Direcció de persones

Direcció de persones és l'espai dels directors/es de RH de la Fundació per compartir experiències i recursos en un clima de confiança i transparència
Search Keyword:
Total: 17 results found.
Tag: gestió del coneixement
María Jesús Salido: Si la innovació és la resposta, quina era la pregunta?

Per què és important parlar avui d'innovació? Per què empreses reeixides i amb comptes de resultats guanyadores han de qüestionar-se el seu èxit i promoure entorns i estructures innovadores que transformin productes, serveis, processos i relacions? Quin paper juguen en aquests processos innovadors els nostres professionals i el nostre entorn? A aquestes preguntes ens va respondre María Jesús Salido, fundadora de The Project, al 3r Espai Factor Humà del passat mes d'octubre.

Dijous, 11 Febrer 2016
‘Valor Afegit’: Treball automàtic, la nova revolució laboral

La introducció de les noves tecnologies a les empreses i l’automatització dels processos més tècnics posa en dubte la presència de moltes persones en el futur escenari laboral. Quin paper jugaran els professionals? Poden les màquines desenvolupar totes les tasques que realitzen els humans? Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya que, entre altres va comptar amb la participació de Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació, presenta possibles respostes a aquestes preguntes i dibuixa el panorama futur fruit de la relació entre digitalització i societat.

Dimecres, 25 Novembre 2015
Empleats/des de més edat, el valor de la maduresa professional

Les societats occidentals hem de dissenyar noves polítiques de gestió de Recursos Humans vinculades amb els/les nostres empleats/des grans i a un doble nivell: col·lectiu -amb estratègies que perllonguin amb diverses i creatives fórmules la vida laboral i facin sostenible la despesa en pensions- i a cada organització -aprofitant millor les capacitats d'aquest col·lectiu amb un enfocament guanya-guanya i potenciant la rendibilitat corporativa i l'ocupabilitat personal.

 

Dimarts, 10 Novembre 2015
¿Qué hacer con quienes pasan de 50?

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que el aumento de la edad media de las plantillas exige un replanteamiento del papel de los séniors en la empresa. Han colaborado en su elaboración Pau Juste, Vicegerente de Recursos Humanos de la UPF; Laura Rosillo, consultora en creación de comunidades y redes internas; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 12 Juliol 2015
Entre el soroll i el silenci digital

El procés de digitalització de les empreses ha contribuït a repensar les pràctiques quotidianes de treball que, sense cap mena de dubte, s’han vist transformades. A banda dels canvis en els processos de treball, o inclús en la reformulació de les estratègies de negoci, el món digital afecta al benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional.

Cada cop més, les relacions de les persones entre elles (ja sigui amb companys dins la mateixa empresa, clients, proveïdors, col·laboradors...) i amb el contingut estan mediades per l'ús de les tecnologies. Sabem que les emocions i l’afectivitat no són alienes a com ens relacionem amb aquest món tan digitalitzat, de fet, l’experiència dels usuaris amb les tecnologies determinen les pràctiques personals en l’entorn digital. Per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a l’organització. Per aconseguir-ho cal que ens preguntem un seguit de qüestions que, sovint per evidents, obviem. Algunes d’aquestes preguntes són:Quins elements entren en joc quan ens relacionem amb el nostre entorn digital? Som eficients en les nostres relacions amb aquest entorn? Entenem bé aquesta relació? Ens provoca efectes negatius? Els hàbits digitals dels treballadors estan alineats amb la cultura i estratègia corporatives? Els hàbits digitals individuals aporten valor i coneixement al conjunt? Què passa quan patim estrès provocat per una mala gestió de les nostres pràctiques digitals? De manera molt senzilla, els elements bàsics que entren en joc quan ens relacionem amb l’entorn digital són quatre: les tecnologies, la informació, la comunicació i els espais  virtuals. Amb tot, les experiències que hi tenim poden ser positives o negatives.  Els discurs sobre les aportacions positives de la digitalització i de l’accés a la informació són prou conegudes, fins i tot a vegades mitificades.  Simplificant força, podem dir que el món digital ens permet accedir a infinitat de recursos d’informació, a dades, a intercanviar coneixement amb d’altres, a sociabilitzar-nos, a detectar oportunitats de negoci, a difondre la nostra marca i el nostre negoci, a monitoritzar la competència o a agilitzar processos de treball, entre d’altres.

Però a què hem de prestar atenció per a que tot plegat no se’ns giri en contra? S’ha demostrat que la immersió en l’espai digital pot tenir, també, certes connotacions negatives. És el que s’ha vingut a denominar com Intoxicació Digital. Per entendre una mica millor aquest concepte partirem d’una visió socio-tècnica, força clàssica, però que ens ajuda a fer-nos una idea bastant completa d’aquest fenomen. D’acord amb aquesta perspectiva, la intoxicació digital està originada per la conjunció de tres tipus de saturacions: la tecnològica, la informacional i la comunicativa. Sobre la saturació tecnològica o tecno-estrès en va parlar per primer cop Craig Brod al 1984 qui ho va definir com “una malaltia d’adaptació” causada per la incapacitat d’utilitzar les tecnologies d’una manera saludable. La complexitat de la tecnologia pot fer que un treballador se senti incompetent, els canvis d’eines i programaris o les innovacions tecnològiques a vegades generen sentiments d’angoixa i una certa inseguretat. La saturació tecnològica té lloc quan les funcionalitats d’una tecnologia o el conjunt de les tecnologies per realitzar determinades tasques esdevenen masses complexes per obtenir beneficis o no donen un suport real a les necessitats individuals.La saturació informacional té lloc quan una persona disposa de més informació que el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva per processar-la. El terme Intoxicació Informacional s’atribueix al futuròleg Alvin Toffler al 1967. L’investigador Ackoff, al 1967, ja apuntava que la presència d’informació rellevant era un dels problemes dels directius i de les empreses. Tot i així altres investigacions apunten que la sensació d’incertesa pel fet de no disposar d’una informació que es necessita, el sentiment de frustració quan els resultats d’una cerca d’informació no són els esperats o l’angoixa de no tenir informació suficient validada per prendre una decisió, provoquen un seguit d’emocions que poden tenir efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca. La saturació comunicativa generalment s’origina a causa d’una tercera part. Té lloc quan una tercera part sol·licita l’atenció o coneixement d’un individu i aquest no té la capacitat de respondre en el temps i els terminis que caldria.  Meier, al 1963, va preveure una saturació en el flux de comunicacions al llarg del segle XX. En el context de les xarxes socials a Internet, la voluntat de pertànyer a un grup, de formar-ne part o el compromís de participar, fan que aquest flux comunicatiu s’incrementi.Quan aquests elements s’interrelacionen en un espai comú (el que anomenem un espai virtual) a més cal afegir l’existència d’unes normes, d'uns codis, d'uns processos, d'una cultura i d'unes pràctiques determinades que poden reduir o incrementar tant els efectes negatius com els positius de l’entorn digital. Tot plegat obliga a que els professionals de la informació i de la comunicació digital de les empreses (responsables de l’arquitectura d’informació de la intranet, de l’estratègia de posicionament web, o de la funció d’intel·ligència competitiva) juntament amb els tecnòlegs, dissenyin aquests espais, serveis i polítiques perquè els usuaris se sentin a “gust”, no es vegin desbordats o “intoxicats” i que els seus hàbits digitals contribueixin i aportin valor als objectius de l’organització.

 

Eva Ortoll, professora i investigadora del grup KIMO. Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya)

{cbrelatedarticle ids="10926"}

 

Dimecres, 27 Mai 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
Borja Vilaseca: Què faries si no tinguessis por?

En l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat, vam tenir la sort de gaudir de molt bones ponències, entre elles una a càrrec de Borja Vilaseca: "El nou paradigma Organitzacional". Va compartir amb tots nosaltres la seva visió de com fer passos cap endavant en l'actual entorn. I lamento, alhora que m'alegro, dir-vos que tot passa per una transformació personal; transformació a la qual Borja ens convida i anima mitjançant la pregunta: Què faries si no tinguessis por?

Estic convençuda que pràcticament tots estem ja d'acord en què el tauler de joc ha canviat de tal manera que els anteriors models de gestió organitzacional estan en crisi, obsolets. Venim de sistemes, en què el control, les instruccions, els formalismes, els 'per si de cas', les jerarquies... marcaven la cultura. Potser això valia en entorns locals, regulats, amb productes estàndard, mercats molt estables, etc. Però no en entorns d'incertesa, multiculturals, d'alta competència i fragmentació; entorns globals i desregulats que exigeixen formes de treball molt més àgils, flexibles, obertes, per projectes, major interactivitat, innovació, creativitat... Entorns que exigeixen passar del 'jo' al 'nosaltres'.Això exigeix d'una cultura col·laborativa i de responsabilitat on cadascú és responsable del desenvolupament eficient de la funció encomanada en cada moment, per a la consecució de l'objectiu comú. Confiança, flexibilitat, autonomia, lideratge emocional, bon clima laboral, altruisme, responsabilitat, proactivitat, productivitat, compromís, fidelitat ... són ingredients clau de l'èxit. Es tracta de cultures d'alt rendiment que es caracteritzen per ser molt adaptables, es guien i condueixen per la seva visió i valors; es preocupen per tots els seus grups d'interès; són resilients i tenen baixos nivells d'entropia (Richard Barrett). El veritable diferenciador el marca la cultura empresarial.

Seguint amb R. Barrett (“El nuevo paradigma del liderazgo"): De la mateixa manera que el caràcter forja el destí d'una persona, la cultura determina el destí d'una empresa. La cultura pot ser el major actiu o el major passiu d'una empresa, una cultura forta crea cohesió interna i millora la capacitat de l'organització per a l'acció col·lectiva mitjançant la construcció de la confiança. La cultura esdevé un passiu quan mostra alts nivells d'entropia, quan els comportaments limitants com ara la culpa, la burocràcia, la competència interna i la manipulació inhibeixen el bon funcionament de l'organització. La transformació cultural comença amb la transformació personal dels líders. Les organitzacions no es transformen, ho fa la gent de les organitzacions. La cultura és un reflex dels valors i creences dels líders actuals i dels líders del passat institucionalitzats a través de les polítiques, estructures, sistemes, processos i procediments implementats en temps anteriors.En l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat, vam tenir la sort de gaudir de molt bones ponències, entre elles una a càrrec de Borja Vilaseca: "El nou paradigma organitzacional".Vam poder gaudir d'un Borja molt directe en els seus plantejaments, no hi ha temps per "mitges tintes", no hi ha ja excuses per no iniciar el descobriment interior, ni a nivell individual ni a nivell organitzacional. És més, aquest descobriment es converteix en requisit sine qua non en la nova era que iniciem. Era que a Borja li agrada anomenar de Coneixement i que jo afegiria de Consciència.En línia amb el que s'ha exposat, Borja va compartir amb tots nosaltres la seva visió de com fer passos cap endavant en l'actual entorn. I lamento, alhora que m'alegro, dir-vos que tot passa per una transformació personal; transformació a la qual Borja ens convida i anima mitjançant la pregunta: Què faries si no tinguessis por?Estem en l'era del coneixement (consciència), el que significa que les persones tant a nivell professional com personal no podem fugir ja del nostre propòsit vital, aportar valor afegit i aportar des de la passió, des de la creativitat, des del sentit, des de la reinvenció i amb talent. Ja no existeixen les zones de confort perquè la velocitat d'aquests temps ens impediran acomodar-nos, contínuament haurem de diferenciar-nos, haurem de deixar aflorar la millor versió de nosaltres mateixos, la nostra autenticitat, la nostra essència, la nostra veritable identitat. Perquè només així estarem capacitats per crear. La creativitat, la innovació sorgeixen de la llibertat, sorgeixen de l'amor a un mateix i, per estimar-se de veritat, cal conèixer-se, ser autèntics... no ens queda més remei que mirar cap a dins i buscar al nostre veritable jo, reconciliar i posar-nos a crear.Com ens transformarem? Com sabem si sóc o no sóc el que sóc? Com sabem si som nosaltres o la nostra falsa identitat? Venim d'un vell paradigma molt marcat per les creences heretades i adoptades pel propi sistema. Ens han programat per l'automatisme, la queixa, el victimisme, la falsa seguretat; actuem com autòmats programats, adormits, condicionats per l'entorn social, familiar, econòmic... pel propi sistema educatiu!Som ignorants emocionals... Llavors, com sabrem? I Borja ens va plantejar de nou la gran pregunta: Què faries si no tinguessis por? La por sabotejadora ens impedeix veure més enllà, ens impedeix responsabilitzar-nos, per tant ens priva de l'aprenentatge, de la nostra pròpia evolució, d'actuar sota la nostra pròpia llibertat de decisió, d'acció, ens impedeix 'Ser'.Borja va insistir: Què faries si no tinguessis por? I ens va donar una gran pista per seguir avançant: per vèncer les pors cal ser molt honest amb un mateix, mirar-se al mirall, reconèixer la ignorància, treure'ns la bena dels ulls, començar de nou, tornar a l'essencial i, jo afegeixo, pràctica, molta pràctica i amor, molt d'amor.Tot això és una molt bona notícia, com va dir Borja, l'obsolescència de l'anterior sistema en què vam obtenir molt 'bentenir' i molt poc benestar, dóna pas a aquesta nova era de veritable benestar, dóna pas a una era d'abundància espiritual, a una era en què les persones estem ocupant el nostre lloc, encara que calgui passar aquest xarampió d'aprenentatge, aquest dolor del créixer, de desprendre's de la màscara, de les falses identitats. El resultat d'aquesta transformació, d'aquest retrobar-se, eleva a les persones al lloc en el qual hem d'estar a nivell humà i organitzacional.Les organitzacions que vulguin romandre i transcendir també s'han de transformar, deixar espai a la creativitat dels seus professionals, abandonar, el control, el resultat pel resultat i deixar pas al concepte de valor afegit, crear riquesa, construir les seves relacions sobre la base de la confiança, atraure el talent mitjançant el salari emocional, disposar de líders vocacionals, líders que s'estimin a ells mateixos, lliures d'influències, líders sense por a enfrontar-se a la ignorància i al canvi, capaços d'aportar el millor per als altres, íntegres, autèntics, inspiradors feliços de ser, sense necessitat de tenir.En aquesta era del coneixement ja no hi caben les organitzacions de cos present, i ment i cor absents, i de la mateixa manera que a nivell individual hem d'iniciar el viatge, deixar enrere els vells paradigmes, han de fer les organitzacions que es diguin com a tals. Replantejar el seu sentit, els seus valors, la seva Missió i Visió, la seva raó d'existir i alinear-se amb aquesta nova era de veritable benestar, si és que volen disposar de professionals amb talent, compromesos i identificats, com un 'només un', com el sistema que són.Sigues el canvi que vols veure al món, si canviem nosaltres, canvia el nostre entorn, flueix, desperta!! Què faries si no tinguessis por?En l'era industrial, la qualitat va ser el diferenciador clau de rendiment. En l'era de la informació ho va ser el capital intel·lectual. Ara, en l'era de la consciència, el capital cultural s'ha convertit en el factor clau d'alt rendiment.Desperta! Què faries si no tinguessis por?

{cbrelatedarticle ids="11180,11566,11582,12186"}

Dimarts, 10 Febrer 2015
Cómo plantar semillas de innovación

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que antes de incorporar nuevos procesos de mejora es preciso aumentar la receptividad al cambio de cada organización. Han colaborado en su elaboración Tomàs Llompart, Director del área de personas de Suara Cooperativa; Juliana Vilert, Responsable del eje de innovación y talento de la Generalitat; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 25 Gener 2015
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
‘Valor Afegit’: Sincrotró Alba, obert a les empreses

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

{cbrelatedarticle ids="10388"}

Dimarts, 12 Març 2013
El impacto de las tecnologías 2.0 en los procesos tradicionales de Recursos Humanos

Te presentamos los resultados de una encuesta elaborada conjuntamente con Humannova en el transcurso de dos jornadas recientes: una de la Fundació Factor Humà en Barcelona y otra organizada por Telefónica en Madrid. Se recogen valoraciones sobre cómo afectan las tecnologías 2.0 a los procesos tradicionales de RRHH. El próximo 22 de enero Humannova y AEFOL organizan en Barcelona #Conversaciones20, un encuentro para profundizar en la gestión del talento que llevan a cabo las ya consideradas como organizaciones 2.0.

Dimecres, 09 Gener 2013
Kit d'habilitats digitals

Saber buscar, llegir i desar la informació que més ens interessa a Internet no és una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que cada cop hi ha més pàgines, recursos i programes. Navegar efectivament ens pot estalviar molt de temps, i això és el que pretén el Kit d’habilitats digitals de RocaSalvatella, de la qual és soci director Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà.

 

 

Amb unes explicacions molt didàctiques i acompanyades de molts exemples i  amb un suport visual, Genís Roca, soci director de RocaSalvatella i reconegut expert en xarxes socials, va desgranant trucs i recursos en línia per fer la navegació per Internet molt més senzilla i ràpida.

Saber acotar les cerques, fer servir el Google Reader per tenir a mà les pàgines que més ens interessen i rebre avisos de les novetats, compartir arxius o tenir RSS personalitzades, són algunes de les habilitats que es poden adquirir a partir d’aquesta sèrie de nou vídeos que està disponible al canal de RocaSalvatella a Youtube.

Pots accedir a la sèrie completa dels vídeos aquí: https://www.youtube.com/playlist?list=PL9DA08F9FA57668CE&feature=plcp

{cbrelatedarticle ids="8939,8920,9034,9043"}

Divendres, 09 Setembre 2011
La Fundació explica la seva experiència en diversos fòrums
La Fundació ha presentat recentment la seva experiència en gestió del coneixement, comunicació, formació i gestió de comunitats virtuals, a fòrums com ara Personal España, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i l 'Institut d 'Educació Continua.
Dilluns, 27 Setembre 2010
Cinquena reunió de la Comissió Consultiva de la Fundació
El passat 30 de juny, va tenir lloc la reunió anual de la Comissió Consultiva de la Fundació: un equip de professionals i experts en diferents especialitats que ens assessora i ens manté al dia de tot el que passa en el món dels RH.
Dimarts, 19 Juliol 2005
La Fundació present en un postgrau d’E-Govern
La Fundació ha participat en una sessió del programa de postgrau en govern i gestió pública a la societat de la informació, organitzat per l’Institut d’Educació Continua (IDEC), presentant l’experiència de gestió de comunitats virtuals de professionals.
Dimarts, 21 Juny 2005
Curs Infonomia: comunitats pràctiques que funcionen
Recentement, la Fundació va assistir a aquest seminari de la xarxa d 'innovadors d 'Infonomia. Un curs molt pràctic que va permetre conèixer en què consisteix exactament una comunitat virtual i els bons resultats que pot aportar.
Dimarts, 11 Mai 2004
La fundació a les Jornades sobre gestió del coneixement
La Fundació va assistir a aquestes jornades, organitzades pel Cluster del conocimiento del País Basc dels dies 1 i 2 d’octubre del 2001.
Dilluns, 30 Setembre 2002
  • LGTBI
  • Equipa't
  • Desconnexió digital
  • Direcció de persones
  • Liderar el canvi amb èxit
  • Atraure talent Y + Z
  • Gestió de persones per a mànagers
  • Viure saludable-ment
  • El nou RGPD
  • Màxims representats
  • eLeadership
  • Sikkhona
  • Neolideratge
29 d'octubre de 2019
Barcelona Activa i la Fundació vam organitzar a la seu de BA la reunió de kick-off del primer grup de treball per a la gestió de la diversitat en empreses i organitzacions. Un espai on compartir experiències, reflexionar, trobar sinergies i proposar accions concretes per avançar en un model de societat més inclusiva i igualitària.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Kick-off del grup de treball per a la gestió de la diversitat LGTBI a l'empresa
8 d'octubre de 2019
La Jornada Equipa't d'enguany va ser al Montseny i va consistir en un programa dissenyat per La Granja i pensat per als equips de gestió de persones associats a la Fundació. Es podia triar entre dos itineraris d'Outdoor Training intens, d'alt impacte i d'aprenentatge que ens van transformar des de l'emoció. Un veritable accelerador de competències amb la rigorositat del Mètode La Granja©.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Transformar a través de les emocions. Outdoor Training a La Granja
27 de setembre de 2019
Els dispositius connectats a Internet estan incidint en les relacions professionals i poden arribar a plantejar tensions. Com ha d'actuar l'organització davant del dret a desconnexió? Ho vam abordar amb Ana Alós, sòcia d'Uría Menéndez, amb la presentació d'un estudi sobre "obesitat mental" impulsat per Telefónica i mitjançant l'experiència en la negociació col·lectiva de CCOO.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Dret a la desconnexió digital
17 de setembre de 2019
a jornada anual adreçada als i a les responsables de Gestió de Persones de les nostres organitzacions associades, va consistir en tres activitats: treballant el tàndem Direcció de Persones-Direcció General amb Arbinger Institute; aprenentatges obtinguts en el nostre recent viatge a Holanda; i cuinant amb Ada Parellada a la Fundació Benallar.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
12a Jornada Direcció de Persones
31 de maig de 2019
El canvi té sempre una resposta emocional en les persones, que cal saber gestionar. Amb l'ajuda de l'experta Noemí Freixes i del cas pràctic d'Almirall, vam conèixer els secrets d'un lideratge eficaç i conscient de tot allò que succeeix en un moment de canvi.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Liderar el canvi amb èxit
21 de maig de 2019
En aquesta sessió vam analitzar amb els experts d'everis l'impacte de la incorporació de la tecnologia i l'automatització en el procés de selecció. A més, vam conèixer de la mà del talent més jove que estudia a La Salle-URL el model d'organització on volen treballar.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Optimitzar el procés de selecció i atraure talent Y + Z
24 d'abril de 2019
En aquesta sessió vam desvetllar les claus per aconseguir una direcció d'equips eficaç i, al mateix temps, gaudir desenvolupant-te com a professional. A través de l'experiència de la formadora, Carmen Castro de Kainova, i d'activitats pràctiques vam arribar a conèixer l'abc de la gestió.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Dirigir sense morir en l'intent
1 de març de 2019
Vam organitzar una sessió on compartir experiències en programes de salut mental i emocional a les organitzacions. Va ser amb tres experts: Estel Mallorquí (Biwel), Carles Cortés (UTCCB); i Joan Piñol (Fundación Salud y Persona). I amb els casos pràctics de TMB i Grupo Sifu.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Viure SaludableMENT a la feina
30 de gener de 2019
La nova llei de protecció de dades és més estricta i unificadora a nivell europeu. Adaptar-s'hi suposa un repte per a organitzacions i per a Departaments de RH. Ho vam abordar amb Albert Lladó, director de Governança, Riscos i Compliment d'AUREN, i amb l'experiència d'EGARSAT.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
La nova Llei de Protecció de Dades: RGPD (5/2018) i LOPD-GDD (3/2018)
21 de gener de 2019
El cambrer de vins d'El Celler de Can Roca ha explicat la seva revolució humanista a uns seixanta líders empresarials en la reunió de la Fundació Factor Humà a la qual assisteixen representants de l'alta direcció i de la Gestió de Persones de les seves organitzacions associades.

Llegeix-ne més
Josep Roca: “M’agrada pensar que caminem cap a un món on es valorin els intangibles de les empreses”
5 de novembre de 2018
De la mà de Xavier Baño, Innovation Service Manager al Departament de Serveis a Empreses de La Salle Campus Barcelona - URL, en aquesta trobada ens vam plantejar com abordar el repte del lideratge virtual a les organitzacions, on els equips virtuals són multiculturals, cross-funcionals i multinivell, prenent consciència de les competències clau necessàries per afrontar amb èxit la seva implementació a l'empresa.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
eLeadership: lideratge d'equips virtuals
27 de setembre de 2018
Ferran Ramon-Cortés, director de l'Institut 5 Fars i expert en comunicació, va impartir aquesta sessió sobre Sikkhona, una eina per crear espais de comunicació i fomentar la confiança i la relació dins dels grups, fent-los avançar cap a equips d'alt rendiment professional i de constant creixement personal.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com a usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Sikkhona: un viatge cap a l'excel·lència de l'equip a través de la comunicació
27 de juny de 2018
Hem estat ensinistrats per fer de gestors i sovint estem massa focalitzats en temes operatius. El neolíder ha d'explorar noves formes de fer les coses i posar energia no tant en desenvolupar, sinó en innovar. De la mà de l'especialista Joan Carles Vilà, vam reflexionar sobre el nostre paper de líders i vam fer alguns tallers per esbrinar com estem afrontant el nostre dia a dia.

Per accedir a aquest contingut has d'estar registrat/da com usuari/ària d'una organització associada a la Fundació.
Neolideratge: sóc gestor o sóc explorador?

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.