Seminaris Factor Humà

Aquí recopilem els seminaris organitzats fins ara per la Fundació, comptant amb els/les millors experts/es per tal que ens aportin tot allò més útil i rellevant en una àmplia varietat de temes
Search Keyword:
Total: 9 results found.
Tag: Kanban
Persones, creació de valor compartit i empreses sostenibles (sobre un discurs de Cèsar Molins, l’enginyer humanista)

Escoltar les paraules d’agraïment del director general d’AMES, empresa guanyadora del  VI Premi Factor Humà Mercè Sala 2014, en rebre el guardó, era com sentir una alenada d’aire fresc, després d’una tanda de declaracions grandiloqüents de tants i tants directius d’organitzacions venent les seves realitzacions de darrera generació, a mitjans de comunicació, conferències i altaveus de difusió de tot tipus.

M’atreveixo a dir que Cèsar Molins és el que podríem definir com a enginyer humanista i que la particularitat del seu discurs rau en que gran part de les seves afirmacions eren absolutament extrapolables a la vida de la majoria de nosaltres. Vegin, si no.

Cèsar Molins ens va parlar de seny, de tractar bé a les persones, perquè s’ho mereixen i, a més, ben tractats tots som més positius i generosos i per tant col•laborem amb el millor de nosaltres per a l’èxit de projectes comuns: en aquest cas l’empresa.

Va defensar la innovació incremental, és a dir, del dia a dia, d’allò que sabem que no funciona i malgrat això deixem de banda tan sovint, perquè ens sembla una nimietat enfrontat al repte de la vida sencera, en majúscules. I, tanmateix, hauríem de saber que si som capaços de resoldre aquestes falles quotidianes, al cap del temps la nostra vida és millor (i la de l’empresa).

Cal mirar a llarg termini. Mirar més enllà, ser capaços d’avançar-nos al que vindrà i posar les bases per enfrontar-ho amb la voluntat de pervivència, de permanència i de millora. El director general d'AMES ens parlava d’empresa, però el seu discurs era fàcilment replicable al model de viure, era d’escala humana - i se li entenia tot-.

I, més enllà del seu discurs, un repàs als valors de la seva empresa ens diu que han entès perfectament allò que els que treballem en l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat ens cansem de predicar: la força de la construcció compartida, del valor compartit dels projectes.

Ah! i no oblidem el sentit comú. Tan rar com una pedra preciosa i al qual el senyor Molins apel•lava per a la construcció de les nostres empreses i per no perdre’ns en la velocitat, de vegades turbulenta, dels temps actuals.

Encara que Cèsar Molins va acabar les seves paraules lamentant que parlava per a un fòrum de “convençuts”, que compartien ja d’entrada moltes de les seves idees i realitzacions, no tinc cap mena de dubte que, entre las persones que l’escoltàvem en aquell auditori, no vaig ser l’única que vaig pensar: aquest senyor no podria explicar la seva visió i fer-ne seguidor a un nombre rellevant d’empresaris d’aquest país “invencible” que, segons les seves paraules, podríem arribar a ser?

Acabem: pels que no hi vàreu ser, i per si trobeu un moment, aquí teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=N6kkirdoAy8

{cbrelatedarticle ids="11366"}

Dimecres, 21 Gener 2015
Cuando los jefes no dan ejemplo

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre un estudio de Iese que apunta que la plantilla trabaja más motivada cuando la dirección se muestra cohesionada. Participan Anneloes Raes, profesora de la escuela de negocios Iese; Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup TCB; y Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 28 Desembre 2014
Noves reflexions sobre el capital al segle XXI

La desigualtat econòmica no és cap novetat, és més, es podria considerar una condició sine qua non per a l'existència de les societats capitalistes. Thomas Piketty, economista francès que va causar sensació a principis d'aquest any amb el seu llibre El Capital al segle XXI, parla sobre les seves preocupacions i prediccions sobre el tema en aquesta conferència que va oferir recentment al TEDSalon Berlin.

La ponència va tenir lloc el passat 23 de juny a Berlín, en el primer esdeveniment oficial TED celebrat a Alemanya. Sota el títol “Tasts de coneixement” es van emmarcar xerrades de 15 participants que, a través de les seves idees i coneixements, van explorar les forces de la innovació política, científica i tecnològica que ens condueixen a un canvi que avança a passos engegantits.

Thomas Piketty, director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), va ser nomenat al 2012 com un dels 100 pensadors globals més influents. El seu nom ressona cada vegada més als debats d'actualitat econòmica i és considerat un dels pioners en la recent literatura sobre desigualtat. Estructura el seu pensament al voltant d'una idea clau que repeteix al llarg d'aquesta conferència: la creixent desigualtat en la distribució de la riquesa.

El capital al segle XXI exposa com es produeix la concentració de la riquesa i la seva distribució durant els darrers 250 anys. Introdueix una simple fórmula: r > g, és a dir, que el retorn (Return) sobre el capital és generalment més alta que el creixement econòmic (Growth). No és més que una conclusió que mostra la desigualtat en la distribució dels ingressos i la riquesa al món, un tema amb el qual tots estem familiaritzats. Comença el seu discurs parlant de la tendència a que la taxa d'interès del capital superi la taxa de creixement de l'economia, un fet que dóna lloc a una alta concentració de la riquesa. No obstant això aclareix que encara que es centri en aquesta simple força, existeixen també altres forces molt importants per entendre i explicar la situació econòmica actual. Explicita a més que encara queden per recollir una gran quantitat de dades necessàries. Aquest aclariment podria ser resultat de les nombroses crítiques que ha suscitat entre molts altres experts, que ratllen de dubtós l'anàlisi de dades fet per Piketty. Financial Times va ser un dels primers mitjans en posar en dubte la metodologia utilitzada i les seves conclusions. Segons Chris Giles, editor econòmic de FT, l'economista francès comet errors en les projeccions que fa per a èpoques de les quals no hi ha informació, en el mètode que usa per a diferents països i en un ús tendenciós de les estadístiques per provar la seva principal tesi.

Això ha estat recolzat per altres importants sectors de la premsa conservadora anglosaxona. Fins i tot l'economista Xavier Sala i Martín opinava sobre el tema en una entrevista amb Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio.

En defensa de Piketty va sortir un mitjà d'indubtable filiació capitalista: The Economist, que al·legava que la majoria de dades recollides per Piketty han estat usades per crear el World Top Income Database, una iniciativa web promoguda per investigadors  del Institute for New Economic Thinking de la Oxford Martin School, que pretén proporcionar accés digital a totes les dades existents sobre rendes. Aquest diari no és l'únic que es posiciona a favor de l'economista, doncs al voltant de la seva figura i del seu llibre fins i tot s'ha creat un moviment denominat Pikettymania.Una cosa és clara i és que les tesis del científic social francès han influït molt al món anglosaxó, ja sigui entre aquells que les recolzen com entre els seus detractors.Al final de la mateixa conferència TED, Bruno Giussani llança algunes qüestiones a Piketty sobre els arguments que s'han anat plantejant en contra del seu punt de vista. Un dels arguments és que la desigualtat econòmica no és només una característica del capitalisme, sinó que n'és un dels motors. Piketty creu que la desigualtat no és un problema per se, sinó que el problema resideix en el grau d’aquesta desigualtat, doncs si es fa massa extrema es torna inútil per al creixement. Una altra qüestió que planteja Giussani és la més controvertida i la que sustenta gran part de la crítica feta a Piketty: “Se t'ha acusat de triar dades intencionadament per justificar la teva teoria. Què respons a això?” L'autor, segur de sí mateix, confessa que el propòsit del seu llibre era estimular el debat i per tant està feliç d’haver aconseguit un dels seus objectius, ja que si no volgués tenir un diàleg obert i transparent no hagués publicat totes les dades i càlculs detallats.Com a conclusió fa algunes propostes de cara al futur també amb la finalitat de millorar la seva metodologia. Entre altres coses, advoca per la necessitat de més transparència financera, fet que es tradueix en un registre global dels actius financers o una major coordinació internacional en matèria d'impostos sobre la riquesa.

Ja siguin més o menys encertades les premisses de Thomas Piketty, del que no hi ha dubte és que ens trobem davant el nou guru de l'economia mundial, “el nou Karl Marx” del segle XXI.

 

Accés a la conferencia de Thomas Piketty al TEDSalon Berlin: https://www.ted.com/talks/thomas_piketty_new_thoughts_on_capital_in_the_twenty_first_century?language=es

{cbrelatedarticle ids="14361"}

Dimarts, 25 Novembre 2014
El CultHunting Day es consolida com a plataforma per apropar a les empreses el poder innovador de l'art

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb un esdeveniment que va tenir lloc el passat 21 de novembre a l'Arts Santa Mònica de Barcelona on, entre altres coses, responsables de la Fundació Banc Sabadell, Desigual i TRAM van explicar com les seves empreses han comptat amb artistes per treballar la cohesió de l'equip, presentar informes de manera creativa o aconseguir un espai de treball inspirador.

Divendres, 21 Novembre 2014
Donant valor a les diferències

Specialisterne és una empresa social nascuda a Dinamarca fa 10 anys que té com a objectiu formar i donar a feina en empreses tecnològiques a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Francesc Sistach, expert en telecomunicacions i director general a Espanya d’Specialisterne, ens explica en aquesta enriquidora xerrada, que va tenir lloc recentment al TEDxSantCugat, què és i com funciona l’iniciativa.

Aquesta ponència es situa al marc del TEDxSantCugat que va tenir lloc el passat 12 de juny. Amb la seva conferència, Sistach se suma a la ja llarga llista de persones que participen en aquesta mena de trobades, on l’únic objectiu es compartir punts de vista i coneixements. Un fenomen que pretén donar forma al futur i que es troba en plena fase d'expansió.

Francesc Sistach comença parlant-nos de la petita Sara, la seva filla, diagnosticada d’autisme des de fa temps. La Sara és únicament un dels molts casos que existeixen i que segurament desconeixem. I es que 1 de cada 68 persones té un Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA), més de les que podríem imaginar. Una malaltia bastant present però de la qual ens queda molt per saber encara. Per això es parla d’espectre, ja que és un rang molt ampli. Quan coneixes a algú amb autisme només coneixes aquell exemple concret, mai en podràs conèixer tots, aclareix Sistach.

“Recordes que ets mortal i que un dia no hi seràs i la teva filla no es valdrà per si mateixa. L’únic que vols és donar-li eines per a que sigui el més autònoma possible quan tu no hi siguis”. Aquesta és la premissa de Sistach que, partint dels seus coneixements sobre informàtica, va decidir investigar sobre com la tecnologia podria ajudar aquestes persones.

Així va sorgir iAutism, un web pensat per millorar l’aprenentatge, la comunicació i l’oci de les persones amb TEA a través dels telèfons mòbils i tàctils i les seves aplicacions. Una mostra de com les millors idees neixen del que aparentment es presenta com una dificultat.

Continuant la seva recerca, Sistach va topar amb un altre projecte que va néixer fa 10 anys a Dinamarca de la mà de Thorkil Sonne, pare també d’un noi amb autisme. Conscient que el seu fill tenia moltes capacitats però conscient també de que la societat no estava preparada per acceptar aquestes persones, Sonne va crear Specialisterne, “els especialistes” en danès. Sistach va decidir prendre part en el projecte i replicar aquest model a Espanya, establint a Barcelona una seu de l’empresa.

L’únic que va fer Sonne fou atrevir-se a mirar el món des d’un altre punt de vista, on les persones amb TEA són persones amb un munt de virtuts, especialistes en el seu propi camp i que no es redueixen a persones amb dificultats i impediments per dur a terme una vida normal. Sistach ens planteja una pregunta: “Al nostre currículum què hi posem? El què sabem fer o el què no?” No cal ni contestar per adonar-nos que tots tenim en major o menor grau discapacitats d'un tipus o altre. És en aquestes diferencies pròpies de cadascú on resideix la veritable essència, allò que ens fa tal com son.

Els qui pateixen aquests trastorns presenten dificultats en la comunicació i la interacció social, tenen poca empatia i interessos restringits. Però també tenen un gran ventall de capacitats, capacitats que nomes necessiten ser explorades i que poden aportar valor al món laboral. El que necessiten és comprensió i suport per poder desenvolupar-se plenament, és a dir, el mateix que necessitem tots, una mà que ens acompanyi i ens faci conscients del talent amagat que tenim.

La societat és qui ens obliga quasi bé a rebutjar la diferencia, a fugir del que no se situa entre els paràmetres del que considerem normalitat. El que no ens ensenya és que allò que titllem de diferent és l’avantsala d’oportunitats que estan encara per conèixer. Les persones amb TEA són una mostra d’això, i fins i tot The Economist o La Vanguardia explicaven recentment que responsables de selecció han detectat que les capacitats mentals que fan que un programador sigui bo s’assemblen a les que té algú diagnosticat amb síndrome d’Asperger.

L’intenció d’Specialisterne és donar formació i ocupació a aquestes persones, demostrant així que si se’ls brinda una oportunitat sí que poden treballar. El que fa tant especial aquesta empresa és el que hauria de fer especial a totes les altres: els seus treballadors, que més enllà de ser persones que utilitzen les seves habilitats i coneixements per proporcionar serveis a clients, també són part indispensable dels fonaments de la organització.

Com explica el director d’Specialisterne, la qüestió és saber encaixar les peces del trencaclosques que el mercat laboral planteja. Tenim gent amb determinades capacitats -tenacitat, sinceritat, persistència- i empreses que necessiten exactament aquestes mateixes capacitats. El que s’ha de fer és ajuntar les unes amb les altres.

Sistach cap al final de la seva conferència mostra la imatge d’una dent de lleó, una planta fràgil en aparença però que té múltiples propietats i s’utilitza molt en la medicina tradicional. En canvi, la societat la percep com a mala herba, doncs enmig d’un jardí trenca amb l’harmonia. Aleshores oblidem totes les propietats curatives que té, tot i que segueixen estant presents. El problema no resideix en la planta, sinó en la visió i concepció que en tenim.

No és moment de deixar els prejudicis de banda i mirar més enllà?

 

Accés a la conferència de Francesc Sistach de TEDxSantCugat al canal de Youtube TEDxTalks: https://www.youtube.com/watch?v=e5AFkYPBp2E

 

{cbrelatedarticle ids="12026,12300"}

Dimarts, 11 Novembre 2014
La carrera contra las máquinas

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la tecnología está cambiando la valoración de las cualidades de los trabajadores en la empresa. Para ello ha contado con la colaboración de los expertos Jordi Serrano y Santi Garcia -ambos autores del libro El ocaso del empleo-. que el próximo 14 de octubre imparten el Seminario Factor Humà: "El futuro del trabajo: nuevos retos para recursos humanos”.

Diumenge, 05 Octubre 2014
La recepta de l’èxit de Josep Roca: moure, remoure i commoure

Aquesta entrada al blog es pot resumir en "no us perdeu la conferència que va fer Josep Roca, el sommelier del Celler de Can Roca, a l’acte de lliurament del VI Premi Factor Humà Mercè Sala del passat mes de maig; seran 20 minuts molt ben utilitzats."

 

Vaig descobrir Josep Roca al programa de TV3 En clau de vi i de seguida em va captivar per la claredat de les seves idees, la precisió en l‘ús dels adjectius i una capacitat immensa per explicar, de forma senzilla, allò que molts sentim i no som capaços de traduir en paraules. I la conferència que ens va regalar durant l’acte de lliurament del VI Premi Factor Humà Mercè Sala va ser exactament així, precisa, aparentment senzilla, però rica en matisos, expressiva, detallista, amb sentiment, honestedat i molt nutritiva; com si fos un plat cuinat al seu restaurant i acompanyat d’aquell vi que, a cadascú, li resulta més plaent i que sols Josep Roca sap descobrir.

Impossible i absurd voler resumir les seves reflexions (la conferència és prou breu perquè no la deixis d’escoltar. Insisteixo), però m’agradaria comentar-ne alguns detalls, sense que potser siguin els més importants perquè, de la mateixa manera que en un bon plat no hi sobra cap ingredient, a la conferència de Josep Roca totes les paraules enriqueixen el seu discurs.

Com qui no diu res, ens proposa com a aperitiu una primera idea clau: "L’èxit neix de la perseverança, impossible sense una passió que ha de venir acompanyada de coneixement i que es converteixi en un compromís que serà la base del resultat final." Perseverança, passió, coneixement i compromís. Quatre ingredients coneguts que no sempre cuinem junts i que cal saber coure de forma precisa per aconseguir el resultat. Però no ens enganyem, això és sols l’aperitiu, però de seguida n'ofereix un primer plat: el maridatge.

Sovint entenem que maridatge és una combinació que potencia les parts que el componen, però Josep Roca ens diu "maridatge és reflexió," és l’exigència en descobrir el per què de les coses, alhora que acceptes els costums de cada cultura i els hàbits de cada poble i els gustos de cada persona. El maridatge és emocional, és una percepció sensual en el que l’emoció passa per davant, ens diu. I acaba afirmant "allò que no és perfecte és el més important d’oferir," perquè, possiblement és el més honest, el més sincer, el més real i, possiblement, el més emocional que podem donar.

I en el maridatge hi té un paper clau el vi, reflex de la persona que l’ha fet. I tots els vins són possibles i necessaris. No vull reproduir en aquesta nota l’extraordinària varietat d’adjectius que utilitza per distingir-los i fer-los distingits, potser sols dir que en Josep Roca ens ajuda a entendre els vins, a saber-los donar el valor que tenen cadascun d’ells i, inevitablement, a estimar-los més perquè quan un estima el vi com ell ho fa, contagia a tot aquell que l’escolta. El vi per moure, remoure i commoure. Emoció i honestedat.

Parlar de Josep Roca és parlar del Celler de Can Roca, tota una família dedicada a l’ofici de l’hostaleria a partir de dos valors essencials: Hospitalitat i Generositat. Però us puc assegurar que a aquests valors que enuncia s’hi poden afegir els de la humilitat, la passió i l’esforç, però també la genialitat que ell associa a la innocència com a valor, a l’atreviment amb rigor i coneixement. No deixem que allò que sabem ens dugui a la paràlisi; replantegem-nos-ho tot amb innocència, sense por, sense límits, però amb humilitat, generositat i esforç.

Però per poder-ho dur a terme cal un model clar de lideratge, model que podríem denominar lideratge sensible. Ull! No parla de lideratge emocional, sinó sensible!. Les emocions estan al plat, al vi, a taula; perquè són indefinides, són estats d’ànim no vinculats a cada fet ni a cap propòsit, mentre que el lideratge ha de ser conscient, amb significat, amb orientació, amb sentiment. Lideratge sensible és lideratge amb sentiment, amb sensibilitat, amb sentit. Un lideratge que a ells els ha dut a l’èxit i al reconeixement internacional al més alt nivell; però cal distingir entre l’èxit interior que neix de sentir-se ple amb allò què un fa i com ho fa, i l’èxit ensarronador en el qual pots ser arrossegat per les expectatives que obres en els altres.

Josep Roca reconeix que l’èxit et transforma i que ja res és igual, però no perquè et sentis diferent i vulguis emprendre camins allunyats dels quals havies recorregut, sinó perquè, inevitablement, canvia la mirada dels altres. Quan et veuen diferent, per molt que vulguis fer el mateix, tot serà nou. I cal tenir mecanismes que et permetin mantenir l’essència d’allò què un és, i El Celler de Can Roca ho aconsegueix tancant els dimarts, dia que dediquen a l’equip, a explicar què són i què volen ser i, sobretot, a escoltar allò que l’equip de cuiners i cambrers els pot oferir. Quantes empreses estarien disposades a renunciar a quasi un 20% de la facturació per dedicar aquest temps a l’equip? Jo no en conec cap altra, com tampoc conec cap altre número 1. Segur que hi ha relació.

I com a missatge final, "el nostre objectiu no és fer millors cuiners i millors cambrers, sinó fer millors persones." No cal dir més.

{cbrelatedarticle ids="10951,13873"}

Dimecres, 10 Setembre 2014
Tenim un pla

Totes les organitzacions tenen punts forts que les fan úniques i especials, però sovint és difícil ser-ne conscients. És la premissa del programa de Televisió de Catalunya Tenim un pla que, amb l’objectiu d’ajudar a petites empreses catalanes a superar la crisi, compta amb el cèlebre emprenedor gironí Pau Garcia-Milà, fundador de l’empresa EyeOS. Els seus consells ajuden les empreses a detectar els punt febles en la gestió dels seus negocis i que sovint no estan en el producte, sinó en la comunicació, en l’actitud o en la creativitat.

Organitzat en format de capítols setmanals de 30 minuts des de finals de maig, Pau Garcia-Milà fa de presentador i coach del programa per a petits empresaris que es troben en un moment difícil en el seu negoci. Al llarg dels capítols que s’han pogut veure fins ara, hem conegut els problemes de negocis tan diferents com una perruqueria gironina, una botiga d’instruments musicals o la famosa marca d'higiene podal Peusek. “Hem intentat buscar negocis molt diferents entre ells, tot i que al final hem vist que la majoria tenen una cosa en comú: no haver previst que podria venir un problema com el que tenim ara amb la crisis econòmica”, afirma el presentador. Segons ens explica, el primer que cal fer per començar a millorar és trobar la raó que et motiva a seguir portant el negoci, i que no hauria de ser mai fer-se ric: "La raó sempre està molt lluny de la imatge de l’empresari que a vegades encara tenim. Sol ser una raó molt amagada, però és la que et fa llevar-te cada matí", assegura.

VÍDEO DEL CAPÍTOL 1

Entre els casos presentats al primer programa podem veure el de l’Albert i en Josep Deltell, els actuals directors i néts del fundador de l’empresa Peusek. Malgrat la celebritat que la seva marca va tenir anys enrere, aquesta empresa familiar es troba amb el problema que el mercat jove no la coneix i per tant perilla la seva continuïtat. Garcia-Milà assenyala que aquest és el seu gran repte i que haurien de començar per intentar parlar el llenguatge del jovent d’avui i que vol dir, sens dubte, tenir una presència més rellevant a Internet i transmetre missatges més frescos. Un objectiu amb el que ja estan treballant com podem comprovar ara mateix a les seves xarxes socials de Facebook i de Twitter.Un altres dels negocis seleccionats per al programa és el de Eva M. Trias, la propietària de Castelló Perruquers que havia arribat a tenir dos establiments i set treballadors, però que durant la crisis va quedar-se amb una sola perruqueria i sense cap treballador. El punt fort del negoci, opina el presentador, és la varietat de serveis específics que ofereix, que inclouen fins i tot implants de cabell per a les dones que han hagut de fer quimioteràpia o tractaments pels polls. El problema de l’Eva, tanmateix, és que poca gent coneix els serveis que la diferencien de la competència. Un altre exemple que se’ns presenta al primer capítol és el de Manel Ruiz, propietari de Centro Musical de Barcelona, una emblemàtica botiga d’instruments de Barcelona amb més de 50 anys d’història. La botiga, però, ha deixat de generar beneficis i, seguint el consell del coach i presentador, en Manel haurà de replantejar-se un canvi radical que li permeti seguir dedicant-se a la seva passió pels instruments musicals. El programa ens va mostrant des de dins els conflictes dels propietaris per tirar endavant les organitzacions. A través dels capítols anem entenent que els negocis que es mostren tenen un gran potencial i capacitats per poder triomfar. Tanmateix, tots ells pateixen una inevitable por al canvi i s’aferren a mantenir el negoci intacte, “com si fos el seu nadó”, tal i com afirma el presentador. Gràcies a l’acompanyament de Garcia-Milà i l’equip d’experts del programa aprendran a adaptar-se a la nova realitat i a convertir les idees en objectius mitjançant el disseny d’un pla.

El programa vol mostrar com canvien aquestes empreses al llarg de tres mesos aplicant els canvis que els experts els recomanen, i demostrar que amb una bona orientació i moltes ganes no hi ha res que sigui impossible. Malgrat que es tracta d’un programa que parla de negocis, no està només dirigit al sector empresarial, sinó que aporta molt d’optimisme i bones idees per a qualsevol emprenedor i per a qualsevol espectador en general, sigui o no empresari.

 

Accés al web de Tenim un Pla de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/programa/52396/Tenim-un-pla

{cbrelatedarticle ids="11491"}

Dimecres, 09 Juliol 2014
Está en nuestras manos garantizar la igualdad de oportunidades

La V edición de las Jornadas de Igualdad organizadas por GAES ha analizado la igualdad en la empresa, desmontando al mismo tiempo mitos sobre trabajos considerados masculinos y femeninos. Entre otros, han participado Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà y, Cristina Salvador, miembro de nuestra Comisión Consultiva.

Dimarts, 17 Juny 2014

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.