’alumnat considera que per afrontar els reptes de futur, i amb el precedent de la recessió econòmica, aquests canvis són totalment necessaris. Aquesta, però, no és l’opinió de l’economista i professor universitari Xavier Sala y Martín, que en una entrevista recent a Catalunya Ràdio va expressar el seu desacord amb la iniciativa. Considera que no existeix biaix ideològic en el món acadèmic i justifica la menor presència de les teories crítiques amb el fet que molt pocs investigadors treballen sobre aquestes. Un d’aquests investigadors, segons Sala i Martín minoritaris, està en el focus dels mitjans de comunicació. Es tracta de Thomas Piketty, autor d'un llibre que ha provocat un gran debat: El Capital al Segle XXI. Piketty hi realitza una recollida de dades des de 1700 fins al 2012 per veure el creixement del rendiment del capital. Les conclusions de l’estudi mostren que aquest creixement ha estat d’entre un 4 i un 5%, mentre que en canvi el creixement de la producció durant el mateix període només ha estat de l’1,6%. D’aquí n’extreu el seu famós postulat: R és més gran que G (on R vol dir “Rate of Return”, taxa de rendiment; i G és “Economic Growth”, creixement econòmic), és a dir, que el creixement del rendiment del capital és més gran que el creixement econòmic. I a partir d’aquesta conclusió indueix que els capitalistes cada vegada són més rics i que es crea una desigualtat creixent. Molts experts, però, discuteixen la seva teoria: pocs dies després d’aquesta entrevista amb Sala i Martín un controvertit article publicat al Financial Times assenyalava alguns errors en la recollida de dades i denunciava un biaix en la seva utilització.

Tanmateix, Sala i Martín durant l’entrevista posa èmfasis en el que considera “un error lògic en la interpretació de les dades” per part de Piketty: “Pot ser que la gent estalviï quan és jove, que aquests estalvis generin un rendiment enorme i que quan siguin grans s’ho cruspeixin tot i deixin 0 en herència. En aquest cas, seria cert que “R>G” però no implicaria necessariament que l’herència es passés de pares a fills”. Un altre error que comet Piketty, segons Sala i Martín, és que malgrat la mostra del seu estudi va des de 1700 fins al 2012, ell mateix afirma que les dades de gran part del segle XX no són representatives a causa del daltabaix que van generar les dues guerres mundials. Així doncs, pel que fa al segle XX, comença a tenir en compte realment les dades a partir dels anys 70. Això, opina Sala i Martín, és un problema per a l’estudi, perquè quan el llibre parla de capital, es refereix al capital productiu i no inclou moltes coses que són diferents a aquest capital però que van esdevenir la riquesa de molta gent a partir de la dècada dels 70, com ara el cotxe, la nevera, el televisor... Sala i Martín afirma que: “Malgrat molts ciutadans no tenen propietats, la majoria tenen molts diners posats en aquestes coses”. D’aquesta manera la diferència entre el capital productiu i el rendiment del treball és la mateixa que al 1700, perquè quan mires quina és la part del capital que ha augmentat (i que seria la desigualtat a la qual es refereix Piketty), t’adones que es tracta del preu de l’habitatge. Això voldria dir que els que tenen cases grans són cada vegada més rics, però no necessariament que els capitalistes rics explotin els treballadors i es passin la riquesa de pares a fills. Sala i Martín ho té clar: “La interpretació que Piketty fa no és la que les dades semblen ensenyar”. La reivindicació dels estudiants d’Economia de diverses universitats del món, així com les teories econòmiques crítiques amb el neoliberalisme fan palesa una polarització ideològica cada cop més accentuada. Els economistes més influents del món estan en desacord entre ells sobre quines han de ser les bases per assolir una economia capaç de fer avançar la societat en el seu conjunt.

 

També pots accedir a l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio al portal del 3/24: http://www.324.cat/video/5077691/economia/Sala-i-Martin-No-se-ben-be-que-es-aixo-del-neoliberalisme

Dijous, 12 Juny 2014
Nace 'Ciudad Compartida', una herramienta para hacer mapas colaborativos

La participación ciudadana es cada vez mayor y, a menudo, proliferan herramientas para facilitar la comunicación entre los actores sociales. 'Ciudad Compartida' nace precisamente para dar visibilidad al trabajo que hacen los movimientos sociales y para que sea la misma ciudadanía la que sitúe sobre el territorio las acciones llevadas a cabo.

Dilluns, 09 Juny 2014
La desigualdad pone en peligro el sueño americano

A diferencia de hace unos años, la creciente desigualdad de ingresos y riqueza ocupa ahora el centro del debate en Estados Unidos. Lo que hasta ahora había sido un discursos de izquierdas, hoy está en la retórica de todos los partidos políticos. Los cambios sociales y económicos han empujado a los partidos políticos a revisar sus mensajes para llegar a una población cada vez más concienciada.

Diumenge, 25 Mai 2014
Artículo de opinión: Responsabilidad, empresa y sociedad… Un triángulo irregular (controvertido)

Alberto Andreu, Director Global de Reputación y Responsabilidad Corporativas de Telefónica y Profesor visitante de la Facultad de Economicas & Administración de Empresas, Universidad de Navarra: "La forma diferente de entender la palabra “responsabilidad” por empresas y ONG’s no ha impedido el desarrollo de la Responsabilidad Social Corporativa."

Dilluns, 12 Mai 2014
“Volveremos a necesitar inmigrantes cualificados, como en los noventa”

Entrevista de La Vanguardia a Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la UAB: "Sólo tienes dos alternativas: o eres capaz de recalificar a este grueso de parados, y hoy por hoy las políticas activas de ocupación no parece que vayan por ahí, o nos acabará pasando lo que nos pasó a finales de los noventa con la inmigración cualificada."

Diumenge, 11 Mai 2014
Artículo de opinión: La precariedad como forma de vida

Victoria Camps, Profesora emérita de la UAB: "Lo más preocupante es que la falta de trabajo está condenando a muchos, sobre todo jóvenes, a acostumbrarse a la precariedad. Viven en precario los que no encuentran ocupación fija y estable, pero también los que la tienen y temen perderla, una amenaza que planea sobre una gran mayoría de empleados."

Dimarts, 06 Mai 2014
Los centros de trabajo para discapacitados, en la cuerda floja

Ante el nuevo tijeretazo de los presupuestos, las entidades sociales del sector de los discapacitados alertan de que peligran los recursos destinados a la inserción laboral del colectivo. En sólo tres años, se han recortado un 60% las partidas para políticas activas de ocupación.

Dilluns, 05 Mai 2014
Artículo de opinión: Propuestas tras el Primero de Mayo

Carlos Obeso: "El Primero de Mayo podría ser la excusa para discutir sobre los males de nuestro mercado laboral y para plantear reformas estructurales que fueran más allá de las contenidas en la reforma laboral, cuyos resultados están a la vista. Pero no será, entre otras razones, porque las reformas estructurales afectan a grupos de interés económicos, grandes y pequeños, celosos guardianes de sus privilegios."

Dissabte, 03 Mai 2014
Minitrabajadores pobres

El modelo de recuperación española resulta fallido para millones de ciudadanos y, por tanto, no es sostenible. Y cuanto antes lo sepamos y lo corrijamos, mejor. Ni podemos seguir dependiendo tanto de decisiones europeas sobre las que apenas hemos sido capaces de ejercer influencia (BCE), ni debemos seguir apostando por la competitividad exterior bajando salarios, a fuerza de deteriorar más nuestra demanda interna, ni podemos sentirnos orgullosos por un mercado laboral precario y sin derechos.

Dissabte, 26 abril 2014
¿Esclavismo? “Tenemos retos en salarios y horas extra”

Entrevista de El País a Helena Helmmerson, Directora de sostenibilidad de H&M: "La subida de los salarios es parte de nuestra hoja de ruta. Pero esto representa solo una parte de nuestros precios finales. Muchas otras cosas influyen, como comprar grandes volúmenes, buenas rutas logísticas…"

Dimecres, 16 abril 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
Artículo de opinión: ¿Para qué sirven las organizaciones empresariales?

Hilario Alfaro, Presidente de la CEIM: "Las patronales y sus dirigentes deben recuperar la unidad. El asociacionismo en España es libre, desde luego, pero la proliferación de clubs, institutos, consejos, cámaras y no sé cuántas otras organizaciones no coordinadas entre ellas solamente favorece a los enemigos de la libertad de empresa."

Dimarts, 25 Febrer 2014
Mar Gaya a 8TV: Les dones caps estan mal vistes?

En teoria poques persones estan en contra que hi hagi més directives dones però, en la pràctica, les constants mostres de microsexisme, com ara prejudicis, bromes o comentaris aparentment inofensius, posen en evidència la feina pendent per aconseguir una igualtat laboral plena. Mar Gaya, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i col·laboradora de la Fundació Factor Humà, va participar en un debat sobre el tema durant una emissió recent del programa 8 al dia de 8TV.

"Què passaria si un responsable de comunicació digués que l’empresa va pitjor des que la dirigeix una dona?" Així va arrencar el debat que va tenir lloc al passat mes de desembre a 8TV al voltant de la imatge de les dones directives i que va comptar amb la participació de Cristina Sánchez Miret, sociòloga, Gemma Cernuda, empresària i sòcia fundadora de l’agència de comunicació Peix&co, i Mar Gaya, consultora en RH, especialista en implantació de polítiques d’igualtat i estreta col·laboradora de la Fundació Factor Humà.Segons va afirmar Gaya, malgrat evidentment existeixen homes i dones mediocres, pràcticament no hi ha directives que ho siguin, “perquè se’ls exigeix molt més”. Des del seu punt de vista, no veurem que hem assolit la igualtat fins que no trobem dones mediocres a òrgans directius en la mateix proporció que els homes, sense que “mediocre” suposi quelcom pejoratiu.Un anunci de xampú ha posat en evidencia aquesta percepció diferencial de les directives dones enfront els homes. A l’spot es mostren situacions on a un o a una professional se’ls associen adjectius diferents segons si són homes o dones. Mentre a un se’l considera “dedicat”, a l’altra en la mateixa situació se la considera “egoista”; i mentre a un se’l considera “persuasiu” a l’altra en la mateixa situació se la considera “agressiva”. I és que tal i com va afirmar Sánchez Miret, les diferències de gènere no estan en la capacitat de treball o el càrrec que ocupen les persones, sinó en la lectura que en fa la societat. En la mateixa línia El País parlava en un article recent de la polèmica que va aixecar la portada de la revista Time del passat gener, on es mostrava una sabata de taló immensa que arrossegava un home sota el titular Can anyone stop Hillary? ("Algú pot parar la Hillary?") referint-se a Hillary Clinton. El País destacava justament com es representa la figura de la líder femenina com una amenaça per l’home. Un altre exemple recent i mediàtic de la voluntat de revisar la imatge de la dona ens la porta el curtmetratge “Majoria Oprimida” de la cineasta francesa Eléonore Pourriat, que escenifica un món on els rols dels homes i les dones estan invertits. Observant situacions “quotidianes” per les dones viscudes en la pell d’un personatge masculí, veiem en aquesta petita peça cinematogràfica la magnitud de la desigualtat. L’anunci de xampú, l’especial d’El País o el curtmetratge francès busquen maneres de fer evident la diferència de tracte entre homes i dones que encara persisteix en la societat i també en moltes organitzacions i empreses. “Les organitzacions són com microsocietats formades per persones que viuen en societat”, va afirmar Gaya durant el debat de 8TV, “i per tant els estereotips de fora es traslladen també a dintre de les organitzacions i les empreses. És cert que s’està treballant molt però encara queda molta feina per fer”.Malgrat els esforços als quals es referia Gaya en el tema de les percepcions, les dades pures i dures mostren que la bretxa salarial als països de la OCDE segueix sent considerable: en feines a temps complet les dones cobren un 16% menys que els homes. El treball a temps parcial, i la conseqüent retribució més baixa, segueix sent un àmbit predominantment femení –el 25% de les dones enfront el 9% dels homes-, i per moltes dones resulta l’única manera de compatibilitzar treball i responsabilitats familiars. La presencia de dones en el cercle directiu de les empreses, malgrat ha augmentat als darrers anys, encara es troba al voltant d’un 14%. La lluita per la igualtat de gènere no intenta només assolir les mateixes condicions laborals per a homes i dones, si no que també busca que les darreres siguin ben percebudes per la societat i per les empreses. Tanmateix, la crisi econòmica ha suposat un retrocés en tots dos fronts.

 

També pots veure el vídeo del debat al web del programa 8 al dia de 8TV: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/una-campanya-denuncia-que-les-dones-estan-mal-vistes-com-a-caps

Dilluns, 24 Febrer 2014
El número de trabajadores extranjeros cae el 23 por ciento desde 2007, según Randstad

El número de ocupados extranjeros en España se redujo en 455.404 personas desde 2007, lo que supone un descenso del 23%, según un estudio publicado hoy por la empresa de recursos humanos Randstad, que utiliza datos del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Dimecres, 12 Febrer 2014
'Valor afegit': Adéu a la classe mitjana?

La classe mitjana ha estat la que ha permès el desenvolupament econòmic i social de la segona meitat del segle XX, propulsant el consum, les opcions polítiques menys extremes i, en definitiva, la cara més amable del capitalisme. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, la crisi actual ha causat estralls tan profunds en aquest col·lectiu que seran difícils de revertir. I de les cendres de la classe mitjana neixen els “working poor”: treballadors que, sense estar fora del sistema, viuen en una situació propera a la pobresa.

A la darrera trobada dels directius de la distribució (AECOC) que va tenir lloc a València, el president de Carrefour, Georges Plassat, va fer un discurs on es va referir a un problema inquietant: "La classe mitjana ha estat passada pel ribot en profit de la productivitat de les empreses. I la seva desaparició és un enorme inconvenient per al nostre negoci. Són les classes mitjanes qui han permès desenvolupar l'economia perquè són la gent que té un futur davant seu, que transmeten el saber, i pràcticament han desaparegut".I així ho demostren les xifres: els salaris dels empleats i els comandaments intermedis, considerats pilars de la classe mitjana, han caigut en picat des de l’inici de la crisi econòmica, mentre que el dels directius ha augmentat. La classe mitjana s'està empobrint de manera vertiginosa fins al punt d'especular sobre la seva desaparició, un fet que donaria pas a una societat més polaritzada i molt menys igualitària. Són moltes les persones que s’han trobat en situacions de pobresa de manera inesperada, i el discurs que apel·la a la responsabilitat de cadascú per haver gastat més del que es tenia no convenç a la població. Teodor Mellén, professor de Sociologia a ESADE, així ho veu: "Qui proporcionava el crèdit? Jo desculpabilitzaria a aquesta gent que es va endeutar i donaria la responsabilitat a aquells que el van facilitar, perquè eren els qui hi tenien un interès". Tal i com apunta Miquel Jordà, director general d'Eurofirms, aquesta vella classe mitjana empobrida està formada en gran part per gent amb unes qualificacions molt bones i que van arribar a tenir llocs de treball amb d’un cert nivell i salari. Ara, en canvi, aquestes mateixes persones estan disposades a acceptar feines molt per sota de la seva formació i de les condicions que havien arribat a tenir. La situació d'aquestes persones és de desesperança, afirma Conxita Ruiz, economista que actualment imparteix un curs d'Introducció a l'Economia al Centre de la Dona de Cornellà: "No veuen el final del túnel, i volen comprendre perquè estem com estem, quines són les alternatives i com posar-les en marxa per millorar la seva pròpia vida". No són només els aturats els que viuen situacions de pobresa, com sovint es pot pensar, sinó que fins a un 10% de les persones ocupades a Espanya es troba en risc de pobresa, senyala Xavier Riudor, director tècnic del Consell Treball Econòmic i Social (CTESC). Són els "working poor", explica Mellén, treballadors que participen del mercat laboral però amb rendes insuficients per viure en condicions de vida dignes, " i això és una novetat", apunta. Un estudi de la UPF que compara els salaris de diverses posicions laborals des del 2006 fins al 2011 evidencia que la classe mitjana ha experimentat uns canvis en les condicions de vida molt significatius: el risc de caure en la pobresa extrema dels petits empresaris i els autònoms ha augmentat del 7,3% el 2006 al 23% el 2011.Però el fenomen no és exclusiu d'Espanya; la classe mitjana de bona part d'Europa està tocada. I de les seves cendres està naixent un nova classe "low-cost" amb ingressos mileuristes que malgrat no estar exclosa de la societat viurà en un món amb una desigualtat molt pronunciada. Un món on les persones "low-cost" seran incapaces de projectar un futur millor per a les pròximes generacions.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4861072/Adeu-a-la-classe-mitjana

{cbrelatedarticle ids="10913"}

Dimarts, 11 Febrer 2014
¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?

Este pequeño libro, escrito por uno de los principales pensadores sociales del mundo, intenta responder a la cuestión. Zygmunt Bauman enumera y examina los supuestos tácitos y las convicciones irreflexivas en las cuales se fundamenta la opinión de que la mejor manera de ayudar a los pobres a salir de su miseria es permitir que los ricos sean aún más ricos.

Dilluns, 27 Gener 2014
Diez años de plazo para recuperar el empleo perdido

El profesor de Economía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver hace esa estimación partiendo de la hipótesis de que la economía española pudiera generar 400.000 empleos al año. Ese porcentaje de incremento del empleo del 2,5% no es al azar sino que se basa en el que se registró en los periodos de expansión 1986-1992 y 1996-2007, explica Oliver.

Diumenge, 26 Gener 2014
L’Escola de la Vida

Què necessitem per ser feliços? Unes sabates noves? Un mòbil d’última generació? L’escriptor i creador de The School of Life, Alain de Botton, té clar que això no són necessitats, sinó desitjos. Segons ell, ens cal ajuda per aprendre a gestionar les nostres emocions i aconseguir cobrir les necessitats reals. L’autor de Miserias y esplendores del trabajo ens explica en una conferència a Mèxic que, de la mateixa manera que les religions impulsen organitzadament creences, cal crear institucions sòlides que fomentin el benestar personal, l’únic que ens pot dur a una satisfacció autèntica.

Alain De Botton pensa que el gran problema que té la societat avui no és que no tingui bones idees, sinó que és incapaç de dur-les a terme. Estem massa estancats en la imatge del geni solitari que baixa de la muntanya amb una gran idea per canviar al món. Però, segons assegura, el món no es pot canviar tan fàcilment; les idees per si soles no canvien res.

“Sóc ateu, però no un convencional, sóc un ateu 2.0”, declara Botton durant aquesta conferència impartida a Mèxic el passat mes de novembre en el marc del festival Ciudad de las Ideas, un important esdeveniment que reuneix anualment a conferenciants d'arreu del món a Puebla. L'ateisme 2.0 és un concepte inventat per ell mateix i li serveix per explicar la seva visió del món: la religió ha estat l’única institució que ha aconseguit educar a la població. I és que els mecanismes que fa servir són molt efectius perquè s’impulsen des d’una gran institució. Per canviar el món cal crear institucions, cal fer que grans grups de gent s’ajuntin per tirar endavant projectes.

Les religions cobreixen les necessitats més importants de l’ésser humà: donen un sentit a la vida, alleugereixen la por a la mort i, en definitiva, ens diuen com hem de viure. Tot i així, l’escolarització de gran part de la societat que va començar a finals del segle XIX va fer que la religió anés perdent força en favor de l’educació i el coneixement. El problema, però, és que l’educació tal i com està plantejada en el sistema actual no dóna resposta ni consol a les necessitats bàsiques dels homes i, per tant, ens trobem amb un problema: pensar que Déu no existeix, lluny de consolar-nos, ens provoca més patiment.

Segons De Botton tots necessitem ajuda en la nostra vida personal. Els dos pols de preocupació més forts de la majoria de persones, indica, són les relacions amoroses i la satisfacció a la feina. La societat capitalista no sap com satisfer aquestes inquietuds i el que ha fet fins ara ha estat satisfer desitjos materials.

El seu parer és que les necessitats humanes existencials s’haurien de tractar dins del programa educatiu per tal de formar persones més satisfetes en la seva vida privada i més capaces de ser felices en el seu àmbit laboral.

Alain de Botton va crear The School of Life (“L’Escola de la Vida”) l’any 2008, un centre destinat a donar suport, orientació i comunitat a les persones de manera semblant a com ho fan les religions. Un centre dirigit a gent de totes les edats i estatus socials on s’imparteixen classes sobre temes de l’àmbit emocional entre els quals podem trobar cursos com per exemple “Com estar segur de tu mateix”, “Com tenir millors converses” o “Com compaginar la feina amb la vida”. També ofereix un espai de teràpia per als aspectes vitals més rellevants: la vida, la feina, l’amor i la creativitat. A més disposen d’una botiga amb llibres i accessoris per ajudar a gestionar les emocions. Al nostre país existeix un projecte semblant, La Universit@rt del viure, impulsada per la Fundació Àmbit.

Alain de Botton creu que, com ell ha fet, cal impulsar organitzacions que cobreixin necessitats humanes reals més enllà d’aquelles que només cobreixen desitjos. Segons ell les primeres resulten molt més lucratives. Afirma fins i tot que quan la gent hagi aprés a crear aquests tipus de negocis, es convertiran en els més importants de món, i que d’aquí 50 anys una de les organitzacions més poderoses i grans del món es dedicarà a la psicoteràpia.

Un dels seus best-sellers titulat Miserias y esplendores del trabajo acaba amb una frase que podria resumir l’objectiu de la seva filosofia: “Deixem que la mort ens enganxi mentre fem alguna cosa per la vida”.

Tot i així, de moment The School of Life és encara un petit recinte de parets blaves situat al centre de Londres. Caldrà veure si és veritat que la seva institució és capaç de canviar el món.

 

Accés a YouTube a la conferència d'Alain de Botton realitzada a La Ciudad de las Ideas: https://www.youtube.com/watch?v=U2YcC_H66XY{cbrelatedarticle ids="11473,11325,10872"}

Divendres, 24 Gener 2014
El 80% de los jóvenes asume que tendrá que depender de su familia

La generación que tomará las riendas del país en las próximas décadas es tremendamente pesimista ante el futuro de España. La crisis se ha cargado sus expectativas y les hace desconfiar y dudar de todo. ¿Brotes verdes? El 80% de los adolescentes y jóvenes de este país se muestra convencido de que tendrá que depender económicamente de su familia.

Dijous, 09 Gener 2014
¿Destruye empleo el salario mínimo?

Mientras en España el salario mínimo se mantiene en 645 euros desde 2011, en el Reino Unido se sitúa en los 1.189,90 euros, en Francia en los 1.430,20 y en Alemania se situará en los 1.360 a partir de 2015. El argumento para no subir el SMI en España es que destruiría todavía más empleo. Sin embargo no todos los expertos coinciden con esta afirmación.

Diumenge, 29 Desembre 2013
España pierde población por la salida de los inmigrantes

La cifra de extranjeros en España ha bajado de los 5 millones, un 10% del total, como consecuencia de la crisis económica y sus efectos en el mercado laboral. Un estudio señala que el 57% de los inmigrantes, sobre todo las mujeres, querrían quedarse.

Dimecres, 11 Desembre 2013
Crece la brecha entre alumnos con y sin recursos: la equidad se tambalea

El último informe PISA ha puesto en relieve que la igualdad ha bajado entre los estudiantes por motivos de su situación económica. Esto rompe una de las fortalezas del sistema educativo español, la equidad.  Según el informe, los alumnos con un nivel socioeconómico bueno superaron a los menos favorecidos en 34 puntos.

Dimecres, 04 Desembre 2013
Los inversores exigen responsabilidad a las empresas

El debate del Congreso Internacional de Buen Gobierno Corporativo organizado por el Instituto de Consejeros Administradores ha puesto especial énfasis en el control sobre la gestión empresarial para recuperar la confianza tras la crisis, y achaca el rendimiento económico al mal gobierno.

Divendres, 15 Novembre 2013
Artículo de opinión: Responsabilidad pública y social

Àngels Guiteras, Gerente de la Asociación Bienestar y Desarrollo y Presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: "El Tercer Sector apuesta por el empoderamiento de la sociedad civil organizada y por el desarrollo del compromiso y la responsabilidad social de la ciudadanía, pero no queremos una disminución del papel del  Estado del bienestar ni un debilitamiento del protagonismo de los gobiernos".

Dimarts, 12 Novembre 2013
El gran cambio

El economista y escritor Fernando Trías Bes ha publicado un nuevo libro de economía doméstica,  El gran cambio: claves y oportunidades de una nueva era. En él identifica las oportunidades que se nos presentan en esta nueva era tan incierta y nos proporciona pautas y pistas sobre cómo debemos actuar para aprovecharlas o, en términos de Darwin, para ser el que mejor se adapte de la especie y, por tanto, sobreviva de la mejor manera posible a este gran cambio de era que estamos viviendo.

Dilluns, 11 Novembre 2013
L’Economia del Bé Comú

El trencador concepte de l’Economia del Bé Comú, desenvolupat per Christian Felber, proposa substituir els valors negatius que ens regeixen i es desprenen de l’ordre econòmic actual pels valors ètics que ja promouen les constitucions de qualsevol país democràtic. D’aquesta manera es vol acabar amb la suposada incompatibilitat de les empreses per ser alhora rendibles i ètiques. Tal i com va explicar Felber en una conferència a TEDxMurcia, el canvi també passa necessàriament per la pressió política a partir de l’organització d’assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal.

 

 

Les societats dels països democràtics actualment convivim amb una gran contradicció, afirma Christian Felber, professor d’Economia a la Universitat de Viena i autor del llibre La Economia del Bien Común. Veiem que els valors que inspiren les constitucions dels països democràtics es contradiuen absolutament amb els valors que es desprenen de l’ordre econòmic actual. Malgrat que les lleis fonamentals dels països promouen el Bé Comú com a objectiu de tota activitat econòmica, l’economia real es basa en l’afany de lucre i en la competència.

Davant d’aquesta incoherència, Felber proposa l’Economia del Bé Comú com a nou mètode de funcionament i de concepció. Sota aquesta nova economia, les empreses, en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d’utilitat social. Tan important és que produeixin beneficis, com que respectin el medi ambient, remunerin igual a homes i dones, no explotin els seus treballadors, creïn ocupació…

Segons el conferenciant, si aconseguim substituir l’afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol mena aprendran a entendre el seu propi èxit d’una altra manera.

Però per arribar a fer-ho, abans cal canviar el sistema de recompenses i incentius. Actualment, comportar-se de forma poc ètica pot dur a l’èxit econòmic i, en canvi, una gestió amb responsabilitat envers les persones i el medi ambient pot resultar cara. Per resoldre el problema, Felber ha creat una senzilla escala comprensible per a tots els públics que va dels 0 als 1.000 punts i que calcula el nivell d’acompliment dels valors ètics constitucionals, del compromís i de la implicació de les empreses amb el seu entorn. Aquest instrument empresarial és el 'balanç del bé comú', amb el qual s’avaluen els factors abans esmentats i d’altres de l’economia a nivell micro. A partir del resultat assolit amb aquesta escala s’haurien d’establir recompenses per a les empreses més responsables, com ara no pagar IVA ni aranzels, obtenir crèdits a interès 0 o ser afavorides en la contractació pública, de manera que complir amb un sistema de valors fos més rendible econòmicament que deixar de fer-ho.

El mateix passa amb els països i l’economia a nivell macro: l’indicador del producte interior brut (PIB) es substituït pel 'producte del bé comú', un indicador que mesura la qualitat de la democràcia, de la política mediambiental, del just repartiment dels beneficis generats, de la igualtat, etc.

Tanmateix, l’estratègia que el moviment vol dur a terme per proliferar no té en compte d’entrada els Governs o els Parlaments: “No creiem que avui estiguin al servei dels ciutadans,” afirma. Caldria que emergís una nova figura democràtica més local: assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal. Aquestes haurien de ser les que debatessin democràticament sobre els punts d’un nou ordre econòmic més just.

“Si milers de municipis d’arreu fan això, crearem la pressió política necessària perquè es pugui repetir en un nivell més general a molts països i, potser fins i tot, a nivell europeu.”

Conclou Felber convidant totes les persones, empreses i municipis a unir-se a un moviment molt participatiu gestat l’any 2008 a Àustria i que de moment ja compta amb més de 1.000 empreses i molts municipis i universitats adherides.

 

Accés a la conferència de Christian Felber a TEDxMurcia: https://www.youtube.com/watch?v=Wz2OUD3ILzk{cbrelatedarticle ids="10484,11165,11234,11246,13090"}

Dijous, 17 Octubre 2013
La fórmula de la felicidad (también en tiempos de crisis)

Un 54% de los españoles se considera satisfecho con su vida, según un estudio del Instituto Coca-Cola de la Felicidad. En 2007, un 82% de los entrevistados afirmaba ser feliz. Las prioridades también han cambiado y la principal ahora es el dinero. Eduardo Punset, 'padre científico' de esta iniciativa, destaca la importancia de las relaciones personales para ser feliz.

Dijous, 10 Octubre 2013
El tercer sector atiende a 430.000 personas más con el mismo personal

A pesar de que las necesidades sociales han crecido considerablemente en los últimos años, la crisis ha hecho que en cuatro años desaparezcan unas 700 entidades sociales en Catalunya. Àngels Guiteras, Presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, dice que sin un cambio de política “el país será más pobre y con más desigualdades”.

Dijous, 03 Octubre 2013

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.