Search Keyword:
Total: 470 results found.
Tag: economia
Matemáticas para la vida cotidiana

La contratación de matemáticos en empresas muy diversas está en auge. Sus conocimientos se aplican en campos como la gestión de datos, la seguridad, la medicina, la meteorología o el espacio.

Diumenge, 13 Juliol 2014
No Money, No Time [Sin dinero, sin tiempo]

Cuando pensamos en la pobreza, tendemos a pensar solamente en la falta de dinero. Pero la parte financiera de la ecuación puede que no sea la más importante. Según algunos estudios de los que se hace eco The New York Times, la escasez de tiempo y la sobrecarga mental también son tipos de pobreza que se retroalimentan con los problemas económicos. Esa perspectiva abre nuevas posibilidades para luchar contra ella.

Dimecres, 02 Juliol 2014
Artículo de opinión: La Barcelona currante

Alfred Bosch, aspirante de ERC a la alcaldía de BCN: "Recuperemos los polígonos industriales, seduzcamos a manufacturas no contaminantes, atraigamos actividades de valor añadido, creemos talleres y escuelas de formación, activemos los viveros de empresas, el co-working, el empleo dual..."

Dijous, 26 Juny 2014
La señal y el ruido

Cualquier intento de organizar los datos que nos llegan y de utilizarlos para dilucidar qué podría ocurrir a continuación puede llevar al colapso y al aturdimiento. En este libro, Nate Silver, especialista en predicciones, investiga cómo podemos distinguir, en medio del universo de datos que nos rodean, la información que es valiosa de la que no lo es. Visita para ello a expertos en todo tipo de áreas y recopila sus métodos para aprender de ellos.

Dilluns, 23 Juny 2014
Artículo de opinión: La creación de una sociedad del aprendizaje

Joseph E. Stiglitz, Premio Nobel de Economía y Profesor en la Universidad de Columbia: "La única manera de aprender lo que se requiere para el crecimiento industrial, por ejemplo, es tener un sector industrial. Y eso puede requerir que se garantice que el tipo de cambio del país sea competitivo o que se garantice acceso privilegiado al crédito para ciertas industrias."

Dijous, 19 Juny 2014
Xavier Sala i Martín: "No sé ben bé què és això del neoliberalisme"

En el context d’una societat que comença a sortir de la crisi econòmica, el debat sobre la responsabilitat que hi ha tingut l’Economia com a disciplina acadèmica s’escolta cada cop més. La mala gestió dels últims anys ha provocat un replantejament dels enfocaments que hauria d’utilitzar l’Economia des de la Universitat per posar èmfasi en la seva dimensió social. Un dels principals exponents actuals d’aquesta mirada diferent és Thomas Piketty, gràcies al seu llibre El Capital al Segle XXI. En una entrevista de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio, l’economista Xavier Sala i Martin opina sobre el tema.

42 associacions d’alumnes de facultats d’Economia de 19 països han fet públic recentment un manifest impactant. En ell s’explica que els plans d’estudis d’aquesta carrera universitària pateixen d’un biaix ideològic en favor del neoliberalisme. Reclamen currículums acadèmics més plurals que recullin ideologies diverses i crítiques i amb un enfocament més orientat a l’esfera social de l’economia. L’alumnat considera que per afrontar els reptes de futur, i amb el precedent de la recessió econòmica, aquests canvis són totalment necessaris. Aquesta, però, no és l’opinió de l’economista i professor universitari Xavier Sala y Martín, que en una entrevista recent a Catalunya Ràdio va expressar el seu desacord amb la iniciativa. Considera que no existeix biaix ideològic en el món acadèmic i justifica la menor presència de les teories crítiques amb el fet que molt pocs investigadors treballen sobre aquestes. Un d’aquests investigadors, segons Sala i Martín minoritaris, està en el focus dels mitjans de comunicació. Es tracta de Thomas Piketty, autor d'un llibre que ha provocat un gran debat: El Capital al Segle XXI. Piketty hi realitza una recollida de dades des de 1700 fins al 2012 per veure el creixement del rendiment del capital. Les conclusions de l’estudi mostren que aquest creixement ha estat d’entre un 4 i un 5%, mentre que en canvi el creixement de la producció durant el mateix període només ha estat de l’1,6%. D’aquí n’extreu el seu famós postulat: R és més gran que G (on R vol dir “Rate of Return”, taxa de rendiment; i G és “Economic Growth”, creixement econòmic), és a dir, que el creixement del rendiment del capital és més gran que el creixement econòmic. I a partir d’aquesta conclusió indueix que els capitalistes cada vegada són més rics i que es crea una desigualtat creixent. Molts experts, però, discuteixen la seva teoria: pocs dies després d’aquesta entrevista amb Sala i Martín un controvertit article publicat al Financial Times assenyalava alguns errors en la recollida de dades i denunciava un biaix en la seva utilització.

Tanmateix, Sala i Martín durant l’entrevista posa èmfasis en el que considera “un error lògic en la interpretació de les dades” per part de Piketty: “Pot ser que la gent estalviï quan és jove, que aquests estalvis generin un rendiment enorme i que quan siguin grans s’ho cruspeixin tot i deixin 0 en herència. En aquest cas, seria cert que “R>G” però no implicaria necessariament que l’herència es passés de pares a fills”. Un altre error que comet Piketty, segons Sala i Martín, és que malgrat la mostra del seu estudi va des de 1700 fins al 2012, ell mateix afirma que les dades de gran part del segle XX no són representatives a causa del daltabaix que van generar les dues guerres mundials. Així doncs, pel que fa al segle XX, comença a tenir en compte realment les dades a partir dels anys 70. Això, opina Sala i Martín, és un problema per a l’estudi, perquè quan el llibre parla de capital, es refereix al capital productiu i no inclou moltes coses que són diferents a aquest capital però que van esdevenir la riquesa de molta gent a partir de la dècada dels 70, com ara el cotxe, la nevera, el televisor... Sala i Martín afirma que: “Malgrat molts ciutadans no tenen propietats, la majoria tenen molts diners posats en aquestes coses”. D’aquesta manera la diferència entre el capital productiu i el rendiment del treball és la mateixa que al 1700, perquè quan mires quina és la part del capital que ha augmentat (i que seria la desigualtat a la qual es refereix Piketty), t’adones que es tracta del preu de l’habitatge. Això voldria dir que els que tenen cases grans són cada vegada més rics, però no necessariament que els capitalistes rics explotin els treballadors i es passin la riquesa de pares a fills. Sala i Martín ho té clar: “La interpretació que Piketty fa no és la que les dades semblen ensenyar”. La reivindicació dels estudiants d’Economia de diverses universitats del món, així com les teories econòmiques crítiques amb el neoliberalisme fan palesa una polarització ideològica cada cop més accentuada. Els economistes més influents del món estan en desacord entre ells sobre quines han de ser les bases per assolir una economia capaç de fer avançar la societat en el seu conjunt.

 

També pots accedir a l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio al portal del 3/24: http://www.324.cat/video/5077691/economia/Sala-i-Martin-No-se-ben-be-que-es-aixo-del-neoliberalisme

Dijous, 12 Juny 2014
Bajar el paro en la era digital y robótica, el gran desafío

Los robots han irrumpido en nuestras vidas después de que centenares de libros y películas lo presagiaran. En la era en que todo se digitaliza, parece inevitable que la computerización destruya empleos como ahora los conocemos. Según un estudio reciente, los empleos creativos se salvaran, mientras que el resto de profesiones tendrán que readaptarse.

Divendres, 16 Mai 2014
REBELIÓN en las facultades de Economía

Estudiantes de 19 países, entre ellos España, reclaman currículos más plurales y conectados con la realidad en los estudios de Economía. A partir de un manifiesto conjunto, los alumnos denuncian un “sesgo ideológico” que margina las teorías críticas y adoctrina en el neoliberalismo.

Dilluns, 12 Mai 2014
“Volveremos a necesitar inmigrantes cualificados, como en los noventa”

Entrevista de La Vanguardia a Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la UAB: "Sólo tienes dos alternativas: o eres capaz de recalificar a este grueso de parados, y hoy por hoy las políticas activas de ocupación no parece que vayan por ahí, o nos acabará pasando lo que nos pasó a finales de los noventa con la inmigración cualificada."

Diumenge, 11 Mai 2014
Artículo de opinión: La digitalización del empleo

Ángel Ubide, Senior fellow del Peterson Institute for International Economics en Washington DC: "Los trabajadores que sepan trabajar con las máquinas y gestionar procesos complejos tendrán una gran demanda. Los propietarios del capital se beneficiarán de manera especial. La naturaleza del proceso de digitalización hace que se tienda hacia la concentración de la propiedad."

Diumenge, 04 Mai 2014
Señales de optimismo, pero con matices

Los directivos condicionan la mejora económica a la reactivación del consumo interno. Según una encuesta realizada entre miembros de la alta dirección de empresas españolas, el 73% cree 2014 será el año de la recuperación.

Divendres, 02 Mai 2014
Minitrabajadores pobres

El modelo de recuperación española resulta fallido para millones de ciudadanos y, por tanto, no es sostenible. Y cuanto antes lo sepamos y lo corrijamos, mejor. Ni podemos seguir dependiendo tanto de decisiones europeas sobre las que apenas hemos sido capaces de ejercer influencia (BCE), ni debemos seguir apostando por la competitividad exterior bajando salarios, a fuerza de deteriorar más nuestra demanda interna, ni podemos sentirnos orgullosos por un mercado laboral precario y sin derechos.

Dissabte, 26 abril 2014
¿Trabajo sin trabajadores?

En una charla reciente, el magnate del software Bill Gates vaticinó la desaparición de decenas de profesiones por el desarrollo tecnológico, y pidió a gobiernos y empresarios que prevean el cambio que se avecina. En Estados Unidos un estudio señala que en 20 años los robots desempeñarán el 47% de los trabajos.

Dissabte, 12 abril 2014
Dues perspectives sobre la globalització

La globalització ha generat enormes possibilitats de negoci, però alhora fenòmens com la deslocalització industrial. Dos reportatges recents ens duen a la reflexió sobre el tema: d'una banda, el documental De(s)troit emès a TVE amb impactants imatges de l'antiga capital mundial de l'automòbil convertida ara en un semidesert; de l'altra, una conversa a partir de la pregunta sobre si estem massa globalitzats, entre Fernando Trias de Bes i Francesc Xavier Mena, al programa Valor Afegit de TV3.

Segons els historiadors podem començar a parlar de globalització amb la fi de la Guerra Freda. A partir del final de la dècada dels vuitanta el món va eixamplar-se i es van obrir oportunitats de negoci a escala mundial impensables fins aleshores. L’entrada al mercat global de països com la Xina o l’Índia havien de suposar un creixement exponencial de l’economia. Tot i així, després de tres dècades sota aquest nou sistema hem pogut veure que implica alguna cosa més que creixement. Per exemple, com una hipoteca d’un particular a EUA es pot convertir en un producte d’inversió financera al Japó i tenir repercussions econòmiques en països situats a milers de quilòmetres? O com l’afany de les empreses per reduir costos ha fet que moltes indústries es deslocalitzin a països amb salaris més baixos? Ara més que mai les dues cares de la moneda de la mundialització econòmica són ben visibles.

El documental De(s)troit, recentment emès al programa En Portada de RTVE, ens mostra un exemple vivent de les conseqüències negatives de la globalització i la crisi: la ciutat de Detroit. Aquesta gran metròpoli de Michigan ha passat de l’esplendor industrial gràcies a la indústria de l’automòbil durant bona part del segle XX, a una profunda decadència ocasionada per la deslocalització industrial. Antigament, Detroit havia estat terra de grangers i la seva economia es basava principalment en l’agricultura però, la invenció de la cadena de muntatge de Henry Ford a partir de l’any 1913, la va convertir en capital del motor i de l’acollida de milers d’immigrants que podien aconseguir fàcilment una ocupació ben remunerada. Enmig d’aquest clima d’optimisme i creixement, Detroit no va ser conscient que estava cometent un greu error: jugar-s’ho tot a una sola carta i no diversificar la seva economia. L’arribada de la globalització va provocar la deslocalització de les grans indústries de l’automòbil que buscaven altres llocs que tinguessin menors costos laborals. En no haver-hi activitat econòmica alternativa, es van perdre molts llocs de treball i la ciutat va començar a perdre població. Tal i com ens mostra De(s)troit, la fugida dels habitants ha deixat paisatges urbans deserts i escenaris desoladors i decadents més propis de regions en guerra que reflecteixen la cara menys amable de la globalització. Cases buides, esglésies destruïdes, teatres convertits en pàrquings, escoles i edificis del patrimoni urbà en ruïnes conformen ara una ciutat fantasma que ha passat de tenir 2 milions d’habitants a tenir-ne només 700.000.

Un reportatge recent del programa de TV3 Valor Afegit també aborda la qüestió de la globalització. Un dels participants en el reportatge, Fernando Trias de Bes, professor d’ESADE i autor del llibre El Gran Cambio, afirma que tot creixement implica per força la destrucció de velles estructures i que és impossible créixer sense que en surti gent temporalment perjudicada. I així sembla demostrar-ho també el cas de Detroit on, malgrat la pèrdua de llocs de treball i la crisi generalitzada per la que passa la ciutat, actualment General Motors ha recuperat el lideratge mundial del seu sector i fins i tot torna a generar ocupació. Les tres grans de la ciutat, Ford, Chrysler i General Motors, ja tenen més beneficis que abans de la crisi de 2008 però amb molts menys treballadors.L’altre participant d’aquest programa de Valor Afegit, Francesc Xavier Mena, exconseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i també professor d’ESADE, assenyala una contradicció interessant: “Per una banda volem salaris elevats i condicions de benestar, però per l’altre lliguem això amb adquirir bens a preus molt baixos”. Seguint aquesta filosofia, per exemple, els petits comerços no poden competir amb les grans superfícies davant la seva capacitat per baixar preus. Els dos experts estan d’acord amb que la globalització és un procés dinàmic i multidireccional. Un exemple d’aquesta dinàmica canviant és l’empresa espanyola bq: una firma tecnològica que du la lògica del mercat global en el seu ADN. Des dels seus inicis ha distribuït productes xinesos aquí i actualment fabrica producte propi en aquell país asiàtic. Malgrat tenir la fabricació dels seus productes a cavall entre Xina i Espanya, ara estan plantejant-se un procés de relocalització. El canvi d’estratègia ve propiciat per una crisi econòmica i una devaluació salarial tan forta a Espanya que fa que actualment sigui més rendible tornar a tenir la producció prop de casa.Malgrat l’escenari de futur incert que dibuixen la competència ferotge, els canvis constants i les deslocalitzacions o relocalitzacions, sembla que encara existeixen alguns camins bons a seguir. Com apuntaven recentment des de The Economist, i com afirmen també els experts Fernando Trias de Bes i Xavier Mena, el futur passa per la formació, l’especialització i la recerca constant d’oportunitats. En aquest mateix sentit també es mou Michigan per salvar Detroit: amb la voluntat de tornar a fer créixer la població es volen concedir 50.000 visats de treball per a estrangers qualificats perquè visquin a la ciutat durant almenys 5 anys. La població de l’antiga capital del automòbil per la seva banda està tornant a apostar per la seva activitat econòmica històrica, l’agricultura, amb horts urbans instal·lats en algunes de les zones desertes de la ciutat. Com diu Trias de Bes, més que davant d’una crisi econòmica ens trobem davant d’un canvi d’era. Pots veure el reportatge De(s)troit a la pàgina web de TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-destroit/2459508I l’emissió del reportatge Estem massa globalitzats? de Valor Afegit a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4965771/Estem-massa-globalitzats{cbrelatedarticle ids="10947"}

Dimarts, 25 Març 2014
'Valor afegit': Adéu a la classe mitjana?

La classe mitjana ha estat la que ha permès el desenvolupament econòmic i social de la segona meitat del segle XX, propulsant el consum, les opcions polítiques menys extremes i, en definitiva, la cara més amable del capitalisme. Segons un reportatge del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya, la crisi actual ha causat estralls tan profunds en aquest col·lectiu que seran difícils de revertir. I de les cendres de la classe mitjana neixen els “working poor”: treballadors que, sense estar fora del sistema, viuen en una situació propera a la pobresa.

A la darrera trobada dels directius de la distribució (AECOC) que va tenir lloc a València, el president de Carrefour, Georges Plassat, va fer un discurs on es va referir a un problema inquietant: "La classe mitjana ha estat passada pel ribot en profit de la productivitat de les empreses. I la seva desaparició és un enorme inconvenient per al nostre negoci. Són les classes mitjanes qui han permès desenvolupar l'economia perquè són la gent que té un futur davant seu, que transmeten el saber, i pràcticament han desaparegut".I així ho demostren les xifres: els salaris dels empleats i els comandaments intermedis, considerats pilars de la classe mitjana, han caigut en picat des de l’inici de la crisi econòmica, mentre que el dels directius ha augmentat. La classe mitjana s'està empobrint de manera vertiginosa fins al punt d'especular sobre la seva desaparició, un fet que donaria pas a una societat més polaritzada i molt menys igualitària. Són moltes les persones que s’han trobat en situacions de pobresa de manera inesperada, i el discurs que apel·la a la responsabilitat de cadascú per haver gastat més del que es tenia no convenç a la població. Teodor Mellén, professor de Sociologia a ESADE, així ho veu: "Qui proporcionava el crèdit? Jo desculpabilitzaria a aquesta gent que es va endeutar i donaria la responsabilitat a aquells que el van facilitar, perquè eren els qui hi tenien un interès". Tal i com apunta Miquel Jordà, director general d'Eurofirms, aquesta vella classe mitjana empobrida està formada en gran part per gent amb unes qualificacions molt bones i que van arribar a tenir llocs de treball amb d’un cert nivell i salari. Ara, en canvi, aquestes mateixes persones estan disposades a acceptar feines molt per sota de la seva formació i de les condicions que havien arribat a tenir. La situació d'aquestes persones és de desesperança, afirma Conxita Ruiz, economista que actualment imparteix un curs d'Introducció a l'Economia al Centre de la Dona de Cornellà: "No veuen el final del túnel, i volen comprendre perquè estem com estem, quines són les alternatives i com posar-les en marxa per millorar la seva pròpia vida". No són només els aturats els que viuen situacions de pobresa, com sovint es pot pensar, sinó que fins a un 10% de les persones ocupades a Espanya es troba en risc de pobresa, senyala Xavier Riudor, director tècnic del Consell Treball Econòmic i Social (CTESC). Són els "working poor", explica Mellén, treballadors que participen del mercat laboral però amb rendes insuficients per viure en condicions de vida dignes, " i això és una novetat", apunta. Un estudi de la UPF que compara els salaris de diverses posicions laborals des del 2006 fins al 2011 evidencia que la classe mitjana ha experimentat uns canvis en les condicions de vida molt significatius: el risc de caure en la pobresa extrema dels petits empresaris i els autònoms ha augmentat del 7,3% el 2006 al 23% el 2011.Però el fenomen no és exclusiu d'Espanya; la classe mitjana de bona part d'Europa està tocada. I de les seves cendres està naixent un nova classe "low-cost" amb ingressos mileuristes que malgrat no estar exclosa de la societat viurà en un món amb una desigualtat molt pronunciada. Un món on les persones "low-cost" seran incapaces de projectar un futur millor per a les pròximes generacions.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4861072/Adeu-a-la-classe-mitjana

{cbrelatedarticle ids="10913"}

Dimarts, 11 Febrer 2014
El mercado laboral es tozudo

De la misma forma que la productividad aumentó de forma considerable con el inicio de la crisis económica, ahora que la destrucción de puestos de trabajo es menor, vuelve a ceder. Con la expansión se crean empleos malos, de baja calidad y baja productividad, y la productividad media decrece. En épocas de crisis se destruyen gran parte de estos empleos malos y la productividad media aumenta.

Diumenge, 09 Febrer 2014
The onrushing wave [La ola que se nos viene encima]

La innovación tecnológica en épocas pasadas siempre supuso, tras un primer periodo de confusión, un mayor enriquecimiento general para la población y nuevas oportunidades laborales. Sin embargo, la ola de grandes cambios tecnológicos que tenemos ahora mismo encima parece no seguir las mismas características. The Economist hace un repaso histórico y ofrece su visión sobre cómo gestionar el cambio y evitar el colapso del mercado laboral que puede llegar en un futuro no tan lejano.

Dimarts, 04 Febrer 2014
¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?

Este pequeño libro, escrito por uno de los principales pensadores sociales del mundo, intenta responder a la cuestión. Zygmunt Bauman enumera y examina los supuestos tácitos y las convicciones irreflexivas en las cuales se fundamenta la opinión de que la mejor manera de ayudar a los pobres a salir de su miseria es permitir que los ricos sean aún más ricos.

Dilluns, 27 Gener 2014
La UB genera un impacto directo en la riqueza catalana

Según un reciente estudio de la Cambra de Comerç de Barcelona, la universidad barcelonesa aporta 323 millones al PIB y 21.000 empleos, directos e indirectos. Desde la Universitat de Barcelona se reclama a la administración unas cifras de financiación similares a las de 2010 para poder mantener las cifras.

Dimarts, 12 Novembre 2013
El gran cambio

El economista y escritor Fernando Trías Bes ha publicado un nuevo libro de economía doméstica,  El gran cambio: claves y oportunidades de una nueva era. En él identifica las oportunidades que se nos presentan en esta nueva era tan incierta y nos proporciona pautas y pistas sobre cómo debemos actuar para aprovecharlas o, en términos de Darwin, para ser el que mejor se adapte de la especie y, por tanto, sobreviva de la mejor manera posible a este gran cambio de era que estamos viviendo.

Dilluns, 11 Novembre 2013
Artículo de opinión: ¿Son compatibles aumentar la productividad y crear empleo?

Emilio Huerta, Catedrático de la Universidad Pública de Navarra, y Vicente Salas, Catedrático de la Universidad de Zaragoza: "La economía española experimenta los mayores crecimientos de productividad cuando se destruye empleo, mientras que las ganancias de productividad en periodos expansivos de crecimiento en producción y empleo son menores o inexistentes."

Diumenge, 03 Novembre 2013
Artículo de opinión: Mejor una mala decisión que ninguna decisión

Jesús Parralejo Agudo, Presidente Ejecutivo de Consulting 360 y espejopyme.com: "La falta de pulsión en la toma de decisiones –alguna de carácter perentorio para la organización- allana el camino a la debacle económica e impide conocer el censo de talento empresarial con que cuenta la economía española."

Dilluns, 21 Octubre 2013
Del bienestar al 'bienvivir'

Mientras los políticos desmontan el estado del bienestar en el nombre del crecimiento económico, los ciudadanos se están movilizando para reclamar un derecho aún más amplio: el 'wellbeing' o el 'bienvivir'. Aunque el concepto es relativamente nuevo, el diccionario lo define ya de una manera encomiable: "vivir honestamente".

Diumenge, 20 Octubre 2013
L’Economia del Bé Comú

El trencador concepte de l’Economia del Bé Comú, desenvolupat per Christian Felber, proposa substituir els valors negatius que ens regeixen i es desprenen de l’ordre econòmic actual pels valors ètics que ja promouen les constitucions de qualsevol país democràtic. D’aquesta manera es vol acabar amb la suposada incompatibilitat de les empreses per ser alhora rendibles i ètiques. Tal i com va explicar Felber en una conferència a TEDxMurcia, el canvi també passa necessàriament per la pressió política a partir de l’organització d’assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal.

 

 

Les societats dels països democràtics actualment convivim amb una gran contradicció, afirma Christian Felber, professor d’Economia a la Universitat de Viena i autor del llibre La Economia del Bien Común. Veiem que els valors que inspiren les constitucions dels països democràtics es contradiuen absolutament amb els valors que es desprenen de l’ordre econòmic actual. Malgrat que les lleis fonamentals dels països promouen el Bé Comú com a objectiu de tota activitat econòmica, l’economia real es basa en l’afany de lucre i en la competència.

Davant d’aquesta incoherència, Felber proposa l’Economia del Bé Comú com a nou mètode de funcionament i de concepció. Sota aquesta nova economia, les empreses, en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d’utilitat social. Tan important és que produeixin beneficis, com que respectin el medi ambient, remunerin igual a homes i dones, no explotin els seus treballadors, creïn ocupació…

Segons el conferenciant, si aconseguim substituir l’afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol mena aprendran a entendre el seu propi èxit d’una altra manera.

Però per arribar a fer-ho, abans cal canviar el sistema de recompenses i incentius. Actualment, comportar-se de forma poc ètica pot dur a l’èxit econòmic i, en canvi, una gestió amb responsabilitat envers les persones i el medi ambient pot resultar cara. Per resoldre el problema, Felber ha creat una senzilla escala comprensible per a tots els públics que va dels 0 als 1.000 punts i que calcula el nivell d’acompliment dels valors ètics constitucionals, del compromís i de la implicació de les empreses amb el seu entorn. Aquest instrument empresarial és el 'balanç del bé comú', amb el qual s’avaluen els factors abans esmentats i d’altres de l’economia a nivell micro. A partir del resultat assolit amb aquesta escala s’haurien d’establir recompenses per a les empreses més responsables, com ara no pagar IVA ni aranzels, obtenir crèdits a interès 0 o ser afavorides en la contractació pública, de manera que complir amb un sistema de valors fos més rendible econòmicament que deixar de fer-ho.

El mateix passa amb els països i l’economia a nivell macro: l’indicador del producte interior brut (PIB) es substituït pel 'producte del bé comú', un indicador que mesura la qualitat de la democràcia, de la política mediambiental, del just repartiment dels beneficis generats, de la igualtat, etc.

Tanmateix, l’estratègia que el moviment vol dur a terme per proliferar no té en compte d’entrada els Governs o els Parlaments: “No creiem que avui estiguin al servei dels ciutadans,” afirma. Caldria que emergís una nova figura democràtica més local: assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal. Aquestes haurien de ser les que debatessin democràticament sobre els punts d’un nou ordre econòmic més just.

“Si milers de municipis d’arreu fan això, crearem la pressió política necessària perquè es pugui repetir en un nivell més general a molts països i, potser fins i tot, a nivell europeu.”

Conclou Felber convidant totes les persones, empreses i municipis a unir-se a un moviment molt participatiu gestat l’any 2008 a Àustria i que de moment ja compta amb més de 1.000 empreses i molts municipis i universitats adherides.

 

Accés a la conferència de Christian Felber a TEDxMurcia: https://www.youtube.com/watch?v=Wz2OUD3ILzk{cbrelatedarticle ids="10484,11165,11234,11246,13090"}

Dijous, 17 Octubre 2013
“La tecnología reemplaza a los salarios altos; no a los bajos”

Entrevista de "la Contra" a Josep Fontana, Historiador autor de 'Por el bien del imperio': "Lo que le interesa al poder es bajar salarios y prestaciones sociales para aumentar y concentrar sus enormes beneficios. Mire la estadística de concentración de riqueza y sabrá por qué quienes mandan de verdad están encantados con la recesión."

Dissabte, 12 Octubre 2013
Improductivos, SA

España ya ha avanzado en su devaluación interna, pero la inversión tecnológica y la apuesta por el valor añadido aún no acompañan en su viaje a la competitividad. Aquí sucede algo distinto de lo que pasa en otras economías desarrolladas, las cifras de productividad mejoran en las fases de declive, aunque con un triste pero: la mejora se apoya en la destrucción de empleo, no en la mejora de los procesos o el mayor valor de los productos.

Diumenge, 29 Setembre 2013
España se despide del IPC

Los salarios han dejado de evolucionar en paralelo a la inflación, y los precios públicos dejarán de hacerlo este año. Economía desligara del IPC precios y servicios regulados. En opinión de Emilio Ontiveros, presidente de AFI, esto representa un claro exponente de la pérdida de la capacidad de negociación y defensa de los perceptores de rentas más bajas.

Dissabte, 14 Setembre 2013
Artículo de opinión: La competitividad es como el colesterol

Antón Costas, Catedrático de Política Económica (UB): "Tenemos que hablar más de productividad y menos de competitividad. Si nuestros gobiernos y empresas basan las mejoras de competitividad en la productividad, recuperarán el apoyo de los trabajadores y de la sociedad."

Dijous, 05 Setembre 2013
“Las empresas deben regirse por criterios de utilidad social”

Entrevista de El País a Christian Felber, promotor del modelo de economía del bien común: "A muchas empresas les importa saber por qué están haciendo lo que están haciendo y formar parte de un sistema que tenga sentido, no de un sistema que vaya en contra de nuestra ética."

Diumenge, 01 Setembre 2013
Artículo de opinión: Por qué más competencia es imprescindible para crear empleo

Joaquín García Bernaldo de Quirós, presidente de la Comisión Nacional de la Competencia (CNC): "Desde un modo muy intuitivo es fácil comprender cómo la eliminación de las restricciones innecesarias a la competencia permite la entrada de nuevas empresas y, por lo tanto, genera nuevos empleos."

Diumenge, 30 Juny 2013

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.