Espai Factor Humà

Persones i projectes de referència
Search Keyword:
Total: 42 results found.
Tag: innovació
¿Cómo implementar una actitud innovadora en tu equipo?

Los líderes actuales necesitan implantar una “actitud creativa o innovadora” en cada uno de sus colaboradores, con independencia de a qué se dedique ese profesional, pues está demostrado que la capacidad de innovar de las empresas les facilita seguir siendo competitivas; por tanto, no podemos hacer como antaño que se dejaba la innovación en manos de unos pocos (los de I+D+i).

Dijous, 20 Juny 2019
La evaluación del desempeño, ¿enterrarla o sanearla?

Desde mi experiencia con múltiples organizaciones, el proceso de Evaluación del Desempeño “clásico”, ha quedado caduco e insuficiente para ayudar a las organizaciones a responder a las necesidades o expectativas que tienen los profesionales de ser competitivos en el entorno actual.

Dimarts, 23 abril 2019
Una manera poderosa de despertar la teva creativitat natural

“Enfocar-nos en un tema no significa haver d’excloure tota la resta. Podem propiciar que la multitasca alliberi la nostra creativitat natural”. Així ho afirma en una recent xerrada TED l’economista Tim Harford, autor del llibre El economista camuflado, que defensa la multitasca sempre que es realitzi de forma pausada, "a càmera lenta". L’escriptor britànic explica que científics i artistes com Einstein, Darwin, Twyla Tharp i Michael Crichton van trobar la inspiració treballant en diverses disciplines simultàniament.

Dimarts, 19 Febrer 2019
Per què hem de fer coses inútils

"La bellesa de fer coses inútils està en reconèixer que no sempre sabem quina és la resposta correcta." Així ho afirma la youtuber sueca Simone Giertz en una recent xerrada TED. En la seva faceta d'inventora de màquines inútils com, per exemple, un casc que et renta les dents, Giertz ens serveix per recordar que potenciar la creativitat i no tenir por de cometre errors pot afavorir-nos en la nostra feina i en qualsevol cosa que decidim dur a terme.

Dilluns, 08 Octubre 2018
‘Terrícoles’ entrevista Xavier Marcet

“La tecnologia és una eina molt útil, però sense una mirada diferent és impossible innovar,” assegura el president de la consultora Lead to Change, Xavier Marcet, al programa d’entrevistes de Betevé ‘Terrícoles’. A l’entrevista, dirigida per Sergi Vicente, Marcet opina sobre el paper que juga i jugarà la tecnologia en l’àmbit laboral. Amb motiu de la presentació del seu nou llibre, Marcet parla sobre temes com ara la innovació o la Intel·ligència Artificial.

Dimecres, 11 Juliol 2018
Per què la tecnologia necessita les Humanitats

"No hem de valorar la tecnologia més del que valorem les Humanitats." Aquesta és una de les afirmacions en una xerrada TED del cofundador i CEO de la companyia de software Bluewolf, Eric Berridge. L'enginyer i emprenedor considera que en un món cada vegada més tecnològic, la combinació de coneixements entre les conegudes com disciplines STEM (acrònim anglès de les sigles Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) i les Humanitats poden marcar la diferència en els negocis.

Dilluns, 11 Juny 2018
Vols ser més creatiu? Vés a fer un volt

"Per què no surts al carrer i treus a passejar les teves idees?" Marily Oppezzo, investigadora del comportament i l'aprenentatge de la Universitat d’Stanford, va oferir recentment una xerrada TED sobre un estudi que ha dut a terme i que demostra que les persones poden ser molt més creatives si donen alguna passejada durant els moments de brainstorming. Resulta que un fet tan simple com caminar pot ajudar-te a arribar molt més ràpidament fins al moment "Eureka".

Dilluns, 26 Febrer 2018
Escasez de líderes: 20 ideas para mejorar

Seguimos teniendo una preocupante falta de líderes transformadores y con impacto en los tres sectores (administración, empresas y ONGs) para afrontar con garantías los retos futuros. Predomina todavía una visión técnica y racional del liderazgo, pero falta de elementos emocionales y de autoconocimiento profundo. Comparto 20 ideas que podrían ayudarnos a mejorar en este aspecto fundamental.

Dimarts, 13 Febrer 2018
Design Thinking: més enllà de les paraules

No existeix un procés de Design Thinking sense equip de dissenyadors. I és que un dels pilars d'aquest mètode, la potència del qual està més que demostrada, és la col·laboració entre l'equip de professionals que treballen colze a colze al llarg de tot el procés. El Dr. Franc Ponti ho va il·lustrar de manera clara i precisa en la seva conferència del passat mes d'octubre a l'"Espai Factor Humà 2017: Creant organitzacions transformadores".

Dimarts, 23 Gener 2018
Enemics de la innovació

Quins són els principals enemics del progrés? El programa de TV3 Economia en colors, presentat per l'economista Xavier Sala i Martín i pel periodista Tian Riba, explica de forma amena què es cou en l'àmbit de l'economia mundial. En un capítol emès recentment i dedicat a la innovació, es parlava de les claus per no perdre el tren de la transformació, citant casos d’èxit com el de Nespresso.

Dijous, 18 Gener 2018
¿Aceptarías un robot como CEO?

Alguien puede creer que la dirección estratégica, la innovación o la relación con el cliente serán las últimas reservas del management humano. Pero la fuerza de la tecnología nos presenta cada día más evidencias de que las máquinas también son capaces de desarrollar mejores estrategias, mejores diseños creativos, más innovación y mejor interacción con el cliente que los humanos.

Dilluns, 27 Novembre 2017
Domesticant el Big Data

En plena era de la informació, les dades són cada dia un element més important a l’hora d’entendre què passa al món. Però el cert, és que el Big Data també és aplicable a la gestió de persones i actualment ja és una eina indispensable per a àmbits com el de la selecció. De la mà de la companyia Domestic Data Streamers, coneixem diverses maneres de presentar la informació de manera comprensible i, fins i tot, com una obra d’art.

Dimarts, 25 Juliol 2017
Sónar, el panot musical de Barcelona

La recent edició del Festival Sónar ha aportat una proposta que contribueix a fer de l'esdeveniment un actiu dinamitzador del sector de la cultura digital i de les tecnologies creatives, i on, a més, s'obre la porta a sectors a priori més inesperats com ara el management o l'ocupació. Barcelona Activa i el grup editorial Penguin Random House, per exemple, van col·laborar en un espai dedicat a l'intercanvi de coneixements, al debat, a l'exposició de talent i la generació de negoci.

Divendres, 23 Juny 2017
Cap a un model de coneixement col·lectiu per desenvolupar els professionals públics

Malgrat el que es digui, els empleats de les Administracions Públiques són un col·lectiu en constant adaptació al canvi. Els cicles electorals així ho requereixen i els seus treballadors així ho tenen assumit. Cada quatre anys tenim, d'una banda, els nous governs amb les seves noves prioritats que necessiten treballar amb l'organització preexistent. I, d'una altra, els treballadors públics que han de fer necessàriament un exercici de comprensió de les noves prioritats polítiques i reflectir la seva professionalitat executant nous projectes de gestió que els donin resposta.

Dimarts, 16 Mai 2017
Les persones, agents de canvi per a la generació d'organitzacions innovadores i sostenibles

Les empreses amb propòsit volen generar un impacte a l'exterior a mig i a llarg termini, volen deixar la seva empremta. Per aquest motiu molt sovint han incorporat la sostenibilitat al model de negoci. Per generar impacte, aquestes organitzacions aposten per la innovació promovent de manera natural la col·laboració en tota la cadena de valor: és la generació de valor compartit.

Dimecres, 10 Mai 2017
Digitalització empresarial: 10 claus d'èxit

La digitalització és el tema de moda en management pel seu profund impacte en els models de negoci dels diferents sectors i en la manera de gestionar les persones. Diverses enquestes indiquen que la digitalització és ja un dels principals interrogants dels directius atès que és un assumpte nou, complex i que qüestiona paradigmes clau de gestió.

Dijous, 06 abril 2017
Idees vanitoses versus innovació seriosa

Moltes vegades, les idees que generem no tenen destinatari. Vull dir amb això que brollen de la nostra ment però ningú no les està esperant. Són les idees vanitoses: satisfan més el nostre ego que no una necessitat real. Les que neixen a llocs remots són sistemàticament oblidades. Les que neixen a la ment dels directius sovint són posades en marxa, encara que impliquin inseguretats i riscos manifestos.

Dimarts, 11 Octubre 2016
El compromís genera resultats

Sempre he pensat i defensat que el treball del Departament de Recursos Humans és una tasca que queda aïllada o sense sentit sense el recolzament de la Direcció General. En el cas de l’empresa mereixedora del VIII Premi Factor Humà Mercè Sala, Affinity Petcare, i amb el discurs d’acceptació del guardó per part del seu director general, Xavier Serra, aquest recolzament es converteix en tota una evidencia.

Dimarts, 27 Setembre 2016
Anna Veiga: “De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare”

No és senzill parlar d’un mateix, de la trajectòria professional i d’allò realment important que s’ha aprés al llarg d’una vida intensa i reconeguda; però aquest va ser l’encàrrec que se li va fer a la biòloga experta en l’estudi de cèl·lules mare i en la reproducció assistida Anna Veiga, en el marc de l’acte de lliurament del VIII Premi Factor Humà Mercè Sala del passat mes de maig i que va dur per lema: “Les bones energies se sumen”.

Divendres, 09 Setembre 2016
El nou rol del consultor de RH en la transformació digital

Amb la digitalització, el coneixement ha deixat de ser propietat d'uns pocs gurus per democratitzar-se i passar a mans de molts. Si cada vegada és més difícil aportar valor a les empreses des de fora, què podem fer? El consultor ha de poder aprofitar la intel·ligència col·lectiva de tot l'ecosistema organitzatiu perquè el valor de la informació no resideix en qui la té, sinó en el seu ús.

Dimecres, 25 Mai 2016
Daniel Iniesta: “Horitzó 2020: innovació disruptiva i gestió del factor humà”. El coratge de fer-ho possible

Durant la trobada del III Espai Factor Humà del 28 d’octubre de l’any passat, en Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació va presentar el Projecte Horitzó 2020 que estan duent a terme a sis de les seves vuit escoles i que com ell mateix presenta: “És el nostre somni de transformació profunda de l’educació a través de la innovació disruptiva, de la gestió de les persones i de la transformació d’aquestes persones”.

Dimecres, 27 abril 2016
Andrés Martín-Asuero: "Mindfulness: l'habilitat d'estar present per poder innovar"

Entre les intervencions del 3r Espai Factor Humà que va tenir lloc el passat mes d'octubre sota el lema "Innovació coherent", hi va haver la del mestre en mindfulness i meditació Andrés Martín-Asuero, amb pràctica de meditació inclosa. L'atenció plena es vincula amb la innovació perquè permet ser més conscients i més efectius a l'hora de realitzar tasques que sovint fem amb el pilot automàtic, obrint la finestra d'infinites possibilitats.

Dimecres, 13 abril 2016
María Jesús Salido: Si la innovació és la resposta, quina era la pregunta?

Per què és important parlar avui d'innovació? Per què empreses reeixides i amb comptes de resultats guanyadores han de qüestionar-se el seu èxit i promoure entorns i estructures innovadores que transformin productes, serveis, processos i relacions? Quin paper juguen en aquests processos innovadors els nostres professionals i el nostre entorn? A aquestes preguntes ens va respondre María Jesús Salido, fundadora de The Project, al 3r Espai Factor Humà del passat mes d'octubre.

Dijous, 11 Febrer 2016
Cómo identificar nuevas oportunidades de negocio

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que sostiene que la figura del intraemprendedor tiene cada día más fuerza en la propia organización para desarrollar la innovación desde la base. Han colaborado en su elaboración: Cathy Paredes, Socia Fundadora de Human Software; Fran Chuan, Socio Fundador de Dícere; Manuel Jiménez, Director General de la filial española de Rittal; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 29 Novembre 2015
Persones desinhibides?

Ningú no dubta ja de la importància de la creativitat a les organitzacions. Sense persones i equips amb idees ben treballades, es fa molt més difícil innovar. I, si no s’innova, el futur de l’empresa pot quedar congelat.

Dimarts, 27 Octubre 2015
TV3 posa color a l’economia

L'aposta d’aquesta temporada de TV3 és una nova versió de l’economia, més àgil, fresca i amena. De la mà del reconegut economista Xavier Sala-i-Martin ens presenta Economia en colors, un programa que pretén acostar al públic un dels temes que més ens espanta i que a vegades resulta més difícil d’entendre. A través de paraules senzilles, exemples clars i gran varietat d’escenaris, aprenem curiositats i naveguem per les diferents facetes que conformen el context econòmic actual.

 

Dilluns, 26 Octubre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
Per què és hora d'oblidar l'ordre jeràrquic a la feina?

Per aconseguir una millora de la productivitat cal tenir en compte les perspectives de totes les persones que conformen els equips, ja que és treballant al costat dels altres quan sorgeixen les idees més fresques i innovadores. De la importància de la cohesió social construïda en moments informals, com ara la pausa del cafè, ens parla la líder empresarial Margaret Heffernan en una interessant i entretinguda conferència TED.El passat mes de maig va tenir lloc a Monterey (EUA) el TEDWomen 2015, titulat "Momentum" i que s'engloba dins d'una sèrie d'esdeveniments sobre el poder que tenen les dones en la creació i generació del canvi. En aquesta ocasió més de 40 oradors, tant homes com dones, van oferir les seves perspectives i, entre ells, va destacar l'escriptora i empresària Margaret Heffernan, que mitjançant una divertida i amena xerrada va fer reflexionar sobre la importància de la cohesió social.

Heffernan comença el seu discurs relatant de manera desenfada un experiment una mica peculiar dut a terme pel biòleg William Muir: amb l'objectiu de millorar la productivitat de les seves gallines, Muir les va reunir en dos grups, un de gallines corrents i un format per súpergallines, aquelles que individualment eren les més productives. Mentre que passat un temps al primer grup totes les gallines van sobreviure i la producció global va augmentar, al segon les més productives van aconseguir l'èxit suprimint la productivitat de la resta, és a dir, matant-les. El trist resultat, encara que sembli extrem, ens pot dur a pensar en l'àmbit laboral o en la vida quotidiana: se'ns ha dit moltes vegades que competir amb els altres és l'única manera d'avançar en el camí.De tota manera, aquesta premissa no ha resultat inspiradora per a la ponent, a qui no li motiven les jerarquies ni les superestrelles. Hem donat per fet que l'èxit s'aconsegueix seleccionant a les persones més brillants i donant-los tots els recursos i tot el poder per facilitar la seva comesa. No obstant això, per sobresortir no cal deixar enrere als altres sinó que podem servir-nos de la seva ajuda per destacar conjuntament, cosa que pot resultar fins i tot més motivadora i enriquidora.Heffernan cita una altra investigació duta a terme al MIT sobre què és el que fa que alguns grups siguin més productius i reeixits que altres. El que resulta molt interessant d'aquest estudi és que els grups d'alt rendiment no van ser aquells amb persones que posseïen quocients intel·lectuals altíssims, ni tampoc els que posseïen la suma més alta del conjunt de quocients, sinó que van ser aquells equips que complien tres característiques: un alt grau de sensibilitat social mútua mesurada mitjançant un test d'empatia, el fet que ningú dominés i que tots els membres participessin de la mateixa manera i, per últim i no per això menys significatiu, un major nombre de dones.Això significa que en els grups que compten amb una alta sintonia i sensibilitat mútua les idees flueixen i prosperen, fent que les persones creixin tant a nivell individual com en relació a la resta. Desenvolupar eficàcia i compromís són les claus per tenir equips d'èxit, tot i que moltes empreses tenen encara l'assignatura pendent de crear un vincle emocional amb l'empleat.

El component social és, doncs, influent en qualsevol àmbit ja sigui laboral o familiar, ja que el suport dels nostres companys ens motiva i ens aporta seguretat. Això passa perquè ens sentim recolzats i som així més propensos a adoptar una actitud positiva. Per això cal promoure la cultura de l'ajuda i de la cooperació perquè, com assenyala Heffernan, l'ajuda mútua resulta absolutament medul·lar per als equips d'èxit, i veiem contínuament com supera a la intel·ligència individual. Ajudar implica que no hem de saber-ho tot, només hem de treballar amb persones que saben donar i rebre ajuda, la qual cosa fa que ens sentim més relaxats i predisposats a la creativitat i a la innovació.A vegades el problema, relata la ponent, és que la gent no es coneix i es concentra tant en el treball individual que desconeix fins i tot qui s'asseu a la taula del costat. Segons una anàlisi de la start-up Humanyze, aquells treballadors que parlen més als descansos i que són més sociables són alhora més productius. Cal invertir temps en conèixer-nos els uns als altres ja que a la llarga resultarà beneficiós i permetrà un augment de la productivitat, perquè els empleats que se senten a gust en el seu entorn laboral rendeixen més i es mostren més compromesos amb l'empresa.Tot l'exposat fins ara dóna lloc al que anomenem com a capital social, és a dir, la dependència i la interdependència que genera confiança. El capital social és el que ens fa fortes a les empreses i resistents davant els moments difícils i, com remarca Heffernan, la base de tot és el temps, que permet el desenvolupament de la confiança necessària per arribar a la sinceritat i a l'obertura. La rivalitat ha de ser reemplaçada pel capital social: és el moment de posar fi a la competició i substituir-la per la col·laboració.Les empreses no tenen idees, només les persones en tenen, així que cal centrar-se en motivar-les ja que són el motor de tot. I el que les motiva són els llaços, la lleialtat i la confiança que desenvolupen les unes amb les altres. Cal redefinir també el lideratge i formular-lo com una activitat en la que es creïn les condicions perquè cadascú pugui brindar el millor de si mateix al costat de la resta. I són els líders precisament els que han de motivar que es creïn aquests vincles socials.Heffernan conclou dient que necessitem comptar amb tothom, perquè només quan acceptem que tots tenim un valor únic serà quan alliberarem l'energia, la imaginació i l'impuls necessaris per crear les millors coses.

 

Accés a la conferència de Margaret Heffernan de TEDWomen 2015: https://www.ted.com/talks/margaret_heffernan_why_it_s_time_to_forget_the_pecking_order_at_work?language=es

{cbrelatedarticle ids="12914"}

Dilluns, 07 Setembre 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015

Edicions anteriors

6è Espai Factor Humà
Lideratge en moviment
5è Espai Factor Humà
Creant organitzacions transformadores
IV Espai Factor Humà
Nou management... Nou? Urgent!
II Espai Factor Humà
Talents híbrids. Escenaris on line i offline
I Espai Factor Humà
1a Trobada amb els millors professionals de Recursos Humans de Catalunya.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.