Search Keyword:
Total: 10 results found.
Tag: salut laboral
El benestar, el compromís i l'acompliment dels empleats van de la mà

Quan una empresa crea una estratègia de benestar, es necessita molt més que un gran pla de beneficis socials o un gimnàs corporatiu. Diversos estudis destaquen que els treballadors que estan prosperant en les cinc dimensions del benestar -trajectòria, social, financer, comunitari, salut- perden menys dies de treball, tenen major satisfacció dels clients, resolen problemes amb més facilitat i s'adapten millor als canvis.

Dimarts, 26 Febrer 2019
Per què la igualtat de gènere és bona per a tothom, fins i tot per als homes

La igualtat de gènere és l'objectiu de moltes lluites que sembla que per ara només lideren les dones. Però, i si et diem que la igualtat permet ser més feliços també als homes i a més augmenta la productivitat laboral? Michael Kimmel, sociòleg expert en estudis de gènere i autor del llibre Angry White Men, ens comenta en una divertida i interessant conferència del TEDWomen 2015 com, a més de ser el just i el correcte, la igualtat de gènere és una batalla en la qual tots hi guanyen: dones, homes, fills i fins i tot empreses.

Dimarts, 15 Desembre 2015
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
El perill d'ocultar qui ets

La por a no ser acceptats ens paralitza, ens empetiteix i fins i tot ens fa oblidar qui som realment. Vivim en una societat que malgrat cada vegada es mostri més permissiva i lliberal segueix jutjant cadascun dels nostres moviments, condicionant així la nostra manera de ser i actuar. Morgana Bailey, professional dels Recursos Humans, ens revela en aquesta commovedora ponència que va tenir lloc recentment al TED@State Street de Londres qui és realment i el per què del seu prolongat silenci.

Produït conjuntament pel TED Institute i State Street, una multinacional financera, va tenir lloc el passat novembre a Londres el TED@State Street London, un esdeveniment en el qual els oradors van aconseguir impactar i inspirar a molts dels assistents a través de la riquesa de la seva experiència personal i laboral. Entre ells va destacar el valent discurs de Morgana Bailey, que treballa al departament de Recursos Humans d’una empresa nord-americana de Kansas.Bailey comença remuntant-nos al seu passat, quan era jove, rebel i sense por a provar coses noves ni a sortir del que era més corrent. Seguia els patrons de qualsevol adolescent fins que un viatge d'estudis a Londres li va canviar la vida. No és precisament casualitat que ens expliqui tot això en aquesta mateixa ciutat, doncs va suposar un punt d'inflexió per a ella.Va descobrir quelcom de si mateixa que desconeixia fins aleshores, alguna cosa que formava part del seu ser però que tot i així no la deixava ser. Es va convertir en el contrari d'allò que era, va canviar les festes en discoteques i els esdeveniments per amagar-se a la seva habitació. Un cop la por s'apodera de tu és difícil lliurar-te’n i fer un pas cap endavant, assenyala. Durant 16 anys ha viscut espantada i amb temor als retrets i a ser jutjada. Per què?Pel simple fet de ser: Lesbiana. Paraula que no volia que la definís, ni que condicionés els pensaments o actituds dels qui l'envoltaven. Però era la seva veritable identitat, Morgana Bailey, era homosexual i això no la feia ni millor ni pitjor, la feia ser ella mateixa.Si la ponent ha tingut el valor de confessar el seu secret, de mostrar-se tal com és i ser capaç de fer el pas cap a davant ha estat gràcies a un article de la revista Advocate que parla sobre els efectes de la homofòbia. Quan el va llegir se'n va adonar que el seu silenci tenia repercussions més greus a llarg termini, i no només socials, sinó que també de salut. L'article ho deixa clar: L'esperança de vida dels gais i de les lesbianes que viuen en ambients de poca acceptació es redueix en 12 anys enfront d'ambients en els quals sí que són acceptats.Els efectes de l'estrès personal i l'estigma social són una combinació mortal. L'estudi va trobar que els homosexuals de les comunitats on no els accepten eren més propensos a les malalties cardíaques, a la violència i al suïcidi. El problema aquí no resideix en les persones que lluiten per vèncer les seves pors i confessar que són el que són, sinó que resideix en les societats que els envolten, alimentades de prejudicis i poc tolerants als canvis.“La meva elecció d'ocultar qui sóc realment pot haver contribuït indirectament a aquest mateix entorn i a crear un ambient de discriminació”, apunta Bailey. Igual que ella, moltes altres persones haurien d'adonar-se que la lluita comença per acceptar-se a un mateix, perquè si tu mateix penses que no pertanys al conjunt de gent “ordinària” i per això t'ocultes, t'estàs autodiscriminant. Encara que sembli inversemblant, els majors obstacles per superar són les inseguretats que s'alberguen al nostre interior.Morgana reflexiona sobre la ironia que suposa treballar a Recursos Humans, una professió que defensa la diversitat social i el seu reflex en el lloc de treball i, tot i així, no fer res per advocar per a això. Totes les empreses i els seus empleats haurien de promoure polítiques contra la discriminació i comprometre's amb la diversitat, doncs al cap i a la fi és el que fa únic i especial el lloc en el qual vivim. Tots som diferents, no hem nascut a la mateixa ciutat, ni hem llegit els mateixos llibres, ni pensem igual, ni, òbviament, ens agraden les mateixes coses. Tots estem dins del gran sac de la diversitat, sac que no hauria de convertir-se en gàbia per aquells que són considerats diferents per sentir-se atrets per algú del seu mateix sexe.Igual que el mercat laboral s'ha adaptat a les noves tecnologies, al boom que ha suposat la digitalització o als canviants contextos econòmics, ha d'adaptar-se també a l'època en la que viu i als seus avenços socials, un període en el qual la llibertat d'expressió no té perquè implicar conseqüències negatives, ni l'homosexualitat ser un tabú.Bailey finalitza la seva conferència més segura de com la va començar, doncs en nomésl 10 minuts ha tingut el valor de revelar quelcom que ha amagat durant 16 anys. Més val tard que mai, diuen, i més si això serveix per ajudar a altres que se senten apartats per ser ells mateixos. Cap de les peces que construeixen el nostre trencaclosques personal és més o menys vàlida. Per això, si confies en tu i t'acceptes tal com ets, els altres no podran retreure't res i molt menys frenar el teu creixement personal.

“Perquè en enfrontar-te a les teves pors, dins teu, podràs canviar la realitat que t'envolta”, conclou Morgana.

 

Accés a la conferència de Morgana Bailey a TED@State Street London: https://www.ted.com/talks/morgana_bailey_the_danger_of_hiding_who_you_are?language=es

Dimecres, 11 Febrer 2015
¡Las empresas también enferman!

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que plantea que toda organización debe tomar conciencia de que es un sistema vivo y liberar su potencial energético. Ha contado con las declaraciones de Joan Cos y Francesca Gabetti, de la consultora Pinea3; de Artur Arqués, Director General de Arcasa; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 14 Setembre 2014
Com convertir l’estrès en el teu amic

L’estrès ha estat considerat un dels grans enemics de la societat del segle XXI. Existeixen nombroses tècniques dissenyades per suavitzar-lo i molts metges l’associen amb malalties cardiovasculars. I així ho feia també Kelly McGonigal, psicòloga de la salut, fins que va descobrir una investigació que concloïa que allò perjudicial per a la salut no és l’estrès en si mateix, sinó la creença que l’estrès és dolent. En una recent conferència TED McGonigal ens explica com, canviant la nostra opinió sobre l’estrès, el podem fer jugar a favor nostre.

 

“Tinc una confessió a fer-vos” comença Kelly McGonigal, psicòloga de la salut: durant deu anys va estar dient als seus pacients que l’estrès era la raó dels seus mals i dolent per a la salut. Tal i com ella mateixa afirma “havia convertit l’estrès en l’enemic” i ara creu que això pot haver ocasionat més perjudicis que beneficis.La seva opinió va canviar a partir de les conclusions d’un estudi que va conèixer sobre els efectes de l’estrès. Una investigació que va durar vuit anys i que va començar fent dues preguntes a 30.000 adults dels EUA: primer, quant d’estrès havien experimentat durant els darrers dotze mesos i, segon, si creien que l’estrès era perjudicial per a la seva salut. Passats vuit anys, a partir d’estudiar els registres públics de defuncions, van trobar-se amb uns resultats sorprenents: els que van afirmar haver patit estrès tenien un 43% més de probabilitat de morir, però això només era cert entre les persones que també havien contestat afirmativament a la segona pregunta, és a dir, aquelles que consideraven l’estrès com a nociu per a la seva salut. En canvi, les persones que creien que havien patit molt estrès però no ho veien com una cosa negativa, eren les que menys probabilitat de mort tenien de tot l’estudi, fins i tot menys que les persones que havien declarat patir relativament poc estrès.I aquí McGonigal arriba a una primera conclusió: allò que és realment perjudicial per a la salut no és l’estrès, sinó la creença que l’estrès és dolent. Així doncs, segons la psicòloga, quan canviem la nostra opinió sobre l’estrès podem canviar-ne també la resposta física. I si poguéssim percebre els símptomes de l’estrès com una senyal que el nostre cos es carrega d’energia per afrontar un repte? Aquest canvi de mentalitat modificaria els efectes negatius que l’estrès pot tenir en els nostres vasos sanguinis i disminuiria el risc de malalties cardiovasculars. McGonigal ens explica que normalment els vasos sanguinis es fan més estrets quan patim estrès però que, en canvi, si pensem de forma positiva quan el sentim, els vasos sanguinis es mantenen relaxats creant una reacció semblant a la que tenim quan estem alegres o quan ens sentim amb valentia per afrontar un repte.Però encara hi ha un altre aspecte molt positiu de l’estrès que segons la psicòloga sempre ha estat infravalorat: l’estrès ens fa ser més socials. Quan estem en una situació estressant alliberem una neurohormona anomenada oxitocina que afina els instints socials del nostre cervell, ens fa anhelar el contacte social i millora l’empatia. Així doncs, quan es desprèn, ens motiva a buscar ajuda, a dir a algú allò que sentim i ens impulsa a envoltar-nos de gent que es preocupa per nosaltres. A nivell físic això també té efectes positius, ja que amb l’oxitocina els vasos sanguinis es relaxen i les cèl·lules cardíaques es regeneren. I tot això s’intensifica encara més amb el contacte social i el recolzament de les altres persones. Així McGonigal arriba a la segona tesi del seu discurs: la resposta a l’estrès du incorporat un mecanisme per recuperar-se del propi estrès, i aquest mecanisme és el contacte humà. Un altre estudi realitzat per la Harvard University i semblant al mencionat abans, va determinar que la gent que passa més temps tenint cura o ajudant els altres té una mínima probabilitat de mort per estrès. És a dir, que ajudar els altres crea resiliència. Kelly McGonigal conclou dient que creure que l’estrès és útil configura la biologia del coratge. I que quan l’afrontem d’aquesta manera estem afirmant que confiem en nosaltres mateixos per gestionar els reptes i a la vegada recordem que no ho hem de fer sols.

 

Accés a la conferència de Kelly McGonigal a la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/kelly_mcgonigal_how_to_make_stress_your_friend.html{cbrelatedarticle ids="10701,11003"}

Dijous, 12 Desembre 2013
La salud, destino colateral de la crisis

La Fundació Factor Humà colabora con La Vanguardia en un artículo sobre la importancia de la salud laboral en las organizaciones y la prevención de riesgos psicosociales. En un diálogo donde también participan Pere Plana (Reckitt Benckiser) y Josep Ginesta (UOC), se explica lo común que resulta actualmente ver a plantillas sobrecargadas de trabajo y a empresas que no tienen entre sus prioridades la inversión en el bienestar físico y psíquico de los equipos.

Diumenge, 29 Gener 2012
La Fundació participa en la Jornada del Port de Barcelona "Vers una gestió integrada: responsabilitat social i prevenció de riscos laborals"
El passat novembre va tenir lloc la jornada on va participar la Fundació Factor Humà. Va comptar amb experts en RSE, Salut i PRL, i s 'hi va exposar un panell d’experiències amb les pràctiques d’una administració, d 'una empresa i d 'una vivència personal.
Dilluns, 14 Desembre 2009
La Fundació participa en la jornada de MC MUTUAL "Els riscos psicosocials: el repte del segle XXI"
El proper 22 d 'octubre participarem en aquesta jornada on es presentarà un nou mètode de valoració dels factors de risc psicosocial que han desenvolupat conjuntament MC MUTUAL i la Universitat de Barcelona.
Divendres, 16 Gener 2009
Quins reptes de futur tenen la Prevenció de Riscos i la Salut Laboral a Catalunya?
El 8 de juny hem organitzat aquesta sessió emmarcada en la posada en marxa de l 'Observatori de la Fundació. Comptarem amb Mar Serna, directora general de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat.
Dimarts, 24 Mai 2005

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.