Search Keyword:
Total: 77 results found.
Tag: capitalisme
Globalización 4.0: de oligopolios a economía de la suscripción

La reunión del Foro Económico Mundial 2019 en Davos estuvo consagrada a la Globalización 4.0. Se trata de la comunión entre el movimiento de ideas, personas y bienes / servicios dirigido por la tecnología al que llamamos “Globalización” y la emergencia del orden internacional multipolar, el calentamiento global y la creciente desigualdad fruto de la “Cuarta Revolución Industrial” (4IR).

Dijous, 27 Juny 2019
Artículo de opinión: Empresas con propósito (y rentabilidad)

Antón Costas, economista: "La rentabilidad es indispensable, dado que sin ella no se pueden perseguir otros objetivos ni hacer sostenible la empresa. Pero la derivación de esta doctrina consistente en 'maximizar el valor para los accionistas' está detrás de los escándalos corporativos de las últimas décadas. No sólo escándalos en el sector financiero y bancario, sino en sectores industriales y de servicios."

Divendres, 21 Juny 2019
Artículo de opinión: "Algo va mal con el capitalismo corporativo"

Antón Costas, Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona: "Las elevadas retribuciones, el cortoplacismo y los crecientes escándalos protagonizados por grandes multinacionales están creando rechazo social. Esta nueva visión sostiene que el propósito de las corporaciones es ser concebidas como instrumentos de compromiso con los intereses de sus empleados, clientes y las comunidades en las que se insertan."

Divendres, 26 abril 2019
Christina Schultz: "Es importante hacer cosas que parecen imposibles"

Entrevista de El Periódico a Christina Schultz, una de las artistas que participa en la muestra colectiva ¡Perder el tiempo y encima procurarse un reloj para este propósito! En el Centre Cívic Can Felipa de Barcelona: "Es más el cómo se hace el trabajo que el qué se hace. La actitud es muy importante. Estar en un trabajo que no te gusta, donde te pagan mal y no poder dejarlo es una enfermedad de la sociedad y no es aceptable."

Divendres, 15 Març 2019
American Capitalism Isn’t Working [El capitalismo de EEUU no funciona]

¿Se puede democratizar el funcionamiento de las empresas? The New York Times se hace eco de un Proyecto de Ley planteado por la senadora Elizabeth Warren, futurible candidata demócrata a la presidencia de EEUU en 2020, para obligar a las empresas a tener un 40% de los Consejos de Dirección elegidos directamente por los empleados. El objetivo es obligar a la América Corporativa a tener en cuenta los intereses de clientes, empleados y comunidades.

Dimarts, 08 Gener 2019
Jubilarse joven y vivir mejor

Hay gente que no quiere pasarse el resto de su vida trabajando, cuya voluntad es retirase pronto, y que no deposita sus esperanzas en tener suerte en la lotería o en ser herederos de un jugoso testamento. Entre otras cosas, porque su meta es la independencia financiera. Se trata de lo que se conoce como movimiento FIRE (financial independence retire early), que pega fuerte en países como Estados Unidos, Reino Unido o Alemania, y cada vez más en España.

Dimecres, 14 Novembre 2018
La societat del cansament

En aquest llibre, l’escriptor i doctor en filosofia per la Universitat de Friburg, Byung-Chul Han (Seül, 1959), entra en diàleg crític amb els principals teòrics de la postmodernitat. Sosté que estem en una societat del rendiment on el paradigma és l’emprenedoria. Aquesta (auto)exigència de rendiment condueix a un cansament que és més aviat un malestar existencial que no pas un cansament físic.

Dimarts, 04 Setembre 2018
“Ahora uno se explota a sí mismo y cree que está realizándose”

Entrevista de El País a Byung-Chul Han, filósofo surcoreano: “Se vive con la angustia de no hacer siempre todo lo que se puede. Ahora uno se explota a sí mismo figurándose que se está realizando; es la pérfida lógica del neoliberalismo que culmina en el síndrome del trabajador quemado. Y la consecuencia, peor: Ya no hay contra quien dirigir la revolución, no hay otros de donde provenga la represión."

Dimarts, 13 Febrer 2018
Progreso: 10 razones para mirar al futuro con optimismo

Nuestra percepción puede decirnos que todo va mal, pero los datos indican que el mundo mejora y que lo hace, en muchas ocasiones, para aquellos que se encuentran en un peor punto de partida: en casi todos los rincones del mundo la gente vive más años, con mayor prosperidad, más seguridad y mejor salud. Y así lo demuestra el detallado examen que Johan Norberg hace en este libro de las cifras oficiales de organizaciones internacionales.

Dimarts, 13 Febrer 2018
José Antonio Lavado: "Si tu empresa es responsable a la larga te irá mejor"

Entrevista de El Periódico a José Antonio Lavado, Presidente de la Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú y miembro de la Comisión Consultiva de la Fundació Factor Humà: "La economía del bien común es un sistema impulsado por el economista austriaco Christian Felber que afirma que no es necesario cambiar el modelo capitalista, sino modificar los criterios de éxito que imperan en él."

Dimecres, 18 Octubre 2017
Liderar desde el futuro emergente

Després de l’èxit de vendes de la Teoría U d’Otto Scharmer, que es basava en la cerca de la innovació des de dins de cadascun de nosaltres, l’escriptor alemany presenta juntament amb Katrin Käufer el que podria considerar-se una seqüela de la teoria que va formular. Liderar desde el futuro emergente és alhora un manual sobre lideratge i sobre coneixement personal, i proposa un canvi radical de paradigma com a motor per aprofitar les oportunitats que ens plantejarà el futur.

Dimarts, 04 Juliol 2017
¿Algo a cambio de nada?

La economía moderna se sustenta sobre la base de que todos debemos trabajar por un salario, pero la actual polarización de los empleos —caracterizada por el declive gradual de la proporción de puestos de trabajo propios de unos empleados de clase media—, el proceso de flexibilización del mercado laboral y la automatización del trabajo estimulan el movimiento a favor de la renta básica. El experimento más prometedor en la materia, realizado a escala nacional, se pondrá en marcha en Finlandia en 2017.

Dilluns, 12 Setembre 2016
¿Valores o valores económicos? ¿Qué necesitamos?

El món que ens toca viure és apassionant, complex, ple d'interpel·lacions i riscos, i també de dubtes. En aquests temps és freqüent sentir veus assenyalant que vivim una "crisi", un canvi d'època, i si mirem altres canvis de calibre similar en èpoques passades, és clara la dificultat d'anticipar allò que està per venir. En aquest context, el professor Ismael Quintanilla ens ofereix un llibre que planteja reflexions d'interès sobre aspectes importants de l'entorn i la situació que vivim i en la qual ell planteja la premissa que "un món millor és possible".

Dimecres, 06 abril 2016
Artículo de opinión: La vida sin pausa

Jonathan Crary, profesor de Historia de Arte Moderno en la Universidad de Columbia de Nueva York: "24/7 es un tiempo de indiferencia, frente a la cual quedan al desnudo la fragilidad y la precariedad de la vida humana, y en el que el sueño no es necesario ni inevitable. Con respecto al trabajo, hace verosímil, incluso normal, la idea de trabajar sin pausa, sin límite."

Diumenge, 24 Mai 2015
Noves reflexions sobre el capital al segle XXI

La desigualtat econòmica no és cap novetat, és més, es podria considerar una condició sine qua non per a l'existència de les societats capitalistes. Thomas Piketty, economista francès que va causar sensació a principis d'aquest any amb el seu llibre El Capital al segle XXI, parla sobre les seves preocupacions i prediccions sobre el tema en aquesta conferència que va oferir recentment al TEDSalon Berlin.

La ponència va tenir lloc el passat 23 de juny a Berlín, en el primer esdeveniment oficial TED celebrat a Alemanya. Sota el títol “Tasts de coneixement” es van emmarcar xerrades de 15 participants que, a través de les seves idees i coneixements, van explorar les forces de la innovació política, científica i tecnològica que ens condueixen a un canvi que avança a passos engegantits.

Thomas Piketty, director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), va ser nomenat al 2012 com un dels 100 pensadors globals més influents. El seu nom ressona cada vegada més als debats d'actualitat econòmica i és considerat un dels pioners en la recent literatura sobre desigualtat. Estructura el seu pensament al voltant d'una idea clau que repeteix al llarg d'aquesta conferència: la creixent desigualtat en la distribució de la riquesa.

El capital al segle XXI exposa com es produeix la concentració de la riquesa i la seva distribució durant els darrers 250 anys. Introdueix una simple fórmula: r > g, és a dir, que el retorn (Return) sobre el capital és generalment més alta que el creixement econòmic (Growth). No és més que una conclusió que mostra la desigualtat en la distribució dels ingressos i la riquesa al món, un tema amb el qual tots estem familiaritzats. Comença el seu discurs parlant de la tendència a que la taxa d'interès del capital superi la taxa de creixement de l'economia, un fet que dóna lloc a una alta concentració de la riquesa. No obstant això aclareix que encara que es centri en aquesta simple força, existeixen també altres forces molt importants per entendre i explicar la situació econòmica actual. Explicita a més que encara queden per recollir una gran quantitat de dades necessàries. Aquest aclariment podria ser resultat de les nombroses crítiques que ha suscitat entre molts altres experts, que ratllen de dubtós l'anàlisi de dades fet per Piketty. Financial Times va ser un dels primers mitjans en posar en dubte la metodologia utilitzada i les seves conclusions. Segons Chris Giles, editor econòmic de FT, l'economista francès comet errors en les projeccions que fa per a èpoques de les quals no hi ha informació, en el mètode que usa per a diferents països i en un ús tendenciós de les estadístiques per provar la seva principal tesi.

Això ha estat recolzat per altres importants sectors de la premsa conservadora anglosaxona. Fins i tot l'economista Xavier Sala i Martín opinava sobre el tema en una entrevista amb Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio.

En defensa de Piketty va sortir un mitjà d'indubtable filiació capitalista: The Economist, que al·legava que la majoria de dades recollides per Piketty han estat usades per crear el World Top Income Database, una iniciativa web promoguda per investigadors  del Institute for New Economic Thinking de la Oxford Martin School, que pretén proporcionar accés digital a totes les dades existents sobre rendes. Aquest diari no és l'únic que es posiciona a favor de l'economista, doncs al voltant de la seva figura i del seu llibre fins i tot s'ha creat un moviment denominat Pikettymania.Una cosa és clara i és que les tesis del científic social francès han influït molt al món anglosaxó, ja sigui entre aquells que les recolzen com entre els seus detractors.Al final de la mateixa conferència TED, Bruno Giussani llança algunes qüestiones a Piketty sobre els arguments que s'han anat plantejant en contra del seu punt de vista. Un dels arguments és que la desigualtat econòmica no és només una característica del capitalisme, sinó que n'és un dels motors. Piketty creu que la desigualtat no és un problema per se, sinó que el problema resideix en el grau d’aquesta desigualtat, doncs si es fa massa extrema es torna inútil per al creixement. Una altra qüestió que planteja Giussani és la més controvertida i la que sustenta gran part de la crítica feta a Piketty: “Se t'ha acusat de triar dades intencionadament per justificar la teva teoria. Què respons a això?” L'autor, segur de sí mateix, confessa que el propòsit del seu llibre era estimular el debat i per tant està feliç d’haver aconseguit un dels seus objectius, ja que si no volgués tenir un diàleg obert i transparent no hagués publicat totes les dades i càlculs detallats.Com a conclusió fa algunes propostes de cara al futur també amb la finalitat de millorar la seva metodologia. Entre altres coses, advoca per la necessitat de més transparència financera, fet que es tradueix en un registre global dels actius financers o una major coordinació internacional en matèria d'impostos sobre la riquesa.

Ja siguin més o menys encertades les premisses de Thomas Piketty, del que no hi ha dubte és que ens trobem davant el nou guru de l'economia mundial, “el nou Karl Marx” del segle XXI.

 

Accés a la conferencia de Thomas Piketty al TEDSalon Berlin: https://www.ted.com/talks/thomas_piketty_new_thoughts_on_capital_in_the_twenty_first_century?language=es

Dimarts, 25 Novembre 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
'Valor afegit': Adéu a la classe mitjana?

La classe mitjana ha estat la que ha permès el desenvolupament econòmic i social de la segona meitat del segle XX, propulsant el consum, les opcions polítiques menys extremes i, en definitiva, la cara més amable del capitalisme. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, la crisi actual ha causat estralls tan profunds en aquest col·lectiu que seran difícils de revertir. I de les cendres de la classe mitjana neixen els “working poor”: treballadors que, sense estar fora del sistema, viuen en una situació propera a la pobresa.

A la darrera trobada dels directius de la distribució (AECOC) que va tenir lloc a València, el president de Carrefour, Georges Plassat, va fer un discurs on es va referir a un problema inquietant: "La classe mitjana ha estat passada pel ribot en profit de la productivitat de les empreses. I la seva desaparició és un enorme inconvenient per al nostre negoci. Són les classes mitjanes qui han permès desenvolupar l'economia perquè són la gent que té un futur davant seu, que transmeten el saber, i pràcticament han desaparegut".I així ho demostren les xifres: els salaris dels empleats i els comandaments intermedis, considerats pilars de la classe mitjana, han caigut en picat des de l’inici de la crisi econòmica, mentre que el dels directius ha augmentat. La classe mitjana s'està empobrint de manera vertiginosa fins al punt d'especular sobre la seva desaparició, un fet que donaria pas a una societat més polaritzada i molt menys igualitària. Són moltes les persones que s’han trobat en situacions de pobresa de manera inesperada, i el discurs que apel·la a la responsabilitat de cadascú per haver gastat més del que es tenia no convenç a la població. Teodor Mellén, professor de Sociologia a ESADE, així ho veu: "Qui proporcionava el crèdit? Jo desculpabilitzaria a aquesta gent que es va endeutar i donaria la responsabilitat a aquells que el van facilitar, perquè eren els qui hi tenien un interès". Tal i com apunta Miquel Jordà, director general d'Eurofirms, aquesta vella classe mitjana empobrida està formada en gran part per gent amb unes qualificacions molt bones i que van arribar a tenir llocs de treball amb d’un cert nivell i salari. Ara, en canvi, aquestes mateixes persones estan disposades a acceptar feines molt per sota de la seva formació i de les condicions que havien arribat a tenir. La situació d'aquestes persones és de desesperança, afirma Conxita Ruiz, economista que actualment imparteix un curs d'Introducció a l'Economia al Centre de la Dona de Cornellà: "No veuen el final del túnel, i volen comprendre perquè estem com estem, quines són les alternatives i com posar-les en marxa per millorar la seva pròpia vida". No són només els aturats els que viuen situacions de pobresa, com sovint es pot pensar, sinó que fins a un 10% de les persones ocupades a Espanya es troba en risc de pobresa, senyala Xavier Riudor, director tècnic del Consell Treball Econòmic i Social (CTESC). Són els "working poor", explica Mellén, treballadors que participen del mercat laboral però amb rendes insuficients per viure en condicions de vida dignes, " i això és una novetat", apunta. Un estudi de la UPF que compara els salaris de diverses posicions laborals des del 2006 fins al 2011 evidencia que la classe mitjana ha experimentat uns canvis en les condicions de vida molt significatius: el risc de caure en la pobresa extrema dels petits empresaris i els autònoms ha augmentat del 7,3% el 2006 al 23% el 2011.Però el fenomen no és exclusiu d'Espanya; la classe mitjana de bona part d'Europa està tocada. I de les seves cendres està naixent un nova classe "low-cost" amb ingressos mileuristes que malgrat no estar exclosa de la societat viurà en un món amb una desigualtat molt pronunciada. Un món on les persones "low-cost" seran incapaces de projectar un futur millor per a les pròximes generacions.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4861072/Adeu-a-la-classe-mitjana

{cbrelatedarticle ids="10913"}

Dimarts, 11 Febrer 2014
¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?

Este pequeño libro, escrito por uno de los principales pensadores sociales del mundo, intenta responder a la cuestión. Zygmunt Bauman enumera y examina los supuestos tácitos y las convicciones irreflexivas en las cuales se fundamenta la opinión de que la mejor manera de ayudar a los pobres a salir de su miseria es permitir que los ricos sean aún más ricos.

Dilluns, 27 Gener 2014
Tener éxito no es ganar dinero

La culpa asociada al capitalismo es un hecho casi tan antiguo como el propio capitalismo, pero ha aumentado con la crisis. Todo empezó con el discurso de Bill Gates en el Foro Económico Mundial de Davos en 2008. Preocupado porque las compañías farmacéuticas prestaban más atención a encontrar una cura para la calvicie que para el paludismo, Gates pidió que se implantara un nuevo sistema de "capitalismo creativo".

Dimecres, 30 Gener 2013
Del capitalismo al talentismo

Todos nacemos con el talento para cumplir nuestros sueños. En el talentismo, la nueva era en la que el talento es más valioso que el capital, debemos reinventarnos a partir de nuestra inspiración personal. El nuevo libro del reconocido experto Juan Carlos Cubeiro nos ayuda a saber cómo, paso a paso.

Dimarts, 29 Gener 2013
¿Puede haber un capitalismo ecológico?

¿Es posible un capitalismo respetuoso con la protección del planeta y de sus recursos naturales?, ¿podemos hablar de una economía verde sin que se nos ponga la cara roja? Es el debate que se oirá próximamente en la Conferencia de a ONU sobre Desarrollo Sostenible. Según los expertos, hay de redefinir el concepto de 'prosperidad', y la economía 'verde' debe producir sólo lo necesario, y no alentar el sobreconsumo.

Divendres, 08 Juny 2012
Hasta que la muerte nos separe

¿El principio del fin del usar y tirar y de la obsolescencia programada? La gran industria ya empieza a fabricar los primeros artículos diseñados para durar decenios: Philips y General Electric han presentado modelos de bombillas que duran más de 20 años. Según Cosima Dannoritzer, directora del documental Comprar, tirar, comprar, los consumidores empiezan a buscar alternativas sostenibles.

Dissabte, 26 Mai 2012
"Asistimos al nacimiento de una nueva era"

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Jeremy Rifkin, creador y presidente de la Fundación para el Estudio de Tendencias Económicas: "La verdadera revolución estallará cuando la energía se transmita por la red y la inteligencia colectiva regule su uso. Si en su tejado produce más energía de la que necesita (eólica, geotérmica o solar), la red la redistribuirá y usted cobrará por ello, y cuando necesite más, la comprará."

Divendres, 04 Mai 2012
La economía del miedo

El periodista Joaquín Estefanía reflexiona en su último libro sobre la relación entre los valores democráticos y los mercados: ¿Quién dirige la economía? ¿Es cierto que para salir de la crisis se necesitan recortes en el bienestar social? Las personas afectadas por las dificultades económicas, las perdedoras de esta crisis, viven con cada vez más temor a perder el empleo, a una mayor precariedad, a un futuro peor para sus hijos... Esto es precisamente 'la economía del miedo' que describe el autor: asustar a la población para tranquilizar a los mercados.

Dilluns, 16 abril 2012
La tercera revolución industrial

El futuro a corto plazo del panorama energético pasa por que millones de personas puedan generar energía verde y autoabastecerse tanto en casa como en el trabajo. Es decir, del mismo modo que cualquier persona puede generar información y compartirla a través de Internet, se democratizará también el acceso a la energía gracias a las renovables. Es uno de los principales cambios que Jeremy Rifkin señala en su último libro, donde plantea un nuevo capitalismo con menos jerarquía y más colaboración en red.

Dilluns, 19 Desembre 2011
"No estamos abocados a las políticas de austeridad"

Antes de las protestas que se están dando actualmente, el Manifiesto de los Economistas Aterrados, redactado en Francia hace un año, ya proponía 22 medidas para hacer frente a la crisis económica con perspectiva europea. La idea general es que el liberalismo no funciona porque la inestabilidad sigue reinando en los mercados, y que Europa necesita más estabilidad, solidaridad y nuevas políticas comunes.

Dimecres, 01 Juny 2011
Tribuna: La economía de la infelicidad

Borja Vilaseca, Director del máster en Desarrollo Personal y Liderazgo (UB): "Cegados por nuestro afán materialista llevamos una existencia de segunda mano. Parece como si nos hubiéramos olvidado de que estamos vivos y de que la vida es un regalo. Prueba de ello es que el vacío existencial se ha convertido en la enfermedad contemporánea más común."

Dimarts, 10 Mai 2011
Reacciona

Baltasar Garzón, Ignacio Escolar y Federico Mayor Zaragoza, entre otros, presentan Reacciona, un libro de propuestas para cambiar el mundo. Nos brindan 10 respuestas con una idea común: la necesidad de tomar postura y actuar pues todavía hay esperanza, hay soluciones.

Dimarts, 10 Mai 2011
GPS (global personal social)

Jordi Pigem muestra por qué es necesario un cambio de mentalidad y de valores, analiza el consumismo y el materialismo como claves de la insostenibilidad, e identifica los valores para avanzar hacia un nuevo horizonte. G(lobal)P(ersonal)S(ocial), como un instrumento de GPS, puede ayudar a orientar nuestro rumbo a través de este mundo en rápida transformación.

Dimecres, 27 abril 2011
Tribuna: Consumo insostenible

Borja Vilaseca: "Cuanto más infelices somos, más consumimos. Y cuanto más consumimos, más infelices somos. Esta paradoja seguirá gobernando nuestro estilo de vida mientras no cuestionemos los fundamentos del 'viejo paradigma económico', que nos vende la gran mentira de que el materialismo nos conduce hacia la felicidad."

Dimarts, 01 Març 2011

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.