Search Keyword:
Total: 37 results found.
Tag: cas pràctic
"La responsabilidad profesional transforma la realidad"

Se dice que sin un equipo no hay resultados destacables. Escuchar y conocer el trabajo que llevan a cabo Pilar Jiménez y todo su equipo en APM Terminals, es una buena muestra de ello. En el marco del acto de entrega de los Premios Factor Humà 2018, esta empresa fue galardonada con el Primer Premio Impacta a las organizaciones asociadas a la Fundació Factor Humà por su proyecto de desarrollo profesional “My Career”.

Dilluns, 15 Octubre 2018
The Happyforce Way

Frecuentemente tomamos empresas como Google, Apple, Facebook o Amazon como ejemplo o inspiración. Lo que pasa es que siempre te quedas con la sensación de que son realidades muy alejadas ya que se trata de empresas que cuentan prácticamente con recursos ilimitados y acceso al mejor talento del planeta. En este post explicaré cómo hacemos las cosas en una start-up humilde como Happyforce, de nuestras tripas, manera de funcionar, “cultura” y de nuestro “way of doing things”.

Dilluns, 12 Març 2018
Un ‘Blue Monday’ setmanal

El 16 de gener va ser, segons els experts, el dia més trist de l'any. Tal fita és anecdòtica i més si tenim en compte que és una data única i inventada però, i si resulta que cada dilluns és el dia més trist de l'any? Vincular el treball amb la felicitat resulta un repte majúscul per a la majoria de les organitzacions. No obstant això, David Tomàs, cofundador i director general de Cyberclick Group, assegurava en l'últim TEDxBarcelonaSalon que és possible treballar molt i bé i ser feliç al mateix temps.

Dimarts, 07 Febrer 2017
La formació: de producte a servei

La lògica de l'economia digital (el que s'ha anomenat digitalització), que ha canviat en els últims anys el procés de funcionament de múltiples indústries i serveis, també està arribant a altres sectors, en principi, més apartats. Davant aquest fet, la pregunta que podríem formular-nos és la següent: podríem estar també en el sector de la formació davant d'aquest procés? Crec que sí. Vegem-ho.

Dilluns, 18 Juliol 2016
Daniel Iniesta: “Horitzó 2020: innovació disruptiva i gestió del factor humà”. El coratge de fer-ho possible

Durant la trobada del III Espai Factor Humà del 28 d’octubre de l’any passat, en Daniel Iniesta, director de Recursos Humans de la Fundació Jesuïtes Educació va presentar el Projecte Horitzó 2020 que estan duent a terme a sis de les seves vuit escoles i que com ell mateix presenta: “És el nostre somni de transformació profunda de l’educació a través de la innovació disruptiva, de la gestió de les persones i de la transformació d’aquestes persones”.

Dimecres, 27 abril 2016
En la ment d'un mestre procrastinador

“No deixis per demà allò que puguis fer avui.” D'aquesta coneguda premissa fuig tot bon procrastinador, mogut per l'objectiu d'ajornar el compliment d'una obligació el màxim possible. Creus que ets l'únic que deixa per més tard tasques que podria estar realitzant en aquest mateix moment? Doncs no estàs sol. El blogger Tim Urban, un procrastinador expert, ens convida en aquesta divertida i perspicaç xerrada dins d'un TED celebrat recentment a preguntar-nos què és el que estem ajornant, abans que se'ns acabi el temps.

Dimecres, 27 abril 2016
‘Valor Afegit’: Robots, amics o enemics?

Durant tota la història els avenços tecnològics han acabat amb determinats llocs de treballs i n’han creat d’altres. Actualment ens trobem en un moment crític, doncs el dubte recau en si en els proper anys la destrucció de professions serà molt més gran que la nostra capacitat per crear-ne de noves. Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya ens parla de la introducció dels robots al mercat laboral, capaços de fer tasques d'alta precisió i fins i tot de fer més competitives les empreses. Són amics que ens fan millors o enemics a vigilar de prop? I, sobretot, hi ha futur sense robots?

Dimecres, 13 abril 2016
Una dolça experiència d'èxit internacional a través de la gestió per competències

Una victòria de l'equip d'Espanya a la Copa del Món de Pastisseria, dos anys després d'haver quedat penúltima, demostra que la gestió per competències pot dirigir cap a l'alt rendiment a equips de qualsevol tipus, mida o sector, fins i tot en l'àmbit de l'alta gastronomia.

Dilluns, 18 Gener 2016
‘Valor Afegit’: Treball automàtic, la nova revolució laboral

La introducció de les noves tecnologies a les empreses i l’automatització dels processos més tècnics posa en dubte la presència de moltes persones en el futur escenari laboral. Quin paper jugaran els professionals? Poden les màquines desenvolupar totes les tasques que realitzen els humans? Aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya que, entre altres va comptar amb la participació de Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la nostra Fundació, presenta possibles respostes a aquestes preguntes i dibuixa el panorama futur fruit de la relació entre digitalització i societat.

Dimecres, 25 Novembre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
‘Som dones’: La feina

Conciliar la vida personal amb la vida professional pot resultar una mica difícil, sobretot per a aquelles dones que intenten accedir a llocs tradicionalment reservats als homes. La major feminització del mercat laboral és un fet real i quantificable, però està inacabada i incompleta, doncs ha tingut lloc sota un teló de fons de desigualtat i de precarietat. En aquest episodi del nou programa Som dones de TV3 dones d’origen divers es reuneixen per donar i compartir opinions i experiències.

Som dones és una sèrie documental realitzada per Televisió de Catalunya que ens mostra el món explicat per les dones amb l’objectiu de propiciar diàleg i reflexió. Nenes, joves i dones adultes de fins a 80 anys, amb situacions vitals i maneres de pensar molt diferents, ens ofereixen la seva història i la seva mirada sobre diferents temes que susciten l’interès general i que formen part del nostre dia a dia. En aquest cas concret la feina i la presència de la dona al mercat laboral.Una presencia destacada en aquest programa és la de Pilar Almagro, sòcia fundadora i CEO del Grup Vertisub. Ella és la seva pròpia cap i un exemple de dirigir en femení. Compagina les seves funcions de directiva amb la cura de les seves filles, sense descuidar tampoc els aspectes més lúdics de la seva vida. La bona gestió del temps és una de les raons per la qual li encanta treballar amb dones ja que, segons ella, estan acostumades a ocupar-se de moltes coses alhora i a trobar el moment oportú per a cada tasca.Almagro comenta que l'agenda de l'empresa no ha de restar temps a l'agenda personal, sinó que cal transformar-les en una de sola. En relació a l'equilibri entre ambdues facetes i davant l'evidència que la ingerència de les companyies en l'esfera privada va en augment, es comença a parlar de la necessitat d'integració més que de conciliació. De totes maneres, l'existència de moments de desconnexió que ens permetin connectar amb nosaltres mateixos i la dedicació a activitats que ens facin sentir bé han d'estar sempre presents, apunta la CEO de Vertisub.A més d'aquesta capacitat de conciliar o integrar la vida laboral amb la familiar, les dones posseeixen altres qualitats innates que les fan propenses a exercir un lideratge efectiu, com ara la sensibilitat o l'empatia, i que han anat entrenant al llarg de la seva carrera sobretot com a mares, comenta Almagro. No són ni millors ni pitjors que els homes, doncs el lideratge depèn de la persona, de les seves capacitats i habilitats i no es tracta d'una qüestió de gènere, mencionen altres de les entrevistades.

Per a la sociòloga Blanca Moreno les dones són capaces de proposar solucions més horitzontals, a diferència dels seus homòlegs masculins que tendeixen a la verticalitat. El lideratge en femení és precisament aquell lideratge capaç de compaginar aquest talent amb altres capacitats de negociació i diàleg.

Però la realitat és que el 70% de les empreses no compta amb cap dona en el seu consell directiu, assenyala Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dones estan millor preparades que mai però no arriben al cim que és on podrien aportar en major mesura els seus valors, la seva visió i sobretot la seva sensibilitat, sinó que es queden en càrrecs intermedis. Segons un informe recent de Fedea aquells països que han millorat en temes d'igualtat empresarial ho han fet només gràcies a quotes.Encara que s'han fet progressos i hi ha un major nombre de dones directives que fa uns anys, és innegable l'existència encara d'un sostre de vidre que impedeix que arribin més amunt. Mercadé comenta que això és culpa també del presentisme, un tret propi de la cultura masculina a l'empresa, que atorga gran importància a la presència i que instaura la idea que si no estàs 12 hores al dia al teu lloc perds la possibilitat d'ascendir o d’escalar posicions.Sara Berbel, doctora en Psicologia Social, afirma que la pobresa té nom de dona i malgrat que treballen més hores que els homes, elles segueixen sent més pobres en termes de riquesa material i econòmica. Cobren un 17% menys que els seus homòlegs masculins, encara que per les seves capacitats productives haurien de cobrar un 2% més, segons un informe recent de l'OIT.

Les dones que participen en el reportatge saben que el camí cap a la igualtat serà llarg però els agrada allò que fan i són conscients que els queda molt per poder aportar. Segons Almagro, només amb motivació i optimisme aconseguiran motivar les seves plantilles i obrir-se camí en el món empresarial. Perquè l'optimisme és el millor recurs per impulsar emocions positives, tant dins com fora de la empresa.

 

També pots veure el reportatge de Som dones a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-dones/la-feina/video/5504723/#

Dimarts, 28 abril 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
Són els reis

Liderar eficientment és una àrdua tasca estretament lligada a les característiques personals, experiència i manera de veure el món. Aquest reportatge recent de Comando Actualidad a TVE ens mostra exemples com els de Carme Ruscalleda, Onésimo Migueláñez o Mar Raventós que han aconseguit ser referents en els seus àmbits. Molts no han rebut formació en gestió, ni van néixer amb afany de liderar, sinó que ha estat la seva passió i la seva obstinació el que els ha portat lluny.

Son los reyes

Pertanyen a sectors molt diferents, però tenen una cosa en comú: han aconseguit destacar en la seva tasca i s'han convertit en personatges altament coneguts. Uns han continuat amb l'imperi que els van llegar generacions anteriors, altres l'han construït partint de zero, però el resultat és el mateix: ara són autèntics reis.És autodidacta, s'abasteix a ell mateix i té clar que és un membre més de l'equip: Víctor Arguinzoniz, el millor cuiner a la brasa del món, no dirigeix els seus treballadors des de la porta de la cuina, sinó que s'embruta les mans i treballa colze a colze amb ells. Un líder ha de ser creatiu, flexible i carismàtic, però sobretot, ha de ser un exemple per al seu equip. Un bon directiu és aquell que empatitza amb els seus empleats, ja que per poder entendre les tasques que els teus treballadors desenvolupen i les dificultats que aquestes impliquen ha de començar per posar-se en el seu lloc. A algunes grans companyies fins i tot fan rotar els seus executius per tots els departaments per tal de conèixer de primera mà la realitat del negoci.Liderar implica un aprenentatge recíproc, una influència mútua i uns beneficis compartits, ja que sense un bon equip que se senti part de l'empresa un líder no té res a fer. El camí del lideratge és un camí d'autodescobriment entre empleats i directius. Igual d'autodidacta que Arguinzoniz ho és la reina de la cuina per excel·lència, Carme Ruscalleda. És la cuinera amb més estrelles Michelin del món, però el seu consolidat reconeixement no ha frenat les seves ganes de seguir creixent i experimentant. Aprèn preguntant, assajant i equivocant, perquè per arribar a dalt cal caure unes quantes vegades i més si ets dona. Treballa en un àmbit caracteritzat per l'elevada població masculina però, com ella assenyala, estem davant d'una transformació de rols: "les dones entren a la cuina professional i els homes en la domèstica". Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer i, encara que cada cop hi ha més presència femenina en les cúpules directives, cal seguir lluitant per trencar el sostre de vidre. Un altre exemple per veure que les dones estan sobradament preparades és Mar Raventós, psicòloga, economista, mare de 6 fills, parla 4 idiomes i és al capdavant d'una de les empreses més antigues de l'Estat, Codorníu. La seva atrafegada vida laboral no li impedeix atendre la família, ja que afirma tenir temps per a tot i aconseguir a més que el seu negoci sigui d'èxit. La clau? Ser exigent i valorar la qualitat per damunt de tot.Onésimo Migueláñez sap de primera mà que per triomfar cal ser el millor i que les mitges tintes no són suficients. Va començar repartint caramels en una furgoneta i ara és el rei de les llaminadures. Apunta que l'únic que va fer va ser detectar quin era el moment adequat per iniciar el seu negoci i dedicar-s'hi les 24 hores del dia. És qüestió de treballar dur i posar-li il·lusió, aquests són per ell els factors més poderosos contra la crisi. Es deu a la seva empresa i la sent part d'ell mateix, cosa que cal transmetre als empleats, ja que perquè realitzin una bona feina han d'estar-hi compromesos i sentir que pertanyen a l'empresa. Per ser el millor cal envoltar-se dels millors, així ho afirma i així ho fa Humberto Cornejo, referent internacional al món tèxtil. Per mantenir al teu costat els millors talents cal recompensar i no només salarialment, sinó també amb reconeixement i polítiques empresarials que els motivin. Per això Cornejo no dubta a oferir les màximes oportunitats que pot als seus empleats, que el conceben com un líder pròxim.No cal esperar que t'ho demanin, has d'avançar-te, intuir què esperen els altres de tu. Només així aconseguiràs ser un referent en el teu camp de treball, tal com assenyala Richy Castellanos, el rei de les Relacions Públiques.Lluita per ser el millor, transmetre-ho als qui t'envolten i, sobretot, demostra-ho.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/comando-actualidad/comando-actualidad-son-reyes/2981617

{cbrelatedarticle ids="11495,11564"}

Dimarts, 10 Març 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Amores laborales con futuro

La Fundació ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre la importancia del encaje de la personalidad del empleado en la cultura de su empresa. Cuenta con las declaraciones de Simon L. Dolan, Profesor de la escuela de negocios Esade; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 04 Gener 2015
Campofrío, un futur col·lectiu

Segons un reportatge recent d'Informe Semanal a TVE la incertesa envaeix els empleats de Campofrío, que han vist cremar el lloc on treballaven en l'incendi que ha destruït la planta de la companyia a Burgos. Els burgalesos, que han vist néixer l'empresa i forma part ja de les seves vides, no poden evitar sentir-se abatuts per l'incident. No obstant això el seu president, Pedro Ballvé, proposa ja algunes solucions al desastre i preveu un futur optimista.

Campofrío, un futuro colectivo

Han passat poques setmanes des que un devastador incendi posés fi a l'activitat de la Bureba, la planta principal de l'empresa d'elaborats carnis Campofrío a Burgos. L'incendi, que va durar 11 dies, es considera el foc industrial més important a Espanya.

La història de Campofrío va estretament lligada a la història de Burgos, convertint-se en un dels símbols d'identitat de la ciutat. Fa 63 anys que la companyia va establir la seva primera planta al barri de Capiscol que ha viscut de prop la seva expansió i creixement. La Bureba era una herència generacional, testimoni del treball durant dècades de diverses generacions de burgalesos.

La destrucció de la fàbrica ha suposat, a més d'un cost econòmic, un cost humà i simbòlic per als habitants de Capiscol, doncs la majoria pertany a la plantilla de 900 persones que s'han quedat sense feina després de l'incendi. En qüestió de segons les il·lusions i plans de futur es van convertir en cendres. La incertesa abraça a les centenars de famílies burgaleses que ignoren encara quan i com podran recobrar el seu treball. No obstant això, l'esperança és el motor que manté en peus als treballadors i al propi president de Campofrío, Pedro Ballvé, que no ha deixat de mantenir-se optimista i ha fet referència al compromís històric que té la companyia amb Burgos i que es projecta cap al futur.Ballvé es compromet a reconstruir a la ciutat la que serà "la fàbrica més moderna del món des del punt de vista tecnològic" i es preveu que estigui llesta al 2016. Amb els últims calius encara fumejants, el Grup ja està treballant en la redacció del nou projecte, que ha nascut a la força com a pla B d'aquest fet inesperat.

La mateixa tarda de l'incendi, Campofrío va transmetre un missatge de tranquil•litat als empleats i proveïdors, mostrant així la seva preocupació des del primer moment per aquests col·lectius. L'empresa pretén assegurar respostes clares i concretes alhora que compromisos per tornar a il·lusionar als burgalesos en desocupació. La constant comunicació amb els seus públics directes i indirectes i les solucions immediates plantejades per la companyia, denoten la sòlida estratègia que ha dissenyat davant aquesta situació de crisi, que lluny d'enfonsar-la, l'han reflotat.La fàbrica tenia contractades pòlisses amb asseguradores de prestigi però Ballvé anota que l'objectiu és no dependre de les compensacions de les assegurances ni de les ajudes públiques promeses. Informa a més que es passarà a recol·locar “amb celeritat” la producció, bé sigui en algunes de les vuit plantes restants del Grup a Espanya o a les fàbriques d'Europa. A part de la construcció de la nova planta i la recol·locació de la producció, una altra de les solucions proposades i que ja s'ha començat a executar, és la recol·locació també de la plantilla. La reubicació ja s'ha iniciat a l'empresa Carnes Selectas i al magatzem de productes acabats de la companyia, a les quals s'ha destinat al personal administratiu, logístic i de recursos humans, un total de 120 treballadors. La direcció es compromet a recol·locar a altres 135 empleats més en altres centres, elevant així el percentatge de reubicacions a gairebé el 30% i a més de 250 treballadors en menys de dues setmanes. Campofrío es converteix així en un bon exemple d'empresa que es preocupa pels seus treballadors en qualsevol situació. Recentment hem conegut altres exemples com el de Fagor que, veient-se abocada al tancament, s'ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels seus empleats entre les altres cooperatives del Grup Mondragón.

Tot i així el nombre de treballadors que segueix a l'espera de poder recuperar la seva ocupació és elevada. És per això que la Junta de Castella i Lleó s'ha posat en contacte amb les entitats financeres a través de les quals Campofrío pagava les nòmines, per aconseguir un acord marc “per a salvaguarda” als empleats en cas d'impagaments en els préstecs hipotecaris.

Campofrío en tot moment ha vetllat per l'interès de la seva plantilla i la seva previsió de futur és optimista, només queda esperar si les ajudes es mantenen constants i l'impacte de la crisi sobre el capital humà és mínim. El que sí s'assegura des de la companyia és que es faran més forts després del desastre, perquè de tot s'aprèn.

 

També pots veure el reportatge d'Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-campofrio-futuro-colectivo/2870815

Dimarts, 16 Desembre 2014
Donant valor a les diferències

Specialisterne és una empresa social nascuda a Dinamarca fa 10 anys que té com a objectiu formar i donar a feina en empreses tecnològiques a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Francesc Sistach, expert en telecomunicacions i director general a Espanya d’Specialisterne, ens explica en aquesta enriquidora xerrada, que va tenir lloc recentment al TEDxSantCugat, què és i com funciona l’iniciativa.

Aquesta ponència es situa al marc del TEDxSantCugat que va tenir lloc el passat 12 de juny. Amb la seva conferència, Sistach se suma a la ja llarga llista de persones que participen en aquesta mena de trobades, on l’únic objectiu es compartir punts de vista i coneixements. Un fenomen que pretén donar forma al futur i que es troba en plena fase d'expansió.

Francesc Sistach comença parlant-nos de la petita Sara, la seva filla, diagnosticada d’autisme des de fa temps. La Sara és únicament un dels molts casos que existeixen i que segurament desconeixem. I es que 1 de cada 68 persones té un Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA), més de les que podríem imaginar. Una malaltia bastant present però de la qual ens queda molt per saber encara. Per això es parla d’espectre, ja que és un rang molt ampli. Quan coneixes a algú amb autisme només coneixes aquell exemple concret, mai en podràs conèixer tots, aclareix Sistach.

“Recordes que ets mortal i que un dia no hi seràs i la teva filla no es valdrà per si mateixa. L’únic que vols és donar-li eines per a que sigui el més autònoma possible quan tu no hi siguis”. Aquesta és la premissa de Sistach que, partint dels seus coneixements sobre informàtica, va decidir investigar sobre com la tecnologia podria ajudar aquestes persones.

Així va sorgir iAutism, un web pensat per millorar l’aprenentatge, la comunicació i l’oci de les persones amb TEA a través dels telèfons mòbils i tàctils i les seves aplicacions. Una mostra de com les millors idees neixen del que aparentment es presenta com una dificultat.

Continuant la seva recerca, Sistach va topar amb un altre projecte que va néixer fa 10 anys a Dinamarca de la mà de Thorkil Sonne, pare també d’un noi amb autisme. Conscient que el seu fill tenia moltes capacitats però conscient també de que la societat no estava preparada per acceptar aquestes persones, Sonne va crear Specialisterne, “els especialistes” en danès. Sistach va decidir prendre part en el projecte i replicar aquest model a Espanya, establint a Barcelona una seu de l’empresa.

L’únic que va fer Sonne fou atrevir-se a mirar el món des d’un altre punt de vista, on les persones amb TEA són persones amb un munt de virtuts, especialistes en el seu propi camp i que no es redueixen a persones amb dificultats i impediments per dur a terme una vida normal. Sistach ens planteja una pregunta: “Al nostre currículum què hi posem? El què sabem fer o el què no?” No cal ni contestar per adonar-nos que tots tenim en major o menor grau discapacitats d'un tipus o altre. És en aquestes diferencies pròpies de cadascú on resideix la veritable essència, allò que ens fa tal com son.

Els qui pateixen aquests trastorns presenten dificultats en la comunicació i la interacció social, tenen poca empatia i interessos restringits. Però també tenen un gran ventall de capacitats, capacitats que nomes necessiten ser explorades i que poden aportar valor al món laboral. El que necessiten és comprensió i suport per poder desenvolupar-se plenament, és a dir, el mateix que necessitem tots, una mà que ens acompanyi i ens faci conscients del talent amagat que tenim.

La societat és qui ens obliga quasi bé a rebutjar la diferencia, a fugir del que no se situa entre els paràmetres del que considerem normalitat. El que no ens ensenya és que allò que titllem de diferent és l’avantsala d’oportunitats que estan encara per conèixer. Les persones amb TEA són una mostra d’això, i fins i tot The Economist o La Vanguardia explicaven recentment que responsables de selecció han detectat que les capacitats mentals que fan que un programador sigui bo s’assemblen a les que té algú diagnosticat amb síndrome d’Asperger.

L’intenció d’Specialisterne és donar formació i ocupació a aquestes persones, demostrant així que si se’ls brinda una oportunitat sí que poden treballar. El que fa tant especial aquesta empresa és el que hauria de fer especial a totes les altres: els seus treballadors, que més enllà de ser persones que utilitzen les seves habilitats i coneixements per proporcionar serveis a clients, també són part indispensable dels fonaments de la organització.

Com explica el director d’Specialisterne, la qüestió és saber encaixar les peces del trencaclosques que el mercat laboral planteja. Tenim gent amb determinades capacitats -tenacitat, sinceritat, persistència- i empreses que necessiten exactament aquestes mateixes capacitats. El que s’ha de fer és ajuntar les unes amb les altres.

Sistach cap al final de la seva conferència mostra la imatge d’una dent de lleó, una planta fràgil en aparença però que té múltiples propietats i s’utilitza molt en la medicina tradicional. En canvi, la societat la percep com a mala herba, doncs enmig d’un jardí trenca amb l’harmonia. Aleshores oblidem totes les propietats curatives que té, tot i que segueixen estant presents. El problema no resideix en la planta, sinó en la visió i concepció que en tenim.

No és moment de deixar els prejudicis de banda i mirar més enllà?

 

Accés a la conferència de Francesc Sistach de TEDxSantCugat al canal de Youtube TEDxTalks: https://www.youtube.com/watch?v=e5AFkYPBp2E

 

{cbrelatedarticle ids="12026,12300"}

Dimarts, 11 Novembre 2014
FFBCN - Fàbrica Futur Barcelona i Videojobs, la gamificació de les pràctiques laborals

El passat 17 de setembre vaig tenir el plaer de presentar, en el marc de l’esdeveniment #FutureStartsHere, el treball realitzat durant els darrers sis mesos pel projecte #ffbcn - Fàbrica Futur Barcelona, una iniciativa impulsada per l’ICUB (Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i l’Obra Social “la Caixa” on, a través de la mirada de deu joves, s’ha treballat per desenvolupar el futur en deu àmbits diferents.

Els impulsors d’aquesta iniciativa parlen de que tot canvia: la tecnologia disponible, la capacitat de la ciutadania, l’estructura de l’economia, el marc legal, el mercat laboral, el paper de les institucions, les formes de comunicar-se, les maneres d’aprendre… I si tot canvia, també hem de canviar com explorem el nostre futur. Els vells models potser no seran suficients. Jo he volgut reflexionar i explorar alguns canvis en l’eix temàtic del treball. Parlem de futur i de treball, del futur del treball. Però falta considerar una qüestió fonamental: qui és el futur del treball? els actuals joves en són el futur. Penso que una responsabilitat tan gran implica una formació i preparació encara més gran. Cal formar els joves, apostar per ells, fer-los sentir importants, valorats. Per descomptat, pagar amb un “moltes gràcies” no va en aquesta línia. Actualment, la formació del jovent no està a l’alçada dels reptes amb els que ens trobarem al futur. Falta un punt d’unió entre la formació universitària i el món laboral. No pot ser que les empreses es trobin amb graduats universitaris sense cap experiència laboral. Les pràctiques proporcionen als estudiants aquest primer contacte tan necessari amb el món professional i cobreixen un gran buit de formació del jovent d’avui en dia.Jo vaig tenir la oportunitat d’invertir un any, previ a començar la universitat, a fer pràctiques laborals a Hamburg, a San Francisco i a Brussel·les. Va ser sens dubte una de les millors experiències de la meva vida, tant a nivell personal com professional, i em va permetre conèixer diferents cultures laborals. A cadascuna d’elles vaig descobrir aspectes molt positius. Així doncs, la idea del meu projecte ha estat importar i adaptar tots aquests elements a la nostra cultura de treball.S’aprèn a mesura que vas fent: "Learning by doing". Ningú comença sabent-ho tot. Per tant el món professional no es pot classificar per quant saps sinó per quant ets capaç de saber; els perfils s’han de classificar per la capacitat d’aprenentatge i adaptació a l’entorn. I com tot, això també és qüestió de pràctica, quanta més experiència tinguis, millors habilitats d’aprenentatge i adaptació hauràs desenvolupat.El meu projecte Videojobs neix amb l’objectiu d’impulsar un canvi de mentalitat a la societat. Una mentalitat on les pràctiques laborals es valorin com un factor decisiu des de l’inici de l’etapa universitària i fins i tot abans. Videojobs fa servir els processos d’aplicació i de selecció com a eina per millorar i potenciar les relacions estudiant-empresa mitjançant la implementació de la gamificació. Així doncs són processos de selecció molt més atractius i divertits que permeten a les empreses conèixer millor els seus candidats. Aquest tipus d’enfocament ajuda també al propi estudiant a conèixer-se millor, a identificar les seves virtuts i debilitats, a veure en quin tipus de perfil d’empresa o sector encaixa. És un clar “win-win”. El que busca és humanitzar els processos d’aplicació i de selecció per optar a unes pràctiques laborals, ja que és una selecció basada principalment en les habilitats i qualitats dels candidats més que en el CV professional. La filosofia consisteix en canviar el format d’aplicació i, per tant, modificar el criteri de selecció dels becaris. En definitiva, eliminar les barreres tipus "és que no tinc experiència", "és que no tinc res a posar al meu CV", etc.

La presentació del projecte de Carmina Solà es pot veure en aquest vídeo entre els minuts 12:30 i 21:00

El projecte Videojobs va ser presentat el passat 17 de setembre en l’acte #FutureStartsHere, just abans de la petita entrevista que la Bibiana Ballbè, comissària i directora del #ffbcn, ens va fer a l’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, i a mi mateixa davant més de 300 persones.Em satisfà que la Fundació Factor Humà s’hagi interessat per la meva idea, l’hagi “apadrinat” i em doni la possibilitat properament de contrastar-la amb persones expertes de l’àmbit de la selecció per recollir la seva opinió quant a la seva possible aplicabilitat. El meu projecte ara és un somni però espero que algun dia es faci realitat.

 

Segueix Carmina Solà a Twitter: https://twitter.com/carminasola

{cbrelatedarticle ids="11198"}

Dimarts, 21 Octubre 2014
Bienvenido a nuestra empresa

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que habla sobre los protocolos de acogida como método para recibir y formar a los empleados recién incorporados. Ha contado con las declaraciones de Elena Garcia Pont, de EGP Consultoría de Recursos Humanos; Laia Peinado y Laura Díez-Cascón, del departamento de RH de MC Mutual; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 19 Octubre 2014
¡Las empresas también enferman!

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que plantea que toda organización debe tomar conciencia de que es un sistema vivo y liberar su potencial energético. Ha contado con las declaraciones de Joan Cos y Francesca Gabetti, de la consultora Pinea3; de Artur Arqués, Director General de Arcasa; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 14 Setembre 2014
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

{cbrelatedarticle ids="11491"}

Dimecres, 09 Juliol 2014
Está en nuestras manos garantizar la igualdad de oportunidades

La V edición de las Jornadas de Igualdad organizadas por GAES ha analizado la igualdad en la empresa, desmontando al mismo tiempo mitos sobre trabajos considerados masculinos y femeninos. Entre otros, han participado Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà y, Cristina Salvador, miembro de nuestra Comisión Consultiva.

Dimarts, 17 Juny 2014
Esclaus de l’horari: treballar de sol a sol

Darrerament els horaris espanyols han fet córrer rius de tinta. Es parla de les conseqüències que tenen en productivitat i en motivació dels treballadors, però una emissió recent del programa La Sexta Columna ens dibuixa una completíssima panoràmica on ens mostra que no tothom vol renunciar a la configuració tradicional de la jornada. També parla de les seves víctimes indirectes, sovint oblidades: el avis que han de tenir cura cada dia dels néts; i els infants que no reben l’atenció necessària i han de fer activitats extraescolars fins al vespre.

El programa arrenca amb una dada molt significativa per entendre el problema d’Espanya: el 47’3% dels assalariats fan una jornada laboral partida; és a dir, que han de fer una pausa de més d’una hora i mitja per dinar. Però, per què es fan aquestes pauses tan exagerades? Alguns experts apunten que es tracta d’una herència històrica. María Angeles Durán, catedràtica de Sociologia i investigadora del CSIC ens explica que la jornada laboral partida era necessària en l’època en què la major part de la població treballava al camp. Com que al migdia feia massa calor per seguir, feien una pausa i continuaven per la tarda. Segons han demostrat nombrosos estudis, actualment aquest problema conviu també amb el desfasament horari espanyol. L'horari va desfasar-se a principis del Franquisme, quan Espanya va adoptar el fus horari alemany com a mostra de suport a Hitler. També ho van fer els països que van ser envaïts durant la Segona Guerra Mundial però, aquests, amb la caiguda de Berlin, van tornar a l’hora anterior. Espanya tanmateix encara segueix avui dia amb l’horari alemany. Sobre aquesta qüestió Ignacio Buqueras, president de l’Asociación para la Racionalización de Horarios Españoles, defensa que cal tenir en compte que els nostre clima mediterrani no és el mateix que el dels països nòrdics, i per això cal que ajustem els nostres rellotges per anar en sintonia amb el nostre horari solar.Nuria Chinchilla, directora del Centro Internacional de Trabajo y Familia de l’IESE, assegura que els nostres horaris tenen conseqüències greus per a la societat: “Costos en sinistralitat, costos en el fracàs escolar, estem més cansats perquè els infants també estan més cansats, problemes d’absentisme perquè no es pot conciliar quan els fills es posen malalts..." Sense oblidar que en matèria de conciliació, la dona és de lluny més perjudicada que l’home, ja que les responsabilitats domèstiques recauen més en elles. Però aconseguir uns horaris més racionals no és tasca senzilla, ja que tota la societat està organitzada segons ells i per tant caldria un canvi estructural en diversos sectors. En aquest sentit, a Catalunya ja fa un temps que treballa la iniciativa Ara És l’Hora amb un full de ruta marcat per fomentar un ajustament coherent. A nivell estatal es va crear una subcomissió del Congrés per tractar aquesta qüestió. Segons apunten, aconseguir una jornada més racional passaria per dur a terme mesures com ara fer que els espectacles teatrals, el cinema o els programes televisius prime time comencessin abans, que s’implementés una jornada laboral flexible i continuada o que els horaris comercials acabessin abans. Però no tothom té clar que aquests canvis siguin beneficiosos. Manuel García-Izquierdo, president de la Confederación Empresarial del Comercio, sosté que hem de mantenir la nostra pròpia manera de fer les coses: “No veig que haguem de canviar els nostres costums pels d’altres països que no tenen les mateixes hores de sol que té el nostre, que no tenen l’alegria que té el nostre i, en definitiva, que no tenen la nostra forma de treballar.”Per la seva banda, Miguel Ángel Galán, vicepresident del Comercio de los Empresarios de Madrid, deixa clar que ell i la gent que treballa amb ell només podrien tancar abans si la resta de treballadors també sortissin més d’hora a fer les seves compres. Tot i així, l’aplicació d’alguns d’aquests canvis ja compta amb casos d’èxit: l’empresa Martínez Loriente, on asseguren que la implantació de la jornada laboral flexible i continuada ha suposat un augment de la productivitat i una reducció de l’absentisme; i Iberdrola, la primera empresa de l’IBEX-35 que la va aplicar i on va suposar un guany de 40 hores de treball productiu per treballador a l’any i una reducció d’un 10% de l’absentisme. Però el problema més gran és que la mala gestió del temps a la feina no repercuteix només en la productivitat del treballador i la seva motivació, sinó que hi ha víctimes indirectes: els fills i els avis. Es calcula que 7 de cada 10 avis espanyols ha cuidat o cuiden als seus néts, i el 38% ho fan cada dia. A França, en canvi, només ho fan el 8% dels avis. Un abús que és conseqüència directa de les dificultats per a la conciliació.Chinchilla apunta que un altre problema greu dels horaris actuals es reflecteix en la baixa natalitat: "Espanya s’està morint, envelleix a un ritme impossible d’atrapar." Els experts ho tenen clar: una racionalització horària i una revisió de la jornada laboral només aportarien avantatges per a la societat. Jos Collin, col·laborador de l’IESE, recorda que “l’horari actual ningú l’ha imposat per Decret," i que per tant es podria modificar. En la mateixa línia s’expressa Buqueras: “Uns horaris més racionals són factibles i millorarien molt la conciliació entre els ciutadans i la seva satisfacció personal." Chinchilla, per la seva banda, es refereix als efectes que tenen en la família: “El segle XXI és el segle de la 'F' de flexibilitat i de família. Tot el que passi a la família reverteix a la societat, per bé o per mal."

 

Pots accedir a l’emissió Esclavos del horario, trabajar de sol a sol del programa La Sexta Columna al seu portal oficial: http://www.atresplayer.com/television/programas/lasexta-columna/temporada-1/capitulo-67-esclavos-horario-trabajar-sol-sol_2014031400378.html#fn_sinopsis_lay

{cbrelatedarticle ids="11039,11462"}

Dijous, 22 Mai 2014
‘Valor afegit’: FP dual a Alemanya

La Formació Professional fa molt temps que intenta renovar-se, adaptar-se a les necessitats del mercat laboral i garantir un futur als joves. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, ara sembla que per fi s’ha trobat un model a seguir i arriba de la mà de les multinacionals alemanyes com BASF, que obre per primer cop el seu propi centre de formació per a estudiants no alemanys: 20 joves seleccionats entre 600 de tota Espanya.

 

 

Després de més de trenta anys que fa que dura el debat sobre la Formació Professional, finalment el canvi ha vingut directament de la mà de les multinacionals alemanyes, que tenen interès en contractar a estudiants espanyols en els seus programes. Una de les empreses que ha començat a implementar el nou pla és BASF a Tarragona, que aquest any ha seleccionat 20 candidats entre 600 aspirants de tot l’Estat perquè facin les seves pràctiques a Alemanya.

Segons Rosa Marsal, directora de reclutament de BASF Espanya, la diferència entre un FP tradicional i un FP dual, segons el model alemany, és que l’empresa ja recluta a la persona abans de que comenci la seva formació, cosa que fa que les possibilitats de tenir feina quan acaben siguin molt altes, ja que és el propi objectiu del programa.

BASF té la seu central a la ciutat de Ludwigshafen, on es troba el complex industrial químic més gran del món. BASF hi té un recinte de 10 quilòmetres quadrats que compta amb 160 fàbriques i dóna feina a 34.000 persones, dos terços de les quals han estudiat al mateix centre de formació de l’empresa. Els vint estudiants seleccionats seran els primers a formar-se en aquest centre procedents d’un altre país.

"Creiem que aquest és un gran intent d’aventurar-nos, seguir endavant i veure què podem fer per ajudar a altres països d’Europa," afirma Wolfgang Hapke, cap de personal de BASF, i assegura que si el programa va bé repetiran l’experiència.

Les raons que impulsen aquests estudiants a emprendre una aventura d’aquestes magnituds és sobretot l’esperança de tenir una feina en un futur proper. "Jo volia anar a qualsevol lloc on hi hagués feina, poder tenir una estabilitat i un futur," explica un dels alumnes seleccionats.

El programa de BASF s’estructura en dos anys i mig de formació i vuit mesos de pràctiques repartides en diferents períodes. Projectes d’aquest tipus són indicadors de que la FP entra en una nova etapa en què es busca cobrir les necessitats d’un mercat laboral internacional i no només local, amb la mirada posada en el futur dels joves estudiants.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4686291/FP-dual-a-Alemanya

{cbrelatedarticle ids="10518,10623"}

Divendres, 04 Octubre 2013
‘Con una sonrisa’: el programa de La 2 que trenca amb els tòpics de la discapacitat intel·lectual

El col·lectiu de persones amb discapacitat està patint molt directament els efectes de la destrucció de treball que ha comportat la recessió econòmica. Tot i així, són nombroses les iniciatives que estan sorgint per combatre la problemàtica. El docu-reality de La 2 de RTVE n’és un bon exemple: la cadena pública ha llançat un programa on els protagonistes són sis joves discapacitats que volen mostrar del que són capaços a la seva feina en un hotel.

 

 

La Gloria, l’Hugo, la Irene, el Javi, la Laura i el Luís són sis joves amb moltes ganes de treballar. El context actual de crisis econòmica però, fa difícil assolir una fita que hauria d’estar garantida per a tothom. Tots ells formen part d’un dels col·lectius més afectats per la recessió: el de persones amb discapacitat intel·lectual.

Els sis han estat seleccionats per format part de la nova emissió de La 2, Con una sonrisa: un docu-reality que vol mostrar les habilitats d’aquests joves per treballar amb ganes i il·lusió. Els concursants estan ocupats en un hotel on hauran d’afrontar tots els reptes que se’ls presentin, sempre amb esforç i entrega. Una iniciativa que vol potenciar l’esperit de superació de les persones amb discapacitat i a la vegada trencar els tòpics als quals sovint s’associa el col·lectiu.

La sèrie és una adaptació del reality suec ‘Service with a smile’, produïda per Shine Iberia en col·laboració amb la  la Fundación Síndrome de Down de Madrid . Al programa de telerealitat, que consta de 13 capítols de 20 minuts cadascun, veiem els sis joves realitzant tot tipus de tasques dins d’un hotel on de tant en tant hi ha sorpreses com ara trobades amb personatges famosos.

La crisi econòmica ha disparat l’atur però, tot i així, gràcies a diverses iniciatives socials de sensibilització, l'ocupació entre persones amb discapacitat es va mantenir durant l'any 2012 a Espanya. Con una Sonrisa és un pas més per assolir la normalització de les persones en aquesta situació, i no és pas l'únic.

El programa s’emet cada divendres a les 23.15 a La 2 de RTVE fins a finals de juliol de 2013.

 

També pots veure el vídeo del programa a: https://www.youtube.com/watch?v=GZ0lsv0TGg8

{cbrelatedarticle ids="10127"}

Dilluns, 27 Mai 2013
‘Valor Afegit’: Sincrotró Alba, obert a les empreses

El Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és una de les infraestructures per a la investigació més importants de Catalunya, però fins ara ha tingut poc impacte mediàtic perquè el servei que dóna quedava molt circumscrit a l’àmbit científic. La novetat ara és que la seva relació amb l’empresa privada comença a donar fruits. Aquest breu reportatge de Valor Afegit de TV3 ens parla d’un dels seus clients, Iproteus, un spin-off universitari de la UB, exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració efectiva universitat-empresa.

“Un sincrotró es pot definir com un microscopi molt potent, perquè aconsegueix donar detalls i observar la matèria amb unes dimensiones tan petites como poden ser una cèl·lula, un vidre, una proteïna o un ADN”, explica la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari.El projecte del Sincrotró Alba es va inaugurar oficialment al març de 2010, i fins ara ha tingut sobretot usuaris provinents de les institucions públiques que han pogut avançar en investigació bàsica, aquella que servirà més endavant per arribar a desenvolupar nous productes. El Govern d’Espanya i la Generalitat van finançar aquest gran projecte a parts iguals; una iniciativa que per mantenir-se en marxa necessita uns 17 milions d’euros anuals. De moment, pel nivell d’activitat que ha assolit té assegurat el finançament fins al 2022. Tot i així, el Sincrotró també ha rebut el fort impacte de la crisis econòmica, que ha afectat especialment l'activitat investigadora. És per això que trobar altres fonts de finançament, com ara obrir-se al sector privat, és fonamental. Un dels clients més interessants que han aconseguit recentment és Iproteus, un spin-off universitari que va sorgir a partir del Institut de Recerca Biomèdica de la UB i que vol traslladar al mercat les investigacions acadèmiques. “Nosaltres desenvolupem fàrmacs. Per veure com funcionen és fonamental fer servir el Sincrotró, perquè ens permet conèixer la seva estructura. Un cop la coneixem els podem modificar i millorar, per exemple, perquè siguin menys tòxics o perquè puguin arribar al cervell”, afirma Teresa Tarragó, directora general d’Iproteus. Biscari opina que un client com Iproteus encaixa perfectament amb els objectius pels quals es va fer el Sincrotró: “La investigació que fan sobre fàrmacs és molt interessant. És un dels motius pels quals es construeix un sincrotró, per fer investigació en farmacologia”.Abans, el sincrotró que hi havia més a prop d’Iproteus era un de Grenoble (França). Ara, en canvi, la tècnica la tenen al costat de casa i, a més, amb unes prestacions capdavanteres en la tecnologia mundial. Al mateix temps, el fet de ser l’única instal·lació d'aquestes característiques al sud d’Europa la converteix en un element estratègic per arribar a clients de Portugal i el Marroc. El pacte entre l’spin-off de la UB Iproteus i el Sincrotró Alba, situat al campus de la UAB, és un exemple més de les iniciatives que s’estan duent a terme per apropar l’àmbit universitari a l’empresa. La UAB ja fa temps que desenvolupa projectes d’innovació en l’entorn del seu Pruab (Parc de Recerca de la UAB), on el passat desembre es va celebrar la primera edició del Open Science & Innovation Forum, que pretén fomentar els acords entre centres de recerca universitaris i empreses. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4481971/Sincrotro-Alba-obert-a-les-empreses

{cbrelatedarticle ids="10388"}

Dimarts, 12 Març 2013
Competir compartint

Les cooperatives estan superant la crisi millor que moltes empreses. El seu èxit s'explica per les característiques pròpies del model cooperatiu: implicació dels socis-treballadors en la marxa de l'empresa, flexibilitat de sous i horaris i anticipació a l'hora de prendre mesures. A través d’alguns exemples, el documental de 30 minuts de TV3 Competir compartint intenta trobar les claus de l’èxit i també els motius del fracàs d’organitzacions que opten per aquest tipus model.

 

Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives amb dades de 23 països demostra que aquest tipus d’organitzacions obté millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència. Catalunya ha tancat l'any 2012 amb més de 4.100 cooperatives, després de crear-se més de 140 de noves, la xifra més alta dels últims sis anys. Però també se'n van tancar més de 90. Les cooperatives catalanes viuen una mitjana de vuit anys, mentre que el conjunt de les empreses mercantils no supera els cinc anys.

Muntar una cooperativa és doncs una idea que sedueix cada vegada més a les empreses que es troben en problemes per continuar existint en un entorn de crisi. L’organització cooperativa és una bona eina per donar sortida a situacions compromeses com, per exemple, davant una situació de tancament d’una empresa, els treballadors poden capitalitzar els subsidi d’atur i crear una cooperativa. Un altre cas pot ser quan el propi empresari, per problemes de successió o dificultats de continuïtat, ofereix cedir la propietat als treballadors pel manteniment del servei i dels llocs de treball. Aquest darrer ha estat el cas de CES Clínicas o Cusó Tapissers en què el propietari va optar per convertir-se en un soci més de la cooperativa.

Una gestió cooperativa de l’empresa no és només un model per obtenir beneficis, sinó que té un transfons ètic. Aquestes organitzacions formen part de l’economia social i dels valors que aquesta implica: la solidaritat, les persones per davant de tot i el manteniment dels llocs de treball per damunt del lucre.

Mol-Matric és una cooperativa que va néixer l’any 1981, en plena crisi del sector industrial, arran del tancament de l’empresa Talleres Alà. Després d’una gran revolta per part dels treballadors que va passar fins i tot per “segrestar” el fill del propietari, van aconseguir quedar-se amb els locals del negoci. Però no ho van tenir fàcil per arrencar, “a nivell de gestió tots compartíem que ningú sabia res," afirma Juan Pedro Solà, director i un dels socis fundacionals de Mol-Matric. Ell, com la majoria, es va haver de reconvertir quan van transformar l’empresa en cooperativa, “no hi havia categories, tots cobràvem igual pel que treballàvem."

Tal i com afirma Eduard Morell, cap financer i soci de Mol-Matric, “el més important és que ets l’amo del teu destí." La seva gestió dels problemes els ha portat a ser un exemple d’èxit.

Tot i així, no totes les empreses cooperatives han tingut la mateixa sort. La cooperativa agrària de Sarroca de Lleida va fer fallida per culpa d’una mala comunicació i de la manca de transparència entre els socis.

Per fer front a la forta competència mercantil les cooperatives sovint es troben davant d’un dilema important: fusionar-se amb altres cooperatives per ser més competitius, o no fer-ho per mantenir la seva influència local malgrat s’arrisquin a desaparèixer.

El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, creu que el futur de les cooperatives passa per fusionar-se: “Nosaltres ho veiem bé, volem que les cooperatives siguin molt grans, i les que ja ho són , que ho siguin encara més.” Amb la mateixa idea d’assolir una major competitivitat s’expressa Antoni Llaràs director general del Grup Actel: “La gent ha escollit anar a comprar a les grans superfícies i per tant ens hem d’entendre amb aquestes superfícies.”

La Fageda, organització associada a la Fundació Factor Humà, és una altre exemple de cooperativa d’èxit, coneguda perquè la majoria dels seus treballadors són discapacitats psíquics. Davant a la crisi econòmica, la política que han seguit ha estat la inversa a les empreses mercantils: han intentat donar feina al màxim de gent possible malgrat es redueixin els beneficis. Mantenir un mínim d’ingressos indispensable per tal que l’empresa pugui seguir endavant.

Les cooperatives han provat ser un model eficaç de resposta a molts problemes derivats de la crisi actual; un model millor que el de moltes empreses mercantils. Joan Subirats, coordinador del postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, ho té clar: “Es genera més valor compartint que competint”.

Accés al reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4435791/Competir-compartint{cbrelatedarticle ids="10142,10551"}

Dimarts, 12 Febrer 2013
‘Valor afegit’: La raó del client

El 80% dels clients que han tingut una mala experiència amb un servei ho explica als seus coneguts. Si a això li sumem la influència i la velocitat a la que es mou la informació a la Xarxa (cada minut es publiquen 10.000 tuits i 600 vídeos a YouTube), el poder potencial d’aquests consumidors descontents se’ns escapa de qualsevol càlcul. Aquest reportatge del programa Valor Afegit de TV3 parla de les noves estratègies d’Atenció al Client en un món 2.0.

Dave Carroll és un músic que va tenir una mala experiència amb la companyia aèria United Airlines: li van trencar la guitarra. Després de 9 mesos encara no havia aconseguit una resposta per part de l’empresa perquè no havia posat la denuncia en les 24 hores següents a l’incident. Llavors Carroll va decidir servir-se de l’eina més potent dels nostres temps i va publicar un curiós vídeo a YouTube on tocava una cançó explicant el problema que va tenir. El resultat va ser que 150 milions de persones van saber el que havia passat, un mal son per qualsevol empresa.

Casos com el de Dave Carroll  han servit de reflexió a la patronal de fabricants i distribuïdors (AECOC), que organitza un congrés anual on es reuneixen representants de la distribució i els fabricants dels productes de gran consum per analitzar junts l’estat del mercat i plantejar millores.

Segons el director general de la Patronal AECOC, Josep Maria Bonmatí, l’estratègia que cal seguir ara és la de posar al client en el centre de les decisions empresarials. En la mateixa línia, Dave Carroll està convençut que les empreses que no tinguin presencia a les xarxes socials desapareixeran en 5 o 6 anys: “han de parlar el mateix llenguatge que els clients”.

Algunes empreses ja comencen a veure la importància del tracte amb els clients i han desenvolupat estratègies per millorar-lo. És el cas de la cadena irlandesa Superquinn, que premia les queixes dels consumidors donant-los punts extra a la seva targeta, ja que ho consideren com un control de qualitat gratuït i una oportunitat per millorar.

Un altre cas que s’ha convertit en exemplar per a les empreses que volen progressar en aquest àmbit és el del centre d’atenció telefònica de Nespresso , que rep valoracions molt altes a les enquestes de satisfacció. L’empresa ha confirmat una dada molt curiosa: si el client se sent ben tractat quedarà satisfet del servei independentment de que en l’atenció que se li ha ofert hagi aconseguit una solució pràctica al seu problema.

En el nostre país s’està donant un fenomen cada cop de forma més habitual: aquelles empreses que havien deslocalitzat el seu servei d’Atenció al Client cap a països on el cost era més baix estan tornant a la seva antiga localització, ja que han valorat que el cost de perdre clients per una mala atenció no compensa l’estalvi obtingut de la deslocalització del servei.

Dave Carroll explica que també va tenir un altre problema amb la seva guitarra amb la companyia British Airways però el va poder solucionar ràpidament via Twitter. Tanmateix, estar a la Xarxa de manera activa i tenir un sistema d'Atenció al Client 2.0 també pot portar alguns problemes a tenir en compte. Un exemple representatiu que ens exposa el vídeo és el de Pepsico, des d'on asseguren tenir un 10% d’usuaris actuant a la Xarxa en contra de les seves marques. El director de Planificació Estratègica de la firma líder en contractació de publicitat Archibald-Havas, Víctor Gutiérrez de Tena, considera que els detractors han de ser tractats igual que els clients satisfets, i que no deixen de ser una oportunitat de fer-se més forts davant dels usuaris. També declara que sovint el problema és intentar arribar a massa gent sense tenir en compte el perfil concret a qui pot interessar la marca, “preferim la qualitat i no la quantitat”.

Les demandes d’aquest nou client 2.0 exigeixen immediatesa però, com podem veure en molts casos, més enllà de solucionar el seu problema, el més important per al client és sentir-se escoltat i comprès. I que la informació publicitària que rep estigui millor adaptada als seus interessos. Les organitzacions han de ser més presents en els canals que ja permeten fer-ho realitat. També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4374631/la-rao-del-client

{cbrelatedarticle ids="9821"}

Dimarts, 15 Gener 2013
Provar altres professions per tenir una altra perspectiva de la teva feina

I si poguéssim escollir la professió que volguéssim per un dia? I si poguéssim viure una jornada en la pell d’un locutor de ràdio, d'una pastora o d'un ciclista? L’agència de publicitat alacantina Imaginarte ha realitzat un experiment “empàtic-mutant”, tal i com ells mateixos l’han definit, amb l’objectiu de fer la tornada de vacances menys feixuga i sobretot treballar l’empatia i l’adaptació dels treballadors de l’empresa.

 

Els empleats d’Imaginarte, en una curiosa iniciativa amb el nom Worklovers, han passat un dia fora de l’empresa tot just tornant de les vacances d'estiu per endinsar-se en professions tradicionals, de tota la vida: la perruqueria, l’arquitectura, el periodisme, la venta de pollastres en un quiosc... Tot plegat amb la intenció de promoure la motivació dels empleats en la seva tornada a la rutina i contribuir a crear un bon ambient a la feina.

"Una de les coses més difícils has estat twittejar amb guants de podar”, afirma una creativa en la reunió posterior per compartir les seves experiències, “hi ha professions on no pots ni tant sols fer servir el mòbil!”.

Per deixar constància de l’experiment tots els membres de l’equip disposaven d’una cartilla on els seus tutors per un dia havien de valorar la feina que havien fet, destacant els aspectes més interessants i les habilitats apreses. I un cop avaluada la feina feta, els creatius i dissenyadors de l’agència es van reunir per reflexionar sobre els aspectes i valors que podrien aplicar-se a la seva empresa.

Imaginarte assegura que la realització d’aquest experiment ha servit als seus empleats per ampliar la seva visió i relativitzar la importància de la professió de publicista que segons consideren “tendeix a alimentar els egos més del que caldria”.

Les estratègies “diferents” per cohesionar i motivar els treballadors de les empreses són cada vegada més freqüents i molt recomanades per aconseguir un clima favorable al desenvolupament de la creativitat i la eficiència dels empleats. Fins ara alguns dels més freqüents han estat l'outdoor training, el team building, els àpats de celebració, etc., les que permeten als treballadors tenir un tracte personal amb els seus companys i caps. Una ocasió per descobrir més facetes de les persones que treballen amb nosaltres.

 

L’experiment d’Imaginarte va tenir lloc el 3 de setembre d’aquest any, quan els treballadors van tornar de vacances. I la publicació del documental va ser a finals d’octubre. Agraïm a la periodista i col·laboradora de la Fundació Factor Humà, Clara Castellón per facilitar-nos aquest vídeo realitzat per la productora Ático Cuatro.

{cbrelatedarticle ids="9997,10383"}

Dimarts, 27 Novembre 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.