Search Keyword:
Total: 716 results found.
Tag: innovació
Trobada Grup de Comunicació Interna: Xarxes socials corporatives, palanca de canvi, productivitat i innovació

En aquesta jornada vam donar a conèixer experiències d'implantació de xarxes socials internes que no només permeten compartir el coneixement i identificar talent dins de l'organització, sinó que serveixen per millorar les relacions i per promoure la innovació. Fou amb Mireia Ranera, experta i referent en la transformació digital de les empreses, i amb els casos pràctics de Grup TCB i de Port de Barcelona.

Dijous, 17 Setembre 2015
"La innovación se tolera, pero no se apoya"

Entrevista de La Vanguardia a Boris Mir, profesor de historia y música en el instituto-escuela público Les Vinyes y miembro de la Comisión Consultiva de la Fundació Factor Humà: "En realidad hay muy poca innovación en educación, simplemente hay una 'actualización' de la escuela, fruto de las nuevas demandas de la sociedad, a menudo actualizando ideas pedagógicas clásicas."

Diumenge, 13 Setembre 2015
Artículo de opinión: La cuarta revolución industrial en Catalunya

Miquel Darnés i Cirera, Decano del Colegio de Ingenieros Graduados e Ingenieros Técnicos Industriales de Barcelona: "La industria 4.0 [la de la internet industrial de las cosas] puede ser el motor de cambio que, en su momento, fue la primera revolución industrial con el vapor, la producción en masa de la segunda y la electrónica y las tecnologías de la información en la tercera."

Diumenge, 13 Setembre 2015
El estrecho puente entre campus y fábricas

Ante la escasa colaboración entre industria y academia, las universidades españolas crean sus propias compañías para trasladar al mercado el fruto de sus investigaciones, una relación que tan bien funciona en otros países. Actualmente, España ocupa el puesto 46º en colaboración científica entre universidades y empresas, por debajo incluso de naciones menos desarrolladas como Omán, Kenia, México y Brasil.

Dissabte, 12 Setembre 2015
Per què és hora d'oblidar l'ordre jeràrquic a la feina?

Per aconseguir una millora de la productivitat cal tenir en compte les perspectives de totes les persones que conformen els equips, ja que és treballant al costat dels altres quan sorgeixen les idees més fresques i innovadores. De la importància de la cohesió social construïda en moments informals, com ara la pausa del cafè, ens parla la líder empresarial Margaret Heffernan en una interessant i entretinguda conferència TED.El passat mes de maig va tenir lloc a Monterey (EUA) el TEDWomen 2015, titulat "Momentum" i que s'engloba dins d'una sèrie d'esdeveniments sobre el poder que tenen les dones en la creació i generació del canvi. En aquesta ocasió més de 40 oradors, tant homes com dones, van oferir les seves perspectives i, entre ells, va destacar l'escriptora i empresària Margaret Heffernan, que mitjançant una divertida i amena xerrada va fer reflexionar sobre la importància de la cohesió social.

Heffernan comença el seu discurs relatant de manera desenfada un experiment una mica peculiar dut a terme pel biòleg William Muir: amb l'objectiu de millorar la productivitat de les seves gallines, Muir les va reunir en dos grups, un de gallines corrents i un format per súpergallines, aquelles que individualment eren les més productives. Mentre que passat un temps al primer grup totes les gallines van sobreviure i la producció global va augmentar, al segon les més productives van aconseguir l'èxit suprimint la productivitat de la resta, és a dir, matant-les. El trist resultat, encara que sembli extrem, ens pot dur a pensar en l'àmbit laboral o en la vida quotidiana: se'ns ha dit moltes vegades que competir amb els altres és l'única manera d'avançar en el camí.De tota manera, aquesta premissa no ha resultat inspiradora per a la ponent, a qui no li motiven les jerarquies ni les superestrelles. Hem donat per fet que l'èxit s'aconsegueix seleccionant a les persones més brillants i donant-los tots els recursos i tot el poder per facilitar la seva comesa. No obstant això, per sobresortir no cal deixar enrere als altres sinó que podem servir-nos de la seva ajuda per destacar conjuntament, cosa que pot resultar fins i tot més motivadora i enriquidora.Heffernan cita una altra investigació duta a terme al MIT sobre què és el que fa que alguns grups siguin més productius i reeixits que altres. El que resulta molt interessant d'aquest estudi és que els grups d'alt rendiment no van ser aquells amb persones que posseïen quocients intel·lectuals altíssims, ni tampoc els que posseïen la suma més alta del conjunt de quocients, sinó que van ser aquells equips que complien tres característiques: un alt grau de sensibilitat social mútua mesurada mitjançant un test d'empatia, el fet que ningú dominés i que tots els membres participessin de la mateixa manera i, per últim i no per això menys significatiu, un major nombre de dones.Això significa que en els grups que compten amb una alta sintonia i sensibilitat mútua les idees flueixen i prosperen, fent que les persones creixin tant a nivell individual com en relació a la resta. Desenvolupar eficàcia i compromís són les claus per tenir equips d'èxit, tot i que moltes empreses tenen encara l'assignatura pendent de crear un vincle emocional amb l'empleat.

El component social és, doncs, influent en qualsevol àmbit ja sigui laboral o familiar, ja que el suport dels nostres companys ens motiva i ens aporta seguretat. Això passa perquè ens sentim recolzats i som així més propensos a adoptar una actitud positiva. Per això cal promoure la cultura de l'ajuda i de la cooperació perquè, com assenyala Heffernan, l'ajuda mútua resulta absolutament medul·lar per als equips d'èxit, i veiem contínuament com supera a la intel·ligència individual. Ajudar implica que no hem de saber-ho tot, només hem de treballar amb persones que saben donar i rebre ajuda, la qual cosa fa que ens sentim més relaxats i predisposats a la creativitat i a la innovació.A vegades el problema, relata la ponent, és que la gent no es coneix i es concentra tant en el treball individual que desconeix fins i tot qui s'asseu a la taula del costat. Segons una anàlisi de la start-up Humanyze, aquells treballadors que parlen més als descansos i que són més sociables són alhora més productius. Cal invertir temps en conèixer-nos els uns als altres ja que a la llarga resultarà beneficiós i permetrà un augment de la productivitat, perquè els empleats que se senten a gust en el seu entorn laboral rendeixen més i es mostren més compromesos amb l'empresa.Tot l'exposat fins ara dóna lloc al que anomenem com a capital social, és a dir, la dependència i la interdependència que genera confiança. El capital social és el que ens fa fortes a les empreses i resistents davant els moments difícils i, com remarca Heffernan, la base de tot és el temps, que permet el desenvolupament de la confiança necessària per arribar a la sinceritat i a l'obertura. La rivalitat ha de ser reemplaçada pel capital social: és el moment de posar fi a la competició i substituir-la per la col·laboració.Les empreses no tenen idees, només les persones en tenen, així que cal centrar-se en motivar-les ja que són el motor de tot. I el que les motiva són els llaços, la lleialtat i la confiança que desenvolupen les unes amb les altres. Cal redefinir també el lideratge i formular-lo com una activitat en la que es creïn les condicions perquè cadascú pugui brindar el millor de si mateix al costat de la resta. I són els líders precisament els que han de motivar que es creïn aquests vincles socials.Heffernan conclou dient que necessitem comptar amb tothom, perquè només quan acceptem que tots tenim un valor únic serà quan alliberarem l'energia, la imaginació i l'impuls necessaris per crear les millors coses.

 

Accés a la conferència de Margaret Heffernan de TEDWomen 2015: https://www.ted.com/talks/margaret_heffernan_why_it_s_time_to_forget_the_pecking_order_at_work?language=es

{cbrelatedarticle ids="12914"}

Dilluns, 07 Setembre 2015
La Universidad de Barcelona genera 4,97 euros por cada euro que recibe

Según el informe 'La contribución económica de las universidades de la LERU', que agrupa a los 21 centros más intensivos en investigación del continente, la UB tuvo un impacto directo en la generación del empleo en España en 2014 y contribuyó con 1.800 millones de euros al Valor Añadido Bruto de la UE.

Dilluns, 07 Setembre 2015
"Alerta con crear ecosistemas hiperprotegidos, donde es fácil emprender"

Entrevista de El Mundo a Eugenio Galdón, Presidente de Multitel y de la Fundación Everis: "Hay dos áreas que veo claramente como una oportunidad: la tecnología y la salud. Mi mensaje a los millennials es que no hay posibilidad de error si has elegido estudiar una ingeniería, matemáticas o física."

Dijous, 03 Setembre 2015
3 Ways Flat Management Structures Can Kill Your Business [Tres maneras de cómo las estructuras horizontales de gestión pueden acabar con tu organización]

Las organizaciones basadas en estructuras horizontales están cada vez más de moda, pero no se trata de elegir el tipo de estructura más popular sino el que resulte más eficaz en cada caso. Fast Company nos habla de tipos de organización horizontal populares por distintos motivos, como las matriciales o las que siguen los preceptos de la Holocracia, pero advierte que su adopción presenta inconvenientes potenciales como conflictos con los mandos intermedios, falta de comunicación o impedimentos para la innovación.

Dimarts, 01 Setembre 2015
Artículo de opinión: La economía colaborativa está cambiando nuestras vidas

Alex Prozoskov, Cofundador de la plataforma Worxler:"La economía colaborativa va a transformar algunas áreas de nuestra vida pero finalmente logrará coexistir con el capitalismo y la propiedad privada."

Dimarts, 07 Juliol 2015
Uber y Amazon revolucionan la legislación laboral

Los nuevos modelos de negocio de la economía colaborativa siguen planteando interrogantes legales. La polémica surge a la hora de saber si quienes se involucran en estos proyectos son trabajadores o no.

Dimecres, 24 Juny 2015
¡Mejore el nivel de sus decisiones!

El secreto de una buena toma de decisiones está en buscar el equilibrio entre lógica e intuición y poner filtros y límites a la información que se recibe. En la época del 'big data' hay que aprovechar los datos que éste facilita pero sin dejar de lado los argumentos aportados por la experiencia.

Diumenge, 21 Juny 2015
Así es el 'hogar' de Google para emprendedores 2.0 en España

El Campus Madrid de Google es el tercer espacio para emprendedores digitales, tras los de Londres y Tel Aviv, y su misión es apoyar a los emprendedores para que sus compañías se conviertan en globales, gracias a 30 espacios de 'coworking' y a la red de contactos que va a generar.

Dijous, 18 Juny 2015
Seat premia las nuevas ideas de sus empleados

Seat puso en marcha un programa de reconocimiento a la creatividad en 2006 y su cartera actual es de 260 patentes en vigor. En 2014 los trabajadores de la compañía presentaron 121 ideas innovadoras que se han traducido en 42 nuevas patentes de la marca.

Dissabte, 13 Juny 2015
Los 'side projects', la innovación sin miedo

Permitir y fomentar que los profesionales tengan un tiempo dentro de su jornada laboral para desarrollar su propio proyecto es un canal para la creatividad y, además, es una de las opciones más eficaces para motivar y comprometer a la plantilla con los objetivos de negocio.

Dimarts, 09 Juny 2015
“En AMES, la convicción de que las personas merecen un elevado respeto se traduce en políticas de RR.HH”

En la edición de 2014 del Premio Factor Humà Mercè Sala, que otorga anualmente la Fundació Factor Humà, la empresa de componentes sinterizados AMES fue proclamada la ganadora. En esta entrevista, publicada en la revista Focus del Observatorio de Recursos Humanos, hablan con su Director General y con su Director de RR.HH. y hacen un repaso sobre cómo esta empresa familiar ha conseguido implicar a sus 870 trabajadores en procesos de mejora de la calidad, formación interna e innovación constante.

Dimecres, 03 Juny 2015
En la frontera de la movilidad

La tecnología 'wearable' o ponible se impone en el mundo empresarial  para mejorar el trato del comercial con el cliente y poder proporcionar más argumentos a la hora de interaccionar. La introducción del 'smartwatch' como herramienta para el vendedor mejora además su eficiencia y le aporta una sensación de control de la situación.

Diumenge, 31 Mai 2015
Las ideas de los empleados de Bosch permiten ahorrar 33,4 millones de euros

Las ideas de los empleados de la compañía alemana de tecnología Bosch permitieron ahorrar el año pasado 33,4 millones de euros, 0,2 millones de euros más que en 2013.

Dimarts, 26 Mai 2015
Los robots amenazan su empleo

De aquí a 20 años el 59% de los actuales puestos de trabajo en Alemania será substituido por robots mucho más productivos y rentables que los humanos, según ha señalado un reciente estudio. En España, el parque de robots industriales ronda las 30.000 unidades, posicionándose como octava potencia mundial.

Dilluns, 25 Mai 2015
"Las máquinas no innovan, ni lo harán"

Entrevista de El Mundo a Joseph Reger, jefe científico (CTO) de Fujitsu: "Vivimos en un mundo en el que no sólo las personas están unidas. Hay gente que dice que el Internet de las Cosas es genial porque todo está conectado. Es cierto que es genial, pero no sólo porque conecta a las cosas, sino también los procesos."

Dilluns, 18 Mai 2015
Un ‘museo’ para Seat en lo alto de una nube

La compañía elige un edificio singular para albergar su exposición virtual tras celebrar un ‘hackathon’. Unos 40 estudiantes de arquitectura de distintas universidades pasan el fin de semana encerrados en Barcelona trabajando contra reloj por equipos para poder ser los elegidos por Seat para diseñar las bases de lo que será el futuro museo virtual de la automovilística.

Diumenge, 17 Mai 2015
Silicon Valley, la tierra del mañana

En Silicon Valley está surgiendo una nueva élite de ingenieros y pensadores que no solo quiere decidir lo que consumimos, sino también cómo vivimos. Pretenden cambiar el mundo y no piensan aceptar las reglas tradicionales. ¿Debemos pararles?

Diumenge, 17 Mai 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
La empresa del futuro, en diez tendencias

Las organizaciones buscan cómo afrontar sus grandes retos: cómo conocer al cliente, saber lo que quiere, convercerle y trazar una estrategia adecuada. Para lograrlo, los directivos deberán aunar capacidades analíticas y creativas para no perderse en la interpretación de datos. En 2018 los puestos más solicitados estarán relacionados con el ‘bigdata’ y el ‘business intelligence’.

Diumenge, 10 Mai 2015
El Mirador: Barcelona renueva su vocación de ciudad industrial para crecer

El sector industrial es la clave para que Barcelona pueda afianzar su crecimiento económico y crear empleo, por lo que hay que mantener las industrias existentes y fomentar la innovación. Seat es actualmente el gran motor industrial de la ciudad condal pues representa el 4% del PIB catalán, tiene 14.000 empleados y genera otros 56.000 indirectos.

Dijous, 07 Mai 2015
Artículo de opinión: Un mar en calma nunca hizo buenos marineros

Carlos Pardo, CEO de Meta4: "La revolución tecnológica exige cambios para aprovechar todo su potencial. Y, aunque es cierto que todo el mundo tiende a estar dentro de su zona de confort y evitar los cambios, es necesario modernizar los sistemas para lograr el incremento de la ansiada productividad."

Dimarts, 05 Mai 2015
Twilight of the gurus [El ocaso de los gurús]

Desde siempre ha habido gurús en gestión que han aportado conceptos y visiones enriquecedoras. Pero, ¿estamos ante el fin de la era de los pensadores en gestión? Como relata The Economist, el ciclo dominado por los teóricos provenientes de países emergentes, sobre todo India, y la revolución digital está dando paso a otro mucho más incierto marcado por asuntos como el Big Data, que ofrece muchas posibilidades cuantitativas pero que parece fallar a la hora de convertir los números en palabras o en pensamientos.

Dilluns, 04 Mai 2015
El valle entre el laboratorio y la fábrica

Cataluña tiene el 3% de la producción científica de la UE, pero solo el 1% de las patentes. La Generalitat despliega programas de financiación de 'start ups' y actuaciones para llevar estudiantes de doctorado a la industria.

Dilluns, 04 Mai 2015
Artículo de opinión: Innovación social

Sara Courlay, Global Technology Practice Director, SVP - Asia Pacific, de Hill+Knowlton Strategies: "Nos comprometemos de manera distinta con la tecnología en la que confiamos en el trabajo y en casa. De una manera extraña, la tecnología se ha convertido en un asunto muy humano."

Dijous, 23 abril 2015
Cuanto más hablas en los descansos del trabajo, más productivo eres

Un grupo de exalumnos del MIT ha creado una 'startup' que mide la comunicación entre los miembros de una empresa para poder detectar así los movimientos de los más eficientes. Todo queda registrado por un sensor que cuelga del cuello de los trabajadores en forma de tarjeta. Con esa información, aseguran, las empresas pueden realizar pequeñas modificaciones e incrementar al menos en un 25% su productividad.

Dimarts, 21 abril 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.