Search Keyword:
Total: 724 results found.
Tag: innovació
Los cuatro grandes errores de la transformación digital

La rapidez y la forma en que evolucionan y cambian los mercados digitales puede pillar desprevenidas a las empresas incautas y por tanto que no aprovechen las oportunidades de negocio que existen.

Divendres, 23 Octubre 2015
Seminari Factor Humà (17/11/2015): TALENT INTRAPRENEDOR. Generant noves oportunitats a les organitzacions

El desenvolupament de la intraprenedoria és clau per millorar el compromís ja que és una palanca per accelerar el creixement empresarial i fomentar la innovació i la retenció del talent, reduint al màxim la rotació no desitjada. De la mà dels experts Fran Chuan, soci fundador de Dícere i president de ToBeInn, i Catherine Paredes, sòcia fundadora de Human Software, organitzem un seminari dirigit a persones que hagin d’impulsar o potenciar la intraprenedoria, siguin direccions generales, de negoci o de RH.

Dilluns, 19 Octubre 2015
Las empresas necesitan menos manos y más cerebro

En la reciente IESE Global Alumni Reunion, celebrada en Múnich, y que contó con la asistencia de un millar de exantiguos alumnos de la escuela de negocios se habló del adiós a la industria convencional y de la bienvenida a la fabricación 4.0, revolucionaria manera de entender los procesos industriales, que requerirá de nuevos perfiles profesionales y abrirá nuevas posibilidades.

Dilluns, 19 Octubre 2015
6 mitos sobre el trabajo que deberías enterrar

La maldición bíblica del “ganarás el pan con el sudor de tu frente” no ha hecho sino empeorar con la crisis. A esta época de vacas flacas en el mercado laboral, que hace que muchas empresas abusen de sus empleados, se suma el gran cambio que sufre el modelo de trabajo tradicional, que empieza a tener los días contados, y en el que el presentismo o los horarios muy estructurados -entre otras cosas- irán desapareciendo poco a poco.

Dimarts, 13 Octubre 2015
La planta más moderna de Ford: 2.000 robots para 8.000 trabajadores

La planta de Ford de Almussafes, en Valencia, fabrica 400.000 coches al año, emplea a 8.300 trabajadores, maneja 18.000 referencias y exporta a 75 países. Además cumple con los estándares de la Industria 4.0 que pide Europa: colaboración máquina-hombre, flexibilidad o digitalización, ya que cuenta con la ayuda de 2.000 robots.

Dijous, 08 Octubre 2015
Cuidado, llegan los ‘knowmads’

En aproximadamente 20 años aparecerá un nuevo perfil en el mercado laboral, el knowmad, es decir, nómada de conocimiento. Este tipo de profesional se caracteriza por ser innovador, imaginativo, creativo, capaz de trabajar en colaboración con casi cualquier persona, en cualquier momento y lugar. Porque un knowmad es valorado por su conocimiento personal, lo que le proporciona una ventaja competitiva con respecto a otros trabajadores.

Dijous, 08 Octubre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
"La innovación a largo plazo no es cara, lo que es caro es ser mediocre"

Entrevista de El Mundo a Tom Kelley, Socio de la consultora IDEO y autor del modelo Design Thinking: "Cuando estás compitiendo con el resto del mundo tienes que ser innovador. La cuestión no es si la innovación es o no cara, sino si ser innovador o situarse siempre por detrás de los competidores globales. Es realmente imperativo innovar."

Dilluns, 21 Setembre 2015
Trobada Grup de Comunicació Interna: Xarxes socials corporatives, palanca de canvi, productivitat i innovació

En aquesta jornada vam donar a conèixer experiències d'implantació de xarxes socials internes que no només permeten compartir el coneixement i identificar talent dins de l'organització, sinó que serveixen per millorar les relacions i per promoure la innovació. Fou amb Mireia Ranera, experta i referent en la transformació digital de les empreses, i amb els casos pràctics de Grup TCB i de Port de Barcelona.

Dijous, 17 Setembre 2015
"La innovación se tolera, pero no se apoya"

Entrevista de La Vanguardia a Boris Mir, profesor de historia y música en el instituto-escuela público Les Vinyes y miembro de la Comisión Consultiva de la Fundació Factor Humà: "En realidad hay muy poca innovación en educación, simplemente hay una 'actualización' de la escuela, fruto de las nuevas demandas de la sociedad, a menudo actualizando ideas pedagógicas clásicas."

Diumenge, 13 Setembre 2015
Artículo de opinión: La cuarta revolución industrial en Catalunya

Miquel Darnés i Cirera, Decano del Colegio de Ingenieros Graduados e Ingenieros Técnicos Industriales de Barcelona: "La industria 4.0 [la de la internet industrial de las cosas] puede ser el motor de cambio que, en su momento, fue la primera revolución industrial con el vapor, la producción en masa de la segunda y la electrónica y las tecnologías de la información en la tercera."

Diumenge, 13 Setembre 2015
El estrecho puente entre campus y fábricas

Ante la escasa colaboración entre industria y academia, las universidades españolas crean sus propias compañías para trasladar al mercado el fruto de sus investigaciones, una relación que tan bien funciona en otros países. Actualmente, España ocupa el puesto 46º en colaboración científica entre universidades y empresas, por debajo incluso de naciones menos desarrolladas como Omán, Kenia, México y Brasil.

Dissabte, 12 Setembre 2015
Per què és hora d'oblidar l'ordre jeràrquic a la feina?

Per aconseguir una millora de la productivitat cal tenir en compte les perspectives de totes les persones que conformen els equips, ja que és treballant al costat dels altres quan sorgeixen les idees més fresques i innovadores. De la importància de la cohesió social construïda en moments informals, com ara la pausa del cafè, ens parla la líder empresarial Margaret Heffernan en una interessant i entretinguda conferència TED.El passat mes de maig va tenir lloc a Monterey (EUA) el TEDWomen 2015, titulat "Momentum" i que s'engloba dins d'una sèrie d'esdeveniments sobre el poder que tenen les dones en la creació i generació del canvi. En aquesta ocasió més de 40 oradors, tant homes com dones, van oferir les seves perspectives i, entre ells, va destacar l'escriptora i empresària Margaret Heffernan, que mitjançant una divertida i amena xerrada va fer reflexionar sobre la importància de la cohesió social.

Heffernan comença el seu discurs relatant de manera desenfada un experiment una mica peculiar dut a terme pel biòleg William Muir: amb l'objectiu de millorar la productivitat de les seves gallines, Muir les va reunir en dos grups, un de gallines corrents i un format per súpergallines, aquelles que individualment eren les més productives. Mentre que passat un temps al primer grup totes les gallines van sobreviure i la producció global va augmentar, al segon les més productives van aconseguir l'èxit suprimint la productivitat de la resta, és a dir, matant-les. El trist resultat, encara que sembli extrem, ens pot dur a pensar en l'àmbit laboral o en la vida quotidiana: se'ns ha dit moltes vegades que competir amb els altres és l'única manera d'avançar en el camí.De tota manera, aquesta premissa no ha resultat inspiradora per a la ponent, a qui no li motiven les jerarquies ni les superestrelles. Hem donat per fet que l'èxit s'aconsegueix seleccionant a les persones més brillants i donant-los tots els recursos i tot el poder per facilitar la seva comesa. No obstant això, per sobresortir no cal deixar enrere als altres sinó que podem servir-nos de la seva ajuda per destacar conjuntament, cosa que pot resultar fins i tot més motivadora i enriquidora.Heffernan cita una altra investigació duta a terme al MIT sobre què és el que fa que alguns grups siguin més productius i reeixits que altres. El que resulta molt interessant d'aquest estudi és que els grups d'alt rendiment no van ser aquells amb persones que posseïen quocients intel·lectuals altíssims, ni tampoc els que posseïen la suma més alta del conjunt de quocients, sinó que van ser aquells equips que complien tres característiques: un alt grau de sensibilitat social mútua mesurada mitjançant un test d'empatia, el fet que ningú dominés i que tots els membres participessin de la mateixa manera i, per últim i no per això menys significatiu, un major nombre de dones.Això significa que en els grups que compten amb una alta sintonia i sensibilitat mútua les idees flueixen i prosperen, fent que les persones creixin tant a nivell individual com en relació a la resta. Desenvolupar eficàcia i compromís són les claus per tenir equips d'èxit, tot i que moltes empreses tenen encara l'assignatura pendent de crear un vincle emocional amb l'empleat.

El component social és, doncs, influent en qualsevol àmbit ja sigui laboral o familiar, ja que el suport dels nostres companys ens motiva i ens aporta seguretat. Això passa perquè ens sentim recolzats i som així més propensos a adoptar una actitud positiva. Per això cal promoure la cultura de l'ajuda i de la cooperació perquè, com assenyala Heffernan, l'ajuda mútua resulta absolutament medul·lar per als equips d'èxit, i veiem contínuament com supera a la intel·ligència individual. Ajudar implica que no hem de saber-ho tot, només hem de treballar amb persones que saben donar i rebre ajuda, la qual cosa fa que ens sentim més relaxats i predisposats a la creativitat i a la innovació.A vegades el problema, relata la ponent, és que la gent no es coneix i es concentra tant en el treball individual que desconeix fins i tot qui s'asseu a la taula del costat. Segons una anàlisi de la start-up Humanyze, aquells treballadors que parlen més als descansos i que són més sociables són alhora més productius. Cal invertir temps en conèixer-nos els uns als altres ja que a la llarga resultarà beneficiós i permetrà un augment de la productivitat, perquè els empleats que se senten a gust en el seu entorn laboral rendeixen més i es mostren més compromesos amb l'empresa.Tot l'exposat fins ara dóna lloc al que anomenem com a capital social, és a dir, la dependència i la interdependència que genera confiança. El capital social és el que ens fa fortes a les empreses i resistents davant els moments difícils i, com remarca Heffernan, la base de tot és el temps, que permet el desenvolupament de la confiança necessària per arribar a la sinceritat i a l'obertura. La rivalitat ha de ser reemplaçada pel capital social: és el moment de posar fi a la competició i substituir-la per la col·laboració.Les empreses no tenen idees, només les persones en tenen, així que cal centrar-se en motivar-les ja que són el motor de tot. I el que les motiva són els llaços, la lleialtat i la confiança que desenvolupen les unes amb les altres. Cal redefinir també el lideratge i formular-lo com una activitat en la que es creïn les condicions perquè cadascú pugui brindar el millor de si mateix al costat de la resta. I són els líders precisament els que han de motivar que es creïn aquests vincles socials.Heffernan conclou dient que necessitem comptar amb tothom, perquè només quan acceptem que tots tenim un valor únic serà quan alliberarem l'energia, la imaginació i l'impuls necessaris per crear les millors coses.

 

Accés a la conferència de Margaret Heffernan de TEDWomen 2015: https://www.ted.com/talks/margaret_heffernan_why_it_s_time_to_forget_the_pecking_order_at_work?language=es

{cbrelatedarticle ids="12914"}

Dilluns, 07 Setembre 2015
La Universidad de Barcelona genera 4,97 euros por cada euro que recibe

Según el informe 'La contribución económica de las universidades de la LERU', que agrupa a los 21 centros más intensivos en investigación del continente, la UB tuvo un impacto directo en la generación del empleo en España en 2014 y contribuyó con 1.800 millones de euros al Valor Añadido Bruto de la UE.

Dilluns, 07 Setembre 2015
"Alerta con crear ecosistemas hiperprotegidos, donde es fácil emprender"

Entrevista de El Mundo a Eugenio Galdón, Presidente de Multitel y de la Fundación Everis: "Hay dos áreas que veo claramente como una oportunidad: la tecnología y la salud. Mi mensaje a los millennials es que no hay posibilidad de error si has elegido estudiar una ingeniería, matemáticas o física."

Dijous, 03 Setembre 2015
3 Ways Flat Management Structures Can Kill Your Business [Tres maneras de cómo las estructuras horizontales de gestión pueden acabar con tu organización]

Las organizaciones basadas en estructuras horizontales están cada vez más de moda, pero no se trata de elegir el tipo de estructura más popular sino el que resulte más eficaz en cada caso. Fast Company nos habla de tipos de organización horizontal populares por distintos motivos, como las matriciales o las que siguen los preceptos de la Holocracia, pero advierte que su adopción presenta inconvenientes potenciales como conflictos con los mandos intermedios, falta de comunicación o impedimentos para la innovación.

Dimarts, 01 Setembre 2015
Artículo de opinión: La economía colaborativa está cambiando nuestras vidas

Alex Prozoskov, Cofundador de la plataforma Worxler:"La economía colaborativa va a transformar algunas áreas de nuestra vida pero finalmente logrará coexistir con el capitalismo y la propiedad privada."

Dimarts, 07 Juliol 2015
Uber y Amazon revolucionan la legislación laboral

Los nuevos modelos de negocio de la economía colaborativa siguen planteando interrogantes legales. La polémica surge a la hora de saber si quienes se involucran en estos proyectos son trabajadores o no.

Dimecres, 24 Juny 2015
¡Mejore el nivel de sus decisiones!

El secreto de una buena toma de decisiones está en buscar el equilibrio entre lógica e intuición y poner filtros y límites a la información que se recibe. En la época del 'big data' hay que aprovechar los datos que éste facilita pero sin dejar de lado los argumentos aportados por la experiencia.

Diumenge, 21 Juny 2015
Así es el 'hogar' de Google para emprendedores 2.0 en España

El Campus Madrid de Google es el tercer espacio para emprendedores digitales, tras los de Londres y Tel Aviv, y su misión es apoyar a los emprendedores para que sus compañías se conviertan en globales, gracias a 30 espacios de 'coworking' y a la red de contactos que va a generar.

Dijous, 18 Juny 2015
Seat premia las nuevas ideas de sus empleados

Seat puso en marcha un programa de reconocimiento a la creatividad en 2006 y su cartera actual es de 260 patentes en vigor. En 2014 los trabajadores de la compañía presentaron 121 ideas innovadoras que se han traducido en 42 nuevas patentes de la marca.

Dissabte, 13 Juny 2015
Los 'side projects', la innovación sin miedo

Permitir y fomentar que los profesionales tengan un tiempo dentro de su jornada laboral para desarrollar su propio proyecto es un canal para la creatividad y, además, es una de las opciones más eficaces para motivar y comprometer a la plantilla con los objetivos de negocio.

Dimarts, 09 Juny 2015
“En AMES, la convicción de que las personas merecen un elevado respeto se traduce en políticas de RR.HH”

En la edición de 2014 del Premio Factor Humà Mercè Sala, que otorga anualmente la Fundació Factor Humà, la empresa de componentes sinterizados AMES fue proclamada la ganadora. En esta entrevista, publicada en la revista Focus del Observatorio de Recursos Humanos, hablan con su Director General y con su Director de RR.HH. y hacen un repaso sobre cómo esta empresa familiar ha conseguido implicar a sus 870 trabajadores en procesos de mejora de la calidad, formación interna e innovación constante.

Dimecres, 03 Juny 2015
En la frontera de la movilidad

La tecnología 'wearable' o ponible se impone en el mundo empresarial  para mejorar el trato del comercial con el cliente y poder proporcionar más argumentos a la hora de interaccionar. La introducción del 'smartwatch' como herramienta para el vendedor mejora además su eficiencia y le aporta una sensación de control de la situación.

Diumenge, 31 Mai 2015
Las ideas de los empleados de Bosch permiten ahorrar 33,4 millones de euros

Las ideas de los empleados de la compañía alemana de tecnología Bosch permitieron ahorrar el año pasado 33,4 millones de euros, 0,2 millones de euros más que en 2013.

Dimarts, 26 Mai 2015
Los robots amenazan su empleo

De aquí a 20 años el 59% de los actuales puestos de trabajo en Alemania será substituido por robots mucho más productivos y rentables que los humanos, según ha señalado un reciente estudio. En España, el parque de robots industriales ronda las 30.000 unidades, posicionándose como octava potencia mundial.

Dilluns, 25 Mai 2015
"Las máquinas no innovan, ni lo harán"

Entrevista de El Mundo a Joseph Reger, jefe científico (CTO) de Fujitsu: "Vivimos en un mundo en el que no sólo las personas están unidas. Hay gente que dice que el Internet de las Cosas es genial porque todo está conectado. Es cierto que es genial, pero no sólo porque conecta a las cosas, sino también los procesos."

Dilluns, 18 Mai 2015
Un ‘museo’ para Seat en lo alto de una nube

La compañía elige un edificio singular para albergar su exposición virtual tras celebrar un ‘hackathon’. Unos 40 estudiantes de arquitectura de distintas universidades pasan el fin de semana encerrados en Barcelona trabajando contra reloj por equipos para poder ser los elegidos por Seat para diseñar las bases de lo que será el futuro museo virtual de la automovilística.

Diumenge, 17 Mai 2015
Silicon Valley, la tierra del mañana

En Silicon Valley está surgiendo una nueva élite de ingenieros y pensadores que no solo quiere decidir lo que consumimos, sino también cómo vivimos. Pretenden cambiar el mundo y no piensan aceptar las reglas tradicionales. ¿Debemos pararles?

Diumenge, 17 Mai 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.