Search Keyword:
Total: 5 results found.
Tag: entorn
La polémica del beneficio propio y la caridad de las empresas: Responsabilidad Social Corporativa

Ernesto Ruiz Merino, Consejero Delegado de Ferris Hills: En rasgos generales, la empresa es un organismo que solo buscará sacar beneficios propios. Pero también es cierto que tenemos muchos ejemplos dónde la organización tiene diferentes razones sociales, vinculadas a satisfacer las necesidades de la sociedad en la que se desenvuelve. Por supuesto, no descuidarán las participaciones de sus inversores, pero tampoco se olvidarán de generar beneficios para impulsar sus objetivos sociales o medioambientales.

Con esta afirmación se nos viene a la cabeza el término RSC, que hará alusión a una contribución activa y voluntaria, por parte de las empresas, a mejoras sociales o ambientales.

Por supuesto, una empresa no es una ONG, busca un equilibrio entre lo que le va a reportar la ayuda a los demás, y el beneficio que eso le dará a su imagen.

Aunque sinceramente, fuera de los pensamientos oscuros, donde el único interés sea el beneficio propio, los organismos ayudan, colaboran, se ajustan para llegar a su público, mirarlo de frente y atender, en mayor o menor medida, a sus peticiones.

Lo que es una realidad, por supuesto, es que indiferentemente de su finalidad social, con este tipo de acciones, se mejora la visibilidad de la empresa en la sociedad, contribuyendo y potenciando la imagen más cercana de los organismos.

El objetivo es conseguir cambiar la visión de las empresas, para que éstas sean conscientes de la importancia y los grandes beneficios que tiene una responsabilidad social corporativa bien gestionada y organizada. Todo ello tiene muchos más beneficios asociados de los que nos creemos en primera instancia, más allá de la imagen pública o el ahorro de costes.

El bienestar de los trabajadores, la repercusión positiva en la sociedad o el cuidado medioambiental, son fines, con los cuales, y con el tiempo, darán pluses a nuestro negocio, permitiendo el acceso a consumidores más exigentes y con visión de futuro.

El problema es que las empresas se muestran temerosas en invertir su dinero en algo que a primera vista no le responderá con beneficios. Pero muchas veces, las acciones no tendrán demasiados costes, por ejemplo, contratar a personas del ámbito local para impulsar el desarrollo de esa región, o también realizar encuestas de satisfacción para conocer la opinión de los proveedores y los trabajadores; que no solo parezca que estamos en constante evaluación hacia ellos, sino también que tenemos ganas e interés en conocer su concepción de la empresa.

Tendremos en cuenta que con la entrada de la globalización, las cadenas de producción se han extendido por todo el mundo, por lo que nuestra responsabilidad social deberá abarcar a un grupo mayor de personas y entidades relacionadas con nuestra actividad.

Por tanto, nuestro comportamiento ético tendrá gran importancia en nuestra escala de valores personales, pero siendo empresa, mucho más. Este concepto implicará vinculación respecto a valores socioeconómicos y ambientales, reflejando una nueva dimensión de la empresa preocupada por su sostenibilidad.

{iarelatednews articleid="10567,10732"}

Divendres, 10 Gener 2014
‘Valor afegit’: Crisi i relacions laborals

Com han canviat les relacions laborals i les fórmules de gestió de persones amb la crisi? És la qüestió que proposa el recent reportatge Crisi i relacions laborals del programa Valor afegit de TV3. L’atur i les massives reduccions de plantilla, l’abundància de talent disponible als processos de selecció, l’empitjorament de les condicions laborals, les conseqüències negatives de la crisi per la salut dels treballadors o les noves tendències en RH són alguns dels temes que es plantegen.

Quan l’Hotel W de Barcelona va decidir obrir un procés de selecció per contractar cambrers, recepcionistes i cuiners, va rebre més de 1.000 sol·licituds per 100 llocs de treball. Molts dels currículums eren de persones amb titulacions universitàries com la Marta Abad, una infermera que fins fa un any treballava molt i de cop es va quedar al carrer. Segons Adecco, un de cada deu aturats rebaixen el seu currículum per trobar feina i segons un estudi d’Infojobs i Esade el 76% dels aspirants a llocs de baixa formació estan sobrequalificats. És a dir, les empreses que volen contractar ara es troben amb una gran abundància de talent. El problema, diu la directora de RH de l’Hotel W, Isabel Justicia, al reportatge, vindrà d’aquí dos anys quan la situació millori. “El talent que tinc ara a l’empresa l’he de saber retenir. Aviat tornarem a barallar-nos pels millors perfils.”Però la realitat ara és que un terç dels treballadors estan desmotivats a la feina, segons un estudi d’Ipsos a 24 països, i el 56% tenen ganes de deixar l’empresa. Com aconseguir que el talent no marxi? A la majoria d’organitzacions la motivació ja no es pot aconseguir amb augments de sou, que han estat tradicionalment el centre de la negociació col·lectiva i de la cultura laboral a Catalunya, segons Ricard Alfaro, president d’Aedipe Catalunya. “Cal ser imaginatius i incloure altres elements a la negociació col·lectiva que suposin un guany de drets i expectatives per les persones,” adverteix al reportatge. El mateix Alfaro deia al març a un article de La Vanguardia que només sortiran de la crisi les empreses que siguin creatives amb les seves polítiques de RH. Cada cop més recorren a la retribució variable i beneficis socials (el ticket restaurant o de transports) com a noves fórmules de motivació. També ho recomana el professor de RH a EADA Jordi Costa al reportatge, que a més afirma que RH ha de tenir un paper central a la gestió empresarial. “El que quedarà després de la crisi és la gent que has cuidat, no la que has maltractat.”Però, on han quedat les condicions laborals amb la crisi i la recent reforma laboral? Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política a la UAB, afirmava recentment que la nova legislació aprovada a principis de primavera suposa “trencar la relació laboral, fragmentant-la i precaritzant-la al màxim.” Els sindicats denuncien que el deteriorament de les relacions laborals amb l’excusa de la crisi comença a afectar la salut dels treballadors. Un de cada 5 pateixen ansietat o símptomes depressius, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Camil Ros, Secretari de Política Sindical d’UGT Catalunya, denuncia també que cada cop hi ha més presentisme: “Hem passat de l’absentisme a persones que van a treballar quan haurien de quedar-se a casa.” És a dir, de l’absentisme al presentisme, possiblement per por de perdre la feina, tot i que és difícil mesurar-ho quantitativament. I una de les cares més amargues de la crisi que revisa el reportatge són precisament les organitzacions que han patit reduccions de plantilla. Suposa un impacte molt fort, òbviament, per les persones acomiadades, que viuen un procés semblant al dol després d’una mort. Però també afecta molt negativament els que es queden si no se sap gestionar correctament, i poques empreses ho tenen en compte. És el que s’anomena ‘síndrome del supervivent’: una barreja sentiments de culpa, incertesa i por. Com evitar-ho? Ernest Pla, exdirector de Recursos Humans d’Inoxcrom i que va viure una reducció de plantilla, afirma que és essencial una bona comunicació i molta coherència, i deixar que els empleats en parlin i ho assumeixin durant el temps que faci falta.També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4030070/Crisi-i-relacions-laborals

{cbrelatedarticle ids="9517,9366"}

Dijous, 24 Mai 2012
La cultura de l'esforç a 'Sense Ficció'

On ha quedat la cultura de l’esforç durant els anys de la bombolla econòmica? I què passarà ara que ja no som rics? Hi pot haver una generació ‘perduda’ per la crisi econòmica i de valors? Aquestes i moltes altres qüestions es plantegen a El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç, un documental del programa Sense Ficció de TV3 que viatja fins al Japó i també visita un institut de Castelldefels per conèixer diverses facetes de les generacions més joves.Durant els anys de la bombolla immobiliària, quan érem rics, l’abundància i la immediatesa eren la normalitat. Vam creure que tot era fàcil, que ho podíem tenir tot al moment i sense esforçar-nos. Amb aquest model de valors ha crescut el que Carlos Sánchez, psicòleg del treball i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació, anomena ‘la generació Nintendo’: “els fills desitjats de pares triomfadors”. D’altres en diuen millennials, generació Y, generació perduda, generació nini... Joves que han crescut amb el benestar i la tecnologia de fons, i creient en el curt termini i la qualitat de vida com a valors imperants. Què ha passat amb l’esforç? Francesc Torralbo, director de la Càtedra Ethos de la URL, afirma al documental que “la crisi econòmica té al seu origen una crisi de valors. Ha faltat cultura de l’estalvi, de la sobrietat, de l’austeritat...” Hem passat del capitalisme productiu, de la creació de valor a partir de l’esforç, a un capitalisme especulatiu de casino, de diner fàcil, on és possible fer-se ric sense treballar.

 

Richard Sennet, reconegut sociòleg de la London School of Economics i que també apareix al Sense Ficció, adverteix que a Espanya tindrem una generació perduda tal com van tenir al Japó després de la crisi dels anys 90, de la qual encara no s’han recuperat. Segons un estudi recent, els joves espanyols afectats per la crisi, i per l’atur juvenil que ja supera el 50%, en patiran les conseqüències per sempre. Al Japó ja fa temps que ha emergit un nou grup social que rebutja ser el salaryman (‘home assalariat’) que va aixecar l’economia nipona a partir de la dècada dels 50. Són els freeters: treballadors temporals que accepten la precarietat laboral si això suposa tenir més temps i llibertat que els típics treballadors que s’estan cada dia 12 hores a l’oficina. Es calcula que ja són més d’un milió de joves d’entre 23 i 30 anys, tal com explica el documental. Un fenomen semblant està emergint als EUA: el que el New York Times ha denominat ‘la generació llimbs’. Hi ha motius per a l’optimisme? Segons un estudi de l’any passat, el nombre de joves ninis, que ni estudien ni treballen, a Espanya s’ha reduït considerablement amb la crisi: del 3,8% el 2007 al 2,8% l’any passat. A més, són la generació més preparada de la història, recordava el Catedràtic de la UPF Pablo Salvador Coderch fa poc a El País: “Com ha escrit un baby boomer, Bill Gates, mai abans hi havia hagut tanta gent jove tan ben formada, tan capaç d’innovar i de trencar per tant amb la línia plana de tendència que ens deprimeix: els canvis arribaran.” El periodista de La Vanguardia Miquel Molina es preguntava a mitjans d’abril si no s’està criminalitzant injustament els joves, acusant-los de manca d’esforç quan simplement es tracta d’un canvi de mentalitat, de formes d’aprendre i relacionar-se: “No serà que el que falla no és la capacitat d’esforçar-se, sinó la de concentrar-se, sumits com estan a un món multipantalla que sembla dissenyat per fomentar la dispersió?”I què ha de canviar en la forma d’educar per tornar a situar la cultura de l’esforç al lloc que li pertoca? El guru Ken Robinson deia recentment que l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Al documental s’afirma que família, escola i societat cada cop coincideixen més a dir que cal tornar a potenciar la cultura de l’esforç, sense caure en l’autoritarisme però evitant que el centre de tot sigui només el benestar de l’infant.Un vídeo molt recomanable i que incita a la reflexió amb una estètica molt cuidada i les opinions de reconegudes personalitats com ara el filòsof José Antonio Marina o l’escriptor Quim Monzó. També pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:http://www.tv3.cat/videos/4072970/El-llegat-de-Sisif-La-cultura-de-lesforc

{cbrelatedarticle ids="9375,9353,9801"}

Dijous, 10 Mai 2012
Salador Alemany a '59 segons'

El President d’Abertis i del CAREC i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, Salvador Alemany, va acudir el gener passat a una entrevista al programa de debat 59 segons de TVE Catalunya. Optimisme de cara al 2012, reforma laboral, sectors industrials emergents… són alguns dels temes que es van abordar durant la conversa.

L’economista va reconèixer que l’any 2011 ha estat molt dolent i que el 2012 no ha començat massa millor, però hi ha lloc per a l’optimisme. "No hauríem de perdre de vista que hi ha coses que estan millor que el 2011: l’economia americana mostra signes de recuperació; la política monetària europea serà menys estricta i per tant es podrà millorar la competitivitat de la zona euro; hi ha nous governs que poden adoptar línies més ben dissenyades; tenim una bona base de talent." L’emprenedoria i alguns sectors industrials ja existents, com el turisme, l’agroalimentació, la biomedicina o les telecomunicacions, poden ser una sortida de la crisi a Catalunya, segons l’empresari.

Sobre la reforma laboral, que el govern espanyol aprovarà imminentment, Salvador Alemany va afirmar que ara no es pot fer una reforma que promogui l’acomiadament lliure, però sí que s’ha d’anar modulant la qüestió dels acomiadaments. Va explicar també que el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha demanat simplificar la contractació cap a una reducció dels tipus de contracte. "És necessari per apropar-nos al sistema de contractació europeu," va argumentar.

I com hauria de ser aquesta reforma laboral? Per Salvador Alemany, qualsevol política actual, inclosa la laboral, ha de tendir a estabilitzar els pressupostos públics a través dels ingressos, ha de resultar equitativa perquè cadascú aporti en funció de la seva capacitat, i ha d’anar orientada a la reactivació del mercat laboral i l’economia.

Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TVE, a partir del minut 10 de programa aproximadament fins al final: http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-salvador-alemany/1299214

{cbrelatedarticle ids="9226,9235,11481"}

Dilluns, 06 Febrer 2012
Com afrontar els canvis al mercat laboral: Anna Fornés a Catalunya Ràdio

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va acudir a L’hora de Plutó, programa de ràdio presentat per Núria Ribó, per parlar del moment actual del mercat laboral.

Dimecres, 27 abril 2011

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.