Search Keyword:
Total: 493 results found.
Tag: economia
Un buen año para el empleo

En el último año el paro se ha reducido en más de medio millón de personas y se han creado 274.000 empleos netos. La tasa de desempleo ha bajado hasta situarse en un 23,67%, a menos de un punto de la que existía al iniciarse la legislatura. Y lo mismo ocurre con el número de cotizantes a la seguridad social, que ya superan los 400.000.

Diumenge, 14 Desembre 2014
Levantar barreras para las mujeres trabajadoras, el gran reto social de Abe

Womenomics es el plan de Shinzo Abe, el primer ministro japonés, para situar la participación laboral de la mujer como prioridad política, pues el archipiélago asiático es uno de los países desarrollados con menor tasa de empleo femenino y que peor puntúa en los índices de igualdad.

Dijous, 11 Desembre 2014
X Trobada del Grup de Responsabilitat Social i Sostenibilitat: L'Economia del Bé Comú

Vam tractar el concepte de l’Economia del Bé Comú ideat per Christian Felber. En vam parlar amb l'expert Antoni Comín, professor de Ciències Socials a ESADE. Vam aprofitar la trobada també per posar en comú els eixos de treball i d’actuació del Grup de RSiS per a l’any 2015.

Dimecres, 10 Desembre 2014
¿Catalunya industrial?

Al oeste del Rin, la nueva línea divisoria de la Europa industrial, se acabaron los islotes manufactureros. La globalización, a través de deslocalizaciones y una fuerte competencia a la baja en precios, ha tenido efectos devastadores sobre el empleo industrial en la Europa del Sur. Según un estudio elaborado por el economista Josep Oliver, en el caso de Cataluña el porcentaje de población ocupada en el sector industrial se ha reducido más del 10% en los últimos años.

Dimarts, 09 Desembre 2014
Solo el trabajo en equipo hará crecer tu empresa

El problema de no trabajar en equipo no siempre nace de los empleados de posiciones medias o bajas en una empresa, como se suele pensar, sino de las capas altas, que no incitan al trabajo en comunidad. Una plantilla que funciona como un único empleado de varias cabezas aumenta la motivación de todos y mejora los resultados.

Dijous, 04 Desembre 2014
In France, New Review of 35-Hour Workweek [En Francia, una nueva revisión de la semana laboral de 35 horas]

Según The New York Times, más de una década después de haber sido introducida, la semana laboral de 35 horas sigue proyectando una imagen de Francia como uno de los lugares más relajados del mundo para trabajar. Pero, en realidad, la semana de 35 horas se ha convertido en algo mayormente simbólico, ya que cada vez más empleados trabajan más horas y de modo más intenso, con una productividad un 13% superior a la media de la eurozona.

Dimarts, 02 Desembre 2014
La economía española ya crea más de 1.000 empleos al día en un año

En el mes de noviembre la afiliación a la Seguridad Social ha crecido en 5.232 cotizantes. Es la primera vez que lo hace en este mes desde que comenzó la crisis y cierra así un año en el que se han afiliado más de 1.000 nuevos cotizantes cada día. Sin embargo, el peso de la temporalidad y del empleo por horas entre los asalariados crece.

Dimarts, 02 Desembre 2014
Los inversores vigilan la ética empresarial

El mundo empuja hacia la responsabilidad social. Y las empresas se están viendo empujadas por este movimiento que parte de los ciudadanos como consumidores y empleados que son de unas organizaciones que están avanzando en materia de sostenibilidad a marchas forzadas.

Divendres, 28 Novembre 2014
Traducir euros en personas

Las compañías saben que las actuaciones de Responsabilidad Social Corporativa mejoran su reputación, pero no siempre conocen bien el impacto social de los proyectos impulsados. Para evaluar sus próximas actuaciones las empresas deberían cuantificar el impacto que sus contribuciones tienen en las sociedades en las que operan.

Divendres, 28 Novembre 2014
Lo sostenible es más rentable

Según un informe presentado recientemente, existe una conexión entre la adopción de políticas de responsabilidad social en las empresas y su contribución a reforzar la competitividad y la marca España. El 100% de las empresas líderes en sostenibilidad obtiene mejores márgenes que las rezagadas en RSE.

Divendres, 28 Novembre 2014
Noves reflexions sobre el capital al segle XXI

La desigualtat econòmica no és cap novetat, és més, es podria considerar una condició sine qua non per a l'existència de les societats capitalistes. Thomas Piketty, economista francès que va causar sensació a principis d'aquest any amb el seu llibre El Capital al segle XXI, parla sobre les seves preocupacions i prediccions sobre el tema en aquesta conferència que va oferir recentment al TEDSalon Berlin.

La ponència va tenir lloc el passat 23 de juny a Berlín, en el primer esdeveniment oficial TED celebrat a Alemanya. Sota el títol “Tasts de coneixement” es van emmarcar xerrades de 15 participants que, a través de les seves idees i coneixements, van explorar les forces de la innovació política, científica i tecnològica que ens condueixen a un canvi que avança a passos engegantits.

Thomas Piketty, director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), va ser nomenat al 2012 com un dels 100 pensadors globals més influents. El seu nom ressona cada vegada més als debats d'actualitat econòmica i és considerat un dels pioners en la recent literatura sobre desigualtat. Estructura el seu pensament al voltant d'una idea clau que repeteix al llarg d'aquesta conferència: la creixent desigualtat en la distribució de la riquesa.

El capital al segle XXI exposa com es produeix la concentració de la riquesa i la seva distribució durant els darrers 250 anys. Introdueix una simple fórmula: r > g, és a dir, que el retorn (Return) sobre el capital és generalment més alta que el creixement econòmic (Growth). No és més que una conclusió que mostra la desigualtat en la distribució dels ingressos i la riquesa al món, un tema amb el qual tots estem familiaritzats. Comença el seu discurs parlant de la tendència a que la taxa d'interès del capital superi la taxa de creixement de l'economia, un fet que dóna lloc a una alta concentració de la riquesa. No obstant això aclareix que encara que es centri en aquesta simple força, existeixen també altres forces molt importants per entendre i explicar la situació econòmica actual. Explicita a més que encara queden per recollir una gran quantitat de dades necessàries. Aquest aclariment podria ser resultat de les nombroses crítiques que ha suscitat entre molts altres experts, que ratllen de dubtós l'anàlisi de dades fet per Piketty. Financial Times va ser un dels primers mitjans en posar en dubte la metodologia utilitzada i les seves conclusions. Segons Chris Giles, editor econòmic de FT, l'economista francès comet errors en les projeccions que fa per a èpoques de les quals no hi ha informació, en el mètode que usa per a diferents països i en un ús tendenciós de les estadístiques per provar la seva principal tesi.

Això ha estat recolzat per altres importants sectors de la premsa conservadora anglosaxona. Fins i tot l'economista Xavier Sala i Martín opinava sobre el tema en una entrevista amb Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio.

En defensa de Piketty va sortir un mitjà d'indubtable filiació capitalista: The Economist, que al·legava que la majoria de dades recollides per Piketty han estat usades per crear el World Top Income Database, una iniciativa web promoguda per investigadors  del Institute for New Economic Thinking de la Oxford Martin School, que pretén proporcionar accés digital a totes les dades existents sobre rendes. Aquest diari no és l'únic que es posiciona a favor de l'economista, doncs al voltant de la seva figura i del seu llibre fins i tot s'ha creat un moviment denominat Pikettymania.Una cosa és clara i és que les tesis del científic social francès han influït molt al món anglosaxó, ja sigui entre aquells que les recolzen com entre els seus detractors.Al final de la mateixa conferència TED, Bruno Giussani llança algunes qüestiones a Piketty sobre els arguments que s'han anat plantejant en contra del seu punt de vista. Un dels arguments és que la desigualtat econòmica no és només una característica del capitalisme, sinó que n'és un dels motors. Piketty creu que la desigualtat no és un problema per se, sinó que el problema resideix en el grau d’aquesta desigualtat, doncs si es fa massa extrema es torna inútil per al creixement. Una altra qüestió que planteja Giussani és la més controvertida i la que sustenta gran part de la crítica feta a Piketty: “Se t'ha acusat de triar dades intencionadament per justificar la teva teoria. Què respons a això?” L'autor, segur de sí mateix, confessa que el propòsit del seu llibre era estimular el debat i per tant està feliç d’haver aconseguit un dels seus objectius, ja que si no volgués tenir un diàleg obert i transparent no hagués publicat totes les dades i càlculs detallats.Com a conclusió fa algunes propostes de cara al futur també amb la finalitat de millorar la seva metodologia. Entre altres coses, advoca per la necessitat de més transparència financera, fet que es tradueix en un registre global dels actius financers o una major coordinació internacional en matèria d'impostos sobre la riquesa.

Ja siguin més o menys encertades les premisses de Thomas Piketty, del que no hi ha dubte és que ens trobem davant el nou guru de l'economia mundial, “el nou Karl Marx” del segle XXI.

 

Accés a la conferencia de Thomas Piketty al TEDSalon Berlin: https://www.ted.com/talks/thomas_piketty_new_thoughts_on_capital_in_the_twenty_first_century?language=es

{cbrelatedarticle ids="14361"}

Dimarts, 25 Novembre 2014
El capital en el siglo XXI

Fruto de quince años de investigación, el libro de Thomas Piketty tiene el mérito y el sentido de la oportunidad de poner un marco teórico y de aportar un conjunto de datos históricos y comparativas a uno de los temas más polémicos de la actualidad: la desigualdad en el reparto de la riqueza. El economista francés pone en relación la ciencia económica con la historia e incluso con la literatura para estudiar las dinámicas del capitalismo a lo largo de tres siglos y en más de veinte países.

Dimecres, 12 Novembre 2014
Bruselas tacha de “lento, ineficaz e injusto” el recorte salarial en España

La Comisión Europea ha denunciado que el recorte de salarios que se ha producido en España durante la crisis ha sido "lento, ineficaz e injusto", ya que ha perjudicado especialmente a los trabajadores temporales en beneficio de los fijos.

Dilluns, 10 Novembre 2014
Los empresarios ofrecen un plan para crear dos millones de empleos

El Consejo Empresarial para la Competitividad (CEC), que agrupa a las 18 mayores empresas españolas, ha hecho público el informe España 2018, un plan de choque con medidas de carácter económico e institucional que permita la creación de 2,3 millones de empleos hasta 2018, y la reducción de la tasa de paro por debajo incluso del 11%.

Dilluns, 03 Novembre 2014
Artículo de opinión: Productividad y despilfarro en Europa

Antón Gasol, Doctor en Economía: "Un nuevo modo de vida y de modelo de crecimiento en la Unión Europea y en los países de la OCDE puede contener la llave para salir del laberinto. Unas nuevas pautas de austeridad individual y colectiva son absolutamente necesarias para facilitar el cambio del actual modelo productivista."

Diumenge, 02 Novembre 2014
España tardará 15 años en recuperar el empleo perdido al ritmo actual

La catedrática de Economía e investigadora de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), Sara de la Rica, se ha mostrado pesismista al considerar que, con el actual ritmo de creación de empleo, no se recuperarán los puestos de trabajo perdidos durante la crisis hasta dentro de 15 años.

Dimecres, 29 Octubre 2014
'Big data' a la velocidad de la luz

El planeta cada vez produce más información, a través de más dispositivos, en más sitios y con más aplicaciones. Cada minuto se generan datos suficientes como para llenar el equivalente a 360.000 discos DVD, según la Unión Europea. La revolución económica que promete el análisis de grandes cantidades de datos se enfrenta al reto de que la infraestructura sea capaz de seguirle el ritmo.

Diumenge, 26 Octubre 2014
Dinero. De fin a medio

Christian Felber, convertido en un solicitado conferenciante internacional a partir de su libro La economía del bien común, considera que el sistema monetario actual presenta múltiples disfunciones. Necesita una reforma profunda pero antes de proponerlas Felber explica en el libro cuestiones básicas como quién y de qué manera se crea el dinero, la misión de los bancos centrales o los derivados financieros, para proponer reformas que pongan el dinero al servicio de la vida y no al revés.

Dimecres, 22 Octubre 2014
Transformar la vida privada per transformar la vida pública

El passat 16 de setembre, en el marc de la Setmana dels Horaris, vaig tenir l’honor de la mà de la Fundació Factor Humà de participar en l’acte dedicat al paper de les organitzacions en aquesta transformació. Les ponències de les persones representants de la Universitat Oberta de Catalunya, MC Mutual i KH Lloreda van ser realment interessants i, el que per a mi és més important, varen visibilitzar no només bones practiques, sinó que fer-ho bé és possible.

Campanya “Te corresponde, nos corresponde” de la Creu Roja

Les tres experiències varen posar de manifest que racionalitzar horaris de treball i incorporar iniciatives com la flexibilitat, el teletreball o les escoles bressol al centre de treball, no només facilita que les persones puguin desenvolupar-se en les diferents esferes de la seva vida, sinó que, i crec que amb una relació causal, són més felices.

Quelcom que em va cridar l’atenció a partir d'una de les ponències: com les iniciatives de racionalització del temps promouen un canvi en els estereotips de gènere, sobretot aquells que fan referència a l’àmbit domèstic i de la cura, funcions atribuïdes majoritàriament a les dones. I és que encara que les polítiques de conciliació són percebudes perquè siguin les dones les principals usuàries, quan les organitzacions faciliten l’ús d’horaris més equilibrats estan facilitant que els homes conciliïn.

Les organitzacions tenen el poder d’influir sobre la societat i millorar-la.

Crec que no cal fer esment a estadístiques per fer-nos conscients que és el col·lectiu femení el que encara es fa càrrec de la majoria de feines de l’àmbit domèstic. Però aquest fet, lluny de ser només un tema cultural, es tracta segons l'OCDE d’un problema que amenaça l’economia i desenvolupament d’un país.

Per tant, en la meva opinió, es fa necessari millorar la racionalització dels nostres horaris i alhora transformar la vida privada per transformar la vida pública (la frase és de l'ex consellera de Treball Mar Serna). En aquest sentit el col·lectiu masculí encara no s’ha integrat a l’àmbit reproductiu -o domèstic- de la mateixa manera que ho han fet les dones a l’àmbit públic.

Per què? Hi ha tota una sèrie de creences vinculades a l’estereotip de gènere fortament arrelades que cal remoure. Per exemple:

- Les tasques domèstiques no són treball. En les economies preindustrials gairebé totes les activitats que realitzaven homes i dones es denominaven treball. Amb la industrialització una part de la producció se separa del lloc de la vida i es comença a produir per als mercats. Malgrat que part important de les activitats necessàries per a la vida continuen realitzant-se a la llar, a partir d'aquest moment perdran la seva categoria de treball.[1]* Per tant qui es fa càrrec del treball domèstic passa a considerar-se socialment que no treballa. - El “treball” domèstic no té valor. Aquesta és una creença bastant comuna i no només respecte l’àmbit domèstic, sinó per a qualsevol feina exercida majoritàriament per dones. Adoneu-vos com les feines de major prestigi acostumen a anomenar-se en masculí, per exemple “metges”, malgrat que les dones són des de fa alguns anys al voltant del 70% d’alumnat que finalitza la carrera de Medicina. En canvi, malgrat que ha augmentat la incorporació dels homes a la professió d’infermeria, es continua fent referència a “les infermeres.”

D'aquesta manera, qui es voldria incorporar a un àmbit poc reconegut socialment i que et relega a la categoria de paràsit? Realment els missatges no són massa persuasius...

Per tant, al mateix temps que es treballa amb iniciatives tan potents com la Reforma Horària cal també generar un model que refusi el presentisme i incentivi una participació activa dels homes en l’àmbit de la cura. Per si serveixen, ofereixo uns quants arguments:

- L’àmbit domèstic és aquell on els éssers ens formem com a persones, és l’àmbit dels afectes i on es desenvolupen moltes de les competències pròpies de la intel·ligència emocional. Les mateixes competències que es posen de rellevància en l’exercici del lideratge 3.0. - És en aquest mateix àmbit on es desenvolupen tota una sèrie de competències transversals. Capacitats d’ampli espectre no específiques d’una ocupació però aplicables a moltes feines i contextos. Són exemples de competències transversals la comunicació, la resolució de problemes, l'organització del treball, la gestió del temps, etc. Aquest video ho il·lustra perfectament - Els treballs domèstics suposen al voltant d’un 30% del PIB. L’INE ja va publicar al 2003 “una cuenta satélite de los hogares en España”. En tot cas no deixa de sorprendre’m que aquest any en el càlcul del PIB s’introdueixin activitats il·legals, com el tràfic de drogues o la prostitució, i es segueixi ignorant que el treball domèstic és un dels grans determinants de la qualitat de vida.

Si a les nostres empreses treballem la RSC (Responsabilitat Social Corporativa), siguem coherents i impulsem, especialment des de la funció directiva, un canvi cultural que estimuli la RSP (Responsabilitat Social Personal)[2]* ara per ara en mans de les dones.

Necessitem aquest canvi de paradigma per tal que dones i homes puguin participar en igualtat de condicions i que imatges com aquesta, que il·lustren l’actual malbaratament de talent femení, passin a la història.

 

Accés a pàgina web dels actes realitzats durant la Setmana dels Horaris: http://www.reformahoraria.cat/#!setmana-del-temps/c1fpi

*[1] C. Carrasco “Tiempo de trabajo, tiempo de vida ¿reorganización o conciliación? http://www.ciudaddemujeres.com/articulos/Tiempo-de-trabajo-tiempo-de-vida

*[2] Aquest concepte me’l va ensenyar Immaculada Pulido, fent referència a la seva activitat en Responsabilitat Social com a professional autònoma.

{cbrelatedarticle ids="11232,11102,11150,11172,11197"}

Dimarts, 07 Octubre 2014
Las presiones del mercado laboral español

La ligera recuperación económica de España no impide que su mercado laboral siga sometido a enormes presiones, mayores incluso que hace un año”. Este es el principal diagnóstico que hace la multinacional británica Hays, experta en selección de personal cualificado, en un estudio en colaboración con Oxford Economics.

Dilluns, 06 Octubre 2014
La sociedad de coste marginal cero

El nuevo libro de Jeremy Rifkin le confirma como un visionario en el campo de las tendencias tecnológicas. Asistimos a la aparición de una nueva infraestructura tecnológica -el Internet de las cosas- con el potencial de reducir a casi cero los costes marginales de grandes segmentos de la vida económica. Dicho descenso está dando lugar a una economía mixta -en parte mercado capitalista y en parte procomún colaborativo- que tiene grandes repercusiones.

Dimecres, 17 Setembre 2014
La nueva vida de Aigües de Barcelona

La compañía, con casi siglo y medio de historia, cumple su primer año como sociedad público-privada. La empresa acaba de colocar 200 millones en bonos; la emisión tuvo una demanda de 650 millones. El traslado de su actual sede de la plaza de las Glòries a unas nuevas oficinas en la Zona Franca es otro de los proyectos en los que trabajan actualmente.

Diumenge, 14 Setembre 2014
Barcelona es la sexta marca más potente y la décima en inversión internacional a nivel mundial

Barcelona es la sexta marca de ciudad más potente a nivel mundial y fue la décima en proyectos de inversión internacional en el período de 2009 a 2013, según el informe del Ajuntament y de la Cambra de Comerç de Barcelona, titulado Observatorio de Barcelona 2014, presentado este lunes.

Dilluns, 14 Juliol 2014
Matemáticas para la vida cotidiana

La contratación de matemáticos en empresas muy diversas está en auge. Sus conocimientos se aplican en campos como la gestión de datos, la seguridad, la medicina, la meteorología o el espacio.

Diumenge, 13 Juliol 2014
No Money, No Time [Sin dinero, sin tiempo]

Cuando pensamos en la pobreza, tendemos a pensar solamente en la falta de dinero. Pero la parte financiera de la ecuación puede que no sea la más importante. Según algunos estudios de los que se hace eco The New York Times, la escasez de tiempo y la sobrecarga mental también son tipos de pobreza que se retroalimentan con los problemas económicos. Esa perspectiva abre nuevas posibilidades para luchar contra ella.

Dimecres, 02 Juliol 2014
Artículo de opinión: La Barcelona currante

Alfred Bosch, aspirante de ERC a la alcaldía de BCN: "Recuperemos los polígonos industriales, seduzcamos a manufacturas no contaminantes, atraigamos actividades de valor añadido, creemos talleres y escuelas de formación, activemos los viveros de empresas, el co-working, el empleo dual..."

Dijous, 26 Juny 2014
La señal y el ruido

Cualquier intento de organizar los datos que nos llegan y de utilizarlos para dilucidar qué podría ocurrir a continuación puede llevar al colapso y al aturdimiento. En este libro, Nate Silver, especialista en predicciones, investiga cómo podemos distinguir, en medio del universo de datos que nos rodean, la información que es valiosa de la que no lo es. Visita para ello a expertos en todo tipo de áreas y recopila sus métodos para aprender de ellos.

Dilluns, 23 Juny 2014
Artículo de opinión: La creación de una sociedad del aprendizaje

Joseph E. Stiglitz, Premio Nobel de Economía y Profesor en la Universidad de Columbia: "La única manera de aprender lo que se requiere para el crecimiento industrial, por ejemplo, es tener un sector industrial. Y eso puede requerir que se garantice que el tipo de cambio del país sea competitivo o que se garantice acceso privilegiado al crédito para ciertas industrias."

Dijous, 19 Juny 2014
Xavier Sala i Martín: "No sé ben bé què és això del neoliberalisme"

En el context d’una societat que comença a sortir de la crisi econòmica, el debat sobre la responsabilitat que hi ha tingut l’Economia com a disciplina acadèmica s’escolta cada cop més. La mala gestió dels últims anys ha provocat un replantejament dels enfocaments que hauria d’utilitzar l’Economia des de la Universitat per posar èmfasi en la seva dimensió social. Un dels principals exponents actuals d’aquesta mirada diferent és Thomas Piketty, gràcies al seu llibre El Capital al Segle XXI. En una entrevista de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio, l’economista Xavier Sala i Martin opina sobre el tema.

42 associacions d’alumnes de facultats d’Economia de 19 països han fet públic recentment un manifest impactant. En ell s’explica que els plans d’estudis d’aquesta carrera universitària pateixen d’un biaix ideològic en favor del neoliberalisme. Reclamen currículums acadèmics més plurals que recullin ideologies diverses i crítiques i amb un enfocament més orientat a l’esfera social de l’economia. L’alumnat considera que per afrontar els reptes de futur, i amb el precedent de la recessió econòmica, aquests canvis són totalment necessaris. Aquesta, però, no és l’opinió de l’economista i professor universitari Xavier Sala y Martín, que en una entrevista recent a Catalunya Ràdio va expressar el seu desacord amb la iniciativa. Considera que no existeix biaix ideològic en el món acadèmic i justifica la menor presència de les teories crítiques amb el fet que molt pocs investigadors treballen sobre aquestes. Un d’aquests investigadors, segons Sala i Martín minoritaris, està en el focus dels mitjans de comunicació. Es tracta de Thomas Piketty, autor d'un llibre que ha provocat un gran debat: El Capital al Segle XXI. Piketty hi realitza una recollida de dades des de 1700 fins al 2012 per veure el creixement del rendiment del capital. Les conclusions de l’estudi mostren que aquest creixement ha estat d’entre un 4 i un 5%, mentre que en canvi el creixement de la producció durant el mateix període només ha estat de l’1,6%. D’aquí n’extreu el seu famós postulat: R és més gran que G (on R vol dir “Rate of Return”, taxa de rendiment; i G és “Economic Growth”, creixement econòmic), és a dir, que el creixement del rendiment del capital és més gran que el creixement econòmic. I a partir d’aquesta conclusió indueix que els capitalistes cada vegada són més rics i que es crea una desigualtat creixent. Molts experts, però, discuteixen la seva teoria: pocs dies després d’aquesta entrevista amb Sala i Martín un controvertit article publicat al Financial Times assenyalava alguns errors en la recollida de dades i denunciava un biaix en la seva utilització.

Tanmateix, Sala i Martín durant l’entrevista posa èmfasis en el que considera “un error lògic en la interpretació de les dades” per part de Piketty: “Pot ser que la gent estalviï quan és jove, que aquests estalvis generin un rendiment enorme i que quan siguin grans s’ho cruspeixin tot i deixin 0 en herència. En aquest cas, seria cert que “R>G” però no implicaria necessariament que l’herència es passés de pares a fills”. Un altre error que comet Piketty, segons Sala i Martín, és que malgrat la mostra del seu estudi va des de 1700 fins al 2012, ell mateix afirma que les dades de gran part del segle XX no són representatives a causa del daltabaix que van generar les dues guerres mundials. Així doncs, pel que fa al segle XX, comença a tenir en compte realment les dades a partir dels anys 70. Això, opina Sala i Martín, és un problema per a l’estudi, perquè quan el llibre parla de capital, es refereix al capital productiu i no inclou moltes coses que són diferents a aquest capital però que van esdevenir la riquesa de molta gent a partir de la dècada dels 70, com ara el cotxe, la nevera, el televisor... Sala i Martín afirma que: “Malgrat molts ciutadans no tenen propietats, la majoria tenen molts diners posats en aquestes coses”. D’aquesta manera la diferència entre el capital productiu i el rendiment del treball és la mateixa que al 1700, perquè quan mires quina és la part del capital que ha augmentat (i que seria la desigualtat a la qual es refereix Piketty), t’adones que es tracta del preu de l’habitatge. Això voldria dir que els que tenen cases grans són cada vegada més rics, però no necessariament que els capitalistes rics explotin els treballadors i es passin la riquesa de pares a fills. Sala i Martín ho té clar: “La interpretació que Piketty fa no és la que les dades semblen ensenyar”. La reivindicació dels estudiants d’Economia de diverses universitats del món, així com les teories econòmiques crítiques amb el neoliberalisme fan palesa una polarització ideològica cada cop més accentuada. Els economistes més influents del món estan en desacord entre ells sobre quines han de ser les bases per assolir una economia capaç de fer avançar la societat en el seu conjunt.

 

També pots accedir a l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio al portal del 3/24: http://www.324.cat/video/5077691/economia/Sala-i-Martin-No-se-ben-be-que-es-aixo-del-neoliberalisme

Dijous, 12 Juny 2014
Bajar el paro en la era digital y robótica, el gran desafío

Los robots han irrumpido en nuestras vidas después de que centenares de libros y películas lo presagiaran. En la era en que todo se digitaliza, parece inevitable que la computerización destruya empleos como ahora los conocemos. Según un estudio reciente, los empleos creativos se salvaran, mientras que el resto de profesiones tendrán que readaptarse.

Divendres, 16 Mai 2014

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.